Darreres entrades:

23/7/08

L'activitat social torna a Can Derrocada

En la darrera reunió de l'Associació de Veïns de Can Derrocada, celebrada dissabte passat, es presentaren les activitats previstes per aquest estiu, i els acords convinguts amb Vilaguixà per tal de poder utilitzar, ni que sigui parcialment, les instal.lacions de la zona esportiva de Can Derrocada.

En només dos mesos, la recent constituïda Associació de Veïns ha aconseguit mobilitzar els veïns de Can Derrocada amb l'objectiu de lograr que les famílies del veïnat puguin conèixer-se, relacionar-se i desenvolupar activitats recreatives que cohesionin les relacions socials, sobretot pensant en els fills.

Les activitats, quin calendari s'està ultimant, començaran ja el mateix divendres vinent amb un sopar familiar a l'aire lliure que acabarà amb ball.
Altres activitats previstes són, per exemple, un torneig de ping-pong, un campionat de Wii, cinema a la fresca, tornejos de fútbol sala i bàsquet, una festa "remember", etc., etc. També s'estant plantejant activitats combinades amb altres entitats del municipi.

A la mateixa reunió es van inscriure una desena de nous socis a l'AAVVCD.

Després de més de 15 anys de travesia pel desert, les activitats socials i esportives tornen a la Zona Esportiva de Can Derrocada de la mà dels propis veïns, gràcies a la col.laboració dels titulars de Vilaguixà, arrendataris de l'immoble.

Val a dir que l'altre associació del veïnat (la de Propietaris) no havia organitzat més que un parell d'activitats socials esporàdiques en els seus diset anys d'existència.

(Veure la notícia publicada).

16/7/08

Vull els meus 10.376 Euros

Segons les balances fiscals publicades pel Govern central, Catalunya aporta el 8,7% del seu PIB a la resta de CCAA d'Espanya. (Dades de 2005).

Les balances fiscals pels sis mètodes de càlcul. Dades en % sobre el PIB de cada Comunitat


En dades absolutes, Catalunya va aportar 15.000 milions d'Euros el 2005:

- Va aportar a l'Estat 46.322 milions d'Euros,
- I va rebre de l'Estat 31.515 milions d'Euros.

És a dir, un 32% del que Catalunya va aportar es va quedar repartit per Espanya, i no va tornar.

Passant les dades a imports per càpita (padrons a 31-12-2005) resulta que cada català de promig aporta al conjunt de l'Estat 2.075 Euros més del que rep.

La meva família som 5 persones (la meva dóna, jo i els meus tres fills): ens pertoquen 10.376 Euros.

Si visquessim per exemple a Extremadura, amb un cost de la vida molt més baix, rebriem en infrastructures -autopistes sense peatge o un ordinador per a cada alumne-, serveis -bus escolar gratuït realment- i transferències de l'Estat -ajuts i rendes-, 12.400 Euros de més. Si no hi heu estat, no us podeu ni imaginar els pressupostos dels ajuntaments d'aquesta Comunitat (piscines cobertes, biblioteques, polisportius, parcs, edificis públics, IBI i aigua a preu de risa, ...). A tot aixó cal afegir els Fons Estructurals Europeus, que no fcomputen en les balances fiscals i que precisament es concentren en determinades comunitats més afavorides per la redistribució fiscal interna, afegint alguns punts més de creixement exògen als seus PIB.

Us imagineu cóm seria Catalunya amb un creixement anual afegit del 8,7% del seu PIB?

Que ens tornin tot els que ens prenen! Que a casa nostra no ens ho regalen.

(Veure també aquest article publicat al novembre de 2007: Les balances fiscals: una controvèrsia metodològica).

La Diputació de Girona compra el Matagalls

La Diputació de Girona ha comprat el cim de la muntanya del Matagalls, al Montseny.

Per la finca de 361 Ha, de propietat privada, ha pagat 687.000 euros.

La finca inclou la Creu del Matagalls, que en corona el cim, i que representa un punt emblemàtic d'alt interès paisatgístic, natural i social que compta anualment amb un alt índex de visitants. D'aquesta manera es podrà gestionar millor aquest espai tant emblemàtic.

D'altra banda, segons ha anunciat la Ministra Carme Chacón, la Gerència d'Infraestructures i Equipaments de la Defensa (GIED), departament que gestiona les compres i vendes de l'exèrcit a l'Estat, ha anunciat que posarà a la venda els terrenys de l'antiga instal·lació militar del Turó de l'Home, on també s'hi troba situat l'observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929.
CiU ha demanat que la Generalitat negociï la compra dels terrenys esmentats a un preu raonable.

