Darreres entrades:

28/5/10

Nou Parc dels Gomà


L'Actualitat del Baix Montseny
es fa ressó de la revitalització del parc del carrer de La Font, i a l'hora de la instal.lació de porteries i bancs al Camp dels Cavalls, sota La Rectoria.

El parc, rebatejat com Parc dels Gomà, en honor d'en Ferran Gomà, anomenat Fill Adoptiu de Sant Pere de Vilamajor el passat any, va ser una obra d'l'Alcalde Joan Bruguera la legislatura passada.

Cal confiar què amb la dignificació d'aquest -per senzill que sigui- equipament, més d'un s'animi a pujar més amunt de Can Noguera. I a l'hora, a veure si passen el pont per fer seu el nou camp de futbol -tanmateix modest però molt pràctic (millor que el del polisportiu), del que uns xicots eixerits dissabte passat es van entretenir a pintar les rovellades porteries. Un d'aquests nois estava especialment cofoi. Ens han promés que aviat es posaran xarxes.

No hi ha dubte que en Llesuy ha estat àgil i expeditiu també en aquest afer, sempre més avessat a construïr futur que a recuperar engrunes del passat.


Sorpren que amb l'ensenya de la manca d'espais per a l'esbarjo infantil i adolescent, els parroquians del darrer Consell de Poble no presentessin més propostes que insistir en la peatonalització de la Plaça del Montseny.

Posats a tenir PerSPectiVa, no m'en vull estar de reproduïr uns fragments del document que va ser lliurat a principis d'abril de l'any 2005 (efectivament, fa més de cinc anys...) a l'Alcalde Bruguera, amb motiu de l'anterior POUM:

Fragments del document presentat a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor el dia 4 d'abril de 2005

Aquesta, i alguna altra proposta, van ser incorporades al POUM-2005 i més tard al POUM-2008.

Per cert, les campanes estan a punt d'anunciar fumata blanca en el principal tema del sodoku del POUM. Estarem a l'expectativa.

20/5/10

En el POUM, mana qui mana


Avui mateix,
l'Agència Catalana de Notícies posa en portada la intervenció de la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat sobre els POUM's que estan tramitant alguns municipis catalans.

És un bon exemple per conèixer qui mana realment en la planificació urbanística municipal: els Ajuntaments proposen i la Generalitat disposa. I qui es pensi el contrari, no sap de què es parla.

Em consta que el nostre Consistori ha mantingut des de fa molt de temps contactes i negociacions amb Urbanisme de la Generalitat per perfilar el POUM de Sant Pere de Vilamajor, i alguns dels canvis que hi ha hagut han estat deguts a aquest procés de negociació prèvia.

Aixó no vol dir, però que la Comissió Territorial hagi de posar llum verda al POUM que finalment se li presenti, però com a mínim algunes de les coordenades del mateix hauran estat consensuades, ben diferent que l'anterior POUM-2005 (del què ningú es recorda).

Aquí teniu les notícies publicades per l'ACN al respecte:

Sant Feliu Sasserra compta amb un nou POUM després de regir-se fins ara amb unes normes de fa 22 anys

El municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages) compta amb un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal des d'aquest dimecres després que així ho aprovés la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central que s'ha reunit a Igualada. El municipi compta amb 23 quilòmetres quadrats de superfície i té edificis del segle XV i XVIII. Com ha explicat Pere Solà, director general d'Urbanisme, Sant Feliu Sasserra fins avui tenia unes 'normes subsidiàries que tenen una antiguitat de 22 anys i daten de l'any 1988'. El Pla Territorial de les Comarques Centrals va assignar-li una estratègia urbana de creixement moderat amb un límit d'ampliació de la superfície urbana i urbanitzable de fins un 30%, segons ha afirmat Solà.

