Bon repartiment del cartipàs

Amb l'entrada del nou Alcalde, s'ha consumat el pacte -secret- entre CiU, ERC-RCat i PSC, i aquestes formacions passen a integrar l'equip de govern.

El repartiment de carteres (delegacions) entre els set regidors ha estat més folgat que en l'anterior govern, en passar de 5 a 7 els regidors amb delegació de funcions.

La distribució que s'ha fet em sembla molt adient, donada les capacitats aparents que abasten els diferents regidors.

Com canvis més importants cal destacar:

• La cessió de les competències en Promoció Econòmica i Turisme, abans exercides per Martí Artalejo, a favor d'en Joan Garcia, qui a més assumeix la regidoria de Participació que li traspassa Mari Carmen Lozano.
• El manteniment d'Hisenda, com única competència sectorial, en la figura de l'Alcalde. Així doncs en Martí Artalejo continua tenint la cartera que ja va accedir des de l'inici de la legislatura. Se li gira feina.
• En Joan Bruguera, apart de la 1ª Tinènça d'Alcaldia, assumeix la cartera d'Obres i Serveis. La seva experiència serà doncs ben aprofitada.
• La Irene Bonilla assumeix les funcions d'Urbanisme i Medi Ambient, que abans estaven conferides a en Josep Maria Llesuy, i passa a tenir la 3ª Tinença d'Alcaldia.
• En Miquel Pérez coincideix en les seves carteres de Governació, Sanitat i Transports; la Patrícia Puig amb les d'Educació, Esports i Jovent; i Mari Carmen Lozano (qui ha deixat la delegació de Participació, com deiem a en Joan Garcia) continua amb les de Benestar Social i Cultura.

Set persones que faran -diferent- la mateixa feina que abans es feia amb cinc. Per això la nòmina de l'equip de Govern ha augmentat 800 € (nets) al mes, arribant en total als 3.200 € (nets). Si les remuneracions acordades eren bones abans, ara ho són amb més raó, en repartir-se la feina en dues persones més.

Tots desitgem que facin bé la seva feina, basada en els nous principis declamats de "rigor", "transparència", "participació" i "regeneració democràtica".

Sobre la reforma del Plenari del Consell de Poble

El nou Regidor de Participació (i de Turisme i de Promoció Econòmica), en Joan García publica al web de l'Ajuntament unes pinzellades del seu punt de vista sobre la reforma del Consell de Poble que ja va presentar el passat divendres.

En síntesi proposa el següent:

1- Creació d’una Comissió de seguiment per tal d’optimitzar i agilitzar el funcionament del Consell, sense arribar a ser un òrgan en el consell, una mena de Comissió Permanent.
Faria un seguiment dels temes a debat, coordinaria les diferents comissions de treball, estudiaria les diferents propostes de les comissions de treball i tindria poder per convocar si s’escau el plenari del consell. En tot cas, a les dues reunions que s’han de fer del consell, segons el reglament actual, informarien de l’estat de les diferents comissions i dels diferents temes que estiguin a debat.

La proposta es que el consell designi entre cinc i deu persones, ja sigui de manera voluntària o per sorteig.

2- Convocatòria de reunions: les sessions del plenari les podrà convocar:

• La presidència,
• La comissió de seguiment.
• Qualsevol Associació, entitat o membre del Consell del poble amb el suport d’un terç dels membres del consell del Poble.

3- El Consell del Plenari quedaria integrat per: 

• Presidència: escollida pel Consell del Poble per majoria absoluta, sense que sigui necessari que formi part del consell del poble.
• Un regidor en representació de l’ajuntament per tal de fer d’enllaç entre el Consell i l’ajuntament. Seria del tot lògic que fos la regidora o regidor de participació.
• Un representant de cada Entitat, Associació, Ampa’s o col∙lectiu ciutadà que demostri haver portat a terme activitats socials a Sant Pere en l’últim any.
• Tres representants dels sectors professionals i econòmics. (En aquest punt caldria especificar com s’escullen, amb quin criteri i qui els escull).
• Entre set i deu membres de la borsa del poble. Qualsevol persona que vulgui participar al Consell del poble, amb l’única condició que no pertanyi a la direcció de cap de les associacions, entitats, ampa’s o col∙lectiu ciutadà ja representat al consell. Sense tenir l’obligació d’estar empadronada a Sant Pere i ser major de 16 anys.

Apart de la Comissió de Seguiment, com órgan auxiliar (substituïnt la Vice-Presidència i bona part de les funcions actuals del President), les úniques novetats respecte l'organització actual són les següents:

• El President nat ja no seria l'Alcalde, sinò qui designés el propi Consell "per majoria absoluta".
• Suprimir la figura del Vice-President (substituïda la seva funció per la Comissió de Seguiment).
• Suprimir la representació dels grups polítics al Consell, deixant-ne només un regidor en representació de l'Ajuntament (el Regidor de Partcipació).
• Incorporar les AMPA's i "col.lectius ciutadans" a la part de les entitats i associacions.
• Suprimir la necessitat d'estar empadronat, i rebaixar l'edat als 16 anys.

Celebro que s'hagin inclós algunes de les propostes que vaig formular ara fa just dos anys, com ara:

• l'eliminació dels grups polítics (jo no anava tant lluny, els deixava membres sense vot),
• la creació d'una Comissió intermèdia,
• la possibilitat de ser membres als majors de 16 anys,
• la inclusió de les AMPA's, o
• l'impediment de què membres dels òrgans de direcció de les entitats "es colessin" dins de la borsa de la ciutadania.

Però apart de qüestions tècniques, com la no menció de la figura del Secretari o deixar que el Consell el puguin convocar tres ens pel seu compte (quan correcte seria que la convoquès el President, a motu propi o a instàncies de la Comissió de Seguiment o 1/3 dels membres del Consell), la proposta d'en Joan Garcia no suposa una millora de la representativitat "del poble", doncs tot el pes d'aquesta presumpta representació el continua deixant a les entitats i associacions del municipi, les quals, per molt important que sigui la seva tasca, no pretenen en la seva immensa majoria cap tasca representativa, sinò tant sols desenvolupar activitats col.lectives en diferents àmbits.

Segons els Registres la la Generalitat de Catalunya, hi ha inscrites al municipi més d'una cinquantena d'entitats associatives (algunes de les què consten com a tals no hi figuren), fet que els atorga (de participar-hi) un desmesurat pes en el Consell de Poble, de quasi tres quatres parts dels vots.

Sense els representants dels grups polítics, la naturalesa de "Forum d'entitats" que ja té el Consell -estenent també a co.lectius sense ser associacons registrades-, quedaria si cap més intensificada.

Tampoc penso que sigui correcte eliminar la condició de necessari empadronament en els representants de la borsa de ciutadania, i en tot cas col.lectius no empadronats, com ara el 30% de la població de segona residència, hauríen de tenir deguda representació específica en el Consell.


En conjunt, amb les quotes adequades a cada co.lectiu, els membres del Plenari no hauríen de sobrepassar els 40.

Penso doncs que la proposta del regidor és un plantejament molt insuficient doncs va poc més enllà de l'estructura del Consell sense abordar realment la riquesa de punts de vista que les diferents capes ciutadanes del nostre poble hi poden aportar, d'estar degudament representades. Encoratjo a la Comissió que ha d'elaborar la proposta de revisió del reglament, avançar definitivament de cara a la major pluralitat i representativitat de les diverses sensibilitats de la ciutadania en el si del Consell.

Reproducció literal de l'article publicat a "Reflexions" el 4 de març de 2010 (per si en quelcom pot ajudar)

Ben aviat es convocarà el Consell de Poble, doncs l'actualitat així ho aconsella.

Cal tenir present que el Consell Plenari, que és l'organ executiu, només el pot convocar el President, a iniciativa pròpia o a instàncies d'un terç dels membres del Consell.

