Episodi V: Hipo-cresia o es-tultícia

Sense haver-ho de buscar a l'enciclopèdia, "hipocresia" ve a significar "govern des de sota"."Estultícia" equival a estupidesa.

Llegeixo els arguments de ERC-RCAT per tal de fastidiar al nou govern. En el més pur estil ISP broden una tesi basada en premises falses, en opinions subjectives i afirmacions unes sesgades i altres simplement malintencionades.

D'això se'n diu "tautologia", és a dir, primer determinar una conclusió i després intentar vestir-la d'arguments, és a dir intentar justificar una conclusió presa d'antuvi. Just el camí contrari. Fan trampes.

Fan trampes per no dir la veritat: els fastídia de manera inimaginable que en Llesuy i el seu equip hagi tornat a exercir el Govern del nostre municipi.

I més mèrit té aquet discurs quan pel camí es fan sofismes.

És doncs absurd mirar de rebatir amb lògica tots aquests despropòsits i per tant no rebatiré -i ganes no me'n falten- cap d'aquests perversos arguments, doncs els meus ja els he exposat des de totes les perspectives.

Total, resumint: fer d'Alcalde té per aqueta gent el preu de 10 Euros/hora, igual que l'ucraniana que tenim a casa fent la neteja.
Ja ho vaig dir: qui no tingui negocis que el mantinguin sense haver de treballar, que no faci d'Alcalde o Regidor.

D'això -ara- en diuen "regeneració democràtica"

Se m'acudeixen algunes qüestions:

• La retribució -neta- que es proposa, és per 11, 12 o 14 pagues a l'any?
• L'Alcalde ha de deixar de treballar quan "fitxat" les 20 hores a la setmana?
• Pot cobrar hores extres?
• Han de fixar els membres del govern quan entren i surten de treballar?
• Quan i quins dies els toquen de vacances?
• Les hores fora d'horari laboral de l'Ajuntament, computen amb els increments previstos per la Llei per a les hores extres?
• Com és que per la simple assistència a un ple de l'Ajuntament un regidor que no estigui al govern cobra una mitjana de 25 Euros/hora?
• Quin és el sou mig per hora treballada dels empleats municipals?
• Ja que els membres del govern amb dedicació no cobren per assistir al ple i a les Juntes de Govern: es consideren hores extres o computen dins de les 20 hores setmanals
• Com és que recullen les recomanacions de l'Associació Catalana de Municipis passant per alt que la recomanació de retribució per a un Alcalde amb dedicació exclussiva per a un poble com el nostre es fixa en 35.918,40 Euros/any (brutes)?

Ja que hi ha que volen tractar l'Alcalde i Regidors com la meva dona de fer feines, potser caldria aclarir aquest temes.

Poca vergonya! Algú ho havia de dir...

Floretes del pati de l'Escola:

• Els regidors de tots els grups amb representació municipal .../... no són, ni de lluny, les persones més expertes en el seu àmbit de responsabilitat.
• Les propostes programàtiques que el grup polític en el govern s'ha compromés a desenvolupar .../..., no semblen requerir una dedicació àmplia per part dels regidors.
• La dedicació de l'Alcalde .../... ha de ser parcial, i suficient amb mitja jornada.
• Creiem que la proposta de retribucions al regidors amb delegació expressa, de 400 Euros mensuals, no és lesiva per a cap persona .../... doncs no tenen cap rebaixa en el seu salari que pugui significar una disminució en la previsió d'ingressos percebuts fins ara (?).
• Les indemnitzacions als regidors sense delegació .../... s'han de rebaixar un 50% més un 10% addicional.

Episodi IV: No paga la pena

Dimecres 27 de juliol. 10,30h del matí.

Arribant a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, sota la porxada, tres persones semblen conversar sense ganes. L'una dreta, arrepenjada a la columna, les altres dues assegudes a la repisa de la finestra. Algú fuma una cigarreta, que potser ha estat el motiu d'estar allí fora.

A mida que hom es va acostant, les figures es tornen més nítides: són l'Alcalde i dos Regidors del Consistori.

Cares greus, com de mala gana barrejada amb preocupació. La conversa entre tots tres, de fet, no és conversa: ara un diu quelcom, curt, i els altres semblen assentir, desganats.Ara un altre llença a l'aire una frase, i rep idèntica resposta dels altres dos. Les mirades capcotes. No semblen per res gent il.lusionada en elq uè porten entre mans.

