Darreres entrades:

16/10/17

L'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor supera la crisi

A finals d'octubre de 2007, Sant Antoni de Vilamajor va arribar al que fins ara ha estat el seu màxim històric de llocs de treball radicats al municipi, amb 1.359 llocs (*). Al setembre del mateix 2007, també s'assolí al municipi el màxim històric de llocs de treball en un mes de setembre, amb 1.351 llocs de treball radicats al municipi.

A l'agost de 2012, l'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor tocava fons, amb només 1.167 llocs de treball. 

Però, després de cinc llargs anys de lenta recuperació, aquest setembre, Sant Antoni de Vilamajor ha recuperat el nombre de llocs de treball que tenia abans de la crisi, arribant a finals de mes a 1.375 llocs de treball.

És una fita històrica i que significa que el pols econòmic de la vila ha aconseguit superar la crisi en termes d'ocupació radicada al municipi.


Evolució de l'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017
Nota: la gràfica de punts representa la série original. La série de línia continua, de la seva banda, presenta la série desestacionalitzada (mitja anual móbil).

Com en altres ocasions he comentat en aquest blog, les séries estadístiques de dades puntuals (dels diferents mesos, per exemple) no permeten conclusions de tendència de la série de dades a analitzar, doncs estan subjectes a oscil.lacions i estacionalitats. Per a una millor anàlisi, entre d'altres tractament estadístics, s'utlitza la série desestacionalitzada, que elimina les oscil.lacions puntuals de la série estacional.
En les meves anàlisis utilitzo la mitja mòbil mensual de tram anual, que fa el promig mensual dels 12 mesos anteriors a l'observació de cada mes. Representa una variable més interessant, com és el promig de -en aquest cas- llocs de treball que en el darrer any (mes a mes) hi ha hagut en el territori estudiat. Ve a ser com la "densitat" de llocs de treball en els darrers 12 mesos.
Així, fins que aquesta mitjana mòbil anual no arribi als nivells de comparació, no es pot donada per consolidada la magnitud estudiada, per més que la série puntual original hagi arribat abans a determinada fita. Això s'observa molt més clarament en el cas de Sant Pere de Vilamajor, que es tracta més endevant.

En aquest mes de setembre de 2017, tant la série original com la mitjana mòbil mensual han superat les dades dels màxims històrics de 2007:


Comparació dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor en el mes de setembre. 2007-2017. Dada original i desestacionalitzada
Nota: les columnes blaves repreenten els llocs de treball observats a final de cada mes, mentre que les vermelles presenten la mitjana mòbil anual de la série en els mateixos periodes.


La distinció entre els llocs de treball d'assalariats i els llocs de treball per compte propi ens posa de manifest que han estat els llocs de treball d'autònoms els que han estirat cap amunt la dada global de llocs de treball (fet habitual, doncs la crisi fa que part de l'atur assalariat acostumi a refer-se en treball per compte propi, normalment amb augment de la precarietat), doncs encara queden per recuperar més de 30 llocs de treball assalariats respecte els màxims històrics.


Evolució dels llocs de treball assalariats i per compte propi de Sant Antoni de Vilamajor. Desembre 2003-Setembre 2017. Série desestacionalitzada (mitja anual móbil)   


En el cas de Sant Pere de Vilamajor, la important davallada de l'ocupació de les empreses de major dimensió està retardant l'ocupació radicada al municipi, malgrat la tendència ferma a la recuperació també en aquest municipi:


Evolució de l'ocupació de Sant Pere de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017
Nota: la gràfica de punts representa la série original. La série de línia continua, de la seva banda, presenta la série desestacionalitzada (mitja anual móbil). 


A Sant Pere de Vilamajor es pot observar perfectament el que abans comentava en relació amb el tractament estadístic de les séries temporals, doncs la forta estacionalitat de l'ocupació al municipi (que s'ha extremat durant la crisi) no permet una anàlisi concloent de l'evolució, mentre que la série desestacionalitzada ens proporciona una lectura més clara de la tendéncia real.

En la série normal, a Sant Pere de Vilamajor encara manquen 22 llocs de treball per arribar a la dada del mateix mes de setembre de l'any 2009 (el més alt de la série). Si es compara amb la dada desestacionalitzada, el valor empitjora, doncs la diferència és de 52 llocs de treball respecte el màxim históric assolit per la variable el setembre de 2008:


Comparació dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor en el mes de setembre. 2007-2017. Dada original i desestacionalitzada
Nota: les columnes blaves repreenten els llocs de treball observats a final de cada mes, mentre que les vermelles presenten la mitjana mòbil anual de la série en els mateixos periodes.

