Darreres entrades:

25/2/08

Civisme i participació

No hi ha dubte que, com tota comunitat mínmimament organitzada, el civisme en constitueix un dels seus pilars.
Per aixó el darrer ple municipal de 30 de gener va dur a efecte l'aprovació inicial d'una "ordenança de civisme".

Tot plegat, però, em recorda enormement a les classes sobre "normes d'urbanitat" que em donaven els "hermanos" quan jo era escolar.

Un debat molt interessant és considerar si aquest "civisme" s'ha de regular mitjançant una "ordenança".

En efecte, sent un tema de tanta transcendència, normativa, per a la convivència ciutadana, aquesta "ordenança" hauria d'haver tingut més ressó en les activitats de la participació ciutadana, que és notablement un dels exponents del civisme de la nostra comunitat civil. Certament, ens consta que els components del Consell de Poble han rebut una còpia de l'esborrany, però no obstant hagués estat més adequat que, com sia que només queden uns dies del periode d'informació pública d'aquesta ordenança, com es va fer amb els "horts familiars", el lloc web de l'Ajuntament en proporcionés el texte complert i així poder-lo revisar i fer aportacions, fins i tota ampliant el periode d'informació pública.

Per cert, ja s'ha "penjat" l'acta del ple de fa tres setmanes. A veure si també espavilem les actes de la Junta de Govern.

(Podeu deixar els vostres comentais en aquest espai).

17/2/08

En bones mans, del bon seny

Són notoris els canvis i millores que ha dut a terme el nou govern municipal d'ençà que va començar la seva singladura, al juny de l'any passat.

No només ha acabat tota la feina pendent del govern anterior, que romania entretinguda, sinò que s'ha posat seriossament a fer el nou poble que feia anys calia.

La llista és enormement llarga, i en tots els camps, i no m'entretindré en recitar-la.

Ara, amb gran satisfacció per part meva, i de molts, ens arriba l'agradable notícia de què per fi estem començant a deixar de banda el poble de carpinteria d'alumini i ens reconciliem, ens aprofitem d'esser un municipi del Parc Natural del Montseny.

El nou Centre d'Informació del Parc Natural, al peu de les muralles del Castell ha de ser un dels cors d'aquesta reconciliació, i està cridat a ser un punt d'atracció per als visitants que tant ens manquen.

L'altra punt hauria de ser l'Eugassada Juanola.

Ara, només falta refer tota la Plaça de La Força, recuperar l'antic pont, que hauria de ser l'entrada al recinte sobirà, vedant-lo al pas dels vehicles, i obrir a canvi un pont de servei que travessi la riera seguint el carrer Dàlia per al servei dels veïns i dels Quatre Camins.

L'aigua en xifres

Elaboració pròpia amb dades del Dpt. de Medi Ambient

Nota: actualment l'aigua emmagatzemada als embassaments és la següent:
- Conques internes: 147 hm3 (21,1%). (9 d'abril)
- Conca de l'Ebre: 1.910 hm3 (51,3%). (7 d'abril)

11/2/08

Bitàcora per a navegants

Els propietaris dels terrenys afectats per la construcció del futur aeroport de Lleida-Alguaire formalitzaran en els pròxims dies un recurs contenciós administratiu contra el procés d'expropiació emprès pel departament de Política Territorial de la Generalitat.

La valoració que ha fet de les seves terres el jurat d'expropiació de Lleida ha fixat en 1,76 euros l'import del metre quadrat de terreny.
Tot i que la Generalitat eleva l'oferta fins als 2 euros, els afectats demanen més diners, i comparen el què se'ls ofereix amb el desemborsament de 5,70 euros per metre quadrat per comprar els terrenys de la presó de Tàrrega que ha fet Política Territorial.

La Generalitat es defensa assegurant que no són situacions comparables. D'entrada, perquè les finques de Tàrrega es van adquirir inicialment per ser destinades a sòl industrial -per això es van pagar més cares-, encara que després el seu ús es va modificar i es van destinar a equipaments. A més, els terrenys de Tàrrega estan situats a peu de la transitadíssima autovia A-2.

