Darreres entrades:

29/1/12

GISP: tots a una

Es fa necessari un pacte per tal d'assegurar l'estabilitat del govern municipal, sobretot tenint en compte el context de la forta crisi econòmica que assola el país i, de forma molt intensa, l'administració local.

Per fidelitat amb els resultats electorals, la llista més votada (és a dir, CiU) ha de governar. 

Les tres formacions que ara governaran al municipi defensen el mateix model de poble rural, sostenible econòmicament i ecològicament. 

CiU, PSC i GISP estan disposades a buscar el consens dins el marc concret de l’acció de govern durant la present legislatura. La forma de gestió ha de ser la d'un govern obert, proper al poble, transparent i participatiu, atorgant potestat a cada regidor perquè sigui el cap visible de l’àrea que governi, el qual assumirà la responsabilitat de la gestió econòmica i dels recursos de la seva àrea.

Les tres formacions elaboraran una comissió de treball per a definir un pacte de govern 2012-2015 basat en els programes electorals de CiU, PSC i GISP. La distribució de les àrees es farà de forma consensuada entre les dues parts i s'adequarà a les capacitats i aptituds de cada regidor.

(Estracte del comunicat del GISP).

28/1/12

En contesta al Comunicat de ERC-RCat

Vist com estan actualment les coses, m'ha sorprés el Comunicat "de Premsa" del grup ERC-RCat d'aquest 27 de gener.

Sens dubte es tracta d'una declaració de cara al públic en general, doncs és notori que en aquests darrers dies tots els grups han parlat entre ells per tal de posicionar-se i veure les posicions dels altres.

És innegable també que el punt de mira per a ERC-RCat està capficat sobre l'Alcalde Llesuy, quina persona (no es pot dir en aquest cas "figura", doncs no va contra l'Alcaldia, sinò contra l'Alcaldia exercida per una determinada persona) és titllada del mal de tots els mals de l'actual gestió municipal.

ERC-RCat, amb tota lógica en base a la seva hipòtesi, arriba a la conclusió de què cal fer un esforç per, en definitiva, derrocar a en Llesuy, en primer lloc apel.lant al Grup Polític al què pertany, i en segon lloc al conjunt de la resta de forces polítiques que, no es pot obviar, tenen la majoria "de facto" en el Ple municipal.
I el poble ras, d'espectador.

A ningú se li escapa que, tant per ser conseqüents amb les seves afirmacions com també per aprofitar l'oportunitat d'or que es presenta, ERC-RCat faci una picada d'ullet a la resta de grups polítics per tal d'acostar posicions per aconseguir formar un govern alternatiu.

No sembla però que aquest objectiu s'hagi pogut cumplir, de la mateixa manera que no hagués pogut prosperar l'exercici d'alló previst a l'article 197 de la Llei 5/1985.

La posició i empeny d'ERC-RCat han quedat clares en el seu comunicat, un comunicat quin objectiu ja sabíen que no es podria cumplir mentre el redactaven, i quina utilitat ha estat doncs, manifestar la seva oposició a què en Llesuy continuï sent Alcalde.

Recordo ara els denodats esforços d'en Llesuy, visites a Llinars incloses, per aplegar en el seu govern, llavors en gestació, els regidors Bruguera i Garcia, la repulsa dels quals va ser llavors contundent. No en va en Planas i en Bruguera comparteixen una mateixa animadversió.

No ve doncs d'ara l'hostilitat d'ERC-RCat envers Llesuy, i en canvi aquest va estendre de forma clara i concreta la mà oberta a ERC-RCat per formar govern.

Sent així, ERC-RCat va renunciar al Govern de Sant Pere de Vilamajor, Govern del que ara, amb el seu comunicat, s'erigeix en salvador.

Potser llavors les intencions d'ERC-RCat no eren altres que iniciar la legislatura amb un govern feble i mantenir-lo entre l'espasa i la paret fins l'estocada final. L'ISP, més noble, ja ens va fer saber públicament quan era el moment que no formaria part d'un govern amb en Llesuy.