Els llocs de treball per compte propi tampoc no s'han ressentit de la crisi a Sant Pere de Vilamajor, mentre que la sangria de llocs de treball assalariats no es comença a recuperar fins a mitjans de l'any 2013, i malgrat la seva bona tendència, difícilment aconseguirà a mig-llarg termini arribar a l'ocupació que proporcionaven les grans empreses del municipi. I menys encara amb la propera deslocalització d'una d'aquestes empreses.

Evolució dels llocs de treball assalariats i per compte propi de Sant Pere de Vilamajor. Desembre 2003-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 

La comparativa entre els dos municips de Vilamajor també resulta d'interés:


Comparativa dels llocs de treball assalariats dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 

Comparativa dels llocs de treball per compte propi dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil)  


Comparativa dels llocs de treball totals dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 


La fortalesa de la recuperació dels llocs de treball als dos municipis de Vilamajor és, com es pot veure a la gràfica següent, molt similar, ferma en els dos territoris i amb tendència creixent en els darrers mesos, a raó de 50-60 nous llocs de treball cada any.


Evolució interanual dels llocs de treball totals dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 


Per últim, si es comparen esl llocs de treball perduts i recuperats en aquests 10 anys de crisi, es pot apreciar la extraordinària davallada de llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor, així com la també important recuperació dels llocs de treball a partir de mitjans de 2013.

Es port veure també, d'una banda, cóm Sant Antoni de Vilamajor ja ha recuperat tots els llocs de treball perduts en la crisi, mentre que Sant Pere de Vilamajor es troba probablement a un any vista d'assolir aquesta fita. Curiosament, no obstant, ambdós municipis han recuperat aquest setembre un nombre de equivalent de llocs de treball des dels mínimis històrics respectius: 168 a Sant Antoni i 160 a Sant Pere de Vilamajor.

Comparativa de l'evolució dels llocs de treball perduts des dels màxims histórics i recuperats des dels mínims de la crisi, dels municipis de Vilamajor a setembre de 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil)


En definitiva, aquesta important fita històrica aconseguida a Sant Antoni de Vilamajor, és una excel.lent notícia que convé celebrar com es mereix, malgrat que moltes altres de les ferides que ens ha deixat la crisi encara costaran temps de cicatritzar (i algunes quedaran obertes per sempre).

No voldria acabar sense comentar que una part molt important de la recuperació dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor ha estat possible per la pròpia recuperació del consum i de la inversió de les llars, i així, bona part d'aquests llocs de treball s'han recuperat gràcies a la dependència dels veïns de Sant Pere de Vilamajor de l'oferta de Sant Antoni, i, a l'hora, per la indolència pública i privada a Sant Pere de Vilamajor en impulsar les empreses i establiments lligats a l'oferta d'aquest tipus de consum.

(*) Nota Final: les dades analitzades corresponen als llocs de treball radicats als municipis el darrer dia de cada mes, segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Es refereix, doncs, a dades de treballadors en alta als diferents régims de la Seguretat Social, és a dir, a llocs de treball legalitzats. 
Aquestes dades, doncs, no es poden confondre amb el nombre de persones residents als dos municipis que tenen feina, doncs a Sant Antoni de Vilamajor la ràtio entre llocs de treballs radicats al municipi i persones residents ocupades és de l'ordre del 50%, relació que puja fins al 68% en el cas de Sant Pere de Vilamajor.

18/9/17

Reconeixement als voluntaris de l'ANC

Els hem vist -i no vist- arreu on ens mobilitzat. Des del 2012 fins ara mateix.

Habillats amb les seves armilles de color verd, blau o groc. Sempre hi són. Hi són molt abans de què arribem i no pleguen fins que fa estona que hem marxat.

Ells són la intendència, la comunicació de tu a tu, el servei d'ordre, l'auxili dels que s'indisposen, una cara amable per si vols informació o qualsevol cosa que puguis necessitar. Ells instal·len tot perquè ho trobem tot apunt quan arribem.


No, no són Testimonis de Jehovàh trajats que truquen a casa i ens interpel.len pel carrer, no, ells no fan apostolat.

