Darreres entrades:

30/1/09

Fons d'Inversió Local: Sant Pere de Vilamajor ja té dos projectes aprovats


El
30 de gener, la Secretaría de Estado de Cooperación Territorial, del Ministeri d'Administracions Públiques ha aprovat dos primers projectes del Fons d'Inversió Local, corresponents a Sant Pere de Vilamajor:


Cal doncs posar-se a treballar.

Per cert, quins són la resta de projectes? Tanta filtració i ni ISP ens ho ha explicat.

Val a dir que el pagament avançat està funcionant de maravella.

28/1/09

Certament assenyat


L'Alcalde Llesuy ha decretat un Ban relatiu al manteniment de l'arbrat en volada sobre el domini públic (via pública, per entendre'ns).

Cal saber que, pel Codi Civil, els elements vegetals que sobrepassin els llindars d'una finca pertanyen, fruits inclosos, al propietari de la finca veïna on les branques penetren. Tamanteix, quan un arbre amenaci de caure, el propietari de l'arbre està obligat a enretirar-lo, i si no ho fes, es farà a costa seva per mandat de l'Autoritat.

Diu també el Codi Civil que el propietari del terreny on hi hagi un arbre és responsable de la seva caiguda sobre altres finques o llocs de trànsit. Ara bé, interessant, aquesta responsabilitat no es tindrà si la caiguda és deguda a una força major, com per exemple, una ventada extraordinària.

Interessant també el tema de les assegurances i responsabilitats: en un cas com el de la darreres ventades (força major), l'asseguradora del propietari d'un arbre que hagi caigut i causat danys en una altre propietat no cobrirà el sinistre a favor del veí. Ni tampoc, en aplicació del Codi Civil com he indicat, el propietari de l'arbre no en serà responsable dels danys.
Situacions com aquesta obren la via judicial, irremediablement, per tal de dil.lucidar si la caiguda, i els danys conseqüents, tenen o no origen en una força major.

Sia com sia, sense poder ignorar aquestes interessants prescripcions legals, les branques d'arbres i vegetació en general que sobrevolen la via pública causen, a més caiguda de fulles que cal netejar a costa del municipi, apart del perill en cas de caiguda.

El ban l'entenc doncs, com un primer pas, concil.liador, de convivència. Caldrà però anar pensant, depenent de com es disciplini el tema entre els implicats, en la creació i aprovació d'una nova Taxa: la Taxa de poda d'arbres privats en volada sobre el domini públic.
Amb aquest instrument funcional i econòmic, l'Ajuntament podrà repercutir als seus responsables, el cost de mantenir els seus arbres en condicions que no afectin o causin costos de neteja de la via pública.

26/1/09

Vilamajor en xarxa: cada cop en som més

Des de la creació del portal Vilamajor en Xarxa, fa un any, he mirat de cercar i afegir els blocs que han creat ciutadans de Vilamajor.

En aquest temps també n'han desaparegut (un record especial per Notícies de Vilamajor i El Forat del Pany).
Altres, com l'Esguard de la Torre porten mesos silenciats, malgrat que prometien.


Però d'altres estan vius.
Ens parlen d'aficions, posen a la xarxa pensaments, idees i opinons que tenen un denominador comú: ser i sentir-se de Vilamajor.

El degoteig és constant, doneu-li una ullada i ho comprovareu, 40 llocs són bona senyal.

Curiosament, no he trobat aportacions des de Sant Antoni de Vilamajor, més enllà de les entitats esportives, amb una extraordinària excepció: el Forum de l'Associació de Joves de Sant Antoni de Vilamajor (és necessari registrar-se, però no és cap problema).


Des d'aquí us animo a seguir aquests blocs que fan Vilamajor en Xarxa. I si coneixeu alguna altre iniciativa, sisplau, feu-m'ho saber. Internet és una poderosa eina per fer poble, per ser i estar en aquest món tecnològic d'individus que creen i comparteixen -també- pels 0 i 1 digitals.

(El dibuix és d'Higini Herrero. Gràcies).

És evident que, des de la distància, estem units pels cables, per les senyals de radiotelecomunicacions. Estic convençut que la dedicació d'uns estimula la participació d'altres.

Per a tots aquells que compartiu Vilamajor, a la xarxa, Vilamajor en Xarxa ha de ser la nostra referència. Fem'ho.

25/1/09

Sentit comú


El juny de 2006 feia sentir la meva preocupació per a dues importants deslocalitzacions d'activitats empresarials del nucli principal de Sant Pere de Vilamajor: Pinsos Picart i l'Eugassada Juanola, amenaçades per l'antic POUM-2005 sense solució de continuitat.

La meva preocupació, i el meu interés sobre el tema m'ha portat en aquest temps diverses vegades a insistir en la recerca d'una solució per ambues activitats, havent de deixar al silenci de la discreció el meu paper actiu per endreçar les bases del bon camí que finalment s'ha emprés.

Vull felicitar, i felicitar-me, en aquesta ocasió, per la solució donada per a l'Eugassada Juanola. El bon seny, i la bona disposició d'en Pere Pujol, han permés a la família Juanola que la seva emblemàtica activitat no quedi com menys ofegada i pugui continuar la seva tercera generació.

Inevitablement, l'eugassada algún dia desapareixerà; la pressió residencial no enten del respecte als que hi són des de molt abans. Però com mínim, els Juanola podran triar, podran disposar del temps que calgui per fer-se a la idea de què alló que l'Alfredo i la Teresa van crear, que en Josep ha mantingut i l'Anna Teresa ha sabut estimar, irremediablement ja ha tingut el seu moment.