M'acosto. De fet anava a l'Ajuntament per un assumpte personal de molta gravetat, del qual ja us en parlaré quan estigui resolt, però aprofito per romandre amb el trio. Només en conec personalment una de persona, el nostre Alcalde. Em rep sense entusiasme. Els altres dos em miren ara amb recel, ara amb curiositat. En Llesuy em presenta: jo ja els coneixia per fotografia, els a mi per lletra. Sorpressa. Consideració.

L'ambient és tens, no sembla moment per xerrar de banalitats. Vaig al gra sobre el tema que m'havia portat allà. 

Un em demana:

- Ii tú que en penses? 

-Que què en penso? Doncs que no paga la pena insistir: d'aquesta manera, no. No hi forma de què algú se n'adoni de que hi ha coses amb les que jugar és de descerebrats? Ni la Lola, ni en Joan García?

- No. -Respon el meu interlocutor mentre els altres dos continuen capcots-.

- I tu que faries?, em demana l'altre. 

- La meva resposta va ser gestual: amb el palmell de la mà esquerra vaig picar varies vegades sobre el canto de la mà dreta.

No hi havia lloc a conversa, se'ls veia abatuts, sense ganes de fer res. Vaig entrar cap dins de les dependències de la planta baixa mentre els tres pujaven, separats, sense pressa, les escales del pis superior.

En acabar la gestió vaig tornar cap casa intensament decebut i preocupat. Tant que fins i tot no vaig tornar a fer-me mala sang amb la darrera irregularitat urbanística sorgida a 200 m de l'Ajuntament.

Em vaig posar a la pell dels tres servidors de la comunitat amb qui havia acabat de parlar. 

No sé perquè em va venir al cap una escena de la sèrie televisiva "The Walking dead" on quatre dels protagonistes són atacats per uns altres descerebrats, zoombies. 

Llavors ho vaig tenir clar; si hagués de triar entre l'espasa i la paret, potser preferiria morir -o no- matant. 

I ja sabia com fer-ho ...

És pectacle és perpèntic: Episodi III

Un dia em vaig atrevir a dir en una reunió institucional que en aquest poble hi ha gent que no té nivell. Malgrat l'escàndol que vaig provocar, des de llavors han estat moltes la proves que corroboren aquesta hipòtesi.

Per mostra, ahir al vespre.

L'Aliança dels Renegats va donar el seu segon espectacle públic. La seva claca omplí la Sala Oril.la deixant una trentena de persones fora que no van poder apreciar en tota la seva plenitud l'espectacle esperpèntic que s'hi celebrava.

Com s'esperava, tots estaven d'acord: això de fer d'Alcalde i Regidor ha de ser de franc. Ha de ser de franc perquè les garrofes s'han de guanyar fora (o, ... esperar fer-les dins d'altra manera...?): qui no visqui de rendes que ni es pensi fer d'Alcalde.

Això de fer d'Alcalde o Regidor en el nostre poble es vol convertir en una dedicació de rics, de rics que viuen habitualment sense treballar, doncs si hom no té altres ingressos, és vetat de dedicar-se a la gestió del nostre municipi.

En aquest sentit es van descardament declarar els Joan's i la Lola, tot i què recordo bé que quan en Joan Bruguera era Alcalde i la Lola regidora, els seus emoluments no eren objecte de tant altruïsme.

És un tema que no té discusió, i només ments arran de terra poden intentar convertir en una tesi. Arran de terra, ... o simplement per fastidiar.

La consigna, unànim, és ben clara: qui vulgui cobrar quelcom per dedicar quaranta o cinquanta hores setmanals a la gestió i representació institucional, que es quedi a casa. El que les urnes els hi van negar ara ho volen recuperar al pati de l'Escola.

Sento vergonya de gent de tant poc nivell, com aquell que demana un ple cada mes quan ha faltat a quasi la meitat dels què s'han celebrat en la darrera legislatura, com aquella que demana que es treballi de franc quan només volia dedicació exclusiva per cobrar el souet que la tasca de regidora li proporcionava.