La reforma del Consell de Poble passa, entre altres temes menors, per la revisió dels seus membres.

Però, com es composa el Consell Plenari? Vegem-ho (Article 6 del Reglament):

Integren el Consell Plenari:

1. La Presidència, que correspondrà a l’alcalde/essa o regidor/a en qui delegui.
2. La vice-presidència, que correspondrà a qualsevol persona nomenada per la majoria absoluta del Consell i que no ostenti el càrrec de regidor/a.
3. Un regidor/a de cada grup polític municipal.
4. Un representant de cada entitat, associació o col·lectiu ciutadà inscrit al registre municipal.
5. Tres representants dels sectors professionals i econòmics: pagesos, serveis i indústria.
6. Set membres de la borsa de ciutadania voluntària del Consell.
7. Actuarà amb funcions de Secretaria i orientació normativa el/la secretari/a municipal o persona en què es delegui.
8. Podran assistir amb veu sense vot, professionals i experts/es, responsables polítics i tècnics/ques de les àrees quan les temàtiques a tractar així ho requereixin, a petició de la presidència o d’un terç dels membres del plenari. També podran participar representants d’altres administracions amb veu i sense vot.

L'article 7 del Reglament desenvolupa la borsa de ciutadania voluntària, en els següents termes:

Podrà formar part de la borsa de ciutadania voluntària qualsevol ciutadà o ciutadana major de 16 anys empadronat/da o vinculat/da al poble per propietat territorial amb més de dos anys d’antiguitat.
Es prioritzarà el nomenament paritari per gènere, i els següents criteris de selecció: gent gran, joves i professionals d’àmbits temàtics no representats al Consell.
D’aquesta borsa serà seleccionada aleatòriament una persona procedent de cadascun dels nuclis: Faldes, Can Vila, Vallserena, Can Ram, Can Derrocada, Nucli i una altra procedent del disseminat.
Només tenen dret a vot les persones empadronades.
El màxim de persones no empadronades seleccionades per aquest sistema aleatori no podrà ser superior a una havent-se de repetir l’operació cas que en resultessin més.

I de la seva banda, el règim de participació de les entitats, es regula a l'article 8:

1. Per tal de garantir la funcionalitat i l’equilibri representatiu del Consell plenari, les entitats inscrites al registre municipal que sol·licitin integrars’hi hauran de reunir els següents requisits:
- Que acreditin com a mínim el darrer any, activitats continuades d’àmbit local i impacte ciutadà que reportin beneficis socials, culturals i/o econòmics.
- Que les persones que hagin de representar les entitats o grups d’entitats siguin proposades nominalment pels seus òrgans de decisió.
2. Les entitats representades al consell hauran de proposar una persona suplent de la titular per substituir-la quan aquesta no pugui assistir. La convocatòria de les reunions només es farà a nom de l’Entitat.
3. La incorporació de representants de noves entitats al Consell s’acordarà pel Consell Plenari en la sessió de renovació.

Passo a comentar cada grup de membres

1- Presidència:

Cap comentari.

2- Vice-presidència:

Cap comentari.

3- Regidors dels grups polítics amb representació a l'Ajuntament:

Inicialment en desacord, doncs en la pràctica és com si tot el Ple de l'Ajuntament estigués en el Consell, que no és una figura política.

4- Entitats:

La participació d'aquests membres nats passa per la inscripció de l'entitat al Registre Municipal d'Entitats.
Però aquest Registre no té el suport de cap Reglament, Decret o similar. Només tenim el llistat de documentació que, segons els web de l'Ajuntament, cal aportar per ser inscrit:

1. Model d'instància
2. Estatuts segellats per la Generalitat de Catalunya
3. Fotocòpia del NIF de l'entitat
4. Fotocòpia dels DNI dels membres de la Junta
5. Relació de càrrecs directius
6. Certificat del secretari de l'entitat dels ingressos anuals que té l'entitat, especificant si són de quotes de socis, subvencions, etc..
7. Nom, cognoms, adreça, telèfon, fax i e-mail de la persona de contacte
8. Dades de la persona que representa a l'entitat en el Consell del Poble.

Em sobren els punts 4, 6 i 8; caldria eliminar-los.

Caldria, paralel.lament a la formulació del Reglament del Registre d'Associacions, reformar el propi Reglament de Subvencions, que demana coses que ja s'han de cumplir pel simple fet de pertànyer al Registre.

De tota manera només una part de les entitats actualment presents al Consell estan registrades a l'Ajuntament amb els requisits que es demanen, i fins i tot més d'una no té els estatuts inscrits al Departament d'Entitats Jurídiques de la Generalitat, com és obligatori, o simplement no té estatuts, ni NIF.

I pel que fa a les prescripcions de l'article 8, són excessives, i no es demamen requisits tant meticulosos a cap altre colectiu del Consell, signe inequívoc de la manca de confiança en la representativitat de les entitats del municipi. Cal eliminar totalment l'article 8, i només afegiria el següent: "Les entitats estaran representades al Consell pel seu President o càrrec equivalent, qui podrà efectuar delegacions expresses comunicant-ho a la Secretaria amb antel.lació a cada reunió".

És també important, donada la nombrosa representació associativa al nostre municipi, replantejar-se el pes específic de les entitats en el propi Plenari, doncs aquest es pot convertir en un simple Forum d'Entitats, que hauria per si mateix de formar un altre Consell de Participació a banda del Consell de Poble.

Distingiria d'aquest sector, les entitats veïnals o territorials, que hauríen de constituïr un grup amb personalitat pròpia dins el Consell.

5- Representants de sectors professionals i empresarials (pagesia, indústria i serveis):

No es defineix que es considera "representants", qui es pot presentar i com s'escullen aquests membres.

6- Borsa de ciutadania voluntària:

Cal eliminar la paraula "voluntària", doncs tots els membres del Consell ho són. Cal també no amagar les coses del seu nom: ara són simplement representants dels barris o nuclis. (Tanta por hi ha en oficialitzar la representació orgànica territorial?). La representació territorial, com ja he indicat abans, la faria pròpiament a través de les entitats veïnals ja existents, deixant la Borsa de la Ciutadania oberta amb independència dels cupos per barris.
Caldria pensar doncs que els "barris" ja tenen presència en les entitats que tanmateix els representen, i per tant l'assignació territorial de la borsa de voluntaris és redundant i es podria tanquilament suprimir, configurant, ara si, una veritable borsa de la ciutadania, amb un nombre de representants de sis a vuit, amb la condició de què no hi figurés cap membre dels òrgans de direcció de les entitats veïnals ni d'altres entitats ja presents en el Consell. (Ara per ara al Consell s'han "colat" diversos membres de direcció d'entitats veïnals per aquests via, la de Propietaris de Can Derrocada, sense anar més lluny).

La voluntat de paritat (dones, joves, gent gran, ...) és d'imposssible compliment, contradictòria amb el sistema aleatori. Sent una borsa territorial, no cal matar tot els què es gras: aquests col.lectius, i d'altres, s'han de representar a través d'entitats organitzades, si ho volen.

És un absurd de què un "vinculat" que estigui de lloguer o sigui fill o cónjuge d'un propietari, no pugui formar part de la borsa.

Però el més gros i sense sentit és que un barri pugui quedar representat per una persona sense dret a vot pel fet de no estar empadronada: tots els candidats hauríen d'estar empadronats i tenir dret a vot, i per tant la complicada determinació de "vinculat/da al poble per propietat territorial amb més de dos anys d’antiguitat", s'hauria de suprimir, com totes les disposicions motivades per la presència de persones no empadronades.
Cal notar l'absurd de fer un nomenament sobre una persona sense dret a vot, i el fet de què no es demana la condició d'estar empadronat per tenir dret a vot a cap altre dels membres del Consell.

Tampoc queda clar si la condició de dos anys d'antiguitat és també per als empadronats. Em sembla bé que es demani, però, aquesta antiguitat.