Ben diferent és la situació de la fàbrica de Pinsos, també s'ha guanyat temps, però de manera ben diferent: temps prestat pels tràmits judicials, tema relegat a què els Tribunals possin el seny que no s'ha sabut donar per admetre la realitat d'una situació que, enrocada, no té possibilitats de prosperar.

I que consti que l'Eugassada Juanola sempre ha tingut, i té, tots els papers en regla.

23/1/09

EPA 4rt trimestre: 11,82% d'atur


Acaben de sortir les dades de l'Encuesta de Población Activa corresponents al quart trimestre de 2008.
La taxa d'atur és a Espanya del 13,91%, 3,208 milions de persones (21,26% entre els estrangers, 779.400 persones). Un de cada set ocupats és estranger, sent-ho també 1 de cada 4 aturats.

A Catalunya l'atur arriba a l'11,82% de la població activa (456.000 persones). Al llarg de 2008, s'han incorporat al mercat de treball 55.700 persones, s'han destruit 148.300 llocs de treball (el 78% dels quals de nacionalitat espanyola) i els aturats han crescut de 204.000 persones (un 81,02% respecte l'any anterior).
Un de cada tres aturats a Catalunya és estranger, i també ho és 1 de cada 5 treballadors ocupats. Es dóna la circumstància que la totalitat de l'increment de població activa catalana durant el 2008 s'ha degut a població nascuda a l'estranger, dues terceres parts d'aquesta, de nacionalitat estrangera.

A tota Espanya s'han incorporat al mercat de treball 660.200 persones, un 3% més respecte l'any anterior, s'han destruit 620.100 llocs de treball (un 3% dels que hi havia a finals de 2007), i s'han incrementat els aturats en 1.280.300 persones (66,42% més respecte 2007). En el mateix interval s'han incorporat al mercat de treball a tota Espanya 371.200 estrangers (increment anual del 11,3%), pràcticament els mateixos que han quedat a l'atur, (371.700, persones, significant un increment de quasi el doble, 91,2%). Els ocupats estrangers s'han reduït en un any només en 600 persones (620.000 persones ocupades menys entre els espanyols).

Com es fa la EPA?

22/1/09

A contrarellotge


El passat 19 de gener, el Ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor aprovava definitivament els projectes que presentarà el municipi al Fons Estatal d'Inversió Local (dels quals l'Ajuntament encara no ha donat compte en el seu espai web).

El dissabte 24 va finalitzar el termini donat pel Govern de l'Estat per a la presentació formal dels projectes.

Al tancament del procés, s'han presentat 30.907 projectes (es fa per via electrònica), de 8.107 (d'un total de 8.112) municipis espanyols, amb una inversió total de 7.998,7 milions d'euros. La previsió d'ocupació total és de 278.518 persones.

D'aquests, ja estan aprovats 12.768 projectes corresponents a 2.968 consistoris, amb una inversió total de 4.541 milions d'euros i una previsió d'ocupació directa de 134.035 persones.

El Ministeri té un termini de 20 dies per a contestar les propostes presentades.

Podeu consultar els projectes aprovats a data d'avui en aquest enllaç *.

* No funciona en FireFox

21/1/09

Perquè no aniré a la reunió de la Comissió d'Urbanisme


Molt ha plogut des de què, al novembre de 2006 (carai, ja han passat dos anys!) un grup de persones vem posar en marxa la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble, per a l'estudi de l'Avantplà del POUM-2005.

Fa temps que ha estat plovent sobre mullat.

Pensava, des del convenciment de més de 15 anys de dedicació professional al desenvolupament local, que l'urbanisme estava al servei dels pobles. Amb aquesta convicció vaig començar la meva vida universitària a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports.

Pensava que aquest poble estimat tenia la darrera oportunitat de corregir -mirar de corregir- els dèficits estructurals que l'havien convertit en una república de tribus.

Per aixó m'hi vaig engrescar, per aixó des d'aquestes pàgines sempre he tingut present el tema, un tema molt especial per a mí.

Tingui o no raó en els meus plantejaments, tant se val, en tinc, de plantejaments sobre el POUM.

Demà (quan sigui que em llegiu) es fa la presentació dels grans trets del POUM (que es sotmetrà a aprovació inicial en el Ple) a la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble.
Ningú sap ben bé que ha fet aquesta Comissió -a la qual pertanyo- ni quin ha estat el seu paper en aquest POUM, però cal passar el tràmit.
Al cap i a la fi, de la darrera reunió que es celebrarà demà, només en treurem la reiteració de la defensa del territori de les respectives tribus en aquells projectes que més directament els hi afectin, la contundència dels tècnics defensant el model escollit, i la vehemència de l'Alcalde dient que és el millor POUM que s'ha pogut fer.

Des de fora, els grups municipals, tant els de dins com els que no són al Govern, tampoc ens diran quins són els seus plantejaments; es limitaran en posar de manifest allò que no els agrada.

Amb aquest panorama, val més tancar com abans millor el POUM, quedi com quedi, que no s'enquisti en aquesta legislatura.

No repetiré els aspectes que trobo a faltar en el nou POUM, només heu de consultar, si voleu, tots els articles que, des de fa un any i mig, he vingut dedicant al tema.

No dubto que en Llesuy, com Regidor d'Urbanisme i a més Alcalde, ha fet tot el què ha pogut per a millorar el POUM. Sé de la seva lluita amb la Generalitat, l'autèntica hipoteca per al desenvolupament del nostre poble.

Sia com sia, el POUM no posa les bases per a un poble de 10.000 habitants, ni resol la vertebració dels diferents nuclis. El POUM no té en compte aspectes capitals per al desenvolupament del municipi, i consagra la dependència respecte Sant Antoni de Vilamajor. El POUM renuncia a canviar el model obsolet de les nostres barriades residencials. El POUM no és conscient dels més de 5.000 vehicles motoritzats que ben aviat circularan pels nostres carrers.