Sempre a punt. Han dissenyat i fet possible sis diades inconmensurables i una infinitat d'actes arreu de Catalunya. Cada cap de setmana, a cada fira, en cada mercat municipal, hi són. Sempre amb un somriure, sempre disposats a parlar amb tothom que s'hi acosta. A explicar-los el què passa.



Recordo la Via Catalana, immmpressssionant ! Cada 500 metres com menys un voluntari. I 800 fotògrafs immortalitzant la diada.


 

Milers i milers d'homes i dones, milions d'hores de feina desinteressada per complir amb els objectius de la pròpia ANC que són els de la majoria de catalan@s. Sempre a punt.

 

Sense ells -pastorets- els nostres ramats il·lusionats no haguéssin pogut anar tant amunt a la recerca de noves pastures, i ara molts com jo ens sentiríem sols i en certa manera desamparats.

 

Ara, aquests anònims que sempre hi són, també donen la cara, i qui sap si perquè se la trenquin. Ara són els valents organitzats que ens fan sentir la revolta amb un somriure.

 

Uns fan discursos i comparexences per fer valer els nostres drets i aconseguir que els exercim, altres responem a la crida manifestant-nos pacíficament, però trobar-me als voluntaris quan cal, arreu, em dona la major confiança i l'exemple que, ara, quan ens calen totes les forces, ens anima a sortir al carrer i fer coses impensables per "gent d'ordre". 

Són l'ànim a no defallir i el comfort d'estar com a casa.

A tot@s el voluntaris de l'ANC, a totes les Assemblees Territorials, moltes gràcies per ser-hi; sense vosaltres no hagués estat possible. Si nosaltres sóm la flama, vosaltres sou l'espelma. Gràcies.

25/7/17

Poca feina

La Plaça del Montseny és potser la única que marca el centre el nucli urbà més petit de Catalunya en proporció a la seva població.

Com que poca cosa més que posar "esquenes d'ase" es sap fer, s'ens ha deleïtat recentment amb una magnífica instal.lació d'incómodes jardineres que, tirant a cutre, han acabat de fer malbé la Plaça on els dimarts arribava la furgoneta del peix quan els neourbanites nuclimilitants o no havíen nascut o no sabíen que Vilamajor existís.

Ja fa sis anys, en Llesuy va tenir la idea de peatonalitzar el carrer Comtes de Barcelona amb les llambordes que la brigada va anar a buscar a Sant Boi (de franc) amb una gestió de les meves. Nogensmenys, set places d'aparcament de les que no hi ha en soterrani en els nous pisos construïts, van provocar la revolta quan es va voler fer una reordenació (llastimosa) de la Plaça.

Hi érem; ara fa sis anys, hi érem, i la proposta que llavors varem predicar no va arribar -com tantes altres- a port. Era aquesta.

Ara es vol tornar a remenar -poca feina- la Plaça, ara que el Súper ens deixa sense recanvi.

Però la proposta de fa sis anys, si algú es molestés en analitzar-la, hauria d'estar a la llista.

Però sis o set places d'aparcament pesen, no hi ha dubte, més que el sentit comú quan d'on no hi ha no en raja.

Poca cosa que tenim i la poca feina ho remena fins fer-ho mal bé.

I un altre dia parlarem de prevaricació...

5/7/17

La major operació immobiliària del Segle


Continuant amb el procés de desamortització de finques d'una de les famílies de renom patrimonial de Sant Pere de Vilamajor, ara es posa a la venda el solar urbà més gran que mai s'ha vist al nucli de Sant Pere de Vilamajor.


Es tracta ni més ni menys que de 26.060 m2 de solar, apte per a la construcció de 14.072 m2 de sostre edificable, comptant habitatges i locals, uns 155 habitatges, més o menys per a què hi visquin unes 500 persones.

De construir-se i ocupar-se, es duplicaria la població resident al nucli principal de Sant Pere de Vilamajor.

El preu absolut pica els dits; són 2.990.000 €, amb una repercussió mitjana sobre el sostre edificable a raó de 212,5 €/m2. Tot i que són molts diners, al mateix nucli s'estan venent parcel.les per a cases unifamiliars a entre 200 i 250 €/m2 de solar.

No és un mal preu, doncs ens pot dur a pisos mitjos de 150.000 €.

En conjunt parlem d'una operació que pot significar uns ingressos mínims d'uns 27 milions d'euros (si es ven tota la promoció), amb uns costos aproximats d'uns 18 milions d'euros (terreny apart), és a dir, amb uns beneficis nets totals d'uns 6 milions d'euros. Clar està que té el risc de qualsevol promoció d'habitatges.