7- Secretaria:

Cap comentari.

8- Assistents convidats:

Hi ha una imprecisió: l'assistència al plenari és oberta, i per tant no és aquest el sentit del redactat de la norma. Pròpiament hauria de dir "membres convidats", amb el sentit, no de "participar" sinò formant part del propi Consell (sense vot, és clar).

9- Qui hi falta?

• Una figura intermèdia entre el Plenari i el propi Consell, formada per un representant rotatori de cadascun dels sectors del propi Plenari, a mena de Comissió Executiva, on s'ubicaria la Secretaria Tècnica i la pròpia Vice-Presidència. El nombre de membres no hauria de superar els 10 i la seva funció seria d'assistir la Presidència en la preparació de les reunions, fer el pla de treball del Consell i fer el seguiment dels altres Consell de Participació i de les Comissions de Treball.
  
• Un colectiu fonamental en tots els ordres, com són els residents ocasionals o de temporada, (població flotant, pixapins, estiuejants, ...) que representen un terç dels "veïns", molts d'ells amb més arrelament que molts empadronats), els quals volen quedar recollits, de mala manera, en la borsa de ciutadania. S'hauria de crear una altra borsa, entre residents que ho puguin acreditar (no en els termes de "propietaris territorials") amb una mínima antiguitat. El nombre de membres no hauria de ser inferior a tres.
• Una representació dels barris de Pungoles i Can Miret, dins de la Borsa de Veïnats.
• Una representació de dos alumnes empadronats (majors de 16 anys) de les Escoles i Instituts del municipi, a elegir pels propis centres. (Això si que és didàctica de la participació).
  
• Una representació de cadascuna de les AMPA's dels centres escolars del municipi, que representarien de bona manera les famílies. Alternativament, un representant del Consell Escolar del municipi.
  
• Una representació o dues dels titulars d'establiments comercials oberts al públic del municipi (per pocs que siguin).
• Un representant de cadascun dels altres Consells de Participació Ciutadana que tingui el municipi, escollits en el seu propi òrgan.
• Proporcions entre els diferents col.lectius representats: altres Consells de Participació, Entitats Veïnals, Ciutadania, Empresaris i Professionals, Residents de Temporada, etc., etc., de manera que no s'arribés a superar els 40 membres.
• Anomenar i posar en marxa la Secretaria Tècnica del Consell (article 14 del Reglament).

Direu que potser són molts membres, però la realitat de Sant Pere de Vilamajor queda així millor representada.

10- Què hi sobra?:

• El dret de vot dels regidors/res polítics del Consell, doncs no és un òrgan polític.
• Substituir l'absurda comissió de l'Article 15, que s'hauria de suprimir i reemplaçar per la Secretaria Tècnica.
  

11- En resum:

• Representants polítics: Un regidor de cada grup polític amb representació al Consistori. Sense vot.
• Representants dels Consells de Participació: Un representant de cadascun dels altres Consells de Participació Ciutadana que existeixin.
• Representants territorials: Un representant de cadascuna de les Associacions Veïnals del municipi.
• Representants de la ciutadania: Borsa de Ciutadania, per sorteig. Membres nats: dos alumnes dels centres escolars majors de 16 anys i les AMPA's.
  
• Representants empresarials i professionals: A escollir en el propi sí dels titulars d'activitats econòmiques, empresarials i professionals, amb independència de l'existència d'associacions empresarials que en serien membres nats.
• Representants d'entitats associatives: En nombre limitat, a escollir pel propi Consell entre les existents en el Registre que hi volguessin participar, i de forma rotativa.
• Comissió Executiva: A escollir pel Consell en el seu propi sí.
  

Em consta que als darrers Consells han assistit com membres amb dret a vot persones amb nomenaments caducats, entitats que no estan ni ara per ara podrien estar inscrites al Registre d'Entitats, i altres representants anomenats qui sap com. No hi hauríen de formar part tampoc membres dels òrgans directius d'entitats ja presents al Consell. És imprescindible que aquests aspectes es recondueixin immediatament ja en la propera reunió que es celebri.

També, pel que fa a les Comissions de Treball, l'experiència de la segona d'Urbanisme hauria de servir per ser més rigurosos amb el cumpliment del Reglament pel que fa als membres de les mateixes, doncs no és l'esperit que hi formi part tothom extern al Consell que vulgui, sinò que s'ha de sotmetre a l'aprovació de la pròpia Comissió o del propi Plenari. Caldria a més limitar la presència de membres externs al Consell a una tercera part del total de membres d'aquestes comissions, per tal de no desvirtuar el sentit de Comissió Delegada.

Cal tenir present que ISP, fa quasi un any, ja va presentar formalment el seu enfocament sobre la revisió dels membres del Consell, que em va servir de motiu a mi mateix per publicar un altre article sobre el tema en aquest mateix espai.

(Reflexions de Sant Pere de Vilamajor, 4 de març de 2010)

 

Se li gira feina al Regidor d'Hisenda

Quan encara no sabem quin serà l'equip de Govern del Consistori, a qui li toqui fer de Regidor d'Hisenda se li gira feina, ja només arribar.

Foto: Griselda Escrigas. El 9Nou

Aquí tenim una primera llista d'algunes qüestions urgents i d'extremada importància:

1. Fer els pressupostos per al 2012, que ara anem tirant de la pròrroga dels de 2011. Aquests pressupostos són especialment importants, doncs apart de decidir-se moltes coses, hauran d'incloure retallades de com menys 200.000 € (ja que de la reforma extraordinària de l'IBI no ens toca ni la "pedrea", com diria la regidora de Cultura). Després (si els aconsegueixen consensuar) caldrà convocar un Ple per aprovar-los.
2. Preparar i presentar al Ple la liquidació dels pressupostos de l'any 2010, i enviar-los a corre-cuita a la Generalitat, doncs el termini acaba el proper 2 de març. De no presentar-se s'estarà fent el mateix que tant es va criticar, i no seria un bon exemple donat tot el què es predica.
3. Convocar de forma immediata la Comissió de Seguiment d'Hisenda, en la que formin part, com a mínim un representant de cadascuna de les formacions a l’oposició, per tal d’assegurar la destinació correcta dels crèdits obtinguts per a la construcció de la Sala Polivalent a pagar deutes a proveïdors. En aquesta Comissió, l’equip de govern ha de posar sobre la taula, tota la documentació al respecte de les factures pendents de cobrar, no un llistat parcial , sinó de la seva totalitat, per saber del cert quin és l’import total pendent d’abonar i quins proveïdors estan pendents de cobrar. (Acord unànim del Ple de 22 de desembre de 2011). Aquesta comissió ha estat reclamada, entre d'altres, per ERC-RCat quan no tenia pacte de govern).
4. Relacionat amb l'anterior, i donat que els 600.000 € que hi ha no arriben a pagar tot el què es deu, si es vol obtenir el finançament extraordinari acordat pel Ministerio d'Hisenda, (doncs els bancs no ens deixen ni cinc i els proveïdors esperen cobrar algun dia) preparar abans del dia 15 de març la relació de totes factures i imports pendents de pagar als proveïdors (*) -i en el seu cas els imports de quitança- i lliurar-la al Ministerio de Economia y Hacienda, així com, per al 31 de març, presentar un Pla d'Ajustament en què es garantitzi la sostenibilitat de pagament de les despeses corrents i de l'amortització dels prèstecs (els presents i els afegits per la nova fórmula) durant el temps en què es financiïn les operacions. No accedir a aquesta via de finançament seria un greu i temerari error, doncs ens esperen un parell d'anys durs per a la Hisenda Municipal.
5. Si es demana el finançament previst a la tasca anterior, s'haurà de convocar un Ple Municipal abans del 31 de març per aprovar el Pla d'Ajustament i conèixer la relació de factures a finançar.
6. Veure cóm es soluciona la nul.litat de ple Dret d'algunes de les modificaciones previstes en les Ordenances Fiscals per al 2012 aprovades al Ple del 14 de novembre, atenent a les al.legacions presentades al respecte (de dates 31/11/2011 i 7/12/2011, amb nos. de registre d'entrada 102/2011 i 107/2011, respectivament, i E/000004-2012 de 12/01/2012), abans de què el tema es compliqui.