Però aquest darrer grup unirepresentat també s'ha apuntat a la recent moda dels "comunicats de premsa", anomenant a les seves pretensions "govern de concentració", que traduït al llenguatge planer significa el mateix que "fer fora en Llesuy". Dos del mateix parer que sumen tres.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ja vaig dir diumenge passat en públic que aquesta situació plantejava a ERC-RCat una amenaça o una oportunitat. Amenaça si, acorralat, en Llesuy es disposava -ara- a rebaixar la quota per trobar nous socis de Govern (llevat del propi ERC-RCat, òbviament), facilitats apreciades per algun altre grup per treure'n els oportuns rèdits. Oportunitat si aquest acostament a la resta de forces el sabia fer ERC-RCat, malgrat que "el bosque" no li deixava veure els arbres.

Vist a toro passat, encabritar la governança del consistori no ha fet més que fer bufar el vent a la vela del vaixell de l'enemic. Està bé de cara al galliner però així era complex recollir els ous.

I en tot plegat només hi ha hagut un que ha assumit la responsabilitat que el poble requeria. Precisament el més discret, el més callat. El fiel de la balança amb el 22% de la representació. D'ell ha estat el mèrit i per això em mereix encara més respecte i consideració. Ben-vinguts!

27/1/12

25/1/12

La transparència no és una humiliació, és un exercici de democràcia


A principis d'aquesta legislatura ja vaig manifestar el desconcert sobre l'estat de les finances municipals, i les darreres notícies sobre el tema, buscant l'escàndol, no han fet més que confirmar que aquesta és una preocupació compartida.

En els darrers quatre anys l'ISP ha estat l'abanderat d'aquesta transparència en els comptes municipals, i no ha obtingut més que el silenci per part del Govern municipal. No és just.

El Govern fa molt malament deixant que els dubtes sobre l'estat de les finances municpals, per la seva manca de transparència, es converteixin en arma política d'atac al propi govern, doncs només s'amaguen els comptes si aquests són dolents, i precisament quan són dolents, hom ens els ha d'explicar.

Llegeixo la notícia de què l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor encara no ha presentat -ja fora de termini- els comptes de 2010 a la Sindicatura de Comptes. Aquest retard succeeix al què ja va haver al 2009 (i altres anys). Francament no entenc el perquè. 
A veure; des del punt de vista dels què ens dediquem al món de l'empresa, l'economia de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor no deixa de ser de pa sucat amb oli: menys de 6 milions de "facturació" i unes poques desenes d'empleats. Hi ha prou procediments i medis humans i materials com perquè els comptes es portin al dia i en forma, i en els temps actuals no hi ha excusa perquè es conegui puntualment l'estat econòmic i financer de la Hisenda Municipal. I més si expressament es demana.

No entenc tampoc l'obstinació del Govern en no donar compte oportú de l'estat de les finances no només a la població en general, sinò sobretot als regidors del Ple. No entenc el tabú sobre aquest tema, francament.
La meva instància -formal- de juny passat demanant, si era en dret admissible, que se'm proporcionesin els comptes de l'ajuntament, encara no ha estat contestada, tot i les bones paraules d'en Martí en aquest sentit. Bé, jo no sóc ningú comparat amb els regidors de l'Ajuntament, i era d'estranyar que se'm donés aquesta informació si de la mateixa no en disposen els propis regidors.

És indubtable que els ciutadans en general no tenen prou expertitud per interpretar els freds números de les finances, i per aixó cal a l'hora que se'ls expliquin, ajudar-los a interpretar-los. Aquest exercici de didàctica és consubstancial a l'exercici de la responsabilitat. Cal expilcar que deute i dèficit no és el mateix, que hi ha sempre impostos i tributs pendents de cobrar, d'on provenen els ingressos de l'Ajuntament i a què s'han aplicat, que un ingrés no és el mateix que un cobrament, ni una despesa que un pagament. Cal explicar  que els diners d'un crèdit, tot i què paradoxalment s'han de tornar, figuren en el pressupost com un ingrés.
Cal que un cop executats els pressupostos, s'expliquin les seves liquidacions, es doni comptes de cóm i en què s'han complert, en què i perquè s'han allunyat d'alló que el Ple va aprovar en el seu dia.