En tot cas, si algún promotor es decideix, assistirem a la més important transformació urbanística del nucli del municipi de tota la seva història. Llavors si que serà un autèntic "poble".

30/6/17

Deute viu dels Ajuntaments de Vilamajor


Deute viu dels municipis de Vilamajor. 2008-2016
Dades en milers d'euro. Font Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas

10/5/17

Sant Pere de Vilamajor surt de la crisi demogràfica més tard que Sant Antoni

L'extraordinària expansió socioeconòmica prèvia a la crisi es traduí a l'hora en una intensa captació d'immigració residencial que, marxant vers la perifèria, recalà i feu augmentar la població dels municipis de Vilamajor a raó d'unes 400 persones anuals fins a mitjans del 2008. En aquell punt, i en els divuit messos següents, l'increment de població es desploma, i a finals de 2009 tants sols creixia de 100 persones l'any.

 Variació interanual de la població de Vilamajor. 2004-març-2017
Nota: la linia vermella representa el creixement vegetatiu anual de la població dels municipis de Vilamajor (naixements menys defuncions). Si el creixement total de la població supera el creixement vegetatiu significa que hi ha un saldo migratori (immigracions meys emigracions) positiu, i a l'inversa. Notar cóm al 2013 el saldo vegetatiu conjunt dels municipis de Vilamajor és pràcticament nul.

La contenció fugissera de la crisi al 2010 va provocar que durant aquell any es recuperés la població de Vilamajor en 250 persones, però només era el preludi de quasi quatre anys de desinflada continua de l'increment de població resident, que arribà al 2014 amb un creixement negatiu de la població de Vilamajor, com no es veia des de mitjans del segle XX.

Seguint calcada l'evolució econòmica general del país, a partir del primer trimestre e 2015 es comença a sortir del forat i un any més tard la població de Vilamajor creixia al ritme gens despreciable de 200 persones/any.

 Evolució de la població de Vilamajor. 2011-març-2017
 

No obstant l'anterior, el comportament respecte dels dos municipis de Vilamajor ha estat sensiblement diferent, doncs a Sant Pere de Vilamajor a partir del primer trimestre de 2011 el creixement de la població s'atura bruscament, i la població total s'estancarà en una llarga travesia en el desert durant els cinc anys següents. No serà fins la tardor de 2015 quan s'inicia la recuperació, que actualment tot just frega el mateix nombre d'habitants que hi havia a finals de 2012.

Evolució de la població de Sant Pere de Vilamajor. 2011-març-2017
 
Nota: la línia vermella puntejada representa la població mensual. Per tal d'eliminar les oscil.lacions conjunturals s'ha allisat aquesta série de dades amb la mitjana mensual de cada trimestre, que es representa amb la línia contínua de color blau, que representa millor la variació de la població.

En canvi a Sant Antoni de Vilamajor, la població ha anat variant "en escaleta" i continuà creixent fins a mitjans de 2013, quan durant dos anys més s'estanca la població. Sant Antoni recupera a la primavera de 2015 el seu dinamisme poblacional i torna a crèixer llavors a raó de 160 persones cada any, superant els 6.000 habitants abans d'acabar el 2016.

Evolució de la població de Sant Antoni de Vilamajor. 2011-març-2017
 
Nota: la línia vermella puntejada representa la població mensual. Per tal d'eliminar les oscil.lacions conjunturals s'ha allisat aquesta série de dades amb la mitjana mensual de cada trimestre, que es representa amb la línia contínua de color blau, que representa millor la variació de la població.

No és fins al principi de 2016 que Sant Pere de Vilamajor comença a superar el seu estancament, i ja de forma decidida en la darrera part del 2016.

L'evolució comparada de la població dels dos municipis es veu clarament reflexada en la gràfica següent:

Evolució de la població als municipis de Vilamajor. Increment interanual base desembre 2002 =1  
És interessant observar cóm fins l'inici de la crisi, els dos municipis creixen en termes relatius de manarea paralel·la. Aquest comportament es disocia a mitjans del 2008: Sant Antoni de Vilamajor acusa desseguida un estancament de la població (pel fré brusc de l'immigració neta) mentre que a Sant Pere sembla no afectar-la, doncs continúa evolucionant al ritme que tenia fins a finals de 2010.

