Algunes veus, fins i tot per part d'alguns grups polítics municipals, estan exigint l'ús de determinades figures de planejament urbanístic en el context del POUM.
En concret, algunes d'aquestes veus estan condicionant el seu suport a l'aprovació inicial del POUM a què sectors de l'Eixample del Nucli es planegin separadament i abans d'aprovar el POUM, o que el Polígon Sud (zona Puntiblond) es dissenyi de forma concreta.
Certament, el planejament urbanístic és un tema complex, que té una normativa legal molt detallada i tècnica, sovint inintel.ligible i també sovint afectada per malsentesos i incorreccions d'apreciació.
Val a dir que la Llei d'Urbanisme data de l'any 2002 (Llei 2/2002), i què posteriorment ha estat modificada per la Llei 10/2004. El Reglament d'aquesta Llei data del 2006 (Decret 305 del Dept. de Política Territorial, de 18 de juliol). La Ley del Suelo espanyola data del 2007 (Ley 8/2007 de 28 de maig).
Es tracta doncs d'un cos legal molt recent, que poc té a veure amb el coneixement tradicional en aquesta matèria. El cas de Catalunya substitueix l'ordenament legal desenvolupat al llarg dels anys 80 i en el cas de l'Estat, substitueix lleis desenvolupades fins els anys 90, en especial derogant i substituint de forma radical la Ley de Expropiación Forzosa, que datava de l'any 1954.
En el seu component tècnic, els canvis respecte el coneixement tradicional de la matèria no són tan importants com substancials (per exemple, des de fa molt temps no es pot urbanitzar terrenys amb més d'un 20% de pendent, quan actualment més del 80% del sól urbà de Sant Pere de Vilamajor sobrepassa aquests pendents, que arriben al 70% en algunes parcel.les). També, a tall d'exemple, la denominació de PGOU (Pla General d'Ordenació Urbanística) conegut popularment con "pla general", ha desaparegut de l'ordenament legal, i actualment s'anomena POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal).
Bé, per tot plegat he cregut convenient abordar alguns aspectes de la normativa, en aquesta ocasió per presentar les figures de planejament urbanístic que estableix la nostra normativa, que tenen a veure amb una part del debat sobre el nostre POUM.
La Llei estableix una prelació, jerarquia normativa i funcional, entre les diferents figures de planejament urbanístic, seguint el següent esquema:
Al final d'aquesta cadena de figures de planejament està el Projecte d'Urbanització, que es materialitza amb la llicència d'obres o de construcció.
Els Convenis Urbanístics, de la seva banda, són figures contractuals que, en el marc de l'execució urbanística, obliguen únicament a les parts, i són de jurisdicció contenciosa administrativa. Al respecte, val a dir que la Llei estableix que els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment.
És a dir, els famosos "convenis del POUM" com que afecten al planejament, s'han d'incloure en el propi POUM, tot i sent figures jurídicament autònomes.
En concret, algunes d'aquestes veus estan condicionant el seu suport a l'aprovació inicial del POUM a què sectors de l'Eixample del Nucli es planegin separadament i abans d'aprovar el POUM, o que el Polígon Sud (zona Puntiblond) es dissenyi de forma concreta.
Certament, el planejament urbanístic és un tema complex, que té una normativa legal molt detallada i tècnica, sovint inintel.ligible i també sovint afectada per malsentesos i incorreccions d'apreciació.
Val a dir que la Llei d'Urbanisme data de l'any 2002 (Llei 2/2002), i què posteriorment ha estat modificada per la Llei 10/2004. El Reglament d'aquesta Llei data del 2006 (Decret 305 del Dept. de Política Territorial, de 18 de juliol). La Ley del Suelo espanyola data del 2007 (Ley 8/2007 de 28 de maig).