Cal explicar el que costa mantenir la Llar d'Infants i sobre tot les Escoles, perquè les taxes d'escombraries no han cobert en molts anys el seu cost, quines són les despeses d'avui que es convertiran en deutes per demà, etc.

Cal maduresa per fer-nos partíceps de l'estat de les nostres finances col.lectives, i així potser podrem adquirir la maduresa que a molts els cal per assumir la realitat d'una Hisenda insostenible amb els paràmetres a què es volen posar els serveis al nostre municipi.

Cal explicar perquè una torre amb 800 metres de parcel.la paga una quarta part d'IBI que un pis al nucli. Cal explicar el què costa la Vigilància municipal en el nostre municipi de nuclis dispersos, què costa l'enllumenat dels centenars de fanals que tenim pels 80 km de carrers del nostre municipi, què ens costa -a tots- cada plaça escolar.

Cal explicar moltes coses i és bo per a tots que les coneguem.

I aquestes reflexions no només valen per als què ara tenen la responsabilitat de donar-ne resposta, les faig retroactives al encara més exagerat obscurantisme de les legislatures passades, quan no se'ns va explicar que bona part del què teníem era gràcies als estiuejants, espècie ara en extinció, i que així i tot més d'un any el pressupost es va equlibrar venent patrimoni públic.

A ningú se li escapa tampoc que la transparència és un típic instrument de control al Govern, i més encara, és un arma que es fa servir quan hom el vol posar contra les cordes. Però la transparència és a l'hora un acte de democràcia, doncs cal tenir present que qui té la responsabilitat de Govern ho fa en nom de tots, en nom de la demòcràcia que ens hem donat: l'Ajuntament no és una Societat Limitada, ni Anònima.

22/1/12

20/1/12

La Blancaneus i els tres nans (relat de ficció)

La Blancaneus estava cofoia: després de la marxa de set nans havia aconseguit refer els assumptes domèstics amb altres tres flamants nans de nova fornada.

Tornava la felicitat a casa de la Blancaneus.

Però ja se sap, tot i que de les tasques doméstiques se n'encarregava la Blancaneus, feien falta encara com menys dos nans més per treballar a la mina, i tant de bó poguessin tornar a ser set. 
La Blancaneus els va buscar aqui i allà, i cinc nans candidats la van rebutjar. A la fi només un nan va voler anar a viure al bosc amb ells, i potser de mala gana.

La Blancaneus i els seus quatre nans sabien que no seria fàcil, se les veurien i desitjarien per dur a les seves esquenes tanta feina com hi havia, a casa i a la mina, i més quant els altres nans volien explotar la mina (cada cop més magre) pel seu compte, i arrebatar-li a la Blancaneus la concessió que el poble li havia renovat per quatre anys més.

Començava una nova vida al bosc, un bosc amenaçat pel canvi climàtic.

Però l'ambició és mala rectora dels actes, i un dels nans va creure que la Blancaneus no era prou bona mestressa de casa. I va pensar que potser no calia ja la Blancaneus, que ell ho podria fer millor si comptés amb més nans.
Així, de mica en mica, aquest nan renegat va fer-se amb la complicitat de dos dels nans del poblat que havien rebutjat viure al bosc amb la Blancaneus, i a l'hora va aconseguir minar la confiança en la Blancaneus dels seus companys de casa.

El pla era magnífic: si fessin marxar la Blancaneus, set nans podrien portar les feines de casa i de la mina. Tot sols.

