Darreres entrades:

12/12/18

PICART: episodi final d'una deshonestitat

El 27 d'abril de 2017, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sentencià a favor de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, obligant a la restauració de la realitat física alterada per les obres de construcció industrial adossades a la masia de Can Derrocada. L'Ajuntament mai ha exigit el compliment d'aquesta sentència.

El Conveni Picart facultava expressament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de la indústria si a data 16 de febrer de 2018 no s'aturaven les activitats industrials i a 16 d'agost de 2018 no es desmantellaven les instal.lacions industrials. L'Ajuntament s'ha passat messos mirant cap un altra banda.

El 12 de setembre de 2018, a instàncies de qui escriu, el Síndic de Greuges de Catalunya prengué cartes en l'assumpte després d'una série d'instàncies adreçades a l'Ajuntament, la primera ja al maig de 2018 i la darrera el mateix 12 de setembre de 2018.

L'Ajuntament, impassible, no ha fet res, de res... fins el 25 de setembre de 2018, amb el decret 679/2018, iniciant un expedient de protecció de la legalitat urbanística adreçat a ordenar el cessament de l'activitat i el desmantellament de les instal·lacions. En la mateixa data, també es va iniciar un expedient sancionador.

L'Ajuntament ha trigat 7 mesos per exigir el cumpliment del Conveni Picart i 17 mesos sense exigir el compliment de la sentència del TSJC.

I a data d'avui, ja han passat dos mesos i mig i no en sabem res més de l'assumpte. La raó jurídica de l'Ajuntament és contundent. Només tristes i deshonestes maniobres dil.latòries per part de Piensos Picart poden ajornar el cumpliment de la legalitat.

La pregunta que em faig és: quan haguès trigat l'Ajuntament si aquest que escriu no hagués près cartes en l'assumpte, després que dia rera dia, nit i dia, de dilluns a dissabte, els estridents ventiladors de la sitja de la fàbrica, incomplint la normativa acústica general i el mapa acústic de Sant Pere de Vilamajor continuaven escupint el seu soroll?

Em deien uns bons amics: "La fàbrica no plegarà fins que els roti". Doncs bé, l'any de la seva jubilació, la fàbrica haurà de plegar. Plegarà, com és de Llei, i tant que plegarà!
 

16/10/18

Sant Antoni de Vilamajor entre els municipis més rics d'Espanya

El Ministerio de Hacienda acaba de publicar les dades de les declaracions d'IRPF de l'any 2016 a nivell municipal.

Deu dels vint municipis amb més renda mitjana són catalans, encapçalats per Matadepera (2on), Sant Just Desvern (4rt) i Sant Cugat dels Vallès (7è).

Entre les 100 primers municipis amb renda mitja més alta es troba Sant Antoni de Vilamajor, que ocupa la posició 88 a nivell espanyol i la 44 a nivell català.


Pel que fa a Sant Pere de Vilamajor ocupa la posició 100 a nivell català i la 193 a nivell de tot l'estat espanyol.

20/9/18

Embolica que va fort

Com ja hem comentat en articles anteriors, la fàbrica de Piensos Picart situada al nucli del municipi continua amb total immunitat les seves activitats malgrat que l'empresa es va obligar, mitjançant el Conveni de data 20 d'octubre de 2014 a cessar totalment les seves activitats industrials en aquesta planta com més tard el 16 de febrer de 2018, i que hauria hagut de quedar totalment desmatellada, segons el mateix Conveni, el 16 d'agost del 2018.

Les quatre torres de ventilació de les sitges donen precissament enfront de casa meva, quedant a la mateixa altura. Nosaltres i un altre veï som els residents més perjudicats doncs encarem amb les torres de ventilació directament i a la mateixa alçada. No vol dir aixó que a altres cases no s'hagi sentit aquest estiu, i encara ara, la fresa de les turbines, però si us fixeu bé, no hi ha sortides de ventilació encarades al centre del poble. Sorprenentment, els més perjudicats som nosaltres.

Les mesures de soroll presses per mi mateix amb un sonómetre calibrat pel Col.legi d'Enginyers Tècnics Industrials, al qual pertanyo, han donat lectures d'immissió marcadament per sobre de les permeses per la Llei catalana de Contaminació Acústica i àdhuc per sobre del Mapa de Soroll aprovat pel nostre consistori.


Vista de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018. Observi's també la perspectiva amb La Força darrera. Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.