Els afectats de l'aeroport al.leguen a favor seu que també a Alguaire està prevista una autovia, la futura A-14, que anirà fins a la comarca de la Vall d'Aran.

Total, la lluita està per passar de 2 a 6 euros per metre quadrat: fins a 1.000 peles per un metre quadrat de no urbanitzable.

Que els navegants no equivoquin el rumb dels seus vaixells...

Mireu ara Urgent: es compra sòl agrari a 5.000 ptes/m2

9/2/08

Estructura de la població per veïnats a Sant Pere de Vilamajor. 2007

6/2/08

Malmetent el territori...

Les normes urbanístiques assenyalen que en les llicències urbanístiques s'ha d'adjuntar plànols dels moviments de terres en l'interior de les parcel.les, en relació amb l'orografia preexistent segons els plànolss topogràfics oficials. Tanmateix, per fer moviments de terres aïlladament, s'ha d'obtenir el corresponent permís.
L'objecte d'aquests requisits no és altre que comprovar el compliment de les restriccions que existeixen quant a l'alteració de l'orografia natural del terreny degut a les obres de construcció.

A Can Derrocada (desconec el que passa a altres veïnats) no obstant, es continuen "explanant" parcel.les d'elevat pendent, es continuen construint murs de contenció fora de mides quin objecte no és altre que sujjectar terrasses creades artificialment, davant la impassibilitat dels tècnics municipals.
De fet, només es miren les construccions, que compleixin les normatives d'alçades, ocupació del solar, superfície edificada..., i encara. Però ningú revisa la destrossa dels terrenys, o bé aquesta es fa sense control tota vegada certificat el final d'obra.
En resultat, s'està construint (i/o deixant construir) il.legalment.

Defensar el territori és defensar el territori. Protegir el medi ambient és deixar-lo com menys com ens el trobem. La sostenibilitat és evitar la degradació dels recursos naturals davant l'acció humana.

Quan hi ha interessos privats, quan hi ha calés pel mig, a Can Derrocada, tot això són paraules mullades. Qui es compra un barranc hauria de saber que no l'hi cap una piscina o una pista de tennis. Hauria de saber que per un barranc no es pot pagar el mateix que per un terreny pla.
Ens omplim la boca amb la protecció de l'entorn natural de les muntanyes del Montseny mentre malmetem el territori que ocupem.

Apel.lo també als excel.lents professionals de moviments de terres (excavadores) que tenim a Sant Pere perquè no arrasin el terreny sense comprovar els permisos pertinents, igual que fan els constructors. (No sigui que fem realitat la cançó d'en J.M. Serrat "... ja són aqui monstres de carn amb cucs de ferro...")

Notable diferència trobo entre la gestió urbanística en temps d'en Ribalta, l'Icart i en Pujol, a Can Derrocada, impecable, respecte la disbauxa posterior al traspàs a l'Ajuntament. Mireu si no totes les cases fetes abans del 1990, compareu-les amb les fetes posteriorment i notareu la diferència.
I en l'ordre estètic la diferència és abismal. Mireu si no l'aberració de la illa "A" de Can Derrocada: no hagués pogut l'Ajuntament aplicar o imposar unes mínimes normes d'homogenitat estètica que haguessin evitat "el cromo" amb que s'ha convertit auesta porta del nucli principal?. Tothom ho lamenta com si fos del tot culpa dels promotors de les construccions, quan en realitat aquests no han fet més que allò que se'ls ha permés.

Mentrestant, l'Associació Veïnal entretinguda en esclafar burilles que ja no fumegen...

Com sia que les lleis d'urbanisme preveuen que la restauració de la realitat física alterada -tipificada com falta molt greu- no prescriu fins als 6 anys, encara queda temps per tramitar totes i cadascuna de les corresponents denúncies. I qui tingui la cua de palla, s'acabarà encenent. (I si algú pensa que si tant malament està s'ha de denunciar, doncs li diré que en els darrers mesos he entrat dues instàncies en aquest sentit a l'Ajuntament. I encara espero resposta).