L'objectiu semblava fàcil: la Blancaneus era un blanc -ho duia al nom- perfecte, doncs arreu del poblat tampoc s'entenia com una dona, que no era ni maca ni simpàtica, ni del poblat, pogués tenir cura de la casa i de la mina, i manar els nans. Calia escampar que la casa estava bruta, que la Blancaneus no complia amb els seus deures. Altres, més agoserats dirien fins i tot que la Blancaneus agafava diamants de la mina.
I a la tasca es van posar tres nans de la casa i els dos de fora, aquests ajudats per un vell nan a qui tampoc la Blancaneus li queia bé dons ja el va treure de la casa uns anys enrera. Primer li baixarien la setmanada, i així ho van fer.
El pla semblava perfecte: quan la Blancaneus hagués marxat, posarien un altre nan al lloc de la Blancaneus i plegats podrien encarregar-se de la casa i de la mina, tot tornant a ser set nans.

Però el Cap dels nans, assabentat de la porfíria, la idea no li va agradar gens: havia confiat des de sempre en la Blancaneus i un trasbals d'aquella mena no el convencia gens ni mica. Va reunir als trànsfugues un parell de vegades, però la postura del Cap dels nans era inflexible: la Blancaneus o ells.

Només els quedava als tres nans de la casa dues solucions: marxar per començar una altra mina amb l'ajut dels tres nans del poblat; o simplement marxar. Sabent que la Blancaneus els podia fer fora, s'havien de moure ràpid. Era cosa de dies, potser poques setmanes. Calia pactar amb els tres nans del poblat.
Els tres nans del poblat se n'ocuparien d'escampar més tort que dret cóm de bruta estava la casa, i des de dins, els altres tres nans farien el possible per fer fora la Blancaneus. Diríen també que es robaven diamants de l'exhausta mina.
Acordaren que al cap de la revolta li pujarien substancialment el sou, doncs la mina estava buida i l'esforç era més gran. Un premi merescut que els tres nans sabíen recompensar.

Mentre tot això passava, al costat de La Torre, tres nans del poble s'ho miraven.

S'ho miraven en la distància. Ells tenien la clau de volta per aconseguir, tot d'una, que la Blancaneus continués fent la seva feina i a l'hora teni-los a ells per treballar a la mina. El Gran Nan de La Torre ho anhelava. Amb sis nans, o fins i tot set, podríen, amb la Blancaneus, ser feliços a la casa del bosc (més bosc que mai). 
Els nans de La Torre ho sabien, i la Blancaneus també. Només faltava esperar, esperar veure cóm acabarien els tres nans de la casa i què farien els tres de fora. I què faria la Blancaneus, que no es creuava de braços.

Les coses estaven en un punt gairebé sense retorn doncs cadascú havia començat a caminar en la seva direcció: per als tres nans de la casa, marxar o esperar a què els fessin fora. I de marxar, o bé desterrats del poblat o bé reconstruïr la llar transfugats amb els tres nans de fora. Però, heilàs! si es transfugaven no podrien tenir paraula en el Consell per fer fora la Blancaneus. 

La Blancaneus comptava però amb el recolzament del Cap dels nans i no volia deixar la casa: si de cas que marxessin els tres nans. O els podria fer fora. El Cap dels nans encara no s'havi decidit al respecte.

Per als tres nans del poblat la cosa estava més fàcil, doncs només tenien que esperar i moure fitxa quan la fruita madura (la poma) hagués caigut de l'arbre. Mentrestant continuarien escampantant com de bruta estava la casa, com de bruta era la Blancaneus.

Amb tot això la veritable clau la tenien -sempre l'havien tingut- els nans de La Torre: si volguessin anar a viure al bosc amb la Blancaneus, tot plegat s'arreglaria, i si volguessin fer pinya amb els tres nans del poblat -ara per ara improbable- també es solucionaria ...

(Continuarà...)

19/1/12

Episodi VI: El prel.ludi de l'escac-i-mat

Ha esclatat: la crema de rostolls amenaça el carrer Nou.