No senyors, no. No tothom viatja en un esportiu ni té empreses que funcionen soles. Hi ha gent que ha de deixar la seva professió i sou per dedicar-se a servir al poble. I és just, és un mandat legal, que siguin compensats per aquesta tasca. És un principi de la democràcia, que tant els incasillables com els que es diuen d'esquerres no tenen ben aprés a Sant Pere de Vilamajor.

En Joan Garcia i l'Isaac, públicament coincidents i d'acord, ens emplaçaven al ple que s'ha celebrat, el primer dient-nos que "Podreu sentir i veure de primera mà el que es diu i el que es fa des de les diferents forces polítiques, sense censura i escoltant a totes les parts, llavors podreu jutjar qui son els irresponsables", i el segon per tal de què poguessim "comprobar si tienen base los argumentos de este gobierno o los de la oposición, y de paso empezar a trabajar sobre realidades y hechos no sobre rumores y falta de respeto". 

Efectivament, ja ho hem vist i sentit, ja ho hem comprovat.

A partir d'ara, els plens del nostre Ajuntament es convertiran en un pati d'Escola i seran una simple estratagema per fer escac al Rei. A fe que ho aconseguiran tard o d'hora: que Déu ens agafi confesats...

Govern de temps lliure

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor és un "hobby". Només cal anar de tant en tant a l'Ajuntament a fer una ullada al treball dels funcionaris i signar alguns documents. De dilluns a divendres i vacances a l'agost.

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor és com un exercici de voluntariat social, com si l'Ajuntament fos una "ONG" que funciona per si mateixa.

Hi ha qui pensa que fer d'Alcalde o Regidor serveix només per "remenar les cireres", una mena de privilegi d'influències que serveix per progressar en les respectives professions, oficis i negocis.

Hi ha qui pensa que un poble de 5.000 habitants funciona sol, que no paga la pena dedicar-hi massa temps, ni molt menys deixar la feina per dedicar-s'hi.

Hi ha qui pensa que la millor manera de sabotejar el govern local és aconseguir que Alcalde i Regidors no s'hi puguin dedicar.

Hi ha gent que pensa que fer d'Alcalde o Regidor "és per a la gent que "no sap fer la -o- amb un canuto", morts de gana que així es creuen quelcom.

I vet aqui que en nom de tot alló que ells no practiquen, hi ha que reivindiquen que fer d'Alcalde o Regidor s'ha de pagar -com més- amb el sou d'una caixera del CAPRABO (dita la referència amb tot el carinyo per a les caixeres del Capabro). Que si hom ha de deixar la seva feina per fer d'Alcalde o Regidor, és cosa seva, que amb unes horetes a la setmana, de dilluns a divendres i vacances a l'agost ja en hi ha prou per "jugar a fer d'Alcalde o Regidor". I si hom no treballa en feina remunerada, fer d'Alcalde o Regidor ha de sortir de franc.

Només faltaria que fer d'Alcalde o Regidor servís als "morts de gana" per guanyar-se el sou que no es poden guanyar al carrer! L'Ajuntament no és una "oficina de colocació", que a la cua de l'INEM no hi ha de faltar gent.

Hi ha qui ens vol enganyar quan pretenen convertir l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en l'emblema de l'austeritat, apuntant-se al carro dels "indignats" mentre passegen amb el seu cotxe esportiu o es dediquen als seus negocis privats.

Qui no té respecte institucional no pot ni demanar-lo ni exercir-lo.

Tots i cadascun dels grups municipals que ara estan a la 0-posició han rebut ofertes formals per entrar al Govern de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o presidir Comissions executives sobre diversos temes. 
Tots i cadascun dels grups municipals, llevat d'un, ho ha rebutjat per no "contaminar-se" de "la peste Llesuy". Enrera queden les paraules, ara manifestament buides i falses, de dedicar-se en cos i ànima per quatre anys a la millora del nostre poble.

Si jo fos en Llesuy deixaria dilluns vinent una Alcaldia que no li deixaran exercir. A veure com se les apanyen els que volen dedicar "unes horetes a la setmana" -i vacances a l'agost-, per cumplir tot allò que van prometre fa només unes setmanes.

Carta Europea d'Autonomia Local

Article 7. Condicions de l'exercici de les responsabilitats a nivell local.