Veieu també:
- Cal cumplir -tota- la legalitat urbanística
- Arxiu fotogràfic de Can Derrocada

Una dada laboral poc coneguda

A la fi de 2007, a Sant Pere de Vilamajor hi havia 113 empreses registrades al Registre de la Seguretat Social. A Sant Antoni, n'hi havia 160.

En canvi, els treballadors assalariats eren 840 a Sant Pere i només 725 a Sant Antoni de Vilamajor.

Sabeu perquè hi ha més treballadors assalariats en proporció, a Sant Pere?
Doncs perquè
a Sant Antoni de Vilamajor el 46% dels treballadors inscrits a la seguretat Social són autònoms (en total 583), mentre que a Sant Pere només el 35% dels treballadors (442) cotitzen en el règim d'autònoms.

La població resident que cotitza a la Seguretat Social és 10 punts superior a Sant Pere (un 35% de la població total) que a Sant Antoni de Vilamajor (un 25% de la població total).

5/2/08

Vilamajor en xarxa; Vilamajor en marxa

En pocs mesos, la comunitat de Vilamajor en Xarxa disposa ja de 12 blocs sobre temes molt variats, dels quals 2 d'institucionals i 10 conduits per ciutadans de Vilamajor. És inusual que un poble tant petit com Sant Pere de Vilamajor tingui tant àmplia i selecte representació a la xarxa.

La relació de blocs que formen la xarxa són els següents:


Des d'aquestes pàgines animo als nostres lectors a visitar aquests blocs i a difondre aquesta iniciativa, doncs al cap i la fi és un esforç que es fa pensant en tots els ciutadans interessats en el seu poble.

3/2/08

Urgent: es compra sòl agrari a 5.000 ptes/m2

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha aconseguit finalment els terrenys per a la ubicació del nou IES. Aquest important equipament no es podia demorar més, doncs el Dept. d'Educació urgia diposar dels terrenys.

La història de l'emplaçament de l'IES ha tingut però, una llarga peregrinació:

1- El POUM-2005 el colocava sota l'Escola Torre Roja, al peu de la BP-5109 sota la Puntiblond. Era una ubicació inapropiada, que generava un enorme tap a l'entrada del nucli principal. Afortunadament, per un error d'agrimessura més tard es va comprovar que no hi cabia.

L'emplaçament original de l'IES, POUM-2005. Novembre 2005

2- La insistència de qui escriu aquestes línies en defensar la creació d'una franja d'equipaments entre el límit sud del terme municipal a la ratlla de la BP-5107, va fer que a l'abril de 2006 la Comissió d'Urbanisme del Consell de Poble acabés proposant tímidament aquesta zona per ubicar-hi l'IES, per bé que sense recolzar la ubicació més a l'oest.
Proposta d'en R. Camprubí a la Comissió d'Urbanisme. Març 2006

3- Aprofitant -malmetent- la idea de la Comissió, i a la vista de què el nou IES no hi cabia sota la Puntiblond, l'anterior govern municipal trenca tots els esquemes i convenia la creació d'una franja vertical a la plana de Can Son, des de la BP-5109 enfilada fins Quatre Camins. Era al març de 2007.

Darrera versió del POUM-2005. Abril 2007

La contrapartida d'aquest darrer conveni, les 13 parcel.les unifamiliars mitjanes sobre Can López als Quatre Camins, així com la penetració en un espai que poc abans els mateixos redactors del POUM s'entretenien en defensar aferrissadament, va ser precissament una de les causes del trencament entre l'anterior Alcalde i la Comissió d'Urbanisme, i un dels detonants de què el POUM no es portés a aprovació inicial abans de les eleccions de maig de 2007.

4- Finalment, el nou govern, per unanimitat de tot el Consistori, aprova la creació d'aquesta franja d'equipaments i hi preveu la ubicació de l'IES en aquest emplaçament priviliegiat.