(*) Només per a obres, serveis o subministraments realitzats ambas del 1-1-2012 i que, a més, es tracti de contractes inclosos en l'àmbit de la Llei de Contractes del Sector Públic.

Cal tenir en compte que tenim Regidor d'Hisenda des del dia 25 de juliol de 2011, i que per tant aquest ja ha tingut set mesos per preparar els pressupostos de 2012 i la liquidació dels de 2010. (Responsabilitat aquesta que cal confiar no s'hagi desviat en la dedicació a altres "menesters").

Se li gira feina, feina de la útil i exigible al càrrec de qui sigui regidor d'Hisenda. Pel mateix sou que fins ara, és clar.

Si en quelcom pot ajudar a fer els pressupostos, i llevat de què en els Pressupostos Generals de l'Estat es modifiqui, per al 2012 el Govern de l'Estat ha establert l'aportació a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor de la participació dels ens locals en els tributs de l'Estat, en un total de 576.839,53 € (del que s'haurien de descomptar, en el seu cas, reintegraments de saldos d'exercicis anteriors). En el mes de gener ja s'han cobrat, a compte, 45.415,04 Euros nets.
(A Sant Antoni de Vilamajor li corresponen al 2012 pel mateix concepte, 891.173,73 €).

CiU: del pacte ni piu

En les darreres hores, el web de CiU de Sant Pere de Vilamajor ha canviat dues vegades:

• Ahir per eliminar la menció al pacte abortat després de nèixer (que ja és dir) amb el GISP.
• Avui per anunciar la pressa de possesió de l'Alcalde Artalejo.

Interessant aquesta darrera notícia, no pel què diu, sinò pel què no diu:

"Martí Artalejo és el nou alcalde de Sant Pere de Vilamajor després de la dimissió del cap de llista de CiU, Josep Maria Llesuy. En el mateix plenari també va acceptar la seva acta de regidora Irene Bonilla. El Grup Municipal ha quedat compost per Martí Artalejo, Ma Carmen Lozano, Patrícia Puig i Irene Bonilla".

Perilla el pacte (que per cert ningú sap quin és) de l'Equipo A amb ERC-RCat? 

Interessant assenyalar que avui mateix també s'ha eliminat la foto i el nom d'en Josep Maria Llesuy del Comité Executiu Local, que ha estat substituït per la Irene Bonilla (sense foto ni resenya personal).

Crónica d’una història anunciada. Partits contaminats? On és la veritat?... Algú està pensant en Sant Pere?

Crónica d’una història anunciada. Partits contaminats?

Sant Pere de Vilamajor està en boca de tots… i no és per menys. En poc temps de les eleccions s’han causat precedents que marquen història i récords al municipi:

• Ha pactat CIU amb ERC (surrealista) i a sobre PSC ( tots excepte els grups Independents)
• Ha plegat l’alcalde escollit pel poble ( diguem-ho bé… l’han fet plegar)
• Tenim un alcalde que no s’ha presentat alcaldable a les eleccions. (Quants vots hagués tret en Martí com alcaldable amb els tres companys de “partit”?)
• CIU ha trencat un pacte de partit i ha faltat a la seva paraula (firmat pel cap de llista Llesuy, Presidenta local Susana Martori, aprovat per assemblea local i acceptat per Sr. Casals de política municipal de CiU i el Sr. Guillaumes, president comarcal de CIU) Qui mana a CIU?

Com queda això:

• Reagrupament-ERC tancaran les indústries de San Pere que actualment generen 140.000 € d’impostos?
• Es mantindrà la moció de sous que va presentar ERC i es van aprovar en ple o es pujaran?
• Es taparan tots els draps bruts que tenen les formacions? Hi ha pacte de silenci?
• En Bruguera s’empassarà tot el descrèdit que ha rebut de CIU en els passats 4 anys on va haver-hi una guerra oberta?
• CIU s’empassarà que ERC li prengués l’alcaldia l’any 2003 amb el famós tripartit?
• Que o qui hi ha darrera de tot?
• En Garcia (que no es volia posar en política) presidirà el consell del poble? (que no tenia que ser polititzat)
• Quins càrrecs de confiança tindrà l’ajuntament (n’han promès molts)?
• La transparència serà la mateixa que fins ara?

Tot això i més ho podreu llegir en els tres capítols que GISP publicarà de la història política de Sant Pere. No us ho perdeu. No té desperdici. Amb noms i cognoms (sense censura).

Capítol 1. Personatges i preparació de la trama

Capítol 2. Eleccions i reunions

Capítol 3. Desenllaç

Els polítics que ens manen tenen masses interessos per deixar que puguem entrar a gestionar el dia a dia del nostre municipi. El que ha passat ara no té precedents ni tampoc futur. Ja sabem de quin peu calcen. El temps posa als indignes en el calaix de l’oblit.

Tots a una.

GISP

------------------------------------------------------------------------------------ (Font: El 10.cat)

De la seva banda, ISP també es fa preguntes i proposa nous interrogants:

ON ÉS LA VERITAT?.........ALGÚ ESTÀ PENSANT EN SANT PERE? 

A només vuit mesos de les passades eleccions municipals el nostre poble es veu sotmès a una crisi sense precedents. Crisi política, de representació i de gestió econòmica. 

El govern de Sant Pere de Vilamajor, en minoria, només s’ha preocupat dels seus propis sous, d’intentar amagar la realitat econòmica del consistori i de les lluites internes del grup de CiU (l’alcalde a una banda i els seus regidors a l’altra). 

També teníem el “ronronyeig” que els tres regidors de CiU i ERC-RCAT tenien una entesa per aconseguir fer fora de l’alcaldia al Sr. Josep Mª Llesuy.

Davant aquesta paralització, i mentre tots els grups corren a intentar quadrar les travesses per formar govern, ISP convoca una reunió amb la resta de grups (excepte CiU) per proposar un govern de concentració, un govern on els 11 regidors del consistori concentrin esforços per tirar Sant Pere endavant, tots amb un únic objectiu: SANT PERE.

Considerant els esdeveniments dels dies següents, sembla que no estaven gaire per la feina i que s’estimen més anar cada un a la seva. 

Dos dies després el Sr. Llesuy havia salvat la situació gràcies a que l’assemblea de CiU el ratifica, desautoritzant els tres dimissionaris, i fent públic el pacte signat amb GISP. Aquest pacte s’escenifica, tres dies després, el dilluns 30, amb la resolució d’alcaldia que anomena al Sr. Joan Bosch i al Sr. Gabriel Ezquerra primer i tercer tinents d’alcalde. A la mateixa resolució redistribueix les carteres donant responsabilitats de govern al Sr. Bosque i relega als tres regidors dimissionaris del seu partit. La segona tinència d’alcaldia continua en mans del PSC que les veu passar sense mullar-se. 

CRISI TANCADA? 

Doncs no; ben al contrari, aquest mateix dilluns 30 es revifen les carreres amunt i avall i les reunions i intrigues polítiques dels regidors dimissionaris buscant suports per aconseguir un govern alternatiu. Asseguren que tenen la carta de dimissió del Sr. Llesuy. 

Efectivament, dimarts 31 de gener al migdia, l’alcalde fa pública la seva renúncia, tant de les funcions de govern com de l’acta de regidor. Això provoca que el primer tinent alcalde - acabat d’estrenar - Sr. Joan Bosch, de GISP, passi a ser alcalde accidental.

