Darreres entrades:

26/2/13

Orgull de germà

Aquests dies es celebra a Barcelona el Mobile World Congress. És la fira més important del món en un sector de tanta empenta i futur com el de les tecnologies mòbils.



La fita aconseguida no només és per enguany, sinò fins el 2017.

L'impacte de prestigi -i econòmic- per Barcelona i Catalunya és extraordinari.

Doncs, be, tinc l'honor de ser germà d'una de les persones clau que ha aconseguit aquesta fita.

 

Em permetreu doncs inflar-me públicament de l'orgull pel meu germà gran. Us faig una breu ressenya d'en Pere:

Pere Camprubí Nieto

Director d'Expansió de Fira Internacional de Barcelona
 
Durant l'etapa de director comercial de FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA va desenvolupar el llançament entre altres dels salons Ecomed, Expomatex, Brocanters, Motoshow, Serigraph, PlanetFutbol, BNF, Globalgeo ...
Director del Saló Internacional de l'Automòbil 2003.
Durant l'etapa de director d'Expansió, l'equip liderat per Pere Camprubí ha captat per a Barcelona els salons EIBTM, Bread &; Butter, Mobile World Congress. Alhora, ha estat estretament lligat a la consolidació de Fira com a seu dels majors congressos mèdics europeus (Cardiologia, Respiratori, Diabetis, Hematologia, ...), i fires internacionals itinerants (Fespa, In-cosmetics).
Creador i director del saló The Brandery (4 primeres edicions).
Entre altres càrrecs, és membre del Comitè Executiu de FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, membre del Comitè Executiu del COPCA (Consorci de promoció de Catalunya, avui ACCIO) i Vocal dels Comitès Organitzadors dels principals salons d'Alimentaria Exhibitions SA.

El nostre pare també n'estaria orgullós...

20/2/13

La dimissió de Patrícia Puig posa en escac la llista de candidats de CiU

Després de messos de tensions, en què en Martí Artalejo i la Pat Puig han estat estirant cadascú del seu costat de la corda, l'Alcalde ha aplicat la tècnica que va aprendre d'en Joan Bruguera: ofegar discrepàncies amb retallades de sous.

Amb el vot -insòlit- en contra d'en Miguel, la consumació de la tàctica va tirar endavant en el Ple del dia 25 de gener, afectant singularment la Pat, amb una reducció del "sou" fins als 470 € al mes.

La posada de nassos al terra escomesa per l'Alcalde acostava més la Pat a dimitir d'un govern en el què ja no es sentia còmode.

I així ha estat, doncs de de fa una setmana -diuen- la Pat ha renunciat a les seves delegacions de govern, que han retornat a l'Alcalde, significant la pèrdua del sou que li havia quedat.

Però la seva renúncia no ha estat total, doncs, amb tot el dret, conserva l'acta de Regidora.

Aquesta nova baixa, la segona des de què en Martí va assetjar l'Alcaldia, ha coincidit amb el malaurat agreujament de la malatía de l'Irene Bonilla, a qui des d'aquí li desitjo de tot cor una ràpida recuperació.

Sent així les coses, es pot preveure com menys un escenari de baixa temporal de la Irene.

Aquestes circumstàncies posen el govern entre les cordes, doncs a curt termini tenim un govern amb només quatre regidors.

Què farà la Pat ara que és fora del Govern? Podrà encaixar l'Assemblea de CiU aquesta anòmala situació de tenir un regidor de Govern que no està en el govern? Votarà la Pat en contra del debilitat govern propiciant el seu passi a un grup no adscrit o a la devolució de l'acta de regidora?

Davant d'questa tesitura, resulta interessant repassar la llista d'electius de CiU (*):

1. Josep Maria Llesuy Sunol
2. Marti Artalejo Ferrer
3. Maria Carmen Lozano Jimenez
4. Patricia Puig Montserrat

5. Rosa Maria Quesada Garcia
6. Juan Antonio Moreno Rams
7. Pedro Espin Fernandez
8. Miquel Puigdevall Albert
9. Irene Bonilla Garcia
10. Maria Soledad Mingo Gomez
11. Emilio Dominguez Nuno

Suplents:
1. Salvador Marti Pujol
2. Juan Ballart Serra
3. Jose Conesa Llupia
4. Maria Sara Martinez Garnelo
5. Teresa Sola Sancho
6. Gerard Prats Fumado
7. Susana Martori Rodellas

(*) Gràcies a l'observació d'un comentarista del blog, hi havia una errada a la llista electoral de CiU prèviament publicada, que he esmenat d'acord amb la publicada al BOP.