Es tracta doncs d'un cos legal molt recent, que poc té a veure amb el coneixement tradicional en aquesta matèria. El cas de Catalunya substitueix l'ordenament legal desenvolupat al llarg dels anys 80 i en el cas de l'Estat, substitueix lleis desenvolupades fins els anys 90, en especial derogant i substituint de forma radical la Ley de Expropiación Forzosa, que datava de l'any 1954.
En el seu component tècnic, els canvis respecte el coneixement tradicional de la matèria no són tan importants com substancials (per exemple, des de fa molt temps no es pot urbanitzar terrenys amb més d'un 20% de pendent, quan actualment més del 80% del sól urbà de Sant Pere de Vilamajor sobrepassa aquests pendents, que arriben al 70% en algunes parcel.les). També, a tall d'exemple, la denominació de PGOU (Pla General d'Ordenació Urbanística) conegut popularment con "pla general", ha desaparegut de l'ordenament legal, i actualment s'anomena POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal).
Bé, per tot plegat he cregut convenient abordar alguns aspectes de la normativa, en aquesta ocasió per presentar les figures de planejament urbanístic que estableix la nostra normativa, que tenen a veure amb una part del debat sobre el nostre POUM.
La Llei estableix una prelació, jerarquia normativa i funcional, entre les diferents figures de planejament urbanístic, seguint el següent esquema:
Al final d'aquesta cadena de figures de planejament està el Projecte d'Urbanització, que es materialitza amb la llicència d'obres o de construcció.
Els Convenis Urbanístics, de la seva banda, són figures contractuals que, en el marc de l'execució urbanística, obliguen únicament a les parts, i són de jurisdicció contenciosa administrativa. Al respecte, val a dir que la Llei estableix que els convenis urbanístics que es refereixin a instruments de planejament que han de ser objecte d’aprovació, modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la respectiva figura de planejament des de l’inici del procediment corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop iniciat el procediment.
És a dir, els famosos "convenis del POUM" com que afecten al planejament, s'han d'incloure en el propi POUM, tot i sent figures jurídicament autònomes.
A cada figura de planejament, la Llei disposa unes concretes atribucions, de manera que els planificadors disposen d'una bateria d'instruments específics per a cada intervenció.
Dit d'una altra manera: per a cada finalitat existeix una determinada figura de planejament.
A nivell municipal, el POUM es la base del planejament, que pot incorporar l'ordenament urbanístic al seu màxim detall en totes les zones o sectors corresponents. Òbviament, el POUM, apart de sotmetre's al Pla Territorial o Director que l'afecti, així com a d'altres plans sectorials, d'existir, s'ha de fer dins el marc de les Lleis i Reglaments, adhuc en la seva tramitació i components.
Molt freqüentment, i com sia que el POUM té per definició una vigència de llarg termini (uns 20 anys, com horitzó habitual) en algunes zones de nova planificació pot deixar per a més endavant la concreció de detalls, i normalment així ho fan els POUM's en zones que es preveu desenvolpar al llarg del temps, fent més adequat entrar a concretar els detalls en un moment posterior, atenent a les concretes necessitats del moment en què s'executin.
Per aixó, apart del desenvolupament de la pròpia normativa urbanística (representada actualment per les NNSS-1987 que el nou POUM refà i completa en la seva totalitat), existeix allò que s'anomena el Planejament Derivat (veure esquema anterior).
Té aquesta denominació, perquè es deriva del POUM.
És a dir, el POUM delimita zones i especifica usos, ocupacions màximes permeses i altres paràmetres edificatoris, d'usos i reserves, i la normativa general per a la qualificació de cada zona acaba d'especificar els elements bàsics de l'urbanització. El planejament derivat, en el moment en què el sector s'hagi d'executar, concretarà, dins de les especificacions del POUM, els detalls per a la zona en qüestió, sense contradir les especificacions del POUM per a la zona (que si cal s'hauran de modificar adaptant el propi POUM).
Constitueixen el planejament derivat tres figures:
- Els Plans de Millora Urbana, que reajusten àrees o barris de sòl urbà, per tal d'adaptar-los a nous requeriments o per a la seva rehabilitació.