Aquest creixement del 30% preveu que es puguin construir 219 edificis nous sumats als 93 habitatges que es poden construir amb el sòl urbanitzat de què ja disposa l'Ajuntament. Per tant, es podria arribar als 312 habitatges. Amb aquesta construcció es passaria dels 641 habitants que hi ha actualment al municipi als 1400. Com ha explicat Solà, principalment el municipi en el POUM preveu dos sectors de sòl urbanitzable; un per 'omplir' un 'buit urbà' i l'altre fa una previsió de sòl urbanitzable residencial 'no delimitat' que es podrà desenvolupar quan s'hagi completat el primer. Pel què fa al sòl industrial, el pla preveu construir una nova peça industrial, però, segons Solà, Urbanisme ha restringit que aquest sòl industrial no es podrà desenvolupar fins que no s'hagi completat el que ja existeix. A més, l'Ajuntament també fa dues propostes per equipar la vila amb activitat econòmica. Una és la construcció d'un petit hotel i l'altra la construcció d'una residència per a la gent gran.

Urbanisme suspèn el POUM de Sant Agustí de Lluçanès per un problema de 'sobredimensió'

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha decidit, aquest dimecres a Igualada, suspendre el Pla d'Ordenació Urbanística de Sant Agustí de Lluçanès (Osona) perquè ha considerat que la proposta de l'Ajuntament tenia un problema de 'sobredimensió', com ha dit Pere Solà, director general d'Urbanisme. Sant Agustí Lluçanès compta amb un total de 210 habitants i el POUM que proposa l'Ajuntament preveu augmentar-los fins a 850. Per a Solà, aquest era un sal 'massa important' i 'no s'adequava als criteris del pla territorial'. L'Ajuntament també preveia la construcció d'un equipament al voltant del nucli de població. Urbanisme ha fet una contraproposta a l'Ajuntament que redueix l'espai d'edificació.

Urbanisme ha suspès el POUM i està pendent que Sant Agustí de Lluçanès incorpori a la redacció del pla les propostes que li ha fet la comissió. Aprovació del POUM de Sant Julià de VilatortaUrbanisme ha aprovat el POUM de Sant Julià de Vilatorta (Osona), un municipi de 2094 habitants. La vila va començar a redactar el pla l'any 2005 que preveu un creixement moderat. El POUM preveu un creixement de 1000 habitants si s'urbanitza tot el previst. Sant Julià de Vilatorta compta amb 'espais-jardins' i el pla preveu densificar aquestes zones i construir més edificis en un sol espai. Urbanisme ha fixat un 'topall' per posar un límit a la construcció d'habitatges en una mateixa superfície.

Guixers aprova el seu primer POUM que manté el caràcter rural del municipi

La Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central ha aprovat, aquest dimecres a Igualada, el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Guixers (Solsonès). Aquest petit municipi, que no té nucli, està conformat per construccions disperses que conformen els veïnats de Valls i Vilamantells. Fins ara, el municipi no disposava de cap planejament però des del 19 d'abril que ja compta amb normes urbanístiques, segons ha explicat Pere Solà, director general d'Urbanisme. Principalment, el POUM aporta un catàleg de les 107 masies i cases rurals amb què compta el territori i 'manté' el 'caràcter rural' del municipi, ha explicat Solà. A més, el pla conforma un nucli al voltant de l'església i el cementiri.

Pere Solà ha expressat que les construccions es preveun als espais 'on no hi ha valor' i es preserven els espais 'que sí que en tenen'. Al veïnat de Valls, el pla preveu la instal·lació del petit nucli de població amb la construcció d'alguns habitatges, i al de Vilamantells, que té tres hectàrees, permet construir un total de 40 habitatges.

17/5/10

Estem d'aniversari !!!


Al maig de 2007 va començar amb vosaltres "
Reflexions de Sant Pere de Vilamajor". Celebrem per tant tres anys junts.

Des de llavors ja ha tingut dos fills:
El primer article va ser: "Un poble de 10.000 habitants", quina pregunta final ha vingut inspirant cadascun dels més de 500 articles que he vingut publicant, que ja omplen 300 pàgines de crònica contemporania del nostre poble.

El més important, però, han estat les 1.400 hores que hi heu dedicat, i sobretot les més de 700 opinions que hi heu testimoniat.

Amb persones com vosaltres a l'altre costat mereix seguir pencant per al nostre Sant Pere de Vilamajor. Gràcies!!

(Com a regal d'aniversari aquí us deixo un document amb tots els articles publicats en aquests tres anys. Només hi heu de clicar sobre qualsevol per enllaçar-lo).

12/5/10

Pensaments en veu alta


Els que em llegiu sabeu de sobres la meva opinió en relació amb el nou local social polivalent.