Ara Vallès. Dimecres 18-1-2012. 10:17 h. 



I com si no tingués res a veure, el Grup ERC-RCat ens fa saber el següent:

ERC-RCAT. Dimecres 18-1-2012 18:23 h.

Comunicat de premsa 18-01-2012

No prou amb això, i a la vista de "l'èxit" del darrer Ple del 22 de desembre, el "Black &; Decker" d'ERC (més "black" que "decker") l'apreciat Joan Garcia ha esdevingut "representant" tant d'ERC com de l'ISP, i ha tramés una instància exigint l'immediata execució d'alguns dels acords presos en aquell Ple.

I el ventilador s'ha posat en marxa: mai el nostre municipi havia tingut una difussió tant mediàtica (llevat de la caiguda de l'avioneta fa un parell d'anys):


BMPRESS. Dimecres, 19-1-2012

ERC-Reagrupament denuncia adjudicacions sense concurs públic a Sant Pere de Vilamajor

La tenalla s'ha convertit en martell...

Doncs bé, des de l'Equip de Govern ens comuniquen que: "La documentació referida (Relació de factures pendents per proveïdors) ja ha estat preparada i a disposició dels membres de la corporació en espera de convocar l’anunciada Comissió de Seguiment". 

El martell dels infidels, indubtablement.

El "trinquet opositor" està recollint els fruits del contundent escac al Rei que porten duent a terme aferrissadament des de que va començar aquesta legislatura. Amb un govern feble portes enfora i portes endins, s'ha preferit apuntillar-lo que no pas torejar-lo, tallar les dues orelles i la cua que no pas oferir la "bona corrida" que tot el poble està esperant.

Al "trinquet opositor" se li ha escapat el foc de les mans: ara que -segons es diu i desmenteix- el Govern de CiU ha fet "el plante" al seu cap, no els importa rés més que seguir repicant el ferro, passant de què, ara per ara, ja no hi ha govern a Sant Pere de Vilamajor.

Fixeu-vos que per molt menys que això s'han sentit crits de dismissió. Ara, d'aquest tema no se'n parla. Quant tothom està menjant el segon plat, a ells se'ls ha passat l'arròs. Serà perquè no volen assumir el paper que el destí, ben aviat, els farà jugar.
Us imagineu un govern format per l'Alcalde Bosch tre-ballant amb en Joan Bruguera com a primera espasa? Us imagineu en Joan Garcia agafat de la mà d'en José Luís Bosque. I en Gabriel de fidel secretari? Voldrà la Lola entrar al govern o preferirà mirar-s'ho des de la barrera, llavors que tindrà la clau de volta? Quin paper hi jugarà en Miquel?

Si la Susanna i els seus pensessin fredament haurien de sacrificar-se tres anys i replegar-se, deixar que el "trinquet opositor" munti la seva discoteca. Reforçar-se i esperar. Les lleis d'en Newton són irrefutables...

Cal ja posar en marxa "la solució final". Era la única partida per jugar vist el que es va veure tot començada aquesta legislatura. I no és que CiU no tingui projecte, que el té, però per desenvolupar-lo fa falta seny i complicitats, dues coses que sembla que escassegen d'uns anys ençà en el nostre poble.

L'arrel d'aquesta crisi té una vessant fonemental que no és però políitica: en un poble de terratinents i menestrals només aquests estan "convidats" a servir al poble.

Hom pot "fer d'alcalde" o de regidor si té les esquenes cobertes per al sosteniment de la seva economia familiar, si hom té una granja de vaques, una empresa de restauració, una indústria de matriceria o una empresa de distribució de begudes. Fins i tot pots fer de regidor si ets mestressa de casa o estas a l'atur.

Però hom no pot dedicar un grapat d'hores a la setmana, preferentment pels matins (doncs ja se sap, els funcionaris només treballen pels matins, i alguns les tardes de dilluns) si no té una font d'ingressos estable que li permeti dedicar-se al poble i seguir cobrant.
I no serà que les retribucions dels càrrecs electes amb dedicació de govern siguin un xollo, doncs són mileuristes.