Emplaçament definitiu de l'IES Vilamajor. Gener 2008

El preu que s'ha pagat ara, però, és sensiblement menor: deixant constants els 10.000 m2 per a equipaments privats, canvia les 13 cases unifamiliars en parcel.la de 800 m2 de La Creueta, per 5 cases en parcel.la de 400 m2 al nucli urbà. Ben be a meitat de preu.


Però, fem càlculs. Partint d'un terreny no urbanitzable, de 45.000 m2:
  • S'aconsegueixen 35.000 m2 per a equipaments a favor de l'Ajuntament.
  • Es cedeixen 10.000 m2 per a equipaments privats.
  • Es cedeixen 5 parcel.les de 400 m2 per a cases unifamiliars en el nucli urbà.
Valorem, multipliquem i dividim...

L'Ajuntament ha "pagat" com menys 5.000 ptes per metre quadrat de sòl no urbanitzable.

Precissament per evitar aquest expoli, al juliol de 2007 va entrar en vigor la Ley del Suelo.
Com ja vaig resumir en el seu dia
en aquestes mateixes pàgines la valoració del sòl rural, a efectes d'expropiació es calcula per la capitalització de la renda anual, real o potencial, la superior, de l'explotació segons l'estat en què es trobi en el moment de fer la valoració. (S'entén com renda neta, és a dir ingressos menys despeses d'explotació).
La capitalització és simplement dividir el la renda calculada pel factor de capitalització (un tant per cent), transformat la renda en perpètua.
A efectes orientatius es pot calcular que el valor del sòl rural seria unes 15-20 vegades la renda anual neta de l'explotació en el moment de la valoració.

Sent el procés expropiatori d'urgència relativament ràpid (no com antigament passava i com així ha quedat en la memòria popular), en menys d'un any s'hagués pogut disposar d'un solar al seu just preu, fora d'urgències i especulacions, que es podia valorar en, posem llarg, 25 vegades la renda anual de la seva producció agrària. És a dir, 10 vegades menys del valor que ara s'ha acabat pagant.

Cosa ben diferent va ser el rescat de la plaça de La Força (urbà) i La Rectoria, que, comparativament (2.000 m2 de sól urbà edificable) ha estat molt més ben ajustat quant a contrapartida.

A ningú se li escapa que és improbable que un Ajuntament escandalitzi el municipi -i les "forces vives"- amb processos expropiatoris. Aixó, sumat a la imminent necessitat de poder disposar del sòl en comptes d'iniciar un procediment expropiatori convencional (molt normal en totes les obres públiques) fa que, en relació amb l'anterior, aquest nou conveni estigui més equilibrat.

Aquesta posició, concil.liadora, davant la manca de sòl públic, no hauria de prendre's com un "café per a tots": és bo que el nou POUM-2008, valent, faci les reserves de sòl que estimi convenients en terreny no urbanitzable, i aniria sent hora que tothom pogués pensar que l'expropiació per interés general és una figura accessible, legal, i justa.

Convé que hom es tregui del cap la idea de què l'Ajuntament ha obert un mercat de compra de sòl rural a 5.000 peles el m2. O potser algu s'endurà una sorpressa... que acabarà en els tribunals.

Anem amb compte amb els convenis... Ja hem estat canviant boscos per urbanitzacions, ara és hora de pensar en l'interés general i en les depauperades arques municipals. Rendibilitzem aquesta darrera oportunitat. Utilitzem tots el mitjans admesos en Dret per a defensar els drets generals de tots els ciutadans.