I sabeu també que la seva inadequada ubicació, entre altres qüestions, inhabilita la pista polisportiva que hi havia. En honor a la veritat, la degradació d'aquesta pista va començar quan es van enretirar les canastes de bàsquet per dur-les a les escoles, posant-hi porteries de futbol, que, per la major quantitat de jugadors que es necessiten, i sobre tot perquè els nois es passaven més temps anant a buscar la pilota fora de la pista que jugant a futbol, no era prou adequada.

Però, en fi, teníem una pista polisportiva que fa quasi dos anys ja no tenim.

Aquesta, penso jo, és l'altre i potser més important reivindicació dels convocants honestos del Consell de Poble: perdre el polisportiu com punt important del lleure i la trobada dels infants i adolescents (funció que mai ha fet hi podrà fer un local com La Fàbrica). Hi estem totalment d'acord.

Recentment he proposat convertir La Fàbrica en una pista polisportiva semi-coberta, però soc conscient que no seria realitat, com menys, en uns anys, tot i què s'acceptés.

Ahir al vespre, repassant, vaig retrobar-me amb aquest escrit d'un noi d'11 anys escrit fa quasi un any i mig. I fa un any, també va posar els seus Pensaments en veu alta en aquest altre "post" (per cert, agraeixo a l'AVVSPV que enllaci aquest bloc en el seu portal, i als estimables Higini i David que tant l'animen a escriure).
A ningú que tingui una mica de vista se li escaparà que qui ha escrit és el meu fill petit (i ho fa pel seu compte, creieu-me).

És el meu fill (en tinc però dos més) el què em mou i mourà a fer-li també a ell la vida més amable a Sant Pere de Vilamajor; a fer el mateix per a tots els nois i noies de Sant Pere de Vilamajor.

Per aixó al març de l'any passat, vaig proposar paliar el dèficit obrint la nova pista polisportiva de l'Escola Vilamagore, proposta que més tard ERC devia entendre com adequada presentant al Ple una moció que va ser aprovada en aquest sentit per unanimitat.

Val a dir que l'Alcaldia ja ha anunciat públicament que a partir d'aquest estiu, aquest fet serà realitat, tot proveïnt un zelador doncs pel que sembla no ha trobat resposta en les AMPA's ni en la pròpia AVVSPV per endegar els temes derivats d'aquesta obertura, com es fa en molts altres pobles que conec.

I tampoc m'he pogut estar i avui mateix, directament, he demanat a Alcadia que s'acceleri l'arranjament del parc del carrer de La Font (que aviat serà il.lustrement batejat), i també que s'instal.lin porteries al camp dels cavalls (al costat de la riera, sota La Rectoria), porteries de futbol de les què ja disposem.

No són aquestes meves propostes protagonistes, doncs em consta que l'Ajuntament ja ho té en cartera, però potser ara, a la vista de les circumstàncies, s'acceleraran les actuacions perquè, ja des de ben aviat, aquestes propostes siguin realitat.

Aquesta és la meva manera d'aportar, que no passa per bufar cendres, sinò per encendre nous focs de futur, encara que alguns d'ells els estigui bufant -tot sol- de les espurnes.

11/5/10

1.000 m2 de parc infantil mort de fàstig


Sembla estrany que tant reclamar espais lliures per als infants, ningú hagi pujat més amunt de Can Noguera per dur als seus fills al magnífic parc infantil que va construïr fa uns quants anys el govern d'en Joan Bruguera.



Es troba al final del carrer de La Font, que en ésser un cul de sac és alhora magnífic per anar amb bicicleta sense cap perill. I a un tret de pedra de l'Escola i la llar d'infants.

Ni més ni menys que prop de 1.000 m2 que els adolecents van començar a utilitzar poc després de la inauguració però que fa molt de temps que ningú sovinteja.

Si s'utilitzés, ben segur que l'Ajuntament el cuidaria i l'arranjaria.

Però, és clar, els nois i noies han d'estar aprop dels seus pares, i aquests hauríen de caminar uns metres per anar al parc... És més fàcil reclamar la Plaça del Montseny i plataformes elevades enfront de Can Noguera per a què els nens puguin anar en bicicleta pels carrers.