A la nit us asseguro que les potents turbines fan un soroll insoportable quan dorms amb les finestres obertes o sopes amb els bons amics al porxo. Dissabtes també... matinades de diumenge, també...


Detall de les turbines de ventilació de 5 kw cadascuna de la fàbrica Picart des del porxo de casa meva. Agost 2018.
Així ho veig jo des de casa, de front i a l'alçada dels ulls.

Bé, aquest no és el problema, o en tot cas seria el MEU problema. La qüestió que ara volia comentar és la següent.

El Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor acordà, el 30 de juliol de 2009, obrir expedient per a la restauració de la realitat física alterada precisament per les obres de construcció industrial adossades a la masia de Can Derrocada. Obres sense cap mena de llicència de construcció i manifestament contràries a la normativa urbanística -i a la mínima decència empresarial- vigent llavors. (Qui era l'Alcalde quan es construiren aquestes aberracions al bell mig del poble?).

Piensos Picart va recòrrer en alçada, i no acceptant-se els seus arguments contra l'esmentada resolució, inicià un procediment davant el Jutjat Contenciós-Administratiu nº 4 de Barcelona, qui va estimar els arguments de Piensos Picart, deixant sense efecte la resolució de l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va al seu torn recòrrer la sentència del TCA davant la instància superior, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recaient a la seva Secció 3ª.

Doncs bé, el TSJC va dictar, en data 21 d'abril de 2017 sentència sobre el cas (cliqueu sobre l'enllaç i decarregareu la sentència),  donant la raó a l'Ajuntament i donant per anulada la prèvia en contra del TCA.

Es disposava de 30 dies per recòrrer la sentència. A data d'avui no es coneix que Piensos Picart hagi recorregut (en primera instància, de cassació, davant el mateix TSJC, o en algun cas davant el TS espanyol).

Si efectivament la sentència del TSJC ja hagués (per no haver-se presentat recurs contra la mateixa) esdevingut ferma, resultaria que l'Ajuntament te sobre la taula una sentència judicial que li dona la raó per exigir, o executar subsidiàriament, l'enderrocament de les instal.lacions industrials de Piensos Picart adossades a la masia de Can Derrocada.

De ser certa l'anterior hipòtesi, sens dubte, a partir de febrer de 2018, amb la posada en acció del Conveni Picart, la sentència quedaria superada, doncs els dos assumptes tenen per objecte el mateix. 

Davant de tot això, jo em pregunto:

- Si el Conveni Picart facultava expressament a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de la indústria si a data 16 de febrer de 2018 no s'aturaven les activitats industrials,
- Si, a mitjans del 2017, una Sentència judicial facultava a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a exigir l'enderrocament de les instal.lacions industrials adosades a la masia de Can Derrocada,
- Si l'Ajuntament té expresses, exclussives i complertes competències legals tant per clausurar l'activitat com per procedir a l'enderrocament subsidiari de les instal.lacions,

Cóm és que han passat com menys 7 mesos i els extractors de ventilació continuen bufant vers casa meva?

Així ho he preguntat a la nostra alcaldessa en instància formalment registrada. Encara estic a l'espera de resposta.


P.S.: l'Alcadessa em contesta, i entre d'altres oses, diu el següent:

"La Secretaria-Interventora accidental està informada de les instàncies que ens presenta i els serveis jurídics municipals estan treballant en el compliment del Conveni urbanístic al que vostè fa referència en les seves instàncies així com en l’aplicació del planejament urbanístic vigent."

Comentari: després de 8 mesos, s'agraeix.

"L’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ja ha procedit a requerir formalment a Piensos Picart, SA, el cessament total del seu funcionament en aplicació de la normativa i sentència esmentades."

Comentari: Després d'un any i mig, és d'agraïr.
 

10/5/18

De docents i discents: l'escola amenaçada per l'espanyolisme

Si el 9N les nostres escoles van ser el punt de trobada lúdic i il·lusionant de 2,4 milions de ciutadan@s, l'1O van tornar a ser punts d'insubmissió i defensa aferrissada dels  drets cívics de 2,4 milions de persones.

Per primera vegada a la nostra història, forces armades rebentaren les portes de les nostres escoles i atemoriren la ciutadania repartint mastegots. Impunement.

Les nostres escoles, el nostre sistema educatiu, han estat i són un pilar bàsic de la societat que vol la immensa majoria del catalans. Les raons les coneixeu prou bé i no m'entretindré en exposar-les. Per això, a qui vol enderrocar la nostra forma de viure, li fa nossa el nostre model educaiu, li molesta el què es fa a les escoles de Catalunya.