2/2/08

Reconstrucció del comerç a Sant Pere de Vilamajor (i III): la proposta

El comerç de proximitat a Sant Pere de Vilamajor ha d'assumir, apart de la visió global ja contemplada en els articles anteriors d'aquesta série, la realitat de la separació dels tres grans nuclis de població que formen el municipi (deixant de banda els Refugis, en ésser les seves particularitats als efectes d'un altre ordre):
  • Els veïnats de Ponent (Les Faldes, Can Miret-Can Sebastianet i Les Pungoles) que representen una població permanent d'unes 1.200 persones. Uns 2/3 dels habitatges actuals són primeres residències.
  • El nucli central, constituït per la capital, els seus eixamples i la vessant oest del veïnat de Can Derrocada, amb una població d'unes 750 persones. És la gran àrea d'expansió residencial, doncs la zona té una capacitat per a més de 300 nous habitatges.
  • Els veïnats de Llevant (Vallserena, Can Vila-Can Ram i part est de Can Derrocada, pel camí de Can Tona) amb una població resident d'unes 1.700 persones, i que rebrà la major part de l'increment d'habitatges pendents a Can Derrocada (un centenar).
Per a cadascun d'aquests nuclis, amb les respectives particularitats prou conegudes quant a situació i influències funcionals, s'ha de plantejar un diferent enfocament de l'oferta comercial.
En qualsevol cas, l'objectiu irrenunciable és que puguin disposar d'una mínima oferta comercial de proximitat.


El punt de partida ha quedat defint en un article anterior d'aquesta série, en què, en base a l'anivellament del comerç a Vilamajor respecte les mitjanes comparables, a Sant Pere de Vilamajor hauria d'incrementar la seva superfície comercial en un mínim de 3.500 m2. En aquesta avaluació de necessitats actuals ja s'ha tingut en compte la funció de Sant Antoni com proveïdor d'una part substancial de la població de Sant Pere.

Cal tenir en compte que a Sant Pere hi ha actualment uns 2.000 habitatges, en nombres rodons, (uns 35% dels quals de segones residències) i què el sól urbà disponible sitúa la capacitat màxima de l'ordre de 4.000 habitatges. La taxa mitjana de persones per habitatge és de 2,6. La població empadronada és actualment de 4.000 persones, que amb la població estacional puja fins unes 5.000, i la capacitat màxima a ple desenvolupament urbanístic de l'ordre de 10.000 persones. La planificació urbanística hauria de contemplar l'escenari d'unes 8.000 persones com base de referència per a la previsió d'espais comercials. Amb aquesta perspectiva la superfície comercial necessària esdevé a llarg termini molt superior a les magnitud que veim considerant, doncs els 3.500 m2 estimats de dèficit s'han establert sobre la base de la població actual.

Plantejament per al nucli central del municipi

Pel que fa al nucli central, una mínima previsió hauria d’establir-se en no menys de 1.500-2.000 m2 de superfície comercial minorista, bàsicament d’articles d’ús quotidià (de proximitat). Tanmateix, l'oferta qualitativa en alguns segments de productes hauria d'especialitzar-se amb referència a Sant Antoni.
Amb una superfície mitjana d’uns 60-80 m2 per establiment, això donaria la necessitat de planificar uns 25-30 establiments comercials en el nucli, mínimament suficients per als 1.500 residents interiors i comptant amb els 300 potencials de l’àrea ponent del veïnat de Can Derrocada.

Cal tenir en compte en aquest sentit els estàndards convencionals que situen un establiment comercial per a cada 10-15 habitatges.

El creixement dels veïnats i zones d'influència del nucli principal respecte la situació prevista, hauria de significar un increment paulatí de l'oferta comercial per tal de mantenir l'equilibri entre la demanda potencial real i l'oferta disposable. Aquestes necessitats s'haurien de preveure en els usos dels diferents espais que es vagin ocupant.

Plantejament per als veïnats de ponent

Pel que fa als veïnats (urbanitzacions) de ponent i de llevant, el model resulta més complexe, i per tant més controvertit.

Els Veïnats de Ponent, que representen uns 1.200 residents actuals, tenen una relació comercial distribuïda entre Cardedeu i Sant Antoni. La seva situació i llunyania fan que inevitablement no puguin comptar amb l'oferta principal de proximitat proporcionada pel nucli central del poble, oferta que s'ha dimensionat atenent a aquesta circumstància.