1. L'Estatut dels representants locals ha d'assegurar el lliure exercici del seu mandat.

2. Ha de permetre la compensació financera adequada a les despeses causades amb motiu de l'exercici del seu mandat, i també si arriba el cas, la compensació financera dels beneficis perduts o una remuneració del treball exercit i la cobertura social corresponent.

El Reino de España declara que la Carta Europea de la Autonomía Local se aplicará en todo el territorio del Estado .../...

Dado en Madrid a 20 de enero de 1988.

Juan Carlos R.

Llei 7 / 1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local.

Article 75.

1. Els membres de les corporacions locals percebran retribucions per l'exercici dels seus càrrecs quan els exerceixin amb dedicació exclusiva, cas en què són donats d'alta en el règim general de la Seguretat Social, assumint les Corporacions el pagament de les quotes empresarials que correspongui.
2. Els membres de les corporacions locals que exerceixin els seus càrrecs amb dedicació parcial per realitzar funcions de presidència vicepresidència o ostentar delegacions, o desenvolupar responsabilitats que així ho requereixin, percebran retribucions pel temps de dedicació efectiva a les mateixes, en aquest cas seran igualment donats d'alta en el Règim General de la Seguretat Social en aquest concepte, assumint les corporacions les quotes empresarials que correspongui
3. Només els membres de la Corporació que no tinguin dedicació exclusiva ni dedicació parcial percebran assistències per la concurrència efectiva a les sessions dels òrgans col.legiats de la Corporació de què formin part, en la quantia assenyalada pel ple d'aquesta.
4. Els membres de les corporacions locals percebran indemnitzacions per les despeses efectives ocasionades en l'exercici del seu càrrec, segons les normes d'aplicació general en les administracions públiques i les que en desenvolupament de les mateixes aprovi el ple corporatiu.

De la irresponsabilitat

Després dels resultats electorals i l'elecció d'Alcalde, a ningú se li escapa que aquesta legislatura seria políticament molt complicada a Sant Pere de Vilamajor. El què mai haguessim pogut arribar a imaginar és que la hipocresia i la manca de talla, ja no política, sinò personal, portés al nostre poble al desgovern.

Com infants en un pati d'Escola, aquells a qui la voluntat popular els ha donat un més un la majoria, s'han posat a jugar a pilota amb el cap d'en Llesuy. Objectiu? Doncs jugar: què més vols d'uns irresponsables?. Han vingut a això, a jugar. El poble és un "Monopoly".

La última ha estat genial: deixar sense cap mena de retribució els membres del Govern: total, amb dues horetes de tant en tant ja en hi ha prou per ocupar-se dels assumptes del nostre poble. No estan per això els funcionaris? A veure, què fan i quant cobren aquests gamarusssos que no saben fer la seva feina i necessiten que l'Alcalde i Regidors hagin de passar-se hores i hores, adhuc els caps de setmana, organitzant la feina? Ni parlar-ne, si hom vol fer d'Alcalde o Regidor que s'ho pagui de la seva butxaca!

Tots els nens del pati s'han posat doncs d'acord: ni un duro per fer feines de Govern (són nens petits, cal entendre-ho). Inconsciència, pròpia d'infants que per bé que no sigui de la nostra cultura, tots junts canten i juguen de la següent manera:  

Es tria un nen que serà el "Coixeta" (posem que es diu "Josep Maria"). La resta dels nens es donen la mà i formen una rotllana, mentre que el nen triat roman en el centre de la rotllana, amb els ulls tapats.
El joc comença cantant la cançó de rotllana:

El patio de mi casa 
es particular,
cuando llueve se moja
como los demás.

¡Agáchate
y vuélvete a agachar!
que los agachaditos
no saben bailar.

H,I,J,K,
L,M,N,A,
¡Chocolate!, ¡molinillo!
¡corre, corre,
que te pillo!
que si tú no me quieres
otro niño me querrá.

¡A estirar, a estirar!
Que el demonio va a pasar.
Desde chiquitita me quedé,
me quedé,
algo resentida de este pie,   
de este pie.

Disimulad, que soy una cojita,   
y si lo soy, lo disimulo bien.   
¡Ay, ay!,  
que te pego un puntapié   
con la punta de este pie.