El POUM no parteix de la sostenibilitat, ni té com premissa la configuració -la restauració- del paisatge urbà, ni és decidit en recuperar la malmesa disciplina urbanística.

Aquest Pla no té projectes motors, ni fa reserves de sòl per a necessitats que tindrem d'aqui a 20 anys.

Estigui -o no- equivocat, i malgrat tots els que hi veig reflectits, aquest POUM encara està massa lluny dels meus plantejaments, i ja no tinc esma, ni hi ha temps, per insistir-hi. Per aixó no aniré a fer de corcó a la reunió de la Comissió d'Urbanisme; tip estic de nedar a contracorrent.

S'ha fet el que s'ha pogut, s'ha fet el que s'ha sabut, no en dubto. Bé està si així us sembla. Descansi en pau, el POUM.

18/1/09

Anàlisi demogràfica de Vilamajor 2007


Les diferències demogràfiques de la població resident a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor són força notables, i malgrat que els grans desequilibris existents a Sant Pere, lentament s'anivellen, Sant Antoni continúa amb intensitat la seva evolució favorable.

Sinopsi de l'estudi a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

16/1/09

El guió es repeteix

Fa quasi un mes, esperant l'últim moment, en exercici de les prerrogatives que la Llei estableix, ISP va presentar unes al.legacions a les Ordenances Fiscals per al 2009.
No hi havia temps material per a estudiar i resoldre les al.legacions, però, per xampa, es va poder aprofitar un Ple que estava convocat per al mateix dia i aconseguir tirar endavant l'aprovació de les Ordenances.
Val a dir que les Ordenances van ser aprovades en el ple urgent del 29 de desembre amb l'únic vot en contra d'ISP (per bé que en Joan Bosch era absent, l'altre representant del GISP hi va votar a favor). O les al.legacions presentades tenien ben poca substància, o la responsabilitat de la totalitat de la resta de grups polítics ha estat molt per sobre de les menudències.
Esgotada la via administrativa ordinària queda encara el recurs Contenciós-Administratiu, que tot i que s'interposi no bloquejaria pel moment les ordenances.

Tant se val que les al.legacions no tinguessin substància. Tant se val que en altres temps, quan les que ara impugnen estaven al govern no miressin tant prim en les ordenences que presentaven: va anar d'un pèl que les noves ordenances no poguessin ser aplicades.

Quinze dies després, la història es repeteix. I en dret a Llei es presenten al.legacions, en aquest cas als pressupostos municipals del 2009, en aquest cas per part d'ERC.

En alló formal no es pot, de cap manera, censurar que els grups polítics, com idènticament pot fer-ho qualsevol ciutadà, presentin al.legacions, màxim en temes de tanta transcendència.
El fons i els propòsits són farina d'un altre sac.

No es pot anar tant just, no es pot anar tant al galop sense marge per a cobrir les formalitats.

Assumptes de tanta importància -com ho serà en el seu dia el POUM- requereixen un calendari més pausat, deixant temps al temps i temps per a què tothom tingui temps.

Ara que tothom sembla filar tant prim, s'ha de ser més pulcre que mai. Cal garantir la seguretat jurídica de les actuacions del Consistori, la dels nostres regidors electes i la dels ciutadans en general. Cal que, des de dins, algú vetlli per a què tots aquests assumptes es duguin a terme de forma impecable. Una forma, que, val a dir-ho, mai no hem conegut a Sant Pere de Vilamajor.

Des d'aquesta finestra vaig obrir una darrera reflexió al respecte. Tant de bó aquest any nou sigui menys frenètic i poguem veure que, també en aquest tema, la gestió pública del nostre municipi està canviant.

15/1/09

Escac al rei?

Després de la trifulca amb ISP he estat pensant, he estat reflexionant... Lligant caps.

L'alfil torna al taulell. El cavall es mou, més tort que dret, però amb un únic objectiu: fer escac al rei.
Un escac que -ara per ara- es pot tapar amb un simple moviment, sense perdre un peó.

Pacient, l'alfil espera. Segueix d'aprop els moviments del cavall, doncs ha tornat al taulell amb el mateix propòsit, però amb la seva pròpia tàctica de joc.

El cavall ha esdevingut l'avantguarda, obre el camí, no deixant respirar el rei, sempre amb escac.

Abans no era així. Abans, el cavall trotava pel reialme, però un dia l'alfil es va apropar tant al rei que fins i tot es parlava de que cavalcaríen junts. El cavall, veient com el rei preferia l'alfil, es va enutjar, gelós, doncs ben segur el rei triaria l'alfil i ell hauria de deixar l'hisenda reial per anar a pasturar fora de les muralles del castell.

Un dia gris, finalment, el cavall va comprovar que havia perdut la gràcia del rei, i es retirà a les muntanyes.

El pacte entre el rei i l'alfil no va prosperar, no podia prosperar: cada noble aspira a manar el seu propi palau. Però el cavall ja trotava fora de l'hisenda, fora del castell.

Van anar passant els dies...

De tant en tant, insistent, el cavall galopava des de les muntanyes i, a gitzes, intentava enderrocar, ara aqui, ara allà, algun tros de la muralla. Fins i tot, un migdia, quan el rei i tots els nobles estaven apunt d'entrar a missa, li va faltar poc per ensorrar la porta de palau.

Només ara hom se n'adona que l'alfil seguia d'aprop els moviments del cavall. Només ara hom cau en l'observació de què a cada guitza del cavall, l'alfil sortia a la palestra, no per defensar el rei, sinò per desmarcar-s'en.

