No cal patir...

No paga la pena gastar tanta tinta, tanta veu, per reclamar que el què no es va fer la legislatura passada es faci ara.

No cal patir...

No cal patir, que l'actual edifici consistorial, ni el centre cívic Pi Novell, seran adob per allò al que altres van doblegar-se.

No cal patir... La solució no serà aquesta. L'escac al rei no té en aixó cap consistència.

POUM: la recta final a les aportacions ciutadanes

Si el POUM-2005 va passar durant dos anys pràcticament desapaercebut per la població, el nou POUM-2008 ha vingut aixecant polémica i visions diferents. Bé està en un municipi plural.

No sé quantes al.legacions s'hi han presentat, ara que el proper 24 de juliol finalitza el termini per fer-ho.

El POUM ja està en vies d'ajust en aquelles parts entrades amb calçador; personalment ja estic més tranquil.

Estic segur però que presentant al.legacions on el nombre de signatures de suport, un autèntic plebiscit sense alternativa a la reflexió, els tecnicismes i els tres polígons de controvèrsia han amagat algunes deficiències del POUM que per a mi són molt més importants.

I em refereixo en especial al paisatge urbà i a la seva regulació. Un paisatge urbà malmés en els darrers anys per la laxa aplicació de les escases regles de les NNSS-1987 i el mal gust d'alguns promotors.
Les noves Normes Urbanístiques d'aquest POUM-2008 milloren en molts aspectes la regulació existent, però continua deixant orfre el paisatge urbà del nostre municipi.

En resum, farem més o menys cases, més o menys denses, però per poques que es facin, l'horterització, el mal gust urbanita i la manca de sintonia amb les característiques estètiques d'alló que podria ser el nostre poble, tenen en aquest POUM-2008 el terreny adobat.

I en aixó, els "salvadors" de l'essència del nostre municipi no han dit res de res. I en aixó potser han sobrat plamflets i veus alçades i ha mancat una mica més de lectura als 162 articles de les Normes Urbanístiques que entre d'altres coses, ens parlen de Vallromanes.

P.S.: Com no podia ser, en coherència, diferent, de la meva part he presentat més d'una dotzena d'al.legacions i en presentaré mitja dotzena més abans de divendres.

Blocaires admirables

Vilamajor en Xarxa ens obre una finestra d'aire fresc en aquestes xafugosses nits d'estiu; hi ha peces extraordinàries d'aquests conciutadans de Vilamajor.

Començaré per Miedos Libres, d'una erudició i bona ploma difícils de descriure, i que posa a flor de pell una vida interior rica on el cor i l'enyorança prenen protagonisme; un romàntic del Segle XXI. Molt actiu a la xarxa, la seva lectura -quasi- diària és el millor que hom pot fer abans d'anar a dormir.

L'Higini. El nostre ex-regidor (valga'm Déu) és un extraordinari polifacètic: tant aviat el podem veure a la torre de guaita de Sant Elies, com portant un Gegant arreu de Catalunya. Admirable en els fets i en el seu amor a un poble, destil.la Vilamajor en cada paraula. Divers, ara et parla d'una història amb sabor i olor, com et posa un diàleg plé de simbolismes. Passa de la política en el seu sentit més etimològic, a fer-nos una demostració del que es pot arribar a fer amb les noves tecnologies. L'Higini fa olor a llar de foc a l'hivern, i amb els seus amics inseparables se'm fa indispensable per sentir. Un pilar en aquesta Vilamajor en Xarxa.

En Martí, un altre geni de les seves genialitats, i en aquest cas de la cuina. Les seves receptes, fetes des de l'enginy d'un artista, tenen la utilitat que als inùtils dels fogons ens fan lluir amb les convidats. El subtítol del seu bloc: "Filosofia aventurera del gust" sintetitza de maravella allò que hi trobareu.

Els nostres incansables BTTeros Dani Live, Montseny BTT, Santi Bici & vici i l'entranyable Trencacames, ens condueixen setmana rera setamana en la passió per l'esport des de la natura, a la natura des de la bici. Incansables, inconmensurables en les seves gestes, superherois de les dues rodes a tracció humana, hom pot fer "spinning" virtual llegint els seus blocs, sense deixar la cigarreta i la copa de cava.

Per acabar, i em deixo més d'un per a què l'exploreu pel vostre compte, em sento especialment orgullós d'un darrer bloc, Pensaments en veu alta. És el nostre blocaire més jove, que de tant en tant (ara no que està de colònies) ens du a la portada l'ingenuitat d'un noi d'11 anys que viu la realitat des de la seva perspectiva. Direu que és orgull de pare, i no me n'estic, doncs la seva aportació fresca és filla de Vilamajor en Xarxa. I ara el compartim, amb pares adoptius com en David o el propi Higini, sensibles i afables, erudits i didàctics, mestres, que el fan participar d'un món on les bruixes, la Torre Roja i els esquimals (que tenen 100 maneres diferents de dir els colors blancs), l'estimulen més que els seus pensaments en veu alta. Gràcies.

Vilamajor en Xarxa és així, més de 30 persones fent nostres els seus pensaments. Connectats, cadascú dóna força als altres per compartir aquesta oportunitat telemàtica. I si voleu sentir tot escoltant, l'experiència us omplirà l'esperit.
Feu Vilamajor en Xarxa, és per a vosaltres!