- Els Plans Parcials Urbanístics, que desenvolupen el sòl urbanitzable (és a dir, sól susceptible de convertir-se en urbà).
- El Plans Especials Urbanístics: que estàn reservats a determinades intervencions en zones, com ara definició o redefinició d'usos per a equipaments comunitaris, desenvolupament d'infrastructures bàsiques, activitats en sól no urbanitzable (com ara equipaments de turisme rural, càmpings, camps de golf, o activitats d'explotació de recursos naturals), ordenació de recintes o conjunts artístics, operacions relacionades amb el paisatge urbà, paisatges naturals i fluvials, o l'ordenació del subsòl.
Per als altres supòsits, el POUM i la normativa urbanística que contempla, extensament i detallada pel que fa als diferents sectors de sòl urbà, així com el marge de negociació que en cada cas es pot fer amb els promotors a l'hora de tramitar les llicències de construcció o d'urbanització, són elements suficients per resoldre els paràmetres i formes, el disseny, de la urbanització definitiva.
En el POUM del nostre municipi, al respecte, quan acota els paràmetres del polígon sud (zona Puntiblond) estableix el següent:
Polígon Puntiblond (voltants) (PPU-1 Sud):
Ús: Residencial.
Superfície total: 136.642 m2:
- Espai lliure (públic): 20.446 m2
- Vials (públic): 13.664 m2
- Equipaments públics: 6.832 m2
- Sòl residencial (privat): 95.650 m2
Paràmetres del sòl residencial privat (els 95.650 m2 de sòl):
- Sostre màxim edificable: 40.990 m2
- Sostre màxim habitatges lliures: 27.260 m2 sostre (uns 272 habitatges lliures).
- Sostre habitatges protecció oficial: 11.680 m2 sostre (uns 146 habitatges VPO).
- Sostre comercial mínim: 2.050 m2 sostre.
- Habitatges plurifamiliars.
Condicionants de desenvolupament del polígon:
- Previsió de desplaçament de la fàbrica Puntibond al polígon Oest.
- Planificació previsible: en uns 10-12 anys.
- Condicions de desenvolupament: haver materialitzat el 75% del desenvolupament dels polígons centrals del nucli principal.
És a dir, que fins que no es materialitzi (executi, el 75% del desenvolupament del nucli principal del municipi (es preveu optimistament en 10-12 anys), no es pot "obrir" el polígon.
La definició que en fa el POUM per la zona, és doncs assenyada i perfectament ajustada a l'esperit i forma de la normativa legal: ordena i fa unes previsions sobre la zona, sempre parlant de màxims (excepte en superfície comercial, que parla de mínims), i sota la premisa de la desaparició de la nau de la Puntiblond. Precisament, tot plegat es defineix amb el propòsit de possibilitar, i incentivar, una deslocalització que no signifiqui en la pràctica el tancament de l'empresa (pel cost econòmic desorbitat que representaria: llarga vida a l'empresa quan es deslocalitzi).
Que la Puntiblond, sense pretendre-ho, ocupa un espai altament inapropiat a l'entrada del nucli central és indiscutible, com igualment és indiscutible que ocupa un sòl inqualificable actualment d'industrial (veure només les dificultats que va tenir per a posar un simple aparcament per als treballadors, solventat de forma molt curiosa en la ratlla de la legalitat). Semblant és el què es pretén amb el Conveni Picart.
És doncs molt convenient que la Puntiblond es reubiqui en un altre indret, i cal facilitar-ho. A més altres qüestions fan absolutament apropiada i estratègicament important la urbanització de la llera dreta (pujant) de la Riera, sobre l'eix de la carretera i fins arribar a Sant Antoni. Amb aixó la definició del POUM per al polígon sud, s'ha de considerar molt oportuna i ben concebuda.