Atacar el sistema escolar és, en primer lloc, atacar la nostra llengua i cultura atemptant contínuament un sistema d'immersió lingüística exemplar i que tant ha fet per cohesionar la nostra societat a partir d'allò més bàsic, aglomerant la pertanyença a una mateixa societat dels nois i noies catalans, en molt bona part vingut d'altres contrades per quedar-s'hi.

Atacar el sistema escolar català és atacar l'autonomia del centres, que s'adeqüen a la realitat de cada context social particular, per imposar un model únic, uniformitzador, ideològic.

Atacar el nostre sistema escolar és tornar al passat amb models pedagògics que ensenyen però no eduquen.

Perquè, en definitiva, les escoles són el primer plat dels règims polítics que volen menjar-se les altres identitats per conformar un determinat tipus de ciutadans a la seva mida.

I ves per on, els que volen utilitzar les escoles per adoctrinar diuen que a les nostres escoles s'adoctrina. Ocupar les escoles catalanes sempre ha estat una obssessió de l'espanyolisme obsolet i ranci, centralitzador, uniformador, defensant la península com últim reducte de defensa de la unitat d'una Espanya que té el récord mundial de nacions que se l'han independitzat.

L'estorament generalitzat en veure en els darres temps el què és capaç de fer un estat per mantenir-se com a nació única ha coincidit amb el segrest, exili i defenestrament dels nostres mandataris polítics i administratius, en la cruel croada que sota el lema de "a por ellos" va carregar furgonetes i vaixells de conquesta i repressió. Sense aturador, fins eliminar el darrer alé d'ànsia de llibertat, la Gran Ofensiva ha entrat, amb ganes, als nostres centres educatius malmessos pels mastegots de l'1 d'octubre, imposant un règim de delació, de mentides, d'ignorància i de mala llet que s'ha focalitzat en la part més important d'aquest sistema educatiu: el mestres i professors. Com si fossin locutors del Telediario, es pretén que els nostres mestres i professors censurin la realitat exterior que es viu als centres, que siguin portaveus del pensament espanyolista, que adoctrinin, sí, però en els valors d'una Espanya a la què li ha passat la data de consum preferent i és de mal menjar.

Els claustres, els Consells Escolars, les AMPES, són vigilants i garants de què als centres es facin les coses bé. I en segona instància, els organismes d'inspecció i control han de fer la seva feina. Tot dins d'un sistema educatiu que es controla de dins cap a fora, i no a l'inrevés.

L'ocupació de les nostres institucions i la judicialització de qualsevol comportament distint de l'espanyolista propicía ara que els nostres mestres estiguin exposats, ja no -naturalment- als claustres, no als Consells Escolars o les AMPES, ni a la Inspecció, sinò directament als tribunals del nou ordre públic, quines deliberacions i sentències no deixen de ser "a veure qui em toca".

Exposar els mestres i professors a la delació, a la mentida, davant dels jutges, és la millor manera d'assegurar-se que no es saltaran aquesta Nova Planta que estan experimentant amb Catalunya. I encara que dimecres ja tinguem un nou President de la Generalitat, en la persona d'en Quim Torras, com el vampir que xucla la sang, el gos que atenalla la gola, el "a por ellos" no afluixarà amb els nostres mestres.

És responsabilitat de tot@s defensar el nostre sistema educatiu. És responsabilitat de tot@s protegir i defensar els nostres mestres i professors d'agressions injustificades.

(Acabo de llegir que la plataforma endegada pel partido popular valenciano per delatar comportaments contraris a l'adoctrinament espanyol només ha rebut bromes: ni una queixa real. és més, he pogut comprovar que la pàgina ha estat tancada).

I a més volen que els nostres fill@s no pensin, que com lobotomitzats es comportin, que estimin una Espanya que ens agredeix i menys té. Són joves, però no tontos, els hem (els mestres els han) ensenyat a pensar per ells mateixos.

Tot el meu suport,  tota la meva consideració a la tasca dels nostres mestres i "profes". I una convicció: els indignes vinguts físicament o intel·lectual del centre caspós sense futur de la península, seran foragitats: que ens deixin en pau, sisplau !!!

26/4/18

La fàbrica, encara funciona?