Qualsevol qui conegui mínimament els assumptes personals dels nostres regidors sap a què es dediquen, i per tant les seves possibilitats de dedicació i de nivell econòmic, i era fàcil endevinar que tallant l'aixeta de les retribucions es tallaven les ales al govern. Portes enfora i portes endins.

Recordo ara un dia en què vaig trobar els tres regidors de CiU a les portes de l'Ajuntament. Fins i tot en el seu dia en vaig fer una breu ressenya. Era precisament el dia en què van comprovar que no podrien dedicar-se al poble tal com havíen anhelat. Eren cares tristes, desil.lusionades. Alli va començar a fraguar-se la disensió interna.

La Carta Europea per a l'Autonima Local estableix que els càrrecs electes han de gaudir d'unes retribucions d'acord amb la seva funció, no pas com un sou, no, sinò com justa indemnització dels diners que deixen de guanyar per dedicar el seu temps al poble.

Aquest és un dels pilars de la nostra democràcia: que no hi hagi impediments pràctics per a què tothom pugui dedicar-se legítimament al servei del poble. Per això cobren els seus sous els alliberats sindicals, o fins i tot els Senadors. No, amic Ferran, per aquí no ve la corrupció del nostre sistema democràtic.

No es pot, en nom de res, ni de les penúries colectives, impedir per l'ofegament econòmic que hom pugui dedicar-se a la cosa pública. Si aquesta és la "regeneració democràtica" que molts publiciten, que Déu ens agafi confessats.

M'agradaria saber si els molt apreciats Joan Bosch (Jr.), Joan Bruguera, Joan Garcia, o en Gabriel Ezquerra s'haguessin plantejat fer d'alcaldes i regidors del nostre poble amb l'expectativa de dedicar-se com menys tres matins a la setmana, algunes tardes i vespres i quasi tots els dissabtes o diumenges, de no tenir, més qui menys, d'una o altre manera, les esquenes cobertes de la seva economia familiar.

Hom pot fer escac al Rei amb totes les eines honestes que ens dóna el joc polític. Hom pot fer caure un Govern per ser manifestament incompetent o allunyar-se dels interessos majoritaris d'un poble. Però fer caure un Govern per un motiu tant rastrer com el què tenim plantejat, no té disculpa.

No es pot manar en aquest poble si ets "nouvingut", i menys si ets de "la perifèria" i t'envoltes de "nouvinguts" també de la "perifèria". Sense pedigrí, sense nissaga, sense un plat calent a taula peti el què peti, sense aliats "de tota la vida" et donaran l'esquena. Els de fora i els de dins...

I el més fotut és que, en realitat, al "trinquet opositor" ja li anava bé que fos en Llesuy i la seva gent qui toregés la legislatura més complicada dels darrers vint anys, doncs la patata calenta se l'ha de menjar un altre. Així, sense tocar la patata, poden tocar els pebrots.

Veurem si en la propera aprovació dels pressupostos, algún dels "regeneradors democràtics" prem el botó de "la solució final". Veureu que no, que els interessa més clavar pica i espassa al brau que no pas donar resposta eficaç a tot alló que ens van prometre. I que molts van creure.

No dic amb tot plegat que em sembli bé com s'està duent el Govern del municipi d'un temps ençà. Entenc també que és difícil treballar al costat d'en Llesuy, amb la seva energia huracanada. Es tractava però de fer -tots plegats- que malgrat tot el nostre poble continués avançant. I en això, tots, han fallat, han defraudat.

16/1/12

Comunicat de l'alcalde als veïns i veïnes de Sant Pere de Vilamajor

16 de Gener de 2012

Degut a les informacions referents a l’economia municipal aparegudes recentment a la premsa, per tal d’evitar malentesos o interpretacions errònies, i tractant-se d’una qüestió en què els ciutadans tenen una gran sensibilitat, l’alcalde Josep Maria Llesuy es posa a disposició dels veïns i veïnes de Sant Pere per tal d’informar-los personalment.