Un vespre, fins ben entrada la nit, cavall i alfil es van trobar a La Noguera, un indret especialment apropiat per als contubernis: el cavall havia obert el camí, i l'alfil el seguiria. Calia preparar-se doncs ben aviat -dos anys només- el poble, com era tradició, hauria de decidir qui ocuparia el castell. L'alfil ho ansiava, i el cavall volia tornar a trotar per l'hisenda reial: tornarien a estar junts.

Retrobats al taulell, l'escomesa definitiva: el cavall fa un nou escac, ara bloquejant els nous tributs del reialme. L'alfil s'apresta al mat, potser deixarà sense pressupost al rei, un pressupost que els nobles han d'aprovar. Tu fes l'escac que jo faré el mat.

Difícil ho tindria el rei, amb un escac d'alfil i cavall, per tirar endavant el pressupost reial. I si se'n surt, potser els nobles, encoratjats, posaran llavors en discussió el repartiment de terres previst per aquest mateix any.

Astúcia, decisió; el joc ha canviat, l'alfil torna al combat.

I el poble?

El poble s'ho mira i no veu. Potser ho veu i tant li fa. Cavall i alfil fan escac al rei en el seu propi benefici, en benefici i torna de rencúnies personals, no pas en interés del poble, que res té a guanyar amb el duel entre els nobles.
Cal però dotar de legitimitat aquestes actuacions, cal foradar el vaixell reial per sota de la línia de flotació, sense que el poble deixi de veure el màstil hissat quan s'enfonsi.

Al temps veurem. El joc del cavall i l'afil ja s'ha destapat. Ara toca al rei moure la fitxa.

I el poble, que en treurà de tot plegat?

Un regal de Reis per a Vilamajor en Xarxa

L'any s'estrena amb un regal de Reis per a Vilamajor en Xarxa, el bloc de l'Higini Herrero.

A l'autor no cal presentar-lo, però el bloc no us el podria definir. La seva tècnica exquisida (ja voldria jo aquest domini de les TIC) em porta molt bon rotllo, flueix com de fen-xui, quelcom semblant a veure el foc a la llar.

No us descuideu de donar
la vostra opinió, ben mirat és el què estem pensant.

En portada:

14/1/09

39.000.000.000 d'euros

Aquest és la xifra del volum de l'economia submergida (rendes que s'escapen del control fiscal) que els tècnics d'Hisenda estimen que existeix a Catalunya, gairebé un 19% del total d'Espanya.

Aixó significa un frau fiscal de l'ordre de 10.000 milions d'euros anuals.

L'economia submergida representa un 23% del PIB espanyol, 10 punts per sobre de la mitjana de la UE-15. A Catalunya l'economia submergida representa pràticament una quarta part del PIB.

Només situant l'economia submergida a nivells europeus, es podrien aconseguir a tota Espanya uns 21.000 milions d'euros addicionals de recaptació cada any.

Més informació.

El vilamajorenc 1.500

L'explotació estadística del padró municipal a 1 de gener de 2008 (darrer disponible), ens dóna una dada molt interessant: ja són 1.500 els empadronats a Vilamajor que han nascut a algún dels dos municipis.

En concret hi havia a Sant Pere justament 500 persones nascudes al mateix municipi i 1.012 a Sant Antoni que al seu torn han nascut al mateix municipi.


Tot plegat, els nascuts a Vilamajor, representen quasi una sisena part de la població total (19% del total a Sant Antoni i 13% pel que fa a Sant Pere).

També estan creixent els nascuts a l'estranger, que sumen ja 702 persones (498 a Sant Antoni i 204 a Sant Pere), representant el 7,6% de la població total (9,3% a Sant Antoni i 5,2% a Sant Pere). Val a dir que, en nombre absolut, en els darrers cinc anys han augmentat més els ciutadans de Vilamajor nascuts a l'estranger (297 persones) que els nascuts al mateix Vilamajor (266 persones).

Una vetllada interessant...


D'aqui poc farà 10 anys que es va constituir el
Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor. Tot i ser una entitat municipal, la seva actuació es nodreix del treball dessinteressat d'un grapat de ciutadans amb inquietuds per recollir i divulgar la història, llarga història, del nostre poble.

De tant en tant, des fa vuit anys, ens ha anat deleitant amb les seves publicacions, el Quaderns de Vilamajor i els Quadernets de Vilamajor.

El dia 31 de gener ens presenten el seu darrer treball, la segona part de "Les masíes del Veïnat de Canyes", elaborada. com la primera, ja fa set anys, pel nostre historiador de Vilamajor en Xarxa, en Ferràn Sarrià.


Us recomano especialment que aneu el proper dissabte 31 de gener a les 19 hores a la sala Orila de La Rectoria, on es presentarà el nou llibre. És un excel.lent moment per interessar-se pel Centre d'Estudis i la seva tasca, i, si no els teniu, de pas adquirir per a la vostra biblioteca tant aquest darrer com algún altre exemplar de les passades edicions.

13/1/09

Tampoc és aquesta (una altra guerra) de Reflexions

ISP dóna tanta importància al que diem en aquest espai que ha optat per anul.lar la seva pròpia decisió i discutir amb un ciutadà.

Ja he dit tot el que tenia que dir sobre aquest tema, i no us vull avorrir més. Només, com sia que utilitzen el seu canal públic per insidiar, adreçant-me en primera persona un escrit que no he rebut, no me'n puc estar de lamentar públicament aquesta absurda situació i insistir en honor a la veritat.

La única dada que vaig tenir, relativa als projectes que s'havien de presentar a la reunió de regidors, abans de què el web de l'Ajuntament, el 20 de desembre, ho fes públic, és que uns dies abans de la reunió ja estaven decidits quins projectes es presentarien a aquesta reunió.
La òbvia raó del perquè no se'm va dir res d'aquests projectes és que primer s'havíen de presentar a la junta de portaveus anunciada a l'efecte, i així ho vaig comentar.