10/5/10

(Una altra) Crònica del Consell de Poble


Pel seu interès, i per tal de què tingueu un altre punt de vista, a continuació reprodueixo la Nota de Premsa de l'AVVSPV sobre la darrera reunió del Consell de Poble:

Més de dos-cents veïns de Sant Pere de Vilamajor van asistir divendres passat a la sessió extraordinària del Consell del Poble convocat per un terç de les entitats que el composen, a instàncies de l’associació de veïns de Sant Pere de Vilamajor.

La sessió, que es va celebrar al local social de Les Faldes del Montseny, tenia com a punt únic de l’ordre del dia “La reforma del local social La Fàbrica com alternativa a la construcció d’un nou local polivalent”.

L’associació de veïns de Sant Pere, abans d’iniciar l’exposició de la seva presentació, va lliurar a l’alcalde 550 signatures a favor de salvar el local social “La Fàbrica” i no construir el nou local polivalent.

L’exposició de l’entitat es va iniciar amb els motius que han originat la convocatoria extraordinària del consell, els quals se centren en haver exhaurit totes les vies de diàleg amb el govern, voler conservar un dels pocs espais de lleure obert que queden al nucli, no voler endeutar el municipi a llarg termini i voler salvar el local social La Fàbrica i els terrenys on és.

En les argumentacions econòmiques presentades per l’associació de veïns durant la seva presentació al consell, van incloure el cas de la biblioteca de Cardedeu amb un cost inicial d’ 1.904.000€ i amb una inversió final de 3.226.556€, el que puposa una desviació del 69%.

L’entitat va remarcar que si a Sant Pere passés el mateix amb la construcció de la nova sala polivalent, la inversió suposaria una ràtio per veí de 501,66 €, i un endeutament important a llarg termini del municipi.

Com a conclusions, l’entitat va exposar que es desconeix el projecte que es farà i com es pagarà, s’identifica un alt risc que el cost de l’edifici no sigui el licitat, falta de participació ciudadana i decissió unilateral per part del govern en un assumpte d’alta incidència al municipi, opacitat del govern respecte les actuacions municipals de gran magnitud i trascendencia i situació crítica i desconeguda de l’economia municipal en haver tacat l’exercici 2008 amb més d’un milió d’euros de déficit, no tenir encara l’exercici 2009 tancat i haver augmentat l’endeutament per prèstecs.

El públic assisitent va deixar palés el seu suport a no construir la nova sala i rehabilitar el local social “La Fàbrica” amb forts aplaudiments a totes les intervencions que es va definir en aquest sentit.


Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor


Només un comentari: Entre l'exposició preliminar i les opinions del públic; on és la crònica del Consell de Poble?

Com ve sent habitual, aquesta "nota de premsa" s'envia a tots els diaris comarcals.

8/5/10

(Una) Crònica del Consell de Poble

El Consell Plenari del Consell de Poble es va reunir ahir vespre al local social de Faldes, amb un únic punt de l'ordre del dia: la reforma del local social La Fàbrica com alternativa al nou local social polivalent.

La reunió, com sabeu, es va celebrar a instàncies d'una tercera part dels membres del Consell, opció prevista al reglament.

Una nodrida representació dels membres del Consell, així com de ciutadans que hi assistien, van evidenciar l'interès de la reunió.

Després de la presentació protocolària del President, el Sr. Alcalde, en Ferran Sarrià, Vice-President-que-vol-cessar moderà la reunió.

L'Amaya Gamarra, Presidenta de l'AVVSPV se n'encarregà de la presentació del tema, tractant bàsicament els següents aspectes:

- La necessària funció social i lúdica tant de La Fàbrica com de la pista polisportiva, sobre tot pensant en els infants.
- La inconveniència de dur a terme la construcció del nou local a la vista de la situació de les finances municipals.
- El cost que representaria, en termes per càpita, el nou local, i el cost de manteniment que suposaria.
- La conveniència de fer reformes a La Fàbrica, més econòmiques que el nou local social (150.000 Euros més IVA per les reformes estructurals).
- La conveniència de rehabilitar la pista polisportiva.

Entre mig, en J.M. Pera, representant de l'APCD prengué la paraula per llegir part del document de la primera Comissió d'Urbanisme al 2006, el capítol del model de poble que volem, document que en algún punt va ser reformat per la segona Comissió.