A partir de 2011 la població de Sant Pere s'estanca a la baixa, mentre que a Sant Antoni es succeeixen periodes d'estancament amb periodes de creixement net de població, però amb una tònica general d'alça continguda.

Just fa dos anys, a l'abril de 2015, Sant Antoni recupera la seva empenta, fet que no es produirà, i molt tímidament, a Sant Pere de Vilamajor fins finals d'agost del mateix any.

Aquesta evolució relativa de la població entre els dos municipis es veu clarament quan comparem la diferència d'habitanats desl dos municipis: a partir de l'estiu de 2008 l'avantatge de Sant Antoni s'estanca a la baixa, amb el seu mínim fins a l'agost de 2011, quan, per l'estancament de la Població de Sant Pere de Vilamajor, la diferència d'habitants s'enxampla, fins arribar al récord de 1.703 habitants més a Sant Antoni a març de 2017.

Diferència absoluta de la població empadronada a Sant aAtoni respecte Sant Pere de Vilamajor. 2003-març 2017


Com a principal conclusió de síntesi, es constata que Sant Antoni de Vilamajor ha aguantat millor la crisi en termes poblacionals que Sant Pere de Vilamajor, i ha començat a recuperar-se abans. També l'actual recuperació a Sant Antoni té més força que a Sant Pere de Vilamajor.

L'avantatge que va agafar Sant Pere de Vilamajor en acusar molt més tard la crisi poblacional es desinfla a finals de 2016, i Sant Antoni de Vilamajor passa a crèixer des de llavors en termes relatius molt per sobre de Sant Pere de Vilamajor. 

A data actual (març 2017) els municipis de Vilamajor tornen a crèixer amb decisió: 150 persones/any a Sant Antoni i 50 a Sant Pere de Vilamajor. Es pot dir doncs que la crisi demogràfica associada a la crisi econòmica s'ha acabat ja a als nostres pobles.


No vull acabar aquesta panóràmica de l'evolució de la població als municipis de Vilamajor sense afegir una darrera gràfica, aquesta especialment curiosa:


Es representen les dades mensuals de la població dels dos municipis del 2002 fins a març del 2017: Sant Antoni de Vilamajor en vermell i Sant Pere de Vilamajor en blau.
Enganxades a les respectives séries, en negre, es dibuixa la funció matemàtica que millor s'ajusta a la série real de dades, que en els dos casos és una funció polinómica de grau 4.

Quan més s'ajusti aquesta funció estadística teórica a la realment observada, millor es poden fer inferències dels comportament futur de la série de dades relas, òbviament només a efectes teòrics, sense poder tenir en compte variables no quantitatives.

En cada gràfica s'indica el coeficient de correlació estadística (R2) entre les séries reals i les teòriques: quan més s'acosti al valor a 1 (màxim ajustament) més representativa serà la série estadística i per tant més fiables són les inferències a futur. Observem que els valors obtinguts del coeficient de correlació són molt ants, arribant en tots dos casos al 0,996, un xic més alt a Sant Antoni: indicatius d'un molt bon ajustament de la série estadística a la real.

Aquest fet ens permet inferir (projectar) la població teórica a curt termini, per exemple a 6 mesos vista, com es fa amb les línies negres. Observem que, estadísticament, a sis mesos vista la població de Sant Antoni de Vilamajor continuarà creixent amb força (prop de 200 persones), mentre que a Sant Pere la Vilamajor el creixement és molt més tímid (tot i que probablement la série teórica està infravalorant l'evolució, en estar el punt d'inflexió de la série real molt proper al punt d'inferència).

Lógicament la naturalesa i caracteríetiques multivariables de la demografia fa que aquest tipus d'inferències s'hagin d'agafar amb molta prevenció, però no deixa de ser una visió curiosa. Reprendrem aquesta gràfica d'aquí a sis mesos i veurem si es corrobora.



 
Font de les dades: padrons provisionals d'habitants trimestrals, actualitzades a 1 de gener dels anys anteriors a 2017 amb els padrons definitius publicats per l'INE-IDESCAT. L'evolució de la població en els mesos compressos en cada trimestre ha estat estimada amb fonts de dades indirectes.

(Novament donar les gràcies a l'inestimable col·laboració dels Ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor en facilitar-me puntualment les dades provisionals actualitzades del padró d'habitants).