Aquesta dada que vaig conèixer, per la seva banal naturalesa, no té en cap cas la qualitat de matèria reservada o confidencial, doncs podia ser fàcilment obtenible només preguntant adequadament. Tampoc pot entendre's per aixó de cap manera com una "filtració".

No he disposat doncs, de cap tipus "d'informació privil.legiada", ni òbviament l'he poguda divulgar de cap manera.

Utilitzar aquesta mena de terminologia per a un tema tant banal qualifica prou a qui l'utilitza.

Malgrat aixó, i que jo ja vaig insistir a ISP al respecte, s'entossudeixen en mantenir la seva afirmació, i intenten explicar-la, sense entendre la meva.

Tot plegat és una qüestió de gramàtica: quan es diu que "hi ha hagut una filtració" aquesta, com acció del verb transitiu "filtrar" s'ha de referir a quelcom, i aquest quelcom no es refereix a res més, en la desafortunada frase d'ISP, que "quins eren els projectes que s'havien de consensuar". Si no és aquesta la naturalesa de la filtració, que s'expliqui millor a què es refereix, doncs el temps que han tingut per rectificar l'han utilitzat només per embolicar-se encara més.

No desacredita qui vol sinó qui pot, i qui no té crèdit, no el mereix. Simplement.


Eficàcia

Ahir, l'Ajuntament felicitava públicament els treballadors i funcionaris de l'Ajuntament per a la seva dedicació i esforç personal en resoldre els problemes derivats de la nevada de la diada de Reis.

En el mateix sentit de satisfacció s'havia manifestat un comentarista de Vilamajor Opina.

Certament, la situació de caos en els accessos als diferents nuclis de Sant Pere va ser resolta amb eficàcia. En poc temps, l'Ajuntament va mobilitzar tots els efectius possibles amb capacitat d'ajudar els ciutadans a poder fer una cosa tant simple com poder arribar a casa seva, prioritzant adequadament la distribució de mitjans.
Els vigilants i la Brigada d'Obres van estar treballant tota la nit, fins la sis de la matinada, utilitzant una tractora per a escampar sal, una excavadora per a enretirar la neu i el nou tot terreny dels Vigilants per assistir els ciutadans. La coordinació, duta personalment per l'Alcalde, va ser així mateix excel.lent.

Cal dir també que a les 12 tones de sal que, en previsió d'un episodi semblant, hi havia al dipòsit municipal, es van sumar les 6 tones que van haver de ser comprades el mateix dia. A data d'avui, s'ha reposat ja la dotació de sal del dipòsit.

Consten també en aquest episodi encomiables intervencions de bon veïnatge, amb ciutadans anònims que van estar ajudant a qui podien.

Certament, els mitjans del nostre Ajuntament són limitats per atendre aquest tipus d'emergències, però s'han suplit amb escreix amb l'excel.lent gestió duta a terme i, sobretot, amb l'esforç tant del personal de d'Ajuntament com d'un bon grapat de ciutadans. Vagi des d'aqui el meu reconeixement.

Fets com aquest em fan sentit orgullós del meu poble i de la seva gent.

11/1/09

Estultícia malintencionada


El 29 de desembre apareixia al lloc web d'ISP, la següent afirmació:

.../...

"El senyor Alcalde va portar a la reunió de treball la seva decisió ben presa; tant és així, que, fins i tot, va haver-hi una filtració a un dels blogs que parlen de St. Pere, abans que es comuniqués als regidors de la Corporació quins eren els projectes a, “teòricament”, consensuar".

.../...

El dia 8 de desembre, i arran d'una pregunta formulada per un dels tertulians, vaig escriure aquest comentari a Altaveu de Vilamajor:
Havent demanat, des d'aquestes pàgines que, en donar-me per al.ludit, es retirés l'afirmació, i enviant el 3 de desembre un correu a ISP en el mateix sentit, el dia 10 de gener ISP em fa arribar la seva contesta, en la què es confirma que efectivament, es refereix al meu comentari de l'Altaveu, i diuen:

"Llegint aquestes paraules (les del comentari a l'Altaveu), penjades 3 dies abans de la reunió de treball dels regidors de la corporació, es pot interpretar no tan sols el fet de la filtració, sinó, fins i tot, un compromís i satisfacció personal de l’autor del blog en aquestes decisions".

(¿?)

Fixeu-vos que en el seu article, que sortirà publicat al proper número de La Clau de Vilamajor, afirmen que hi ha hagut una filtració de quins eren els projectes que s'havien de presentar a la reunió de regidors.
He donat a llegir al meu fill mitjà, de 16 anys, el comentari a l'Altaveu i després l'afirmació de l'ISP, i no entén com es pot interpretar res semblant: "una cosa és que els projectes que es presentarien a la reunió de regidors estiguessin decidits, i l'altre és filtrar quins són aquests projectes", m'ha dit.
Veig que les classes de comprensió lectora, que es donen a l'ESO, les ha seguit prou bé.

El mateix dia contesto el correu d'ISP en els següents termes:

"Cal anar amb compte de no saltar-se la frontera que hi ha entre la suposició i la calúmnia.

Dir el que està escrit, justament, i afirmar que s'han filtrat els projectes abans de què es fesin saber als regidors, és saltar-se aquesta frontera.

Així ho considero, i inisteixo en què corregiu aquestes desafortunades -no vull creure que malintencionades- afirmacions que comprometen falsament la meva persona".