En aquesta situació, la distància per a cobrir la actual funció comercial (d'uns 5 km de desplaçament) no té cap tipus de justificació social, ni de sostenibilitat ambiental: és inassumible des del punt de vista d'una planificació racional. La funció d'un vial transversal entre Les Faldes i el nucli central pot alleugerir aquesta situació, però no resoldre-la totalment.

Per a aquests veïnats, extensius, entre els què també cal inclore una part de l'àmbit nord de Les Pungoles, la millor solució seria crear un àrea de centralitat comercial i d’usos mixtes, situada per sobre de Cal Bord i connectada amb l’àrea industrial –i de serveis- de La Plana (si aquesta es planifica adequadament).
Uns 800-1.000 m2 de superfície comercial, combinada amb altres equipaments de serveis a les empreses (i també algun equipament públic), haurien de constituir una concentració multifuncional pensada per al servei al veïnat i a la zona industrial, amb la creació d’un àrea de nova centralitat. Cal tenir en compte al respecte les possibilitats de consum del personal laboral de les empreses de La Plana i Masa-Decor. Tanmateix en la concepció d'aquesta ubicació cal tenir en compte la tendència a un augment superior de persones d’edat en aquests veïnats

Plantejament per als veïnats de llevant

Pel que fa als Veïnats de Llevant, la seva proximitat a Sant Antoni , també pel que fa als acessos, fan que aquesta població cobreixi ja adequadament l’aprovisionament quotidià, funció que el nucli central tampoc pot resoldre (com màxim complementar, per mor dels desplaçaments induïts de capitalitat). El vial de Can Tona no ve a resoldre gran cosa a aquests efectes.

Per a aquest nuclis doncs, no resulta tant imprescindible proposar un model similar al dels veïnats de ponent, i per tant s'haurien d'assignar principalment a la funció comercial coberta per Sant Antoni de Vilamajor. No obstant, en tractar-se d'uns nuclis d'alta població (propera ben aviat als 2.000 habitants), i per tal de minimitzar els desplaçaments i les aglomeracions a Sant Antoni, es podria completar la utilització dels espais existents a l'alçada de Mas Blau apart de disposart-hi algun equipament comunitari, també alguns equipaments comercials concentrats, de dimensió conjunta, però inferior a la prevista per a ponent, de l'ordre dels 800 m2, en mijanes superfícies de comerç mixt.
La correcció dels desajustaments del model d'urbanitzacions, pensades únicament per l'estiueig i sense cap planificació social, es fa imprescindible un cop entrats en el segle XXI, amb una molt diferent realitat social (al 1981, el 85% dels habitatges de Sant Pere eren segones residències, passant al 75% el 1991, i a només el 36% a partir del 2001).

Cal tenir en compte que la proposta es configura segmentada per a les circumstàncies dels diferents nuclis.
Té en compte també els criteris de sostenibilitat ambiental, per quant es redueixen en bona part els desplaçaments per a l’aprovisionament quotidià, fet que sense dubte ha d’interessar a tots aquells agents compromesos amb aquest important objectiu. Amb més de 800 vehicles per cada 1.000 habitants, els esforços per reduïr la mobilitat amb vehicle privat haurien de ser molt més intel.ligents que no facilitar simplement "anar en bici". L'impacte mediambiental de la mobilitat forçada per un disseny deficient de l'emplaçament dels focus de serveis ha de ser tingut en compte com una prioritat.

És important també destacar que cada espai previst contempla usos mixtes: al nucli central fonamentalment els habitatges, a ponent serveis a les empreses i equipaments comunitaris, i a llevant equipaments comunitaris. Un altre factor a tenir en compte és la idoneitat de l'emplaçament pels habitants de la vessant de llevant de Can Derrocada, amb un incòmode accés al nucli central de la vila que diversificarien la mobilitat comercial utilitzant el camí de Can Tona.