Queda clar, ha de quedar clar, també, que les circumstàncies per al desenvolupament del polígon sud (que marxi la Puntiblond i que es desenvolupi com menys el 75% del nucli principal) fan que no sigui previsible que tinguin lloc abans de 10 o 15 anys.
Es diu que no es demana saber ni com seran les jardineres de les zones verdes ni el color de les cortines dels edificis, però s'argumenta que per planificar el futur creixement de la manera més sostenible i coherent, és essencial saber ja ara on estaran les zones verdes i els equipaments. Es diu que és vital mantenir la visual de l’església. Fins i tot es demana una amplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli, i els equipaments i vivendes sempre en segona línea.
Hi ha sens dubte moltes i variades alternatives per a concil.liar tots aquests punts de vista, però, quina importància té definir ara aspectes que d'aqui a 10-15 anys tindan altres perspectives i condicionants? Una bona planificació, sostenible i coherent és aquella que defineix i programar el sòl per al futur sense encotillar el desenvolupament que calgui en el futur.
Cap de les demandes són contradictòries amb alló que s'ha definit per la zona. I ben segur, quan es facin les obres, d'aqui 10 o 15 anys, aquests i altres criteris sera adequadament considerats.
Definir ara amb major concreció el polígon sud és innecessari. Perquè limitar ara alló que es podrà, alló que es voldrà fer d'aqui uns quants anys?. En realitat no és necessari, no milloraria el que ja es disposa, i per contra complicaria l'actuació en el moment futur.
Ara bé, tota vegada aprovat el POUM, quan sigui oportú es tindrà la base per planejar el detall dels polígons, més apropiadament mitjançant la discussió i ajustament del propi Projecte d'Urbanització que presentin llavors els promotors. I les lleis vigents llavors, potser imposen altres criteris que els avui aplicables (criteris que ja han obligat a reformar àrees en el POUM actual; els mateixos criteris que haguéssin impedit l'aprovació per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de bona part dels convenis que formaven part del POUM-2005).
Amb aixó, les veus que condicionen l'aprovació inicial de tot el POUM a un major detall, no tenen raó que sustenti els seus arguments.
Altra cosa és discutir si el sostre màxim d'habitatges -donada l'obligació de les corresponents reserves per als diferentes sistemes urbanístics i també d'habitatge social-, ha de ser un o altre: tot és una qüestió de càlculs econòmics en previsió de les compensacions per als veïns i per facilitar la deslocalització de la Puntiblond, que no és poc.
Al respecte d'aixó, cal apreciar que dels 135.000 m2 de la zona programada, només 96.000 m2 corresponen a sòl edificable per a habitatges i locals. Si es té en compte que el sostre edificable màxim per a habitatges és de 41.000 m2, l'ocupació màxima del sòl construït per a habitatges és només d'un màxim possible del 30% del sòl total. Si a més tenim en compte la naturalesa edificatòria (planta baixa mes 2 plantes pis) de la zona, en un cas normal els edificis residencials ocuparien un sòl de només 14.000 m2, és a dir poc més del 10% de la superfície total del polígon.
En resum, l'edificació residencial ocuparà entre un 10% i un 30% de la superfície total del polígon: molt menys de la meitat d'alló que permet la Llei i per suposat molt menys d'alló que significaria un nucli poblacional compacte.
I en un altre front demanen, reclamen, que en altres zones programades del nucli, aquest detall es dugui a efecte mitjançant una figura de planejament derivat. En concret, es demana per a la PMU-1, en quina fitxa ja s'especifiquen les superfícies de cada sistema (d'un total de 68.000 m2, 37.400 m2 de sostre màxim per a habitatges -uns 10.000 m2 de sòl construït- i uns mínims de 10.200 m2 per a vials i aparcament, 7.500 m2 de zones verdes i espais lliures, i uns altres mínims de 10.200 m2 per a equipaments).
I tornem a on estàvem abans: una figura de planejament derivat no pot, per definició, suplir el planejament general del POUM.