5/5/17

Reducció de l'atur a Vilamajor: dues velocitats per géneres

Aquest passat abril, l'atur registrat als municipis de Vilamajor ha continuat la seva disminució que es va iniciar a finals de 2013. 
Portem ja més de 3 anys amb disminució de vilamajorenc@s apuntats a les llistes del SOC.

Evolució de l'atur per sexes a Sant Pere de Vilamajor. 2005-Abril 2017
 
Evolució de l'atur per sexes a Sant Antoni de Vilamajor. 2005-Abril 2017

Aquesta magnífica notícia, te però una marcada component de génere. Ho analitzarem sintéticament en quatre vessants:

1- L'atur femení supera al masculí

Aquest és un fenómen típic, de caràcter estructural, quina anàlisi es deu a una série de factors socials prou coneguts. Res de nou, doncs.

2- La recuperació comença més tard entre les dones

Pel que fa a les dones, l'atur no va començar a reduïr-se fins mitjans de 2014, mentre que en el cas dels homes, ja a mitjans de 2013 es comença a reduïr el nombre d'aturats registrats.

És a dir, la reducció de l'atur comença un any més tard en el cas de les dones.

3- El ritme de reducció de l'atur és més lent en el cas de les dones

Des del pic màxim d'aturats respectivament registrats, l'atur masculí ha davallat un 40%, mentre que pel que fa a les dones, la reducció ha estat només d'un 23% (21% en el cas de Sant Pere i 24% a Sant Antoni). 

A Sant Pere de Vilamajor, l'atur a l'abril de 2017 equival al que hi havia a l'agost del 2009 en el cas dels homes, i al desembre de 2009 en el cas de les dones.

A Sant Antoni de Vilamajor, la diferència és major: els homes aturats equivalen en nombre als que hi havia al maig de 2009, mentre que les dones aturades estan a nivells quantitatius de desembre de 2010.

4- Augmenta la bretxa entre l'atur masculí i femení

És la conclusió dels fenòmens anteriors.

Si en començar la reducció de l'atur, les dones en situació d'atur superaven molt lleugerament als homes, actualment les dones ja superen en un 40% als homes aturats (44% pel que fa a Sant Pere i 37% pel que fa a Sant Antoni). En els dos casos, la bretxa ha augmentat de 35 punts percentuals.

Es pot afegir, no obstant, que les dones varen resistir millor la destrucció d'ocupació que els homes, sobre tot a Sant Antoni.

Proporció entre les dones aturades i els homes aturals. Vilamajor 2007-abril 2017
 

CONCLUSIÓ: La recuperació de l'ocupació afavoreix especialment els homes

En l'etapa de destrucció d'ocupació, l'atur va afectar en termes similars als homes i les dones de Vilamajor. En canvi, en l'etapa de millora de l'ocupació, els homes estan recuperant molt més intenament l'ocupació que les dones.

Dit d'altra manera, les dones estan sent molt menys afavorides per la recuperació de l'ocupació. 

Tot plegat tenint en compte les prevencions derivades de les circumstàncies associades a la inscripció voluntària de les persones a les llistes de l'atur.

Esperem que aquestes diferències es vagin anivellant amb el temps, però, ara per ara no hi ha signes de que això passi a mig termini.

27/4/17

Vilamajor: una unitat administrativa amb 7 nuclis de població

A Vilamajor viuen actualment més de 10.000 persones, que augmenten en els periodes vacacionals en unes 3.000 persones més.

Lluny del què pugui semblar, però, Vilamajor no és una unitat socio-residencial, sinò que està formada per mitja dotzena de realitats urbanes: dos nuclis principals on es concentren la pràctica totalitat dels serveis (el de Sant Pere de Vilamajor, amb unes 650 persones, dels més petits de Catalunya, i el de Sant Antoni de Vilamajor, amb uns 3.300 residents).

Al seu voltant, separats en un radi de cinc quilómetres, hi ha els sis nuclis residencials de xalets, herència dels bons anys 70, on hi viu el 77% dels residents, en el cas de Sant Antoni, i el 85% epel que fa a Sant Pere.

Sant Pere de Vilamajor té el récord de ser el municipi de tota Catalunya amb menys superfície comercial per habitant.

La distribució en el territori de la població resident a Vilamajor ens dona una imatge força interessant:

Distribució geogràfica de la població de Vilamajor (*)
 
(*) Dades del Padró municipal d'habitants a 1-1-2016. IDESCAT.

Més de 10.000 persones vivint en set nuclis repartits en 20 km2 del Baix Montseny. Set realitats de convivència força diferents.