• Què va passar del divendres 27 fins el dilluns 30?
• Què es va dir en la reunió del diumenge, 29?Qui hi havia? L’alcalde, el Sr. Martí i...?
• Quines pressions ha rebut l’alcalde per dimitir, justament, tres dies després d’haver estat ratificat pel seu grup?
• Quins són els motius reals d’aquesta dimissió?
• Serà, potser, que hi ha draps bruts que ens volen tapar?
• Tant greus són?
• I si hi són, quins són?
• I si hi són, són denunciables?
• I si hi són, hi ha responsabilitats pels implicats?
• Les cares visibles són clares, però qui més hi ha al darrere?
• Qui més va assistir a la misteriosa reunió del 29?
• Què hi té a veure?
• Què hi té a guanyar, en tot aquest tripijoc?

La conxorxa sembla que ve de lluny, tots sabem que amb la ratificació i consolidació del seu poder, ell, el Sr. Llesuy no hagués deixat l’alcaldia. Tots coneixem el seu tarannà! 

Sembla que en aquesta gran “timba” política existeixen bases amagades que els perdedors no volen que es vegin, i per això es retiren de la partida i els guanyadors ara tampoc volen mostrar i diuen que anaven de “farol”. 

Després de la desolació, arriba la reconstrucció, i el dia 3 de febrer es fa el ple extraordinari on es dóna compte de la renúncia de l’Alcalde i de la incorporació de la nova regidora de CiU, la nº 9 de la llista. La 9!; però, què ha passat entre el 4 i el 9????? 

I per acabar d’arrodonir la reconstrucció, el 16 de febrer, es fa públic un pacte entre els dimissionaris regidors de CiU (encapçalats pel Sr. Artalejo) i ERC-RCAT, tot mantenint l’incondicional suport del PSC.

• Però, què se n’ha fet del pacte de CiU i GISP de la setmana anterior?

Pel que sembla queda en un no-res, perquè ara per ara no se’l veu per enlloc al GISP dins del nou pacte.

• Qui manega els fils? CiU, el Sr. Artalejo o hi ha més gent oculta sota d’aquests?
• Com pot ser que es faci un pacte amb un grup polític i al cap de pocs dies es faci un altre pacte amb altres grups polítics, deixant de banda l’anterior?
• A què s’està jugant al nostre poble?

Les ambicions personals dels actors, les ganes d’entrar-hi, el desig de estar dins és tan fort que en tot moment estan deixant de banda el més important, allò pel que van ser escollits: SANT PERE.

• I nosaltres, i ISP?

Doncs ISP, tot i haver estat convidat pel Sr. Artalejo a formar part d’aquest nou pacte, continuem defensant que no és moment per lluites intestines entre diferents bàndols, que la única manera de salvar ST. PERE és anar tots junts, fer un govern de concentració on tots, els 11 regidors, ens oblidem de Sigles i de ideologies i unim esforços per sortir de la difícil situació que tenim.

ISP continua defensant que si hi ha roba bruta s’ha de treure del cistell. Volem la veritat de tot plegat, tant dels esdeveniments de l’últim mes com de la gestió global de la darrera legislatura i si de tot això se’n derivés alguna responsabilitat, que s’actuï en conseqüència i s’exigís. 

Resumint, quina és la situació actual?: 

Un ajuntament governat de forma accidental per GISP, CiU i PSC i una oposició formada per ERC-RCAT i ISP, però amb aquest últim pacte, GISP està però no està i ERC-RCAT no està però sí. 

Quin embolic!!!!!. I SANT PERE?. I a qui l’importa Sant Pere! 

Com quedarà tot plegat? 

Doncs pels indicis sembla que, CiU (o el Sr. Antalejo i el seu grupet) més ERC-RCAT i PSC governant, GISP expulsat i ISP a l’oposició, tal com va decidir si no es fa un govern de concentració. 

Amb tots aquests moviments,

• Què farà CiU?
• Donarà suport els seus actuals regidors?
• Prendrà mesures disciplinàries i es quedarà sense representació al plenari?
• Què farà el Sr. Artalejo i el seu grupet?
• Continuaran a CiU?
• Aniran al grup no adscrit?
• Què farà ERC-RCAT?
• Mantindrà tot el que va dir quan estava a l’oposició?
• Farà el mateix que la seva formació a nivell nacional, que un cop al poder els hi entra una amnèsia total?
• Què farà ERC-RCAT si CiU fa fora del partit als seus regidors?
• Mantindrà el pacte amb els “trànsfugues”, en contra del que tenen estipulat a nivell nacional tots els partits polítics?

Amb tot això, fins al proper dijous 23, que es farà el ple per a l’elecció del nou alcalde, pot passar de tot. Potser tindrem nous capítols d’aquesta versió local de “Nissaga de Poder”. 

Els escenaris són diversos i molt interessants i tots ells donen molt en què pensar. 

Per finalitzar, tot el que hem dit no fa més que reforçar la nostra manera d’entendre la política: 

Mai direm res que no es pugui fer, ni farem res que no es pugui dir.

ISP 

------------------------------------------------------------------------------------ (Font: ISP).

Per molta "transparència", "honestedat" o "regeneració democràtica" que diguin que hi posen, cap d'aquests interrogants ha sigut contestat. 

Però els dos grups independents del municipi no s'estaran de braços creauts. I si hom es fa públicament aquestes preguntes és perquè té netes les mans, i la consciència.

En sentirem a parlar...

Tothom ha quedat tocat, menys un

Ha quedat tocat, molt tocat, potser tocat i enfonsat, CiU, no deixant que en Llesuy cridés a l'ordre als regidors rebels i no aturant els peus a aquests en el seu pacte amb ERC-RCat traïnt el convingut amb el GISP. Hauran de donar comptes més amunt, i més avall.

Ha quedat tocat, òbviament, en Llesuy, aquest sí que tocat i enfonsat. Tocat pels de fora i enfonsat pels de dins. Ha sabut plegar davant tanta mediocritat.

Ha quedat tocat en Miquel Pérez, que en tot plegat sembla un convidat de pedra però que ja ha signat tres pactes amb tres grups diferents.

Ha quedat tocat en Martí Artalejo i les seves companyes de viatge, per tot el què no insistiré en comentar doncs és de tots conegut. Qui traïeix dues vegades pot traïr una tercera.

Ha quedat tocada fins i tot la flamant Regidora Irene Bonilla, que abans de recollir la seva credencial, ja signava el trencament del pacte amb el GISP i un nou pacte de govern amb ERC-RCat.

Ha quedat tocada la coalició ERC-RCat, si no de cara als seus parroquians, si en bona part de l'opinió pública del poble, tant pel seu empeny en fer plegar Llesuy, de totes totes, com per escoltar els cants de sirenes del "Equipo A". Veurem el què dura.

Ha quedat tocat, tocat i reforçat, el GISP, per la seva responsabilitat valenta i exempta de protagonismes. Per ser víctima colateral dels contubernis de tota la resta de grups, llevat del darrer. Han guanyat, indiscutiblement. En sentirem a parlar.

Només un, una, no ha quedat tocada: la Lola López i el seu grup ISP-ICV, doncs no han participat de "l'aquelarre" i no han pres ni part ni mal. 

Diu molt d'ells, per poc que pugui semblar. Guanyen legitimitat, i sent petits, els fa grans.

Tots aquests, els onze de Vilamajor, seuran a la taula aquest vespre per escenificar, actuar, de democràcia. Uns consumaran, altres simplement hi seran. Mirades i somriures sòrdids de complicitat. Uns miraran als ulls, altres no podran i uns tercers apartaran la mirada. Per sort serà una obra d'un sol acte.

Com en un circ romà, els parroquians contemplaran l'espectacle i faran com si aixequessin o baixessin el polze. Somriuran, entristiran o contindran l'enrabiada, però ningú podrà quedar satisfet, doncs el fi no justifica els mitjans.

Els onze de Vilamajor, bèsties ferides.

Tantes ferides, moltes de sagnants, costaran de cicatritzar. Confiem que, una vegada més, no prengui mal la ciutadania, qui espera que els escollits, al fi, facin la seva feina.