De què derivaria un propòsit com el que es presenta? Del PGOU vigent del 1976? Impossible; aquest Pla General -desenvolupat per les NNSS-87- defineixen parts de la zona (PMU-1) com no urbanitzables, i per tant el planejament de detall que el vulgui desenvolupar penja del buit, no té cap viabilitat. La Comissió Territorial d'Urbanisme, ni cap urbanista no acceptarien aquesta possibilitat. Precissament, el POUM preveu per a aquesta zona, un cop acotada en alló bàsic, que es desenvolupi en el marc d'un Pla de Millora Urbana.
El POUM torna a ser coherent: planifica d'una vegada el conjunt del territori amb traç gruixut, i deixa per quan es posi en execució la discussió de la lletra petita. Impecable.
Cal en tot aixó teni present el punt de vista de la Comissió Teritorial d'Urbanisme, a qui el POUM s'ha de sotmetre. Una major concreció pot ser negativa per a l'aprovació administrativa del POUM; val més aconseguir ara l'aprovació de tot el planejament en el seu conjunt i després, quan toqui, actuar polígon a polígon i centrar la discussió en cada punt, dins d'un marc general acceptat.
I ara agafo les fitxes del POUM-2005, en l'estat immediat a l'intent de presentació a aprovació inicial. Ja sabeu qui estava en el Govern i per tant qui les va formular.
Les comparo amb les del nou POUM que tinc davant.
Miro per exemple la fitxa de Can Son-Quatre Camins. Diu només: Equipaments 34.502 m2, Vials 3.856 m2, Habiatge aïllat (13 habitatges) en parcel.la mitjana: 11.642 m2.
Busco detalls... No hi ha cap detall, tota una parcel.la de 34.500 m2 on l'unic detall és que és qualificada d'equipaments (on anava l'IES).
I ara no en tenen prou amb les fitxes d'aquest POUM? Si no ha estat begut l'enteniment, és que s'han empassat la memòria. Però alguns no la tenim de peix.
A la vista de tot plegat, i amb un mínim coineixement dels procediments, només em queda pensar que tot plegat és una excusa, típica de nuclimilitants, per sabotejar l'aprovació inicial del POUM. I aquesta podrà ser si es vol, una legítima prerrogativa en exercici de la llibertat democràtica, però en cap cas una argumentació enraonada. Ni responsable, ni coherent.
Es va intentar amb la taxa de guals, es va intentar amb les ordenances fiscals, es va tornar a intentar fins i tot amb el pressupost municipal, i ara, l'escac al rei es vol intentar amb el POUM: la última jugada, la definitiva; la irresponsabilitat ha trobat nous aliats.
Atesa la "moda" de disfressar de pell de xai posicions que no es volen comprometre obertament a l'opinió pública doncs posarien de manifest la veritable naturalesa del llop, aquestes reflexions potser poden ajudar a centrar alguns interrogants, i algunes respostes.
Dit d'una altra manera: per a cada finalitat existeix una determinada figura de planejament.
A nivell municipal, el POUM es la base del planejament, que pot incorporar l'ordenament urbanístic al seu màxim detall en totes les zones o sectors corresponents. Òbviament, el POUM, apart de sotmetre's al Pla Territorial o Director que l'afecti, així com a d'altres plans sectorials, d'existir, s'ha de fer dins el marc de les Lleis i Reglaments, adhuc en la seva tramitació i components.
Molt freqüentment, i com sia que el POUM té per definició una vigència de llarg termini (uns 20 anys, com horitzó habitual) en algunes zones de nova planificació pot deixar per a més endavant la concreció de detalls, i normalment així ho fan els POUM's en zones que es preveu desenvolpar al llarg del temps, fent més adequat entrar a concretar els detalls en un moment posterior, atenent a les concretes necessitats del moment en què s'executin.