Més enllà del 16 de febrer del 2018, la fàbrica de Pinsos Picart, hauria d'haver cessat la seva activitat, procedint al desmantellament gradual de les instal·lacions que ha de concloure sis messos més tard:

"L'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. cessarà totalment el seu funcionament dins el primer sexenni de vigència del POUM segons la seva publicació al DOGC número 6068 de data 16 de febrer de 2012".

"L'incompliment per part de Piensos Picart, S.A. de qualsevol de les obligacions establertes en el present Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

Però... res de res, tot segueix igual com si res.

No tinc res en contra de Pinsos Picart, ans al contrari, en Joan Icart (fill) ha sabut torejar les crisis i ha aconseguit liderar una empresa molt sanejada i amb resultats envejables. Ara be, hi ha dues coses que estan per sobre de l'activitat mercantil: el compliment de la legalitat i la responsabilitat social.

Si després d'anys de "tira i arronces" s'ha aconseguit una extrema complicitat amb l'existència de la fàbrica al poble, la relació ha de ser conseqüent.

Ja han passat més de dos messos i res de res: la fàbrica continua adobant pinsos a les tolves cada nit.

L'Ajuntament està trigant...

12/4/18

Jaume Alonso Cuevillas: "lo puto crack"

En Jaume és un jurista català. Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984, desenvolupant, des d'aquell mateix any, tasques docents en el departament de Dret Administratiu i Dret Processal. Va obtenir també el Diploma en Dret Civil Català a la Universitat de Barcelona i fou habilitat per a intervenir davant el Tribunal Eclesiàstic de la Arxidiòcesis de Barcelona.

L'any 1990, aconseguí el doctorat amb la qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat i, tres anys després, es convertí en Professor Titular de la Universitat de Barcelona de l'Àrea de Dret Processal. Un any després, el 1994, va ser nomenat President de la "Secció de Dret Processal" de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ​​(càrrec que va ostentar fins al 2001).

L'any 1997 es va convertir en el degà més jove de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (càrrec que va ostentar fins a 2005).
Durant aquests anys de deganat fou també President de la Comissió de Noves Tecnologies del Consell General de l'Advocacia Espanyola (1998-2001) i President del Consell de l'Advocacia Catalana (1999-2000). El 1999, va ser nomenat vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola (càrrec que va ostentar fins al 2005) i President de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge (càrrec que va ostentar fins al 2004). Entre els anys 2000 i 2004 va ser President de la Comissió de Dret Processal de la "Association Européene des Advocats" i l'any 2002, va ser Membre del Consell de Justícia de Catalunya (fins al 2004), així com també fou habilitat per a exercir com a mediador familiar. Entre els anys 2003 i 2004 va ser President de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consell General de l'Advocacia Espanyola i el 2005 va ser designat acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Doctors.

Des de setembre de 2006 és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, ​​institució en la qual ha desenvolupat la major part del seu treball acadèmic, aconseguint la càtedra finalment l'any 2011, havent obtingut el número 1 en la seva oposició d'ingrés.

L'any 2007, va ser Membre del Consell Consultiu de l'anuari Euro-Peruà de Dret de Comerç i, entre 2007 i 2008 va ser president de la Federació Europea de Col·legis d'Advocats.





No content amb aquesta trajectòria, en Jaume ens honorà als economistes i al 2014 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses amb la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures cursades. Tanmateix, al 2015 ens va honorar als auditors de comptes va obtenir el Màster en Auditoria de Comptes.

Parla amb soltura francès i italià, i prou bé l'anglés i el portuguès. També es pot fer entendre parlant l'alemany, que darrerament està millorant molt.

Acadèmicament i professional, lo puto crack

Malgrat tot això, no el coneixíem de res. 

Però l'hem conegut, reconegut, admirat i aplaudit en la seva sabiduria, en el seu sarcasme, amb la seva vehemència. Amb la seva convicció i respecte pel que més estima -apart de la seva família i amics- el Dret.

El Dret, aquest amor pel Dret que l'ha dut a defensar la nostra gent. A defensar al President Puigdemont, a defensar a en César Puig, segon d'en Joaquim Forn. I no sé si d'algú altre embolicat en aquest embolic.

Crec que té el poder de la bilocació: tant aviat el veiem a Barcelona, a Madrid, com al cap d'una estona, ja està a Brussel·les, o a Alemanya. Omnipresent.

Infatigable: el veig a quarts d'onze de la nit al 3/24 i l'escolto a quarts de nou del matí a RAC1. Gentil i considerat, em contesta els correus a quarts de dotze de la matinada.

