L'extraordinària expansió socioeconòmica prèvia a la crisi es traduí a l'hora en una intensa captació d'immigració residencial que, marxant vers la perifèria, recalà i feu augmentar la població dels municipis de Vilamajor a raó d'unes 400 persones anuals fins a mitjans del 2008. En aquell punt, i en els divuit messos següents, l'increment de població es desploma, i a finals de 2009 tants sols creixia de 100 persones l'any.
Variació interanual de la població de Vilamajor. 2004-març-2017
Nota: la linia vermella representa el creixement vegetatiu anual de la població dels municipis de Vilamajor (naixements menys defuncions). Si el creixement total de la població supera el creixement vegetatiu significa que hi ha un saldo migratori (immigracions meys emigracions) positiu, i a l'inversa. Notar cóm al 2013 el saldo vegetatiu conjunt dels municipis de Vilamajor és pràcticament nul.
La contenció fugissera de la crisi al 2010 va provocar que durant aquell any es recuperés la població de Vilamajor en 250 persones, però només era el preludi de quasi quatre anys de desinflada continua de l'increment de població resident, que arribà al 2014 amb un creixement negatiu de la població de Vilamajor, com no es veia des de mitjans del segle XX.
Seguint calcada l'evolució econòmica general del país, a partir del primer trimestre e 2015 es comença a sortir del forat i un any més tard la població de Vilamajor creixia al ritme gens despreciable de 200 persones/any.
Evolució de la població de Vilamajor. 2011-març-2017
No obstant l'anterior, el comportament respecte dels dos municipis de Vilamajor ha estat sensiblement diferent, doncs a Sant Pere de Vilamajor a partir del primer trimestre de 2011 el creixement de la població s'atura bruscament, i la població total s'estancarà en una llarga travesia en el desert durant els cinc anys següents. No serà fins la tardor de 2015 quan s'inicia la recuperació, que actualment tot just frega el mateix nombre d'habitants que hi havia a finals de 2012.
Evolució de la població de Sant Pere de Vilamajor. 2011-març-2017
Nota: la línia vermella puntejada representa la població mensual. Per tal d'eliminar les oscil.lacions conjunturals s'ha allisat aquesta série de dades amb la mitjana mensual de cada trimestre, que es representa amb la línia contínua de color blau, que representa millor la variació de la població.
En canvi a Sant Antoni de Vilamajor, la població ha anat variant "en escaleta" i continuà creixent fins a mitjans de 2013, quan durant dos anys més s'estanca la població. Sant Antoni recupera a la primavera de 2015 el seu dinamisme poblacional i torna a crèixer llavors a raó de 160 persones cada any, superant els 6.000 habitants abans d'acabar el 2016.
Evolució de la població de Sant Antoni de Vilamajor. 2011-març-2017
Nota: la
línia vermella puntejada representa la població mensual. Per tal
d'eliminar les oscil.lacions conjunturals s'ha allisat aquesta série de
dades amb la mitjana mensual de cada trimestre, que es representa amb la
línia contínua de color blau, que representa millor la variació de la
població.
No és fins al principi de 2016 que Sant Pere de Vilamajor comença a superar el seu estancament, i ja de forma decidida en la darrera part del 2016.
L'evolució comparada de la població dels dos municipis es veu clarament reflexada en la gràfica següent:
Evolució de la població als municipis de Vilamajor. Increment interanual base desembre 2002 =1 
És interessant observar cóm fins l'inici de la crisi, els dos municipis creixen en termes relatius de manarea paralel·la. Aquest comportament es disocia a mitjans del 2008: Sant Antoni de Vilamajor acusa desseguida un estancament de la població (pel fré brusc de l'immigració neta) mentre que a Sant Pere sembla no afectar-la, doncs continúa evolucionant al ritme que tenia fins a finals de 2010.
A partir de 2011 la població de Sant Pere s'estanca a la baixa, mentre que a Sant Antoni es succeeixen periodes d'estancament amb periodes de creixement net de població, però amb una tònica general d'alça continguda.
Just fa dos anys, a l'abril de 2015, Sant Antoni recupera la seva empenta, fet que no es produirà, i molt tímidament, a Sant Pere de Vilamajor fins finals d'agost del mateix any.
Aquesta evolució relativa de la població entre els dos municipis es veu clarament quan comparem la diferència d'habitanats desl dos municipis: a partir de l'estiu de 2008 l'avantatge de Sant Antoni s'estanca a la baixa, amb el seu mínim fins a l'agost de 2011, quan, per l'estancament de la Població de Sant Pere de Vilamajor, la diferència d'habitants s'enxampla, fins arribar al récord de 1.703 habitants més a Sant Antoni a març de 2017.