Observem que, tenint en compte un esdeveniment luctuós, l'Irene va acceptar la regidoria després de la negativa dels tres candidats que la precedien en la llista electoral: ella era l'abanspenúltima.

Per sota, només dos candidats i els suplents.

Cas de què la Pat deixés l'acta de regidora es posaria en un compromís a les persones què, més per lleialtat que per altres intencions, poc es pensaven que com a darrers de la llista o suplents algun dia haurien d'exercir.

I si afegim que hi ha alguna possibilitat de què l'estat de salut de la Irene li impedís desenvolupar amb normalitat les tasques de regidora, la situació esdevindria absolutament alarmant.

Tot i què improbable, seria fastuós que calgués arribar al quart suplent...

En el millor dels casos ens queda un govern debilitat per totes bandes: en Miguel molest per la baixada de sou, un Joan Garcia que sent l'alé d'en Joan Bruguera rera el clatell i què està en marea ben baixa, i, finalment, havent d'acudir a suplents que ni s'ho pensaven per reomplir les vacants de govern.

Per postres, entre baixes per depresió i baixes per retallades, l'equip de gestió del consistori no està per tirar coets.

No tindrem un govern feble, doncs com mínim tindrà majoria (si es tracta bé a en Miguel) però ens quedarà un govern sense empenta, sense empenta i sense projecte. Ara que tant necessitem empenta i projecte...

Sort que en Martí té un veterà al seu costat...

La remodelació de La Fàbrica, quin pressupost triplica el "calculat" per en Joan Garcia quan en feia campanya ciutadana, no serà l'antídot a aquesta decadent situació, com més una aspirina que haurà esgotat la seva inèrcia en les properes eleccions municipals, unes eleccions en què molt probablement ni en Joan Garcia es torni a presentar ni CiU tingui prou recanvis per engrescar la ciutadania.

És ja hora de què la Lola i en Joan Bosch es posin a pencar, que les vacances ja fa temps que es van acabar i estan desapareguts en combat.

Per cert, per quan els pressupostos del 2013, que ja només queden deu mesos... Quedarà el principal acte de govern segrestat per la feblesa del govern? O és que no es poden quadrar els números?

13/2/13

La indemnització a Bàrcenas no apareix en els comptes del Partit Popular

En una prova de "transparència" el Partit Popular publicava la setmana passada els seus comptes dels exercicis 2008 a 2011.



Val a dir que a Espanya, des de fa dècades, totes les societats mercantils sigui quina sigui la seva dimensió, han de dipositar cada any els seus comptes anuals al Registre Mercantil, que és d'accés públic. No entenc doncs perquè els partits polítics i altres entitats no hi estan obligats

Com tampoc entenc que no hagin de sotmetre anualment els seus comptes a una auditoria independent, com ho ha de fer, bàsicament, totes les societats mercantils que facturin més de 5,7 milions d'Euros. I no em val el Tribunal de Comptes, doncs acumula retards d'alguns anys per revisar els comptes.

Sia com sia, el Partit Popular ha publicat avui un comunicat en el què reconeix que va acordar amb en Bàrcenas el pagament d'una indemnització de 400.000 euros per rescisió de contracte laboral.

Sigui dit al marge, no entenc com si es va resoldre la relació laboral, es continuaven pagant, a més les cotitzacions a la Seguretat Social, és a dir, "simulant" una relació laboral i unes nòmines que és evident que no van existir a partir de la resolució del contracte laboral.

Be, on anavem: la indemnització de 400.000 euros es va pactar, segons diu el PP, en pagaments mensuals constants que van acabar el desembre de 2012, essent el moment de la resolució del contracte el mes d'abril de 2010. A més si aquesta indemnització estava dins els límits legals, no tributa per IRPF.

Segons la normativa comptable-mercantil, les indemnitzacions per acomiadament han de figurar en la partida "indemnitzacions" dins les despeses de personal, i s'han de comptabilitzar en la seva totalitat com a despesa en el moment en què s'acorden, amb independència del moment en què es paguin.