Què serà del Consell de Poble?

Desaparcebut per molts, l'únic nomenament del Ple d'Organització del 25 de juliol passat que no va recaure en un Regidor de l'equip de Govern va ser el d'en Joan Garcia com a President del Consell de Poble.

Aquest nomenament, no era qualsevol cosa, doncs -de fet- el Consell de Poble és la principal figura orgànica que va més enllà dels regidors electes i a més és el primer òrgan de participació ciutadana (funcioni o no) amb què ens hem dotat al municipi.

Aquest nomenament d'en Joan Garcia va ser aprovat per unanimitat.

La Presidència del Consell de Poble correspon a l'Alcalde o en un Regidor en què aquest delegui. És per tant l'Alcalde, reglamentàriament, la figura nata de la  Presidència, i en conseqüència va ser el propi Alcalde, és a dir, en Josep Maria Llesuy, qui va delegar expressament aquesta funció en el Regidor Joan Garcia.

És per tant una delegació, externa a les del propi Govern del municipi, que la fa directament i personal l'Alcalde.

No aniré tant lluny com per argumentar que, cessat en Josep Maria Llesuy, en Joan Garcia hagués hagut de demanar el refrendament en la seva delegació, quan una persona diferent, en aquest cas en Joan Bosch, va ocupar l'Alcaldia, donat l'interinatge d'aquesta situació, però resulta evident que el nou Alcalde que surti demà del Ple haurà de decidir al respecte doncs, com he explicat, la Presidència nata l'ostenta l'Alcalde i, sota el meu punt de vista, la delegació hauria de quedar en suspens fins que un nou Alcalde la refrendi o la substitueixi.

En aquest context, em sembla molt precipitada la convocatòria per part del President (en funcions) d'una reunió del Consell Plenari just un dia després del Ple del què ha de sortir un nou Alcalde (que no un equip de Govern). I més amb l'ambiciós ordre del dia que s'ha plantejat.

En Llesuy va inaugurar un acte de "regeneració democràtica" com a alguns els agrada de dir, que fa un "Ajuntament més participatiu", com s'insisteix en reclamar, en atorgar la delegació de la Presidència del Consell de Poble en un Regidor alié al Govern.

Per coherència amb els principis que diuen que van impulsar el pacte -secret ara per ara- de Govern entre els regidors rebels de CiU i ERC-RCat, la Presidència del Consell de Poble hauria de continuar sent delegada en un Regidor extern al Govern (amb més motiu doncs caldria el cessament d'en Joan Garcia de la delegació que li va fer en Josep Maria Llesuy).

Per la lògica del què ara per ara tenim, només quedaran quatre candidats a ser dipositaris de la delegació que -per coherència, i més quan tots els regidors varen votar a favor de la delegació externa- ha de fer el nou Alcalde. Ja sabeu quins són, però els recordarem: Lola López, Joan Bosch, Gabriel Ezquerra i José Luis Bosque.

En Llesuy, amb el refrendament unànim de tots els regidors del Ple, va sentar un altre precedent en aquesta delegació, que també s'ha de considerar positiva, com és la de conferir-la, no al cap de llista, sinò a un altre dels regidors del mateix grup. Tampoc va recaure en el grup amb més representació dels de fora del Govern.

Així, per coherència i antecedents, la delegació de la Presidència del Govern és oberta per a qualsevol dels quatre regidors de fora del Govern.

Què farà el nou Alcalde, és una incognita, però en qualsevol cas, tornar a nomenar un Regidor del Govern seria una involució que es contradiu amb els postulats que inspiren el pacte amb ERC-RCat, i que de continuar recaient en en Joan Garcia aniria encara més en contra dels principis declamats per la coalició ERC-RCat.

Més inoportuna doncs sembla la convocatòria del Consell de Poble feta a l'endemà del Ple Municipal. Sent la meva opinió que s'hauria d'anular a l'espera de la nova delegació que en faci qui surti demà escollit Alcalde.

Però l'assumpte té encara una altra dimensió. Pareu atenció en la següent cronologia:

1. 25 de juliol en Josep Maria Llesuy delega en Joan Garcia la Presidència del Consell.
2. 14 d'octubre (10 setmanes més tard) en Joan Garcia envia a les entitats una carta anunciant la pròxima convocatòria d'un Consell plenari per a la renovació de membres i reforma del funcionament del Consell, anunci que es publica al web municipal.
3. 30 de gener, es recomposa el Govern amb l'entrada del GISP. 
4. 31 de gener, en Josep Maria Llesuy signa la seva renúncia.
5. 1 de febrer, en Joan Bosch s'estrena com Alcalde accidental.
6. 2 de febrer (6 mesos i escaig després de la designació), el mateix dia que al web d'ERC i al bloc de ERC-RCat es publica la nota de premsa sobre la renùncia de l'Alcalde, en Joan Garcia, President del Consell per delegació directe d'en Josep Maria Llesuy, signa el comunicat de convocatòria del Plenari per al dia 24 de febrer (*).
7. 3 de febrer, el Ple municipal aprova sol.licitar a la JEC la credencial de la regidora Irene Bonilla.
8. 16 de febrer, ERC-RCat (que no CiU) anuncia el pacte de govern a què els regidors de CiU han arribat amb ells.
9. 18 de febrer s'anuncia al web de l'Ajuntament la convocatòria del Ple Municipal del dia 23.
10. 20 de febrer, el bloc d'ERC-RCat publica el comunicat (signat el 2 de febrer) de convocatòria del Plenari del Consell. Es pot apreciar, abans de la data d'emissió, la frase "El que us comunico amb la suficient antelació" (!). S'omet el capçal de signatura d'en Joan Bosch, deixant només el d'en Joan Garcia. El mateix dia s'envia el comunicat a les entintats del municipi per correu electrònic.
11. 21 de febrer (un dia més tard) es fa pública al web municipal la mateixa convocatòria per a tres dies després. 

(*) Segons indagacions, el document es confecciona el dia 1 de febrer i s'imprimeix per primera vegada el dia 6.

El reglament del Consell (article 11) disposa una antelació convencional de convocatòria d'un mes, i de no ser possible, amb quinze dies d'antel.lació. En aquesta ocasió es convoca amb 22 dies d'antelació, vuit dies menys del termini normal previst.

 
Veurem si es fa o no la reunió del Consell de Poble, però en qualsevol cas, ja en la mateixa reunió (que entenc hauria d'estar presentada pel nou Alcalde) s'hauria d'anunciar la designació, per delegació, del nou President.

Veurem si, ja en el primer acte de govern, s'és o no coherent...

No tindrem l'Alcalde que volíem

Molt s'ha criticat i encara es critica l'acció de govern d'en Llesuy, be, més ben dit la persona d'en Llesuy, però ben cert és que la seva candidatura a l'Alcaldia es va veure refrendada amb un 48% més de vots (vots ponderats per participació) respecte les eleccions del 2007.
ERC, certament gràcies al "tirón" d'en Garcia i el seu RCat va pujar un 20%.
També el GISP va superar el "factor Bosque" i va aconseguir el 23% dels vots quan ERC-RCat justet va arribar al 20%.

Va quedar clar llavors, que la sobirania popular apostava per tres candidats: en Llesuy, en Bosch i en Bruguera.

Un Llesuy reforçat amb un augment extraordinari de vots.

Un Bruguera recolzat amb l'emergent RCat d'en Garcia.

I un Bosch consolidant el seu paper arribant a ser la segona força més votada, amb quasi una quarta part dels vots totals.

Tots plegats, el 73% dels electors.

Però, heilàs, les coses del poder, com les de l'amor, són inescrutables i la sinistralitat -que no la destresa- ha fet possible que -si no passa res aquest vespre (ni demà, ni demà passat fins les 22h)- l'Alcalde sigui un altre, en Martí Artalejo.