Personalment, no només l'admiro com a professional, l'admiro com a persona. Les seves aparicions als mitjans televisius catalans i les seves declaracions a premsa són per quedar-se embadalit. 

I no només perquè pensi com jo penso, sinó sobretot perquè m’il·lustra, em dóna confiança i m'eleva l'ànim. 

Ens ha donat titulars que no tenen desperdici, i una lliçó del bon Dret a cada frase.

Memorable el cara a cara -memorable- a "FAQS" amb el picaplets de VOX. i els "malaguanyats avions" que l'estat espanyol prometia comprar a Alemanya. Llueix una esgrima i una autoritat exemplar. I un sarcasme fi, un perfum de sarcasme Ferranadrià que fa pujar les comissures dels llavis. Llest.

Afable, gentil, sempre troba un moment per contestar el correu d'un desconegut, ni que sigui de matinada. M'agradaria tenir-lo assegut a la meva taula, a la meva sobretaula, i embadalir-me amb la seva conversa.

Be, no vull avorrir-vos més, però persones com ell, que es posa al front per defensar als seus clients com ho fa, em fa sentir orgullós. És la darrera tanca per defensar una cosa tant simple com ara desmillorada: la JUSTÍCIA.

Bona sort, puto crack!

5/4/18

Balanç del cop judicial a l'anhel d'independència de Catalunya

Em calia fer un resum del balanç de l'obertura del judici sobre la causa contra polítics electes de Catalunya seguida en diversos jutjats espanyols pel malograt procés cap a la independència de Catalunya i he pensat compartir-lo amb tots vosaltres. Aquí el teniu (actualitzat):

Pel 20-21 de setembre, l'1-O i/o el 6-7 d'octubre: 

Tribunal Supremo: Pablo Llarena

Processats per rebelió, Malversació i/o desobediència:




Audiència Nacional: Carmen Lamela

Pel 20-21 de setembre i l'1-O:

Processats per sedició i/o organització criminal:



Investigats per sedició:
Pel 9-N:

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Jesús María Barrientos (ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez

Condemnats per desobediència:

- Artur Mas: 2 anys d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 12 mesos.
- Joana Ortega: 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.
- Irene Rigau: 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 8 mesos.

Tribunal Suprem: Manuel Marchena (president i ponent), José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

Comdemnat per desobediència:

- Francesc Homs: 1 any i 1 mes d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.

Tribunal de Comptes: Margarita Mariscal

Resolució provisional per responsabilitats comptables. Fiança de 5,2 M€:
- President de la Generalitat, Artur Mas (responsable solidari)
- Conseller de Presidència, Francesc Homs
- Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació
- Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament
- Jordi Vilajoana, Secretari General de Presidència
- Lluís Beltrán, Secretari General de Governació
- Josefina Valls, Directora de Serveis de Governació
- Ignasi Genovés, Director d'Atenció Ciutadana
- Jaume Domingo, Director del Diari Oficial de la Generalitat

(Actualment en recurs al Tribunal Suprem).

Per l'1-O:

Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona: Juan Antonio Ramírez Sunyer

Investigats per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, entre altres càrrecs:

Carles Vives Pi-Sunyer, President del Consell Nacional de la Transició Nacional
Josep Mª Jové, Secretari General de la Vicepresidència
Lluís Salvadó, Secretari General d'Hisenda
Santi Vidal, ex-jutje i ex-senador (delicte informàtic i revelació de secrets)
i fins a una vintena d'altres alts càrrecs i tècnics de la Generalitat i directius d'empreses privades.

Jutjat d'Instrucció nº 3 de Cornellà de Llobregat: Antonio Baños

Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero
Comissari Superior, Ferràn López (actual cap dels Mossos d'Esquadra)
Comissari Superior, Joan Carles Molinero
I dos Comissaris, dos Intendents i la Cap de l'Assessoria Jurídica dels Mossos.

(L'Audiència Nacional ha rebutjat assumir la causa, tal com li havia demanat el Jutge d'Instrucció).

Apart, hi ha obertes 78 causes en 33 Jutjats de Catalunya contra diverses persones i càrrecs electes per presumptes delictes com ara desordres públics, ús de dades personals, odi, desobediència, etc., etc.

Per últim hi ha 712 Alcaldes catalans investigats per la Fiscalia per desobediència i el què es puguin inventar.