Si mirem la comptabilitat del PP de l'any 2010, observem que, efectivament, hi ha una partida d"Indemnitzacions", però, puja a només 3.000 euros. 

En conseqüència és evident que en la comptabilitat del PP no apareix la indemnització que diu el PP que va acordar l'any 2010 amb en Bàrcenas, o com menys la comptabilitat feta pública no respon a la imatge fidel d'aquesta operació.

Però encara hi ha més.

El PP diu que es van pactar pagaments mensuals d'igual import que es van acabar al desembre de 2010. De ser així, el PP hauria hagut de comptabilitzar, fins a la total liquidació, un deute a favor del Sr. Bàrcenas. Aquest deute, segons la normativa contable mercantil, s'ha d'inscriure en l'epígraf "Personal creditor" dins del passiu del balanç.

La comptabilitat del PP de l'any 2010 reflecteix aquest compte, però hi consta un saldo de només 51.584,11 euros, sent evident que el deute pendent de liquidar al sr. Bàrcenas era molt superior en acabar l'any 2010, de l'ordre d'uns 300.000 euros.
En conseqüència és evident que en la comptabilitat del PP no apareix el deute per la indemnització pendent d'abonar al sr. Bàrcenas, o com menys la comptabilitat feta pública no respon a la imatge fidel d'aquesta operació.


Quan trigaran els mitjans de comunicació en adonarse'n?

I continuant amb la transparència, també el sr. Rajoy ha fet de la presentació de la seva declaració de renda una heroicitat.

Ara bé, és ben sabut que els polítics perceben "dietes i despeses de representació", en aquest cas de mil.lers d'euros anuals. Aquestes "dietes" no tributen per IRPF, i per tant no han de ser declarades ni sotmeses a retenció.

En conseqüència, les declaracions d'IRPF presentades pel Sr. Rajoy només contenen els ingressos sotmesos a tributació, i per tant no inclouen les substancioses dietes que ha percebut durant aquests anys.

I per acabar, cal tenir present que el Sr. Rajoy no paga un euro de llum, aigua, gas, menjar, electricitat, telèfon, ADSL, neteja i reparacions, etc., etc. doncs resideix a La Moncloa, una mena d'hotel de 5 estrelles a pensió complerta. En canvi, per exemple, el Sr. Mas continua vivint a casa seva i es paga totes les despeses de la seva butxaca, incloses les quotes a la comunitat de Propietaris o l'IBI.

No cal fer gaire números per saber el que hom s'estalvia tenint totes les despeses pagades.

Com és que els mitjans de comunicació no han estat al cas per dir-ho?

La transparència està molt be, però com deia un "Una fotografia pot dir mentides sense deixar de reflectir la realitat". Sembla que la traducció que en volen fer els polítics d'aquesta transparència sigui el què deia un altre:"Ser sincer no significa dir tota la veritat, sinò que tot el què diguis sigui veritat".


P.S.: Cinc dies després de publicar aquest article, el Partit Popular ha confessat que, en realitat, la indemnització fraccionada es va pagar com si es tractés d'una nòmina, motiu que explicaria perquè no es va comptabilitzar pròpiament com una indemnització.

Ja era hora, els "multeros" fan de "polis"


En una operació conjunta de les policies locals de Vilamajor i Llinars del Vallès i els mossos d'esquadra es van poder recuperar objectes diversos, joies i diners en efectiu.

 
 Imatge dels objectes i diners recuperats Foto: Aj. de Sant Antoni de Vilamajor

La policia local de Sant Antoni de Vilamajor, amb la col.laboració del cos de mossos d’esquadra de Granollers i agents de la policia local de Llinars del Vallès, el dissabte dia 9 de febrer, van detenir dues persones que havien entrat en una finca de la urbanització de Sant Julià d’Alfou.
Uns veïns van avisar a l’agent de la Policia Local que estava de servei de tarda, el qual es va personar immediatament al lloc dels fets, va realitzar una batuda i va localitzar dos individus sospitosos que un cop identificats com els autors van ser detinguts i traslladats a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Granollers.

Arran d’aquesta detenció es produeixen altres detencions, sembla ser que es tracta d’un grup organitzat que operava per aquesta zona. Es van recuperar objectes diversos, joies i diners en efectiu. L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha valorat positivament la tasca de l'agent en servei per la seva intervenció.

(Font: Baix Montseny)