Feina n'ha posat en Martí per haver accedit a l'Alcaldia (de maneres és un altre parlar) i crec francament que no li falten capacitats -com a molts altres que ni tant sols ho pretenen- per ser un alcalde eficient. Ara, si tot va segons el que ara sabem, amb el reforç d'una primera espasa com en Joan Bruguera i l'empenta de l'escuder Joan Garcia, si s'entenen, si en Joan Bruguera ho aguanta, la cosa no pinta malament.

Fan de mal comparar, ja, altres alternatives, doncs en Lleig-ui! abandonat pels seus (els de més amunt) i traït pels seus (els de més avall, amb el beneplàcit dels de més amunt que altrament es condenaven a un suïcidi pitjor) es juntés amb qui es juntés no resulta -ara- una comparació vàlida. Seguiré sempre pensant, però, que d'haver anat diferent les coses, el tàndem Llesuy-Bosch, amb el refrendament directe de la majoria de l'electorat, hagués estat immillorable.

L'aliança amb ERC, tant volguda per bona part de les bases i benvolguda per una part significativa de la població, s'entrabancava amb la presència d'en Llesuy. Apagat el foc s'opta ara si per posar la carn a les brases.

L'aliança d'ERC amb el GISP, ves per on, també s'entrebancava en una altra figura, tanmateix innegociable. 

De perles li ha vingut a en Bruguera i en Garcia que en Llesuy aplanés el camí.

Per aquestes dues raons, peti qui peti, s'ha arribat tant lluny trencant el pacte amb el GISP i acollint a ERC-RCat. Aquest pacte contenta una bona part de les bases i es pot qualificar sociològicament d'històric al nostre poble.

Per aquestes dues raons, i una tercera: la negativa del nucli dissident a acceptar el pacte amb el GISP i l'exercici -per compte propi- del darrer cop de gràcia pactant amb ERC-RCat.

Els personalismes, que no pas un altre motiu, vist el vist, han impedit l'ampliació del pacte prexistent a tres bandes (quatre si comptem amb en Pérez) que hagués estat solució posada en safata. Però aquesta tampoc era acceptable, perquè en quedava fora només un, l'ISP a qui si amb en Llesuy ja se li feia costa amunt un govern de concentració (amb el benentés que l'haguessin acceptat per coherència), també li ha anat de perles que CiU deixi el GISP amb un pam de nassos a la porta de l'Esglèsia, doncs acceptar el lideratge d'en Martí són paraules majors. (I ja haguéssim vist llavors si llavors en Bruguera no s'hagués retractat).

Si aquest darrer pacte que tenim damunt la taula és la solució al transfuguisme, inacceptable per tothom miri com es miri i sobretot per CiU, aviat es comprovarà amb la seva ratificació, o no. De ser així, com ara per ara sembla ser, ERC-RCat legitimarà els moviments d'en Martí i les seves companyes. És doncs la solució més acomodable per als implicats tenint en compte totes les coordenades conegudes d'aquest escac.

Dels candidats reals a l'alcaldia les passades eleccions, uns van voler en Llesuy -els més-, altres en Bosch i uns altres en Bruguera. Però no pas en Martí (fonamentalment perquè no era un candidat real).

Tampoc penso que en Bruguera ni en Garcia volgessin d'Alcalde a en Martí, posats a triar. Ni tampoc el GISP. Ni la Lola. Després d'haver-se carregat en Llesuy, una bona part de la militància de CiU tampoc vol en Martí (ben aviat ho podrem comprovar).

Però el joc dels esdeveniments i de les forces motrius és així de sorprenent: tindrem -ara per ara- un Alcalde que ningú volia.

I no dic això menystenint a en Martí, qui possiblement ni aspirava a ser Alcalde, i insisteixo que ben segur donarà la talla per capacitat en el seu càrrec. Però acumula en poques setmanes un bon cartipàs de rècords que costarà un temps redimir, redenció que només es podrà asolir amb mérits. I són precisament els mérits d'un bon govern el que, ara per ara, ens interessen a tots plegats.

Joc brut. Lleig. Lleig per als qui hi participen.

Tant a la mà com que fins dijous encara serà l'Alcalde, ho ha tingut en Bosch i el seu equip arremangant-se i fent bo el seu lema de campanya. En Martí i els seus (els d'amunt i els de més avall) han fet estralls carregant-se els dos canditats més votats pel poble. 

Amb la "caiguda accidental per la finestra" d'en Llesuy, a molts de dins, de fora, de més amunt i de més avall, per distintes motivacions els convenia.

Però no podré, no hem de poder acceptar com persones assenyades, i costarà molt de redimir, que s'hagi traït el grup i les persones que han demostrat abans que ningú la seva responsabilitat per posar fi al segrest d'en Llesuy i fer possible la governança de l'Ajuntament. Tirar endavant, que en definitiva és del què es tracta.

No han derrotat el GISP, doncs el GISP no feia cap guerra. En canvi en Bosch ha triunfat, i ves per on que no ho pretenia. En Bosch i el seu equip s'han guanyat la legitimitat, també a les urnes, que altres han demostrat menystenir. Ens perdem un primer espasa, i a més noble, i en Joan Bosch i la seva gent em mereix reconeixement, davant del qual no em valen les especulacions del què hagués fet (per molt que quan ha tocat m'he afanyat a criticar-les). Potser uns perderan les properes eleccions estant al govern mentre que el GISP les guanyi (siguin quines siguin llavors les sigles) estant a l'oposició.

A canvi de tot plegat -ara per ara-, no tindrem l'Alcalde que volíem, desitjant de tot cor que passat el temps hagi de reconèixer -i ho faré si és així- que en Martí Artalejo, en Bruguera i en Garcia estan fent alló que cal per al nostre poble.

Episodi VII: No tots els ous fan una bona truita. (De la perplexitat)

No sé si refiar-me'n.

Per molt que se'l critiqui, el pas d'en Josep Maria Llesuy per l'Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor, agoserada, ha aconseguit -els records s'esvaeixen quan hom té memòria de peix- posar ordre al descontrol que hi havia en els grans temes del municipi, en pràcticament tots els temes del municipi. Una renda de la què els ara nouvinguts i els revinguts en poden disfrutar de bell nou.

En Llesuy va fer la feina bruta per netejar. Netejar a la seva manera, una manera peculiar i no exempta de controvèrsies. Va bellugar, sacsejar un poble adormit i a fe que ho va aconseguir: mai el comú de la gent s'havia interessat tant pel què passava al nostre poble, pel que deia o feia l'Alcalde.

Perquè ERC-RCat no va voler acceptar el generós oferiment d'en Llesuy per entrar al Govern passades les eleccions, tot i la mediació "in extremis" del seu prohom comarcal? L'obstacle era en Llesuy: en una cuina no hi poden haver tres cuiners.

Si que va aconseguir però en Llesuy que en Miquel Pérez seiés a la cadira del Govern. Que també li va costar Déu i ajuda (i novament contactes d'alt nivell per aconseguir-ho). Convidat no sabem si de pedra, però ja ha signat tres pactes de Govern diferents en uns pocs mesos: tot un récord.

Récord compartit amb el de CiU, qui, sota l'amenaça del transfuguisme ha tingut la poca vergonya de en molts pocs dies aferrar-se a la cadira i incomplir el seu primer contracte de la que havia de ser una nova etapa. Se'ls ha descontrolat el galliner.

Però l'ambició personal és mala directriu quan hom vol representar el poble.

Ha estat més generosa l'oferta d'ERC-RCat que la del GISP? No, de cap manera. Alliberats d'en Llesuy, els candidats a trànsfugues han girat una volta més de femella: l'ambició tot ho vol (sent de destacar, sigui dit de pas, que la Carme i la Patrícia han sigut la clau del desgavell). Posició entenidora donats els timbals de l'alcaldia per a en Joan Bosch.