Tractà també l'Amaya del propi projecte del nou local polivalent, posant de manifest deficiències en la redacció del projecte, i sobre tot posant èmfasi amb la probailitat de què el cost del projecte augmentés, relatant amb detall el cas de la biblioteca de Cardedeu, que, licitada al 2005, ha vist finalment el seu cost incrementat un 69%.

Conclogué refermant la posició de recuperar La Fàbrica i el polisportiu, com alternativa més adequada que construïr el nou local polivalent.

En el torn de paraula, en Josep Maria Llesuy posà de manifest els esdeveniments i fets relatius a La Fàbrica des del 2003, indicant que l'adequació del local a la normativa costaria a la hisenda municipal si fa o no fa el mateix que tenir un nou i millor equipament que el projectat. Pel que fa als defectes de la redacció del projecte, assegurà la màxima diligència en comprovar-ho i esmenar els què fossin més evidents, així com es comprometé a reforçar el control de l'obra i del seu pressupost.
Pel que fa a la pista polisportiva, indicà que l'existent resultava ja inapropiada, i que, per tal de rendibilitzar els equipaments, havia arribat a l'acord d'obrir, fora de l'horari lectiu, la pista polisportiva de l'Escola Vilamagore, proveïnt un zelador per a aquesta funció.

Tractà també el tema de la subvenció concedida per al nou local -no traspassable a altres finalitats- assenyalant que tota la subvenció del PUOSC s'havia destinat al nou local polivalent (circumstància que sí es factible), doncs no existia prou finançament propi per acometre les altres obres menors incloses en les subvencions, particularment la peatonalització de la Plaça del Montsey i del carrer Comtes de Barcelona, que hauríen d'esperar a què hi hagguessin fons propis disponibles.

Va ser destacable també la menció de l'Alcalde a que si tant interès tenia la reforma de La Fàbrica, -adhuc per als grups favorables a la mateixa- com és que no es va presentar en el seu moment un projecte al respecte, després de gartar-nos 1,2 millons d'Euros en obres del FEIL.

També va agafar la paraula el respecte del tancament algunes hores del dia de la Plaça del Montseny, posada en evidència com bastió del lleure ciclista infantil.

Potser el més important de tot, va ser el compromís del Sr. Alcalde de no enderrocar La Fàbrica, deixant-la oberta a nous usos que no fosssin tant restrictius com els de pública concurrència.

En el torn de paraula dels consellers, el primer en parlar va ser en Jordi Beltran, de Can Vila, per posar de manifest, entre d'altres aspectes, que l'adequació de La Fàbrica a les normatives actuals -sota el seu coneixement com constructor- feia l'obra tant costosa com el cost per a l'Ajuntament derivat de la construcció del nou local polivalent.

A continuació, prengué la paraula en Ricard Camprubí (un servidor), representant de l'AVVCD, que matissà de la presentació de l'Amaya el fet de no considerar en el cost per càpita del nou local als 2.500 ciutadans que no dormim a Sant Pere però, què, a excepció de l'impost de matriculació, paguen els mateixos impostos que els 4.000 residents, i què per tant també s'hauríen d'haver considerat en l'àmplia exposició al respecte presentada.
Conclogué en termes equivalents que en Jordi Beltran, fent el símil de que no paga la pena arreglar un cotxe vell si ens ha de costar tant com un de nou. Finament recalcà que La Fàbrica continuaria en peu, i que calia buscar-li, amb el temps, noves utilitats compatibles. Finalment, lamentà l'emplaçament del nou local polivalent qualificant-lo d'error històric derivat només de la urgència (!) i de la manca de disposició de solars municipals alternatius.

Seguidament, en Josep Maria Pedra, representant dels professionals, discrepà -com arquitecte tècnic- amb anteriors comentaris al respecte de l'abast normatiu de la reforma de La Fàbrica, que per a ell fora la millor i més econòmica alternativa.

En Joan Ballart, dels Refugis, satisfet pel flamant règim aconseguit després d'anys de lluita en aquest veïnat, assenyalà que, malgrat el cost que suposa, l'aposta del nou local era l'adequada.