Com a principal conclusió de síntesi, es constata que Sant Antoni de Vilamajor ha aguantat millor la crisi en termes poblacionals que Sant Pere de Vilamajor, i ha començat a recuperar-se abans. També l'actual recuperació a Sant Antoni té més força que a Sant Pere de Vilamajor.
A partir de 2011 la població de Sant Pere s'estanca a la baixa, mentre que a Sant Antoni es succeeixen periodes d'estancament amb periodes de creixement net de població, però amb una tònica general d'alça continguda.
Just fa dos anys, a l'abril de 2015, Sant Antoni recupera la seva empenta, fet que no es produirà, i molt tímidament, a Sant Pere de Vilamajor fins finals d'agost del mateix any.
Aquesta evolució relativa de la població entre els dos municipis es veu clarament quan comparem la diferència d'habitanats desl dos municipis: a partir de l'estiu de 2008 l'avantatge de Sant Antoni s'estanca a la baixa, amb el seu mínim fins a l'agost de 2011, quan, per l'estancament de la Població de Sant Pere de Vilamajor, la diferència d'habitants s'enxampla, fins arribar al récord de 1.703 habitants més a Sant Antoni a març de 2017.
Diferència absoluta de la població empadronada a Sant aAtoni respecte Sant Pere de Vilamajor. 2003-març 2017
Com a principal conclusió de síntesi, es constata que Sant Antoni de Vilamajor ha aguantat millor la crisi en termes poblacionals que Sant Pere de Vilamajor, i ha començat a recuperar-se abans. També l'actual recuperació a Sant Antoni té més força que a Sant Pere de Vilamajor.
L'avantatge que va agafar Sant Pere de Vilamajor en acusar molt més tard la crisi poblacional es desinfla a finals de 2016, i Sant Antoni de Vilamajor passa a crèixer des de llavors en termes relatius molt per sobre de Sant Pere de Vilamajor.
A data actual (març 2017) els municipis de Vilamajor tornen a crèixer amb decisió: 150 persones/any a Sant Antoni i 50 a Sant Pere de Vilamajor. Es pot dir doncs que la crisi demogràfica associada a la crisi econòmica s'ha acabat ja a als nostres pobles.
A data actual (març 2017) els municipis de Vilamajor tornen a crèixer amb decisió: 150 persones/any a Sant Antoni i 50 a Sant Pere de Vilamajor. Es pot dir doncs que la crisi demogràfica associada a la crisi econòmica s'ha acabat ja a als nostres pobles.
No vull acabar aquesta panóràmica de l'evolució de la població als municipis de Vilamajor sense afegir una darrera gràfica, aquesta especialment curiosa:
Es representen les dades mensuals de la població dels dos municipis del 2002 fins a març del 2017: Sant Antoni de Vilamajor en vermell i Sant Pere de Vilamajor en blau.
Enganxades a les respectives séries, en negre, es dibuixa la funció matemàtica que millor s'ajusta a la série real de dades, que en els dos casos és una funció polinómica de grau 4.
Quan més s'ajusti aquesta funció estadística teórica a la realment observada, millor es poden fer inferències dels comportament futur de la série de dades relas, òbviament només a efectes teòrics, sense poder tenir en compte variables no quantitatives.
En cada gràfica s'indica el coeficient de correlació estadística (R2) entre les séries reals i les teòriques: quan més s'acosti al valor a 1 (màxim ajustament) més representativa serà la série estadística i per tant més fiables són les inferències a futur. Observem que els valors obtinguts del coeficient de correlació són molt ants, arribant en tots dos casos al 0,996, un xic més alt a Sant Antoni: indicatius d'un molt bon ajustament de la série estadística a la real.
Aquest fet ens permet inferir (projectar) la població teórica a curt termini, per exemple a 6 mesos vista, com es fa amb les línies negres. Observem que, estadísticament, a sis mesos vista la població de Sant Antoni de Vilamajor continuarà creixent amb força (prop de 200 persones), mentre que a Sant Pere la Vilamajor el creixement és molt més tímid (tot i que probablement la série teórica està infravalorant l'evolució, en estar el punt d'inflexió de la série real molt proper al punt d'inferència).
Lógicament la naturalesa i caracteríetiques multivariables de la demografia fa que aquest tipus d'inferències s'hagin d'agafar amb molta prevenció, però no deixa de ser una visió curiosa. Reprendrem aquesta gràfica d'aquí a sis mesos i veurem si es corrobora.
Font de les dades: padrons provisionals d'habitants trimestrals, actualitzades a 1 de gener dels anys anteriors a 2017 amb els padrons definitius publicats per l'INE-IDESCAT. L'evolució de la població en els mesos compressos en cada trimestre ha estat estimada amb fonts de dades indirectes.
(Novament donar les gràcies a l'inestimable col·laboració dels Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor en facilitar-me puntualment les dades provisionals actualitzades del padró d'habitants).