A la vista d'aquest panorama, jo em pregunto:  

1- Si com a participant en un acte de rebelió comés segons el Jutge Llarena el dia 20 de setembre s'assigna una pena de 5 a 10 anys de presó; no som també responsables de la rebelió? Perquè no ens autoinculpem els 40.000 o 50.000 que ens manifestavem pacíficament davant la Consellería d'Economia el 20 de setembre de l'any passat?

2- Si com a participant en la votació del referéndum de l'1 d'octubre, calificat d'un acte de sedició per la Jutgessa Lamela s'assigna una pena de presó de 4 a 8 anys; no som també responsables de la sedició? Perquè no ens autoinculpem els 2.100.000 que vàrem anar a votar (i protegir les urnes) pacíficament en els col·legis electorals l'1 d'octubre passat?

Si ells són culpables, nosaltres també.

4/4/18

Sant Pere de Vilamajor: la última barrera judicial


El 12 d'octubre de 2012 (Día de la Hispanidad, abans anomenat Día de la Raza) el Ple de l'Àjuntament de Sant Pere de Vilamajor aprovà una moció que, en línia amb les que es van aprovar i s'aprovarien posteriorment en centenars de municipis de Catalunya, declarava la seva adhesió a la creació d'un estat propi per a Catalunya

Aquesta moció conté nou punts:

1- Manifestar que Catlunya té dret a decidir sobre el seu futur,

2- Declarar el municipi de Sant Pere de Vilamajor com a territori català, lliure i sobirà,

3- Instar als partits polítics a incorporar en els seus programes electorals la creació d'un Estat Propi i Independent,

4- Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya la divulgació a la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya,

5- Instar al Parlament de Catlunya a aprovar les mesures pertinents per tal de:
  • Declarar l’oficialitat de les banderes locals, comarcals, la senyera quadribarrada, l’europea i l’estelada fins el dia de la independència.
  • Deixar sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
  • Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.
  • Demanar l’empara i la mediació de les institucions internacionals i de la Unió Europea, per tal de garantir un correcte procés de transferència democràtica cap al nou estatus jurídic.
6- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a totes les organitzacions que treballen en favor dels drets nacionals de Catalunya i de la seva emancipació de l’Estat Espanyol i el suport a l’estratègia i accions de l’Assemblea Nacional Catalana a favor de les llibertats nacionals,

7-  Instar el Parlament de Catalunya a estendre aquesta moció a la resta de territoris integrants dela Nació Catalana a fi de preservar-ne la seva unitat i identitat com a poble, sense renunciar a la reunificació política dels Països Catalans,

8- Apel·lar a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes,

9-  Notificar-ho al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Congreso de los Diputados; al President de la Comissió Europea, al President del Parlament Europeu, al Secretari General de les Nacions Unides, a l’Associació de Municipis per la Independència; a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.
 
La Delegación del Gobierno español a Catalunya va recòrrer aquesta moció al jutjat contenciós de Barcelona, que va donar la raó a l'estat español i va anular tots els punts de la moció a excepció del 1er. i el 8è.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va recòrrer aquesta sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el passat mes de juny en la seva sentència va dictaminar que només era nul el segon punt, el que declarava el municipi com a territori català lliure i sobirà, al·legant que l'unic territori lliure i sobirà és l'estat español, mentre que la resta de punts eren meres exhortacions o peticions que no poden estar sota el control judicial, i per tant no les anul·lava.

En el mateix sentit s'ha pronuciat sobre mocions equivalents d'altres municipis.

Estant així les coses, l'estat español vol erradicar qualsevol signe d'aprovació jurisdiccional al moviment independentista i ha decidit reemprendre la seva creuada per assolar el sentiment independentista contra els ajuntaments que l'han manifestat institucionalment, recorrent la sentència del del TSJC al Tribunal Suprem.

Per tal de què aquest alt tribunal es pronuncïi d'una sola vegada per tots els casos similars, la Delegación del Gobierno español a Catalunya ha triat un sol cas per dur-lo davant el Tribunal Supem. I ha resultat que aquest cas sigui el de Sant Pere de Vilamajor.

D'aquí a uns mesos, el què decideixi el Suprem sobre la moció de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor serà la referència per a tots els municipis que tantmateix vàren aprovar mocions sobre la independència de Catalunya.

L'habilitat de la nostra defensa jurídica per sostenir -com menys- la sentència del TSJC serà doncs decisiva al respecte.

I d'aquí poc, en qualsevol cas, el nom del nostre municipi i la seva petita gesta d'honor circularà per tots els diaris i televisions de l'Estat.

Com menys això que guanyarem, que ja serà una gran victòria.