(De l'Actualitat del Baix Montseny)

D'altra banda, la Diputació de Barcelona, l'altre co-gestor del Parc juntament amb la de Girona, ja és propietària de quasi un 13% del Parc Natural del Montseny.

10/7/08

Sobre legitimitat, legalitat, justícia i sentit comú

Resulta que la Junta de l'Associació de Propietaris de Can Derrocada i Aires del Montseny (que per cert té un domicili desconegut i per tant fa mesos que no atenen les notificacions oficials) pensa que no s`ha executat la sentència en relació a la desafortunada llicència de construcció donada en el seu dia a Vilaguixà per l'Ajuntament, la qual va ser anul.lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com poden sortir ara, aquests personatges posant els dubtes d'una evidència?

Quins interessos personals -que no dels veïns- s'amaguen darrera d'aquest anacrònic comportament?

Serà un intent agònic d'utilitzar l'entitat fins que la propera assemblea els tregui de la respectable Associació que novament queda deshonorada?

Quina autorització tenen dels associats per continuar malbaratant diners de l'Associació, apart dels que ja es van gastar amb un inùtil estudi de mapa acústic de Can Derrocada?

Perquè continuen desprestigiant encara més una Associació respectable i respectada fins ara?

Sigui com sigui, arribaran al contenciós-administratiu contra l'Ajuntament i així no només es gastaran els diners dels veïns sinò que també faran gastar els de tot el poble. Fins i tot "atengui's a les conseqüències", no es descarta demanar responsabilitats al propi Alcalde.

Quan hom es posa unes ulleres fumades, perd els colors de la realitat, i malhauradament posar les coses al seu lloc, demostrar que ja estan al seu lloc, costa temps, maldecaps i diners.


No tenen més legitimitat de la que s'atribueixen ells mateixos. Portes endins ja l'han perduda.

Utilitzen la legalitat, que ho permet, per iniciar un procediment que no defensa més que els seus ocults propòsits personals. Un altre dia us parlaré de com interpreten singularment la legalitat dels seus actes com a representants d'un grup de veïns.

Instrumenten la Justícia pensant-se de què pel fet de ser cega, és a més tonta.

Han perdut el sentit comú de tant escoltar-se a si mateixos.

Tenen, en definitiva, els dies comptats: de tal.libans a kamikazes.

3/7/08

Josep Plandiura, tot un luxe per a Sant Pere de Vilamajor

Si no el coneixeu us pot semblar un operari més aviat desgarbat. Quan el coneixes, com a persona, i per les seves creacions, te n'adones que darrera la barba descuidada i la roba de feina hi ha un artista, un mag del ferro i la planxa, del que l'habillatge és ja per si un homenatge als seus orígens.

És en Josep Plandiura.

No n'entenc d'art, i no estic doncs en condicions de valorar l'obra d'aquest transformador. Però si que hi entenc de l'ofici de la metalùrgia i en tinc prou per apreciar que ens trobem davant d'un domador del ferro extraordinari.

Al servei de la seva expressió tridimensional, aquest artista hi posa un domini expert, transcendint la mera escultura per fer-ne de l'ofici una obra d'art.

Branques de ferro torturades amb una extraordinària creativitat, batudes pel vent i dominant com si fos poca cosa les tres dimensions de l'espai. Aquest singular barroquisme, però, i això és potser el que més m'admira, es conserva fidel a les arrels d'e l'ofici, buscant l'herència dels artefactes útils, dels que la seva ment estructurada sempre en busca referència, transgredint-les amb la discontinuitat dels segments. Les dues dimensions de la planxa assoleixen les tres coordenades, a les que la sinuositat discontínua afegeix la quarta: el dinamisme del temps.

Peces monumentals, exagerades de dimensió que omplen l'espai amb la grandària de la ment que les ha creades.
Sense dubte, Josep Plandiura és tot un luxe per a La Rectoria, tot un luxe per a Sant Pere de Vilamajor.

No deixeu de visitar la seva exposició a La Rectoria, i, si podeu, agafeu una cadira i passeu-vos una llarga estona veient-lo treballar al taller.

Nous rècords de l'atur a Vilamajor: Sant Antoni supera els 200 aturats

Al mes de juny d'enguany, l'atur a Vilamajor ha assolit nous lamentables rècords:

- A Sant Antoni, ha arribat a 205 persones (54 més que un any abans i 17 més que al maig).
- A Sant Pere, ha estat de 162 persones (22 més que l'any passat a la mateixa data encara que només 4 d'increment respecte el mes de maig).

Veure l'article sencer.

També us pot interessar aquest altre article.