Per aixó, apart del desenvolupament de la pròpia normativa urbanística (representada actualment per les NNSS-1987 que el nou POUM refà i completa en la seva totalitat), existeix allò que s'anomena el Planejament Derivat (veure esquema anterior).
Té aquesta denominació, perquè es deriva del POUM.
És a dir, el POUM delimita zones i especifica usos, ocupacions màximes permeses i altres paràmetres edificatoris, d'usos i reserves, i la normativa general per a la qualificació de cada zona acaba d'especificar els elements bàsics de l'urbanització. El planejament derivat, en el moment en què el sector s'hagi d'executar, concretarà, dins de les especificacions del POUM, els detalls per a la zona en qüestió, sense contradir les especificacions del POUM per a la zona (que si cal s'hauran de modificar adaptant el propi POUM).
Constitueixen el planejament derivat tres figures:
- Els Plans de Millora Urbana, que reajusten àrees o barris de sòl urbà, per tal d'adaptar-los a nous requeriments o per a la seva rehabilitació.
- Els Plans Parcials Urbanístics, que desenvolupen el sòl urbanitzable (és a dir, sól susceptible de convertir-se en urbà).
- El Plans Especials Urbanístics: que estàn reservats a determinades intervencions en zones, com ara definició o redefinició d'usos per a equipaments comunitaris, desenvolupament d'infrastructures bàsiques, activitats en sól no urbanitzable (com ara equipaments de turisme rural, càmpings, camps de golf, o activitats d'explotació de recursos naturals), ordenació de recintes o conjunts artístics, operacions relacionades amb el paisatge urbà, paisatges naturals i fluvials, o l'ordenació del subsòl.
Per als altres supòsits, el POUM i la normativa urbanística que contempla, extensament i detallada pel que fa als diferents sectors de sòl urbà, així com el marge de negociació que en cada cas es pot fer amb els promotors a l'hora de tramitar les llicències de construcció o d'urbanització, són elements suficients per resoldre els paràmetres i formes, el disseny, de la urbanització definitiva.
En el POUM del nostre municipi, al respecte, quan acota els paràmetres del polígon sud (zona Puntiblond) estableix el següent:
Polígon Puntiblond (voltants) (PPU-1 Sud):
Ús: Residencial.
Superfície total: 136.642 m2:
- Espai lliure (públic): 20.446 m2
- Vials (públic): 13.664 m2
- Equipaments públics: 6.832 m2
- Sòl residencial (privat): 95.650 m2
Paràmetres del sòl residencial privat (els 95.650 m2 de sòl):
- Sostre màxim edificable: 40.990 m2
- Sostre màxim habitatges lliures: 27.260 m2 sostre (uns 272 habitatges lliures).
- Sostre habitatges protecció oficial: 11.680 m2 sostre (uns 146 habitatges VPO).
- Sostre comercial mínim: 2.050 m2 sostre.
- Habitatges plurifamiliars.
Condicionants de desenvolupament del polígon:
- Previsió de desplaçament de la fàbrica Puntibond al polígon Oest.
- Planificació previsible: en uns 10-12 anys.
- Condicions de desenvolupament: haver materialitzat el 75% del desenvolupament dels polígons centrals del nucli principal.
És a dir, que fins que no es materialitzi (executi, el 75% del desenvolupament del nucli principal del municipi (es preveu optimistament en 10-12 anys), no es pot "obrir" el polígon.
La definició que en fa el POUM per la zona, és doncs assenyada i perfectament ajustada a l'esperit i forma de la normativa legal: ordena i fa unes previsions sobre la zona, sempre parlant de màxims (excepte en superfície comercial, que parla de mínims), i sota la premisa de la desaparició de la nau de la Puntiblond. Precisament, tot plegat es defineix amb el propòsit de possibilitar, i incentivar, una deslocalització que no signifiqui en la pràctica el tancament de l'empresa (pel cost econòmic desorbitat que representaria: llarga vida a l'empresa quan es deslocalitzi).