Mentre canten van donant volta en cercle sense deixar-se anar de la mà. Quan en la cançó arriba la part en què es diu:! Ajup-te i torna't a ajupir!, tots els de la rotllana s'han ajupir dues vegades (sempre sense deixar anar les mans).

L'ús de l'enraonament s'ha imposat com un bé escàs en aquells que van anar a buscar -i obtenir- els vots del poble.

Tot per a què? Doncs en Bosch vol ser alcalde costi el què costi. L'altre J.B. ha vingut vist el vist a fastidiar tant com pugui. I en J.G. o ha resultat una falsa expectativa o ha signat coses que no hagués hagut de signar. La Lola s'ho mira mentrestant contenta, té la cobertura del seu discurs de virginitat i puresa, sacerdotesa del temple.

Tots plegats uns inconscients.

I si en Llesuy es retirés, que vist el vist seria el millor que podria fer? Us ho imagineu? Podeu arribar a pensar com quedaria el pati de l'escola? Ja ho estic veient: dos anys de J.B's en alternància.

Fet i fotut, hi ha gent que són com un meló: no saps con seran fins que no els obres.

Algú "volarà sobre el niu del cu-cut?"

Mas Surell: un projecte de poble

Fa gairebé quatre anys, en Josep Maria Llesuy em va preguntar: "Tu que estàs al tanto: coneixes la Fundació Roger Torné?". Li vaig contestr que no la coneixia, però que ja li diria quelcom.
Abans de què pogués donar-li el resultat de les meves investigacions, ja estava entusiasmat amb el projecte que la Fundació li havia presentat.

La Fundació Roger Torné, constituída el 1984, es dedica des de la seva fundació per Josep Torné i Pardell, qui va donar part del seu patrimoni personal a aquesta callada missió, al meçenatge i el suport econòmic d'altres fundacions d'ajut a la infança i la pobresa. En Josep Torné va ser un dels fundadors del Banc d'Aliments, l'any 1987.

La fundació, que va rebre la distinció com Soci d'Honor de l'UNICEF l'any 2004, buscava des de la mort del seu fundador, l'any 2000, un projecte fundacional propi.
Amb aquest propòsit, fa gairebé cinc anys que la Fundació Roger Torné va comprar la Masia de Can Surell i, des de llavors, no ha deixat de lluitar per convertir-la en el símbol de les activitats que realitza amb els nens i nenes en pro de la seva salut respiratòria.

De fet, des de fa un parell d'anys, ha llogat a la Diputació per a aquest propòsit  la masia de El Pollell, a Santa Susanna.

En aquesta lluita de gairebé quatre anys, la Fundació Roger Torné no ha estat sola: l'Alcalde Llesuy s'hi va comprometre en entendre que era un projecte d'extraordinària importància per donar continuitat a la masia, emblemàtica ja per haver albergat la casa de colònies de l'Institut-Escola de la Generalitat republicana, o servir d'inspiració al poeta Josep Maria de Segarra.

Lluitant durant quatre anys amb els buròcrates de la Generalitat, doncs la masia es troba al Parc Natural del Montseny, finalment el 16 de desembre de 2010, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona va donar llum verda al projecte de convertir la masia en un centre d'estada d'infants amb deficiències respiratòries i situació socio-econòmica desafavorida. L'ha rebatejat sota el nom "La Casa de l'Aire".

Però això no és tot. En Llesuy va anar més lluny, i finalment el Consell Comarcal del Vallès Oriental el 24 de maig de 2011 ha declarat la masia Bé d'Interès Local, a petició de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

 

Interessant, però resseguir el llarg periple d'aquest projecte en el Ple Municipal:

• 12-6-2008: Aprovació inicial de la modificació de les NNSS al sector de Can Surell: Unanimitat.
• 28-5-2009: Aprovació provisional de la modificació de les NNSS al sector de Can Surell: Unanimitat.
• 11-6-2010: Aprovació inicial del Pla Especial de Can Surell: abstenció de ISP i ERC. GISP absent.
• 26-11-2010: Aprovació provisional del Pla Especial de Can Surell: abstenció de ISP. GISP absent.