25/4/17

Fluixa adhessió al PNR a Sant Antoni de Vilamajor

La diada de Sant Jordi, només 55 dels centenars de veïn@s que es van apropar a la guingueta de l'ANC varen signar la seva adhessió al Pacte Nacional pel Referendum.

Exactament el mateix nombre que al poble de Montseny amb una població de 320 habitants, quasi 20 vegades menys que la de Sant Antoni.

Tampoc a Llinars la xifra és per tirar coets: 143 signatures per una població de 9.717 habitants (en proporció, però, un 60% més que a Sant Antoni).

Fem-nos-ho mirar.


(Aquest soc jo)

21/4/17

Un conflicte rural

Una quarta part dels habitants de Vilamajor viuen als barris de Can Vila, Can Miret i Vallserena, dels quals, al seu torn, quasi 3/4 parts són veïns de Sant Pere de Vilamajor.

De fet, només un 10% dels habitants de Sant Antoni de Vilamajor viuen en aquests barris de llevant, mentre que hi viuen allà un 42% dels residents a Sant Pere de Vilamajor.

Afegir a tot plegat els residents ocasionals que encara queden en aquests barris.

Hereus de la mala planificació de l'urbanisme dels anys setanta, des de fa quatre décades, successius consitoris a una i altre banda de la BP 5107 han vist augmentar el trànsit dels prop de 1.400 vehicles residents als veinats de llevant pel coll d'ampolla de La Farinera i tot el trànsit induït pels serveis als barris.

 
Tot i la prosperitat per al comerç local de Sant Antoni que les concentracions de xalets aillades dels nuclis principals de Sant Pere de Vilamajor han proporcionat des de sempre (i a la que la mentalitat rural-proteccionista consuetudinaria dels governants de Sant Pere de Vilamajor s'ha conformat), la vida neourbanita actual es complica amb l'enorme circulació de vehicles indispensable per a la vida quotidiana dels residents dels barris de Vilamajor.

La primera crisi, durant el memorable mandat d'en Llesui i el no tant memorable del mestre Tella es va encebar amb els vehicles pessants, que van tenir prohibit el passi pel nucli de Sant Antoni del trànsit amb els barris de llevant. Afortunadament, en Llesui va posar al dia el Camí de Can Tona, tant llargament reclamat per qui us escriu, la primera acció municipal per adaptar la vialitat al Segle XXI.

La històrica decisió d'en Tella ha fet transitar durant molt de temps camions de gran tonatge pel nucli de Can Derrocada, en pujades tercermundistes i giravolts prohibits per la normativa de circulació... per tranquilitat dels veïns de Sant Antoni.

L'acord concil.liador de millorar l'embut va apaivagar la polémica.

Ara, l'Alcadessa Berdala fa un pas més endavant per al que es pensa que és la protecció del seu municipi, i, arrencant l'estrella de l'Estelada, la vol posar sobre els parabrises dels vehicles de Sant Pere de Vilamajor que pretenguin passar des de La Farinera al centre de Sant Antoni, iniciant un cop més el conflicte rural.

Aquesta mentalitat de llums curtes ha encés les alarmes amunt la BP 5107 i té pinta de tornar a ser motiu d'encesa conversa entre els paisans.

El problema està clar i és inevitable: massa gent apartada a les mans de vehicles que necessiten passar a l'altre costat de la Riera de Vallserena.

La solució moderna, sense mentalitat rural, ja ha estat estudiada i formulada: només cal posr en marxa les propostes, amb els avals de la participació ciutadana, en el POUM de 2012 del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

Tenim doncs una eina, i si no es vol generar un altra conflicte rural, només cal posar-la en marxa, ja.

L'ampliació del ara tancat carrer de Dalt, fet que solucionaria una part del trànsit: el que es dirigeix cal el nucli de Sant Pere de Vilamajor. Tema espinós, doncs des de fa més de 40 anys aquesta via ha estat expressament vetada al trànsit. Aquest vial forma part del projecte de l'itinerari de "ronda" igualment previst.

L'estudi de mobilitat del POUM vigent de Sant Antoni de Vilamajor el defineix amb el següent recorregut (textual):

Carrer de Dalt- carrer St. Antoni-carrer Llobregat-carrer Girona-nova rotonda en el punt d'encreuament entre el carrer Girona i el carrer Llei- passatge per la Font de'n Robert ampliat i prolongació a l'altra banda de l'Av. Alfons I-nou vial que enllaça l'anterior amb el carrer Granollers-carrer Pau Casals- i tancament de nou amb el carrer de Dalt i amb la carretera que enllaça amb el carrer del Pi i la Urbanització Can Vila.