Per acabar, tip de tanta estultícia, faig avinent el següent comunicat públic, una còpia del qual he lliurat formalment a l'Ajuntament:

"En referència a l'article del Grup Municipal d'Independents de Sant Pere en el què s'afirma que "va haver-hi una filtració a un dels blogs que parlen de St. Pere, abans que es comuniqués als regidors de la Corporació quins eren els projectes" que amb càrrec al Fons d'Inversió Local es varen presentar a la Junta de Portaveus, com autor d'alguns d'aquests "blocs que parlen de Sant Pere", i arran de la mateixa nota publicada al web d'ISP el 29 de desembre de 2008, en defensa de la veritat i de la meva pròpia honorabilitat pública, vull fer constar el següent:

a) La primera notícia directa o indirecta que vaig tenir sobre els projectes que es presentaven al Fons d'Inversió Local per part de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va ser la nota publicada al web de l'Ajuntament el dia 20 de desembre de 2008, de la qual, posteriorment, se'n va fer ressò el meu bloc "Reflexions de Sant Pere de Vilamajor". És per tant materialment impossible que pogués "filtrar" quins eren uns projectes que desconeixia abans d'aquella data.
b) El 3 de gener, i arran de la nota publicada en el web d'ISP el 29 de desembre, vaig enviar a l'adreça d'aquest Grup un correu electrònic, i simultàniament vaig publicar un article a "Reflexions de Sant Pere de Vilamajor", demanant que es retirés la falsa acusació, per infundada, en la mesura que pogués referir-se a la meva persona.
c) Així mateix, el 6 de gener vaig lliurar un escrit a l'Ajuntament desmentint i lamentant que se'm pogués relacionar amb aquella afirmació.
d) Mitjançant un correu rebut el 10 de gener de representants d'ISP, se'm confirma que l'esmentada afirmació és una interpretació d'un comentari meu al respecte en el bloc "Altaveu de Vilamajor", interpretació que haig de qualificar de maliciosa, doncs el comentari es referia únicament a la informació recollida de què els projectes ja estaven decidits -lògicament- uns dies abans de que es presentessin al conjunt de grups municipals per al seu debat, i fins llavors no resultaria oportú donar-n'en publicitat.

En conseqüència, reprovo i desmenteixo, per ser falsa, l'afirmació que consta a l'escrit d'ISP pel que respecta a la vinculació de la meva persona en cap "filtració" sobre uns projectes, dels quals no en tenia cap coneixement, que s'havien de presentar a la Junta de Portaveus, falsa implicació de la què és responsable, intencionadament i única, el Grup d'Independents de Sant Pere".

10/1/09

Es tanca l'any amb un 69% d'increment de l'atur a Vilamajor

Al llarg del 2008, l'atur ha crescut d'un 69,1 % als municipis de Vilamajor, en passar de 291 persones aturades al desembre de 2007 fins les 492 persones a desembre de 2008. Només en el mes de desembre l'atur ha increment d'un 8,6% respecte el mes anterior.

Aquest increment, però ha estat lleugerament inferior al del conjunt del Vallès Oriental, que ha estat del 71,0%. En el conjunt de Catalunya l'atur s'ha incrementat d'un 59,2% en el darrer any.

Totes les dades detallades a Anàlisi Socioeconòmica de Vilamajor.

No s'et pot demanar més; gràcies Gini

Treballar per al poble que estimes és una tasca impagable. I l'Higini n'és un exemple.

Fidel a la nissaga que ha mantingut viva una forma d'entendre l'essència de les arrels, ens ha dedicat intensos mesos de dedicació i compromís ara des de la seva funció pública.

Un forma diferent, madura i compromesa d'exercir de "jovent". Una d'aquelles persones que tothom voldria tenir al costat si es tracta de Sant Pere.

Es parla molt de concil.liar la vida laboral i familiar, i ningú cau en el compte que tampoc la vida acadèmica es pot estirar indefinidament: els estudis el reclamen i han de ser la primera prioritat.
Ves per on, alló pel que altres es barallarien, l'Higini senzillement -com és ell-, ho deixa per continuar forjant la seva preparació professional en alló que també l'hi agrada.

És una llàstima, però, que falti l'Higini en el camp d'entrenament del nostre jovent per agafar el testimoni de la gestió municipal.
Fixeu-vos com l'Higini, la Cristina i en Titó, cadascú com és, representen tres formes ben diferents i a l'hora ben genuïnes de la nostra petita societat; tres facetes d'un mateix triedre.

I que ningú confongui tot plegat amb la política.

Ens falta gent com l'Higini. Ens falta gent que toqui la gralla, puji a la torre de guaita i cuidi els ametllers, però també ens falta un jove arquitecte.

Ves, Gini, treu-te la pedra de la sabata, Sant Pere de Vilamajor et sabrà esperar.


9/1/09

Sabíeu que ...


Només el 56% de l'aigua facturada a Sant Pere de Vilamajor es destina a usos domèstics. A Sant Antoni el percentatge és molt superior, del 84%.


El consum per habitant és a Sant Pere d'uns 220 litres per habitant i dia, lleugerament inferior al consum mitjà de cada habitant de Sant Antoni (230 l/hxdia).

8/1/09

Un dibuix que dóna molt de sí...

Mireu el bloc de l'Ajuntament.

Ara aquest, i aquest altre.

Que hi trobeu en comú?

Última hora: desembre es tanca amb 3 milions d'aturats

S'acaben de fer públiques les dades de l'atur registrat corresponenets al mes de desembre.

Al conjunt de l'Estat ha crescut de 139.694 persones respecte el mes anterior (un 4,7%), i passa ja dels 3 milions d'aturats (3.128.963 persones). En tot l'any 2008 el nombre d'aturats ha crescut de quasi 1 milió de persones (999.416) un 46,9% més en un any. El 13% dels aturats són estrangers. Al mes de desembre el nombre de persones donades d'alta a la Seguretat Social en els diferents règims era de 18.531.312 persones: per cada 6 treballadors legals hi ha 1 aturat legal (entre els estrangers, 4,8 treballadors per 1 aturat).