Vull agraïr a la Fundació Roger Torné que hagi triat Sant Pere de Vilamajor per al seu projecte fundacional, recuperant a l'hora la masia, i, com ciutadà, em sento molt satisfet de què el callat empeny d'en Josep Maria Llesuy per fi pugui ser realitat, per al prestigi del nostre municipi.

No ha pogut encara però, l'Alcalde, malgrat tot l'empeny que també hi ha posat, d'aconseguir que algun altre projecte posés fi a la degradació d'una altra magnífica masia del nostre municipi: Can Nadal.

En defensa de la professió d'Economista

Acabo de publicar la meva ressenya mensual, sempre puntual, sobre l'evolució de l'atur a Vilamajor, de la què us recomano una ullada, i no m'he pogut estar de tancar l'article amb amargura.

La meva professió d'Economista, vocacional, em fa especialment vulnerable a tenir una opinió freda i formada sobre tot el què ens està passant, que si només fos Professor Universitari seria apassionant, doncs estem vivint en primera persona un dels episodis més extraordinaris de canvi econònmic i social des de fa 60 anys.

Però a l'hora, també, com a membre del col.lectiu professional, em sento formant part dels que van deixar que ens fiquessim en el pou i dels que ara ens intenten fer-nos sortir (per cert, en Mas-Collell un crack, si el deixen fer, del millor que ha tingut Europa en les darreres dècades. Llàstima que no tinguem la independència).

I no, no em sento culpable, perquè els Economistes catalans, que juntament amb els Bascs sóm de lo milloret que volta per Espanya, ja ho deiem abans que ningú. M'explico.

Periòdicament, cada tres mesos, el Col.legi d'Economistes ens envia als 6.000 economistes de Catalunya una "Enquesta de Situació Econòmica", per tal de què donem la nostra opinió, des dels diversos camps d'exercici que representem -que són tots els de l'economia- sobre cóm veiem que estan les coses. Contestem regularment uns 1.500 economistes, que es diu ràpid.

Fa una estona repassava els resultats històrics. Feien així:

• Hivern de 2006-2007: "En els darrers mesos han millorat les expectatives i la confiança dels economistes davant la situació econòmica, però s’anticipa que podria produir-se una certa inflexió a la baixa".
• Primavera de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica denoten un estancament, però s’anticipa una inflexió baixista cara a finals de l’any". 
• Zapatero qualifica la situació de "desacceleració transitòria".
• Tardor de 2007: "En els darrers mesos les expectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situació econòmica han patit un clar empitjorament, que continuarà cara a finals de l’any. Per fer front a la crisi de les infraestructures caldria pressionar més els partits polítics catalans i no donar suport a l’aprovació dels pressupostos estatals per al 2008".
• Entrem oficialment en crisi.
• Hivern 2007-2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han registrat un important empitjorament en els darrers mesos, que s’accentuarà cara a finals de l’any. Per reactivar l’economia caldria augmentar les inversions estatals en obres públiques, millorar l’eficiència del sector públic, i introduir reformes estructurals".
• Primavera 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes han empitjorat de manera significativa i generalitzada en els darrers mesos, la qual cosa s’intensificarà cara a finals de l’any. L’actual etapa de desacceleració/crisi econòmica superarà el 2008 i podria allargar-se més enllà del 2009".
• El Govern "regala" 400 Euros a cada treballador. Els en sobren i amb aixó pretenia recuperar el consum. No va servir per a res.
• Zapatero qualifica poques setmanes després la situació econòmica com de "desacceleració transitòria però ara més intensa".
• Tardor de 2008: "Les expectatives i la confiança dels economistes s’han continuat deteriorant de forma generalitzada darrerament, cosa que s’intensificarà en els propers mesos. L’actual etapa de crisi econòmica durarà fins el 2010 i, fins i tot, podria allargar-se més enllà".
• El Govern de Zapatero reconeix que estem en crisi. Salten les alarmes.

No segueixo amb la crònica, però ja us feu una idea. Ara s'estan recollint els resultats de l'Enquesta de Primavera, però la de principis d'any concloïa: "En els darrers mesos han empitjorat les expectatives i la confiança dels economistes". Només el 10% dels economistes creia a l'hivern que l'economia milloraria. El Govern espanyol ho donava per segur.

Estic satisfet: els economistes, el col.lectiu professional al què pertanyo, no ens varem equivocar. No ha estat culpa nostra.