Una circumstància -potser- casual

El 25 de febrer recordava en aquest bloc que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor no havía presentat encara a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya el Compte General de l'exercici 2010, quin termini vencia el 2 de març.

Es presentaran doncs, com ja va passar en els quatre anys anteriors, fora de termini. Els de 2009, en concret, es van lliurar el 17 de juliol del 2011.

Doncs bé, casualment, pocs dies després del meu recordatori, l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va remetre a la Sindicatura part de la informació de l'exercici 2010 -no així però el Compte General- que va ser rebuda per l'òrgan fiscalitzador entre el 29 de febrer i el 2 de març d'enguany.

Potser és casualitat la coincidència de dates, o potser em fan cas. Sia com sia, el nostre ajuntament encara és "morós" de retre el Compte General de l'any 2010, i tampoc ha enviat els pressupostos del 2011.

P.D.: Convocat amb posterioritat a aquest escrit el Ple Municipal amb data 7 de maig, per aprovar el Compte General de l'any 2010, acomplint així, amb retard, l'obligació que li correspón.

Val a dir que l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor va lliurar el Compte General del 2010 el dia 25 d'octubre de l'any passat.

Hem de tenir en compte que, en plena época de reajustos i "fili-prim" pressupostari, encara no disposem de pressupostos municipals per enguany, doncs anem tirant de veta de la pròrroga dels del 2011, amb la qual cosa, ben segur el Govern s'estalvia la disensió interna d'haver de formular uns pressupostos realistes.

Tampoc l'Ajuntament ha fet cap moviment per mirar de resoldre el frau de Llei (presumpte) en què es troben bona part de les modificacions de l'Ordenança Fiscal per al 2012, tema que si continúa com està acabarà en el Tribunal Contenciós Administratiu.

Ja he dit en altres ocasions que anar tirant de veta de la tresoreria que han proporcionat els crèdits bancaris no és política financera responsable per als temps que corren, que exigeixen un important reajustament de despeses i dels ingressos, mal que pessi. 

Pensar en el PUOSC per escometre les inversions programades és una quimera, màxim quan l'únic projecte aprovat per al 2012 no es té -pel què es veu- cap intenció d'abordar-lo, doncs ni tant sols ha estat esmentat pels membres del Govern.

De debó, francament, tinc enormes ganes de felicitar aquest nou Govern per la posada en marxa dels compromisos que van publicitar, però encara no veig cap cop de timó que em faci pensar que els veritables esculls per al progrés del nostre municipi continúen en via de solució.

P.D.: Després de redactar aquest escrit lleigeixo la notícia de què l'Alcalde i regidor d'Hisenda, Martí Artalejo, ha demanat ajut a la Diputació de Barcelona per poder conèixer la situació econòmica i financera real de l'Ajuntament per poder afrontar una gestió adequada durant els propers anys.

La pregunta és òbvia: després de nou mesos de Regidor d'Hisenda, ha de demanar ajut per saber cóm està la Hisenda municipal i com gestionar-la? Anem apanyats...

Novetats i alguna sorpressa del POUM

El 16 de febrer es publicava al DOGC l'Edicte de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de 31 de gener aprovant -amb algunes modificacions- el POUM de Sant Pere de Vilamajor, que de fet es va aprovar per la CTUB el 22 de setembre de 2011. En Llesuy, doncs, ha tingut el temps just per tancar aquesta plana abans de marxar.

Conclouen així sis llargs anys d'estudi i redaccions que han anat desdibuixant el disseny de la planificació urbanística inicial del nostre municipi fins arribar al text ara presentat.

Personalment em sento prou satisfet dels resultats, llevat d'un que altre detall i posant nota negativa a les solucions de vialitat. He vist finalment dibuixat l'emplaçament de la nova zona d'equipaments de Can Castellà i l'espai per a la reserva de sòl per al polisportiu, projectes que ja vaig dibuixar i presentar en el seu dia (fa sis anys) a l'Agàpit Borrás i a en Joan Bruguera.

Molt destacable, malgrat les retallades que ha sofert, la nova normativa urbanística, que tot just estrenar-se ja ha tingut com menys mitja dotzena de transgressions sense que els Serveis Tècnics n'hagin fet cap mena d'escarafall. Esperem que amb el nou Regidor d'Urbanisme les coses vagin millor que en els 25 anys de les NNSS-87, amb les que s'han clavat al territori centenars d'irregularitats constructives.

En propers articles desgranaré els eixos principals del nou planejament, especialmente a la zona de Les Faldes, de La Farinera, el nucli central, Can Massaguer i, com principal novetat, en què ha quedat el Conveni Picart.

El Regidor d'Hisenda, un mag dels números

Fa un parell de messos, el Regidor d'Hisenda -ara Alcalde-, va escandalitzar amb el reconeixement d'un deute de 3,5 milions d'Euros, per alegria de la llavors oposició, ara al Govern.