A Catalunya, l'atur ha crescut en el mes de desembre de 20.396 persones (un 5,1% respecte el mes anterior), i ja s'arriba a 423.232 aturats. El creixement de l'atur al llarg del 2008 ha estat de 157.443 persones, un 59,2% més en un any. Els estrangers signifiquen 1 de cada 5 aturats. El 20% dels aturats són estrangers. Al mes de desembre el nombre total d'afiliats en alta als diferents règims de la Seguretat Social era de 3.284.993 persones: per cada 8 treballadors legals hi ha 1 aturat legal (entre els estrangers, 5,2 treballadors per 1 aturat).

Més informació

Gràcies per les 427 hores que m'heu dedicat

Gràcies!

Durant l'any 2008 heu dedicat 427 hores a llegir alguns dels 150 articles que he publicat.

Reflexions ha tingut, de vosaltres, 7.315 visites absolutes durant l'any passat, i heu llegit 17.577 pàgines diferents.

A tots, gràcies. Vosaltres en sou els protagonistes.

Democràcia, responsabilitat i pulcritud

Molt s'ha avançat en l'actual legislatura en el tractament dels assumptes formals del Consistori, però, a l'hora, s'ha incrementat en major mesura el nivell d'exigència dels Grups Municipals, sobretot els que no formen part del Govern. Existeix doncs encara un buit que s'ha d'omplir.

La funció del Govern pel que fa a propiciar -que no simplement permetre- la tasca dels diferents Grups Municipals en la gestió dels assumptes públics i en tasques de control, s'ha vist notablement millorada, però encara manca: sia pel que sigui, i sense entrar en el fons de les qüestions, al llarg de l'any passat s'han fet evidents algunes mancances que, en ordre a alló que caldria esperar, s'han de corregir sense dil.lació.

No es pot permetre que el ciutadà tingui dubtes sobre l'estricte funcionament del màxim òrgan de Govern municipal; el Ple. S'han de cuidar les formes, doncs el "culebrot" de l'Ordenança Fiscal 21, que continúa amb un text tècnicament defectuós, o la traca final de les Ordenances Fiscals per al 2009, posen de manifest que encara queda un llarg camí per recòrrer abans de passar l'Equador de legislatura. Per a totes les parts.

La Llei atorga als plens municipals una sèrie de competències que, en línies generals, són d'alt nivell de responsabilitat formal, entre les què es destaquen, d'ordre recurrent, l'aprovació d'ordenances i reglaments, aprovar pressupostos, plantilles de personal, comptes i despeses no delegades o aprovar formes de gestió dels serveis. Tot plegat, juntament amb altres funcions, de caràcter i rang molt institucional.

Però hi ha una funció, la primera i més recurrent que és la de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern.

Certament s'han fet més plens que mai, però revisant les Actes (que per cert caldria publicar amb major immediatesa) no veig que la Junta de Govern reti comptes de les seves actuacions entre Plens (per bé que es dóna comptes de les Resolucions d'Alcaldia). Com tampoc, en honor a la realitat, he vist cap control ni fiscalització de cap Regidor del Ple sobre les disposicions de la Junta.

No he trobat tampoc cap referència a la Comissió Especial de Comptes, que abans de l'1 de juny de cada any ha d'aprovar els comptes de l'exercici precedent (aquesta Comissió ha d'existir en tots els municipis, i ve establerta per la Llei de Bases del Règim Local, tant espanyola com catalana).

Tampoc conec que cap regidor, en virtud de les prerrogatives legals, hagi presentat al ple propostes de resolucions per al debat i votació formal.

Trobo a faltar la funció de debat democràtic del ple sobre assumptes generals del municipi, assumptes que interessen als ciutadans, acomodats a què hagi estat només un lloc per refrendar les decissions dels Governs de torn amb majoria absoluta.

Trobo a faltar la discussió sobre plantejaments de futur, a curt i llarg termini, els reptes immediats i per venir.
Trobo a faltar la preparació de l'assistència per part d'alguns grups municipals.
Trobo a faltar altres intervencions des del Govern que no siguin les del seu President.

I em sobra que es ventilin a la premsa assumptes que s'han de tractar en el sí de la nostra Institució. Em sobren manifestos polítics a internet. Em sobren Geppetos i Pinotxos.

El Ple municipal hauria de ser com el Parlament del nostre petit poble, un fórum on més que votar es discutís i s'aportés, s'anés per davant dels esdeveniments. El diàleg enriqueix, i el conflicte esperona. D'aquesta manera potser si que pagaria la pena assistir-hi.

Sant Pere de Vilamajor acumula una série de dèficits als que ara s'afeigeixen els derivats de les expectatives dels ciutadans fruit del major dinamisme endegat. No pot, però, abusar-se de la responsabilitat del principal grup polític fora del govern en no aprofitar la manca de majoria absoluta d'aquest Govern.
Tampoc els Grups Municipals de fora del Govern haurien d'anar tant a remolc, sempre enrera, del ritme que marqui el Govern.

Sé que en el nostre poble, i més des de fa un temps, els grans assumptes es parlen -i sovint es lliguen- en reunions i entrevistes informals, i aixó és bó. Veig també que algun grup polític de fora del Govern fa els deures, i treballa de valent en els assumptes del poble. I aixó és imprescindible, és el mínim que hauríem d'exigir.

Cal amb tot recomposar i avançar més en l'exercici responsable de la petita democràcia vilamajorenca, la que fem entre tots, i en comptes de criticar tant el que es fa -de bé i de malament- seria hora de fer més.
Fer de "polític" no és tant sols un privilegi, és una responsabilitat.