Que la Puntiblond, sense pretendre-ho, ocupa un espai altament inapropiat a l'entrada del nucli central és indiscutible, com igualment és indiscutible que ocupa un sòl inqualificable actualment d'industrial (veure només les dificultats que va tenir per a posar un simple aparcament per als treballadors, solventat de forma molt curiosa en la ratlla de la legalitat). Semblant és el què es pretén amb el Conveni Picart.
És doncs molt convenient que la Puntiblond es reubiqui en un altre indret, i cal facilitar-ho. A més altres qüestions fan absolutament apropiada i estratègicament important la urbanització de la llera dreta (pujant) de la Riera, sobre l'eix de la carretera i fins arribar a Sant Antoni. Amb aixó la definició del POUM per al polígon sud, s'ha de considerar molt oportuna i ben concebuda.
Queda clar, ha de quedar clar, també, que les circumstàncies per al desenvolupament del polígon sud (que marxi la Puntiblond i que es desenvolupi com menys el 75% del nucli principal) fan que no sigui previsible que tinguin lloc abans de 10 o 15 anys.
Es diu que no es demana saber ni com seran les jardineres de les zones verdes ni el color de les cortines dels edificis, però s'argumenta que per planificar el futur creixement de la manera més sostenible i coherent, és essencial saber ja ara on estaran les zones verdes i els equipaments. Es diu que és vital mantenir la visual de l’església. Fins i tot es demana una amplia zona verda al costat de la carretera, un gran parc a tocar del nucli, i els equipaments i vivendes sempre en segona línea.
Hi ha sens dubte moltes i variades alternatives per a concil.liar tots aquests punts de vista, però, quina importància té definir ara aspectes que d'aqui a 10-15 anys tindan altres perspectives i condicionants? Una bona planificació, sostenible i coherent és aquella que defineix i programar el sòl per al futur sense encotillar el desenvolupament que calgui en el futur.
Cap de les demandes són contradictòries amb alló que s'ha definit per la zona. I ben segur, quan es facin les obres, d'aqui 10 o 15 anys, aquests i altres criteris sera adequadament considerats.
Definir ara amb major concreció el polígon sud és innecessari. Perquè limitar ara alló que es podrà, alló que es voldrà fer d'aqui uns quants anys?. En realitat no és necessari, no milloraria el que ja es disposa, i per contra complicaria l'actuació en el moment futur.
Ara bé, tota vegada aprovat el POUM, quan sigui oportú es tindrà la base per planejar el detall dels polígons, més apropiadament mitjançant la discussió i ajustament del propi Projecte d'Urbanització que presentin llavors els promotors. I les lleis vigents llavors, potser imposen altres criteris que els avui aplicables (criteris que ja han obligat a reformar àrees en el POUM actual; els mateixos criteris que haguéssin impedit l'aprovació per part de la Comissió Territorial d'Urbanisme de bona part dels convenis que formaven part del POUM-2005).
Amb aixó, les veus que condicionen l'aprovació inicial de tot el POUM a un major detall, no tenen raó que sustenti els seus arguments.
Altra cosa és discutir si el sostre màxim d'habitatges -donada l'obligació de les corresponents reserves per als diferentes sistemes urbanístics i també d'habitatge social-, ha de ser un o altre: tot és una qüestió de càlculs econòmics en previsió de les compensacions per als veïns i per facilitar la deslocalització de la Puntiblond, que no és poc.
Al respecte d'aixó, cal apreciar que dels 135.000 m2 de la zona programada, només 96.000 m2 corresponen a sòl edificable per a habitatges i locals. Si es té en compte que el sostre edificable màxim per a habitatges és de 41.000 m2, l'ocupació màxima del sòl construït per a habitatges és només d'un màxim possible del 30% del sòl total. Si a més tenim en compte la naturalesa edificatòria (planta baixa mes 2 plantes pis) de la zona, en un cas normal els edificis residencials ocuparien un sòl de només 14.000 m2, és a dir poc més del 10% de la superfície total del polígon.