A continuació, la Mercè Prat, de Pau i Convivència, feu un magnífic al.legat sobre el dret de la ciutadania per decidir directament els assumptes públics, a la vista de l'esgotament del model dels representants polítics allunyats del poble. Cità un terme de nou encuny "demòtica", per recalcar que Sant Pere de Vilamajor hauria de ser innovador i valent en els nous horitzons participatius de la gestió pública. Amb aquest argument, recalcà l'opinió recollida en 518 signatures (diuen) per salvar La Fàbrica, demanant als polítics el sotmetiment a aquesta aclaparadora manifestació popular per salvar el vell local.

En Pau Jané, del Club de Tennis Montseny, es manifestà seguidament dubtós d'una o altre alternativa, sense decantar-se obertament.

En representació de l'AJSPV, l'Hug Luchetti posà de manifest la inactivitat del consitori per tal de cuidar-se dels joves i la manca d'equipaments per a aquest col.lectiu, i aplaudint amb aixó el nou local polivalent com un espai més aprofitable per a aquesta funció.
El Sr. Alcalde no s'estigué de contestar a l'Hug, tot celebrant el magnífic disseny plantejat per enguany de la Nit Jove, però manifestant la seva esperança de què el jovent participés en altres esdeveniments. Tampoc en Pere Curto, per al.lusions, va desprofitar l'ocasió per -en un tó reprovatiu- lamentar que el jovent no apreciés la bona disposició del Govern municipal en atendre les reivindicacions del jovent, per be que assenyalant la seva escassa implicació d'aquests en altres assumptes i esdeveniments.

Seguidament, en nom de l'APCD, en J.M. Pera, sense manifestar-se en relació amb La Fàbrica ni el nou local polivalent, requerí que totes les actuacions d'aquesta mena es fessin en el context de la planificació urbanística general o derivada, doncs al seu parer era la única manera d'abordar adequadament la qüestió.

En Ferran Sarrià, qui havia estat moderant magníficamet els debats, prengué la paraula en representació del Trencacames per defensar de manera trencadissa que ja n'hi havia prou de locals al municipi, i el que s'havia de fer era aprofitar els existents i no fer-ne cap altre, i que ahí etava el local de Faldes, que també era obert als vil.latans del nucli.

Tancà el torn de paraules del membres del Consell la Cristina Romero, posant émfasi en la mala gestió del present Govern tant de la comunicació com del consens en un tema de tanta transcedència, fent una queixa en aquest sentit i lamentant la manca de transparència en els elements fonamentals d'aquest assumpte.

Donant per acabada pròpiament la intervenció del Consell, amb parlaments de rèplica per part de l'Alcalde que no venen al cas per ser accessoris o reiteratius, es donà la paraula als assistents, que varen participar activament, i que havíen estat apluadint una i altra intervenció de manera marcadament a favor dels èmfasis a favor de La Fàbrica.

En general, com no podia ser d'altra manera doncs des dels membres del Consell s'havíen ja exposat tots els aspectes rellevants de la qüestió, els ciutadans que prengueren la paraula van fer émfasi en un o altre aspecte dels tractats, sent de destacar però la intervenció de la plataforma Sant Pere Decideix, per demanar una consulta popular al respecte, i la de l'Ignasi Planas, flamant candidat a les llistes al Parlament de Reagrupament Independentista- destacant en una dura intervenció de pell política, la manca de confiança i de credibilitat de l'actual govern municipal, intervenció aquesta que en Josep Maria Llesuy no es va estalviar de replicar i reprovar (es tractava clarament d'un assumpte personal entre ells dos).

En general, els ciutadans del públic que prengueren la paraula, es manifestaren, per una o altra raó, desfavorables al projecte del nou local polivalent, no tant en si mateix -em va semblar- com per defensar com millor opció la reforma de La Fàbrica.

Eren -crec- més de les 11 quan es va donar per acabada la reunió, que va prosseguir, per grups, a la sortida.

(Em penso que no m'he descuidat res de substancial, i si ho he fet serà per la meva manca de memòria que no per intenció. Si algú troba a mancar quelcom d'important o alguna interpretació errònia, sisplau que m'ho faci saber, que ho rectificaré d'immediat).