En només dos messos se'ns diu al Ple que, després de pagar els deutes pendents, quedarà un romanent de 442.000 €, és a dir, diner disponible a caixa.

Extraordinari. Ja era hora que tinguéssim un Regidor d'Hisenda tant eficient. En només dos messos, gràcies al renovat equip de Govern, s'ha aconseguit capgirar les finances municipals, això si que és guanyar-se el sou.

Però el ball de xifres no ens permet seguir la música; perquè no se'ns va dir fa un parell de messos que a la primavera es cobraríen 475.000 € de deutes pendents (Generalitat, participació en els tributs de l'Estat, Cànon de l'aigua)? o que encara quedava sense tocar el crédit demanat per a la construcció de la Sala Polivalent i alguns altres romanents de tressoreria? Perquè es van comptar els deutes i no es van descomptar els actius líquids?

Un mag dels números, sens dubte, el nostre Regidor d'Hisenda.

Però si llavors tenia excusa per amagar la veritat, per tal de seguir urdint el defenestrament d'en Llesuy, doncs els meus números em donaven un deute net de poc més de 2 Milions d'Euros, ara, apuntat al carro (o als bous) del "rigor i la transparència", el Regidor d'Hisenda salta del passiu a l'actiu i ens continúa amagant la realitat, canviant la boleta de got com fan a les Rambles.

La realitat -una part de la realitat- és que l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor déu uns 2,5 milions d'Euros als bancs i el romanent que ens diuen no és més que diners prestats que s'han de tornar. Heus aquí la màgia dels números!

Per si calen detalls, concretaré que encara es deuen uns 530.000 Euros de préstecs demanats entre 2002 i 2007, dels quals uns 180.000 pel cobriment de la pista polisportiva i l'enllumenat de Les Faldes, i la resta uns 150.000 que es deuen encara de la época de l'Icart i quasi 200.000 de l'época d'en Bruguera (en Llesuy va heretar més de 600.000 € de deute bancari).

Nascuts a la passada legislatura es deuen als bancs gairebé uns altres 2.000.000 d'Euros, dels quals gairebé 150.000 préstecs demanats per fer front de devolucions a l'Estat per ajustament de la liquidació percebuda dels impostos estatals del 2008 i del 2009. 

Curiós que ara es comptin els 47.000 Euros de la liquidació positiva de la participació en els ingressos de l'Estat del 2010 (que ja vaig anunciar en el seu dia) i en canvi no es descomptin els 150.000 Euros que s'han de pagar de les liquidacions negatives del 2008 i 2009.

El romanent que actualment hi ha disponible s'obté dels préstecs bancaris.

El nostre Regidor d'Hisenda, ara amb els seus cómplices, continúa girant la rosa dels vents com li convé quan li convé, confonent la població i induïnt a conclusions molt equivocades sobre la realitat de les finances municipals.

I encara esperem els pressupostos del 2012, i les liquidacions dels pressupostos del 2010, i les del 2011.

Ja seria hora de què d'una vegada per totes se'ns donés a conèixer la realitat de l'estat de les finances municipals, i en concret, per al que a mi pertoca, resposta de la meva instància E-053/2011 presentada en forma a l'Ajuntament i rebuda per qui llavors (vet aquí la casualitat) era Alcalde accidental a més de Regidor d'Hisenda, i quina contesta informal va ser, el dia 16 de juny de 2011, textualment, la següent: "Em demanes públicament que et faci arribar els comptes anuals de l'ajuntament dels últims anys. Comentes també, però, que has posat una instància sol·licitant-los, i entenc que aquest és el procediment correcte per a obtenir aquesta informació, la qual és pública i tothom hi té accés, si no vaig errat." Aviat farà un any i encara espero resposta.

Reitero doncs aquesta petició formal de conéixer les dades reals dels números de l'Ajuntament, que de la màgia dels tril.lers ja en començo a estar-ne tip.

Tot plegat em preocupa encara més, si cap, doncs la incapacitat política de sotmetre's a un Pla d'Ajustament de les finances municipals em fa pensar en una decepcionant estratègia financera del nostre mag de les finances. Estratègia basada en anar tirant de veta dels romanents dels crèdits que encara queden (uns 500.000 €), mirar d'enganyar per cobrar els 650.000 € de subvenció concedida per a la constucció de la Sala Polivalent, i anar empenyent fins el 2014, quan la posada de l'IBI en el segle XXI incrementi uns 300.000 € els ingressos de la Hisenda municipal.

Però els 2.500.000 € que ara es deuen als bancs s'hauran de tornar, tard o d'hora.

P.S.: És ben trist que un simple ciutadà com jo hagi de perdre temps i esforços gratant per mirar de conèixer una realitat que se'ns amaga. Si malgrat tot alguna dada està errada, agraïria que se'ns donés la bona.