Preguem que les persones interessades es posin en contacte al telèfon de l’ajuntament (93 8450008 extensió núm.6) per tal de poder organitzar els grups i les dates de les trobades.
 

12/1/12

L'ordenança fiscal del 2011 seguirà vigent per a l'any 2012


El 14 de novembre s'aprovà pel Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, fruit del "trinquet opositor", les noves Ordenances Fiscals que havíen de regir per al 2012.

Dic "havíen", perquè aquestes modificacions (que en la pràctica suprimien la "taxa de guals") no van ser tractades en el darrer Ple Ordinari de l'Ajuntament que es va celebrar el passat 22 de desembre.

En efecte, el Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (entre d'altres normes) prescriu taxativament el procediment per aprovar la modificació de les Ordenances Fiscals que és la següent:
  1. Aprovació inicial del ple.
  2. Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments.
  3. Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.
El què es va fer el dia 14 va ser, encara que no es digués, l'aprovació inicial de les Ordenances Fiscals.

A aquests efectes, i per seguir el procediment regular, l'Ajuntament publicava al BOPB el següent anunci:

El dia 23 de desembre, doncs, va véncer el termini per a formular al.legacions, i les què s'han fet, cal resoldre-les abans.

Ara per ara, doncs, no s'han resolt les al.legacions presentades, doncs no consta que s'hagin tractat en les Juntes de Govern ni lliurada cap notificació als interessats en aquest sentit.

Ara per ara, com sia que el darrer Ple Municipal de l'any passat no va tractar de l'aprovació definitiva de les Ordenances Fiscals, les modificacions inicials d'aquestes Ordenances encara no són definitives.

Ara per ara, a més, la modificació inicial de les Ordenances Fiscals adoleix de greus deficiències formals que signifiquen la nul.litat de ple dret de les modificacions inicialments aprovades pel Ple.

Sent així les coses, a hores d'ara encara continuen vigents les Ordenances del 2011 i, per exemple, la Taxa de Guals s'ha de pagar al 2012 amb les mateixes quotes que les què estaven vigents. Aixó afecta igualment a totes les taxes i impostos quin periode impositiu s'inicia l'1 de gener de cada any.

Sorprenentment, va sortir publicada l'aprovació DEFINITIVA de les Ordenances Fiscals 2012:

Noti's com l'anunci es subscriu el dia 23 de desembre, a l'endemà del Ple que NO VA APROVAR definitivament la modificació de les Ordenances.

És evident que es diu oficialment que no s'han presentat al.legacions.

Però em consta que, com menys, s'han presentat dues al.legacions a la modificació de les Ordenances Fiscals per al 2012, en temps i forma:
  • Registre E/000102-2011, de data 30/11/2011 00:31:11,
  • Registre E/000107-2011, de data 07/12/2011 20:23:53.
No s'ha rebut, com prescriu la Llei de Procediment Administratiu, cap notificació al respecte d'aquestes dues al.legacions.

És evident que no s'han resolt com menys aquestes dues al.legacions.

És evident que el darrer Ple de l'Ajuntament no va aprovar de forma definitiva la modificació de les Ordenances Fiscals inicialment aprovades en el ple del 14-11-2011.

És evident que, en qualsevol cas, l'aprovació inicial de la modificació de les Ordenances Fiscals adoleix de greus defectes de nul.litat, segons les Lleis.

És evident que s'ha incomplert l'article 178 del  Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, per quant no hi ha hagut cap ple municipal que hagi aprovat definitivament les Ordenances Fiscals per al 2012.

Prevaricar és dictar una resolució administrativa sabent que s'està incomplint la Llei.

Davant d'aquesta il.legalitat, el "trinquet opositor" de la "regeneració democràtica", restarà callat... o només parla quan li convé?