Però en Carles Blanch i l'Ignasi Planas són gats vells i davant el desgovern en el sí de CiU han jugat les seves cartes. Marcades per en Martí.

Surt guanyant -sou apart- en Martí canviant en Joan, en Gabriel i en José Luis per en Bruguera i en Garcia?

I el poble, què s'ha perdut i què guanya?

No és però aquest Govern un matrimoni de conveniència, ni tampoc una parella de fet. És una barreja de la què ens queda l'esperança que pugui ser liderada:

- D'una banda en Martí que qui sap de quin peu calça.

- L'incondicional Miquel mirant des de la xarxa.

- En Joan Garcia que per fi està on volia (tot i no amb qui volia).

- En Joan Bruguera, de fet l'únic que té experiència de Govern, veterania, que no havia arribat tant lluny per no gaudir dels resultats. Sabrà lidiar amb tant de nouvingut?

- I les tres regidores de CiU, heterogénies, acòlites, que ara podran per fi compaginar les seves tasques personals amb l'ocupació en tasques menors dins l'Ajuntament.

Tancarà en Joan Garcia la fàbrica PICART tant com s'hi va esmerçar pancartes incloses?

Reformarà el POUM en Joan Bruguera ara que ja tindrà autoritat per fer-ho? (i més compartint amb dues de les regidores l'oposició pública al mateix).

Podrà el mag de les finances encarar les retallades imprescindibles que no es van deixar fer a en Llesuy?

En Llesuy i en Bosch, d'equilibrar-se entre ells, era el tàndem més potent amb què es podia comptar per fer front a la llarga travesia pel desert: emprenedoria, agosserament i responsabilitat en son tres qualitats imprescindibles. Qualitats que sonen més adients que sobar la "transparència, rigor, regeneració democràtica o honestedat" úniques fòrmules que ens proposa el nou pacte que-no-sabem-ben-bé-que-és.

Quans vots hagués aconseguit una llista com la que ara diuen que representa CiU al Govern?

Ficar els ous en una mateixa paella no és fer una truita i ja veurem com s'amaneixen tants caps en els seus barrets. De l'esbolotat galliner de CiU ja veiem quin ous en surten.

Veurem com a mida que s'esvaeixi l'apel.lació a "l'herència que ens han deixat", tot i aprofitant la inèrcia de tantes coses ben fetes -i encaminades- podran, tants caps, tants barrets, fer el què cal fer, ara que poden: els ous remenats no són una truita.

Com el Cid Campeador, en Llesuy ha guanyat, en benefici del seu poble, la darrera batalla després del suicidi, obrint les comportes dels pactes de Govern que se li van negar quan negociava la legislatura.

La coherència, no exempta de radicalisme, la ha mantingut l'ISP. Coherència quina honestedat és indiscutible.

Responsabilitat la què ha mostrat fidelment el GISP, traït ara a tres bandes. Una gran oportunitat que es perd el nostre municipi.

Vist el vist, amb tot plegat s'ha aconseguit que les úniques agrupacions veritablement independents de les marques de franquícia es vegin abocades a mirar l'acció govern des de la barrera.

Hom cal confiar que vist l'espectacle, la memòria dels votants aguanti tres anys.

Prudéncia mana, i la perplexitat (etimológica) invaeix aquestes reflexions.

(Quina coincidència que Vilamajor Opina marxés amb en Juan Antonio Moreno...).

A collir pebrots: ara per ara és l'únic que puc dir

A un poblet molt petitó,
diuen que un xicot hi havia,
que molta fama en tenia
de ser un gran conqueridor.

El noi es deia Martí
i a la Mercè amb il·lusió
per poder-la conquerir
li cantava la cançó:

Ai nena, si vols venir
al camp a collir maduixes,
vigila que quan t'ajupis
se't veuran les cuixes.

Ai nena, si vols venir
al camp a collir fesols,
buscarem un bon racó
per a poder-hi estar sols.

Ai, Martí ! quina engúnia em fas venir.
Ai, Mercè ! jo que hi vaig de bona fe.

Ai nena, si vols venir
al camp a collir patates,
prendrem una mica el sol
darrera d'unes mates.

Ai nena, si vols venir
al camp a collir cigrons,
per cada cigró que cullis
jo t'ompliré de petons.

Ai, Martí ! quina engúnia em fas venir.
Ai, Mercè ! jo que hi vaig de bona fe.

Ai nena, si vols venir
al camp a collir cireres,
vigila, després ta mare
dirà que fas ulleres.

Ai nena, si vols venir
al camp a collir raïm,
si és nena li direm Rosa
i si és un vailet li direm Joaquim.

Ai, Martí ! ara si que vull venir.
Ai, Mercè ! ara hi vas de mala fe.
 

Títol de la cançó: "A collir pebrots"
Lletra i música: La Trinca

(Només caldria canviar-li el nom a la Mercè)

L'església de Sant Pere de Vilamajor al cinema

Coincidint amb la propera estrena de la pel.lícula [REC] 3, s'ha difós un tràiler promocional:

(Cliqueu sobre la foto per veure el tràiler)

Podeu veure que en els primers fotogrames -de la boda dels protagonistes- surt l'església de Sant Pere de Vilamajor.

De fet, l'any passat ja vàrem donar en primícia l'exclussiva de les fotos del rodatge que s'hi estava fent. Cal apreciar que la selecció d'aquest insigne escenari va ser gàcies a l'intermediació del nostre ara Alcalde en funcions, Joan Bosch.

Aquesta curiositat es suma a l'anunciada el passat mes de desembre, amb la selecció per al rodatge -extres inclosos- de la darrera pel.lícula de Joel Joan rodada a les instal.lacions de l'IES Vilamajor.

Accidentalitat a l'Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor

“Esperem que no hi hagi cap sorpresa i nosaltres mantinguem l’alcaldia. Som la llista més votada”, diu Susanna Martori, presidenta local de CDC, segons declaracions que recull el 9 Nou. 

També es mostra prudent en Joan Bosch quan assenyala, en aquest cas a Ara Vallès que "si no canvia res, governarà la llista més votada".

Joan Bruguera, d'ERC, ha informat a la mateixa font que "no hi ha res tancat", ja que "en part depèn de com evolucioni el pacte CiU-GISP" respecte de si recolzarien o no Artalejo com a nou alcalde. 

Per la seva banda, Independents de Sant Pere, ha explicat que "s'ha de fer una reunió de grup", però que la seva posició és la de "participar només en un govern de concentració".

De la seva banda, BM Press destaca que "CiU va expressar, en el moment de la dimissió de Llesuy, la seva voluntat de donar continuïtat al pacte amb GISP i PSC, però hores d’ara no es pot afirmar que aquet sigui l’escenari definitiu, ja que el nou cap del grup municipal de CiU, Martí Artalejo, es va reservar la possibilitat de mantenir converses amb totes les formacions representades i no es descarta cap nova aliança".

Serà aquesta "la sorpresa a què es referia la Susanna Martori?

Cautela doncs a l'espera del Ple per a la elecció de l'alcalde previsiblement d'aquí a uns dies, quan es rebi la credencial de la Regidora Irene Bonilla, temps de marge que tenen les nostres forces polítiques per fer els darrers moviments.

Sigui dit de pas serà la primera vegada a la història que tres quartes parts dels regidors del grup municipal de CiU siguin dones.

De no canviar les coses -gran compromís del GISP- l'Alcaldia del nostre petit poble haurà estat d'alló més accidentada en tant sols tres setmanes:

• Alcalde accidentat: Josep Maria Llesuy.
• Alcalde accidental: Joan Bosch
• Alcalde per accident: Martí Artalejo

Confio de tot cor que tanta sinistrialitat no deixi "baldat" el govern del municipi per continuar tirant-lo endavant.

Per cert, voldrà el ara per ara pressumible nou Alcalde, treballar per 800 € al mes? o li pujaran el sou com "bonus" per haver fet plegar en Llesuy?