 
Seguidament, fent també cas al planejament aprovat en vigor, començar les obres per a la connexió directe cap a la BP 5107 fora de la trama continua de Sant Antoni de Vilamajor, en algun del seu traçats (aqui reproduït el traçat 1):

I perquè no? fer els ponts que manquen als carrers de Sant Jaume i de Sant Elies, pagant-los a mitges.

Per primera vegada en la història de Vilamajor, coincideixen en les Alcaldies dels dos municipis dues dones: la Mª Lluisa i la Pamela.

Més enllà d'invocar la una la història i realitat conjuntes dels dos municipis, i l'altra encendre una polémica amb mentalitat rural, be seria hora de posar-se a treballar, plegades, per engegar la solució que, lliure i racionalment, el municipi de Sant Antoni de Vilamajor ja va adoptar aviat farà cinc anys.

I certament, no es pot contentar tothom. I certament hi ha interessos a preservar. Però certament l'interès general sempre ha d'estar per sobre dels interessos particulars. I fins i tot pels interessos d'una primacia política que qui sap si ben aviat ja no hi serà.

12/4/17

L'ocupació a Sant Antoni de Vilamajor frega els màxims de pre-crisi

El 31 de març d'enguany, el nombre de llocs de treball ocupats (*) a Sant Antoni de Vilamajor ha assolit la xifra de 1.338 persones, just tocant el màxim històric de març de 2008, quan hi havia 1.341 llocs de treball ocupats. El màxim absolut va ser al juliol de 2007, amb 1.368 llocs de treball ocupats.

Nombre de llocs de treball a Sant Antoni de Vilamajor el darrer dia del mes de març: 2007-2017
 

Evolució del nombre de llocs de treball. Sant Antoni de Vilamajor 2003-2017
 


Ara bé, per a una anàlisi més rigorosa, cal desestacionalitzar les séries de dades, per exemple a través de la Mitja Mòbil Anual, que ens dona el mombre mig de persones ocupades en els 12 messos anteriors:

Evolució del nombre de llocs de treball. Sant Antoni de Vilamajor 2005-2017
 
En línia discontinua, série normal. En línia continua, série desestacionalitzada (mitja anual).

En la série desestacionalitzada, al mes d'abril de 2008 s'assolia el récord absolut de llocs de treball en promig en els darrers 12 mesos, amb 1.343 persones, mentre que al març de 2017 la xifra és de 1.306 llocs en promig anual.

El mínim de la crisi es situà en 1.178 llocs de treball, el setembre de 2013. Des de llavors, el municipi ha recuperat 128 llocs de treball en promig anual, dels 165 llocs perduts amb la crisi, és a dir, ja s'ha recuperat el 78% dels llocs de treball perduts (en promig anual).

Si la tendència actual segueix, a finals d'any es podrà dir que Sant Antoni de Vilamajor ja ha recuperat el nivell d'ocupació màxim d'abans de la crisi. (Al conjunt de Catalunya, per comparar, al març de 2017 el nombre d'ocupats en promig anual es situava al nivell del mes d'octubre del ... 2005. Sí, del 2005).

A Sant Pere de Vilamajor, si tot va bé, en aproximadament tres anys s'arribarà als nivells màxims previs a la crisi, doncs encara que s'han recuperat xifres similars a les de Sant Antoni de Vilamajor, amb 121 llocs de treball recuperats, la crisi, fonamentalment per l'enorme pérdua d'ocupació de les indústries emblema del municipi, ha estat més profunda, perdent-se 218 llocs de treball.

Si comparem aquestes dades amb els residents a Sant Antoni de Vilamajor que consten afiliats als diferents règims de la Seguretat Social, a 31 de desembre de 2016 (darrera dada disponible) n'hi havia 2.642. A aquella mateixa data, el municipi disposava de 1.305 llocs de treball. Això significa que la cobertura de llocs de treball residents no arriba al 50%.

(*) El nombre de llocs de treball ocupats correspon a les persones afiliades als diferents règims de la Seguretat Social amb domicili de treball al municipi. No confondre amb els residents al municipi que tenen treball. Font de les dades: Tresoreria General de la Seguretat Social, dades del darrer dia de cada mes.