En resum, l'edificació residencial ocuparà entre un 10% i un 30% de la superfície total del polígon: molt menys de la meitat d'alló que permet la Llei i per suposat molt menys d'alló que significaria un nucli poblacional compacte.
I en un altre front demanen, reclamen, que en altres zones programades del nucli, aquest detall es dugui a efecte mitjançant una figura de planejament derivat. En concret, es demana per a la PMU-1, en quina fitxa ja s'especifiquen les superfícies de cada sistema (d'un total de 68.000 m2, 37.400 m2 de sostre màxim per a habitatges -uns 10.000 m2 de sòl construït- i uns mínims de 10.200 m2 per a vials i aparcament, 7.500 m2 de zones verdes i espais lliures, i uns altres mínims de 10.200 m2 per a equipaments).
I tornem a on estàvem abans: una figura de planejament derivat no pot, per definició, suplir el planejament general del POUM.
De què derivaria un propòsit com el que es presenta? Del PGOU vigent del 1976? Impossible; aquest Pla General -desenvolupat per les NNSS-87- defineixen parts de la zona (PMU-1) com no urbanitzables, i per tant el planejament de detall que el vulgui desenvolupar penja del buit, no té cap viabilitat. La Comissió Territorial d'Urbanisme, ni cap urbanista no acceptarien aquesta possibilitat. Precissament, el POUM preveu per a aquesta zona, un cop acotada en alló bàsic, que es desenvolupi en el marc d'un Pla de Millora Urbana.
El POUM torna a ser coherent: planifica d'una vegada el conjunt del territori amb traç gruixut, i deixa per quan es posi en execució la discussió de la lletra petita. Impecable.
Cal en tot aixó teni present el punt de vista de la Comissió Teritorial d'Urbanisme, a qui el POUM s'ha de sotmetre. Una major concreció pot ser negativa per a l'aprovació administrativa del POUM; val més aconseguir ara l'aprovació de tot el planejament en el seu conjunt i després, quan toqui, actuar polígon a polígon i centrar la discussió en cada punt, dins d'un marc general acceptat.
I ara agafo les fitxes del POUM-2005, en l'estat immediat a l'intent de presentació a aprovació inicial. Ja sabeu qui estava en el Govern i per tant qui les va formular.
Les comparo amb les del nou POUM que tinc davant.
Miro per exemple la fitxa de Can Son-Quatre Camins. Diu només: Equipaments 34.502 m2, Vials 3.856 m2, Habiatge aïllat (13 habitatges) en parcel.la mitjana: 11.642 m2.
Busco detalls... No hi ha cap detall, tota una parcel.la de 34.500 m2 on l'unic detall és que és qualificada d'equipaments (on anava l'IES).
I ara no en tenen prou amb les fitxes d'aquest POUM? Si no ha estat begut l'enteniment, és que s'han empassat la memòria. Però alguns no la tenim de peix.
A la vista de tot plegat, i amb un mínim coineixement dels procediments, només em queda pensar que tot plegat és una excusa, típica de nuclimilitants, per sabotejar l'aprovació inicial del POUM. I aquesta podrà ser si es vol, una legítima prerrogativa en exercici de la llibertat democràtica, però en cap cas una argumentació enraonada. Ni responsable, ni coherent.
Es va intentar amb la taxa de guals, es va intentar amb les ordenances fiscals, es va tornar a intentar fins i tot amb el pressupost municipal, i ara, l'escac al rei es vol intentar amb el POUM: la última jugada, la definitiva; la irresponsabilitat ha trobat nous aliats.
Atesa la "moda" de disfressar de pell de xai posicions que no es volen comprometre obertament a l'opinió pública doncs posarien de manifest la veritable naturalesa del llop, aquestes reflexions potser poden ajudar a centrar alguns interrogants, i algunes respostes.