7/1/09

Meteovilamagore: una iniciativa privada de servei públic

Meteovilamagore ja ha complert 1 any. En Xavier Cruzado, poc després de venir a viure a Sant Pere, va "penjar" la seva estació meteorològica a casa seva, tocant a La Força de Sant Pere.
Des de llavors, en temps real, no ha parat de donar-nos dades sobre les principals magnituds meteorològiques i un extraordinari historial d'alt interés que, mica en mica anirà configurant els anals metorològics del nostre municipi.
El seu lloc web és també una referència de primer ordre per a tots els interessats per la meteorologia: val ben be donar-li una complerta ullada,

Aquesta iniciativa, té l'acreditació de segell de qualitat per la xarxa Meteoclimatic, que agrupa prop de 600 estacions privades d'Espanya, i és membre de l'ACOM (Associació Catalana d'Observadors Meteorològics).
Ens ha sorprés diverses vegades quan Sant Pere de Vilamajor ha sortit als mapes del temps del Telenotícies de TV3.

Ahir, diada de Reis, la pàgina web de Meteovilamagore va aconseguir el seu rècord diari de visites, amb 160 visites. Avui l'ha tornat a superar, amb 173 visites. En el seu primer any de vida aquest espai ja ha rebut 9.500 visites, que es diu aviat. Aixó diu de la seva utilitat com servei públic. Prova d'això és també que el lloc web de l'Ajuntament de Sant Pere el té com un dels enllaços de servei al ciutadà.

Vagi des d'aqui el nostre reconeixement a aquest pilar de Vilamajor en Xarxa.

Des de fa temps, en Xavier està demanant col.laboració per a instal.lar una "webcam" que ens doni imatges en directe des de Sant Pere de Vilamajor, augmentant així la difussió del nostre poble a la xarxa i permetent-nos xafardejar el què età passant en temps real (i qui sap si algun dia podrà retransmetre la festa de Vilamagore en directe).
Tots podem col.laborar a què la webcam de Meteovilamagore sigui una realitat. Poseu-vos en contacte amb en Xavier Cruzado per correu electrònic.

6/1/09

Fotos d'una nit de Reis

Gràcies a en Xavier Cruzado tenim aquesta magnífica foto de l'esglèsia i La Força del dia 6 de gener a les 21,30h.

Fotografia d'en Xavier Cruzado. La Força, 6 de gener 2009

També en Ferran Sarrià ens envia aquestes esplèndides fotos:

Foto d'en Ferràn Sarrià. Cal Perpunter. Sant Antoni, 6 de gener 2009

Foto d'en Ferràn Sarrià. Carrer Comptes de Barcelona-Plaça del Montseny. Sant Pere, 6 de gener 2009

Per últim, en Rierol ens dóna una altre perspectiva d'aquesta diada màgica:

Foto d'en Rierol. Avgda. Sant Nonet. Al centre, la torre de La Força. Sant Pere, 6 de gener 2009

On és el jovent?

Aquest dies de festes no hi havia jovent enlloc.

On és el jovent?

Que passa des de fa temps a Sant Pere que, com a Hammelin, no es veu el jovent?

Quelcom de malament hem fet els adults, doncs una vila sense jovent és una vila morta.

3/1/09

Fantasmes...? Fantasmes!

Acabo de llegir el darrer article que ha publicat el grup d'ISP en el seu lloc web.

Estic d'acord pel que fa a l'inadequació de gastar diners per al cobriment de la piscina de Can Ram, com ja he manifestat en diverses ocasions en els espais de Vilamajor en Xarxa.

Però no escric per aixó, sinò perquè em dono per al.ludit en la frase:

"El senyor Alcalde va portar a la reunió de treball la seva decisió ben presa; tant és així, que, fins i tot, va haver-hi una filtració a un dels blogs que parlen de St. Pere, abans que es comuniqués als regidors de la Corporació quins eren els projectes a, “teòricament”, consensuar".

No sé d'on treuen aquesta informació, ja que és falsa. Si es refereixen a la meva autoria, mai s'ha publicat, com és apreciable només llegint, cap informació prèvia dels projectes en els blocs que Per SPectiva administra. Tampoc, que jo conegui, han existit filtracions a ciutadans normals (ni a mí tampoc, en absolut) abans de què els regidors coneguessin els projectes que es pensaven presentar.

Lamento, doncs, si es refereix a alguns dels meus blocs, que es publiqui aquesta falsedat en el seu web o en el proper número de La Clau de Vilamajor.
Lamentaria doncs haver estat utilitzat per insinuar que el Govern, o en concret el nostre Alcalde, han actuat de forma deshonesta i vergonyosa en aquest afer, que en definitiva es la única finalitat de l'escrit.

Demano doncs, que o bé ens facin saber a quin bloc es refereixen, o bé que, en honor a la veritat, s'abstinguin de publicar aquest comentari, doncs no seria propi de persones que vulguin ser considerades honestes.


Ens haurem d'anar acostumant a què es faci política de la fal.làcia?

I posats a fer, tres reflexions:

- Política i Participació són dos components perillosos d'anar barrejant: és que ara es vol contaminar la Participació amb (una determinada forma de fer) la política?
- La participació ciutadana és per als ciutadans d'apeu: els polítics, millor, els representants polítics dels ciutadans, tenen els seus espais, les seves prerrogatives i els seus privilegis per participar dels assumptes públics. Només faltaria que ara, també, alguns volguessin ocupar l'espai que solets han perdut en la gestió pública i anar a contaminar la participació ciutadana.
- Participar, és prendre part activa. Està molt bé criticar un o altre projecte d'inversió, però, per prendre part activa, seria preferible que ens expliquessin els projectes que haurien presentat, així com a mínim també podríem valorar-los.