Com a conclusió personal d'aquesta reunió del Consell haig de dir francament que la pluralitat dels membres del mateix van manifestar-se majoritàriament a favor del nou local polivalent (i em va semblar que els què hi haguesin intervingut en contra van dessitir de fer-ho, a la vista dels arguments a favor).

Pel que fa als ciutadans presents, el resultat és al contrari, aclaparadorament a favor de reformar La Fàbrica. En aixó no poso en dubte que hi té molt a veure la manera en què la reunió es va poder celebrar, i l'esforç d'aplegar convocatòria de parroquians que n'havia fet l'AVVSPV.


Es va posar també en evidència una qüestió per a mi capital, i no és altra que la conceptual. L'Alcalde no va posar l'èmfasi en el nou local, i per tant va perdre l'oportunitat d'engrescar els indecisos. Val a dir, però que el projecte és -llevat de la ubicació- magnífic, molt més gran, amb sales annexes i bar, i amb posssibilitats de desenvolupament futur. D'aixó no se'n va parlar: llàstima, doncs és el que més valor tenia per comparar una o altra alternativa.

Tampoc, i és un altre error, es va aconseguir aclarir el cost de la reforma necesària per deixar La Fàbrica a un estat mínimament legal (però que quedaria entre els 200.000 i els 500.000 Euros, fent la forquilla del què es va parlar en la mateixa reunió). Ningú, ni sorprenetment els convocants, que es van entretenir en analitzar la biblioteca de Cardedeu, va aclarir els elements capitals d'aquesta reforma, i l'AVVSPV va passar de puntetes en el cost de la reforma de La Fàbrica que defensaven de forma vehement.

En conclusió: no es va tractar en tota la seva dimensió del nou local polivalent, ni tampoc de l'abast de la reforma de La Fàbrica. Les opinions bolcades en la reunió -potser una vintena- veníen preses de casa, amb els criteris casolans dels què ha disposat la ciutadania per fer-se una idea de la qüestió, per tenir una opinió enraonada de la qüestió.

A la sortida de la reunió, vaig tenir el plaer de conversar una bona estona amb l'Esteve Bruguera, un dels personatges més prolífics de la política municipal de Sant Pere de Vilamajor, qui hi havia anat acompanyat de la seva esposa i el seu fill.
Tot recordant plegats antics passatges de la història del nostre poble em va dir, en paraules que m'agradaria repetir textualment però que lamentablement no puc literalitzar, que per a ell, rera La Fàbrica hi ha hagut molt d'esforç, dedicació i amor per al poble dels pioners de la gestió pública, tot rememorant episodis que posven de manifest les dificultats d'emprendre qualsevol, cosa en un perdut poble de 500 habitants, que es feia a cop de pit, i cop de cor, pencant de valent. Per a ell, amb un tó de resignació, alló era el més important en tractar de La Fàbrica: l'empeny d'un grapat de vil.latans que van tenir la il.lusió de millorar el poble, a cop de cor: un sentiment derivat del símbol -un dels pocs símbols- que queda d'aquell Sant Pere de Vilamajor; ni més ni menys.

En honor a la sinceritat de qui sap ser-ho, vaig haver de callar, doncs no hi ha raons quan es tracta de nobles sentiments. Li hagués pogut dir que ja era hora de forjar nous símbols, però me'n vaig adonar que cap de les magnes obres que hem fet a Sant Pere de Vilamajor de molts anys ençà, ni les què planegem fer, potser arribarà mai a ser, per al nostre poble, recanvi honorable dels símbols que han forjat els que hi han nascut.

Per un moment em vaig sentir un intrús -i mira que sempre m'he sentit un d'ells- i llavors vaig comprendre que aquella reunió ciutadana no era sinò una Babel d'interessos més o menys escenificats, sense que ningú -bé, en va haver un- parlés d'il.lusió, il.lusió que tots plegats hauríem de tenir en en nou local polivalent del què ben segur, ben aviat tots en gaudirem.

I finalment us proposo: perquè no fer el nou local polivalent -malauradment on està previst, si no queda més remei- i remodelar La Fàbrica per fer-ne una pista polisportiva semi-coberta, similar a la de Faldes (o similar a la porxada que han fet a Sant Antoni)?
No hi ha diners al PUOSC, però potser n'hi ha en el Pla d'Equipaments Esportius de Catalunya.