Plantejament intermunicipal

Sent les anteriors grans línies que, des de la perspectiva de qui escriu, haurien de conformar la reconstrucció del comerç al municipi, no es poden deixar de banda dos factors estratègics fonamentals, que venen donats per dos aspectes tanmateix irrenunciables:
  • El posicionament supramunicipal de Sant Pere, a Vilamajor
  • La necessitat de desenvolupar activitat econòmica que fixi llocs de treball interns en el municipi.
Aquestes dos grans objectius estratègics, s’aparten de la mera cobertura de déficits plantejada en la proposta anterior, i per tant tenen una transcendència sotmesa a judicis de valor i criteris de desenvolupament a futur per al municipi.

És per tant la que a continuació descric, una proposta atrevida, que ben segur arissarà més d'un pél a l'opinió conservadora, però no per aixó sense deixar de ser raonable.

Sant Antoni de Vilamajor ha aconseguit un disseny de poble més equilibrat que Sant Pere, per moltes raons que ara no analitzaré, però que en bona part s’ha fet aprofitant els propis dèficits de Sant Pere.
Tot més sostingut, el creixement poblacional de Sant Antoni ha de continuar en taxes similars a les de Sant Pere, i per tant Sant Antoni, com es pot comprovar en les darrers anys, està revitalitzant la seva oferta comercial, cada cop més abocada a una diversificació i complementació, recuperant en part els dèficits que també acumula.

És indubtable que el creixement previsible de la població de Vilamajor (que actualment té un total de més de 9.000 habitants) ha de veure’s acompanyat d’un creixement paral·lel de l’oferta comercial.

Amb això, l’increment de l’oferta comercial que, d’acord amb la proposta anteriorment formulada, s’ha de generar a Sant Pere, no ha de significar un impacte gaire negatiu a Sant Antoni, per quan pràcticament equival, pel que fa al nucli principal, al creixement esperat d’aquest i del Veïnat de Can Derrocada. No resulta per tant, als nivells plantejats, una amenaça per a Sant Antoni, que també creix en població.
Cal tenir en compte que els estàndards indiquen una mitjana de 1-1,2 m2 de superfície comercial per habitant, amb la qual cosa cada any hauria que generar uns 600 m2 de nova superfície comercial a Vilamajor, en correspondència amb els augments de població.

Crec fermament que Sant Pere no pot renunciar a ocupar el lloc que li correspon en el context de Vilamajor, i el comerç ha de ser també un element a reposicionar.

No es tracta d’invertir els papers amb Sant Antoni, sinó de reequilibrar-los, assumint l’avantatge que ens porta, llarga, assumida i merescuda.

Es tracta de què Sant Pere pugui a l’ensems aprofitar el desenvolupament de Vilamajor fent del comerç un element estratègic per a fixar llocs de treball interns i afavorir el desenvolupament econòmic equilibrat (que s’ha de basar lògicament en els serveis): és ara l'hora de Sant Pere.

Si Sant Antoni està en el baricentre de Vilamajor, no és menys cert que Sant Pere compta en els seus límits amb un centre territorial en l’eix longitudinal de Sant Antoni i a l’hora es centra en l’eix transversal dels veïnats de Llevant i de Ponent.

Al gràfic següent es remarca, amb el cercle blau, aquesta àrea. Aquesta zona té un especial interès posicional als efectes de les dotacions supramunicipals de Vilamajor, doncs representa l’espai de major centralitat dels dos municipis:
Certament i en el seu dia ja ho vaig proposar, aquesta àrea està cridada a ser una referència per a aquests tipus d’equipaments, als que Sant Antoni ja hi ha aportat el seu CAP.
Fins i tot vaig suggerir (era a finals de 2005) i defensar-ne la ubicació del nou IES Vilamajor, que té totes les caracterìstiques d'idoneitat per ubicar-se en aquesta zona.
De fet, es tracta de tota una franja que queda limitada per la intersecció de la carretera BP-5107 amb el límit del terme municipal, i s'estèn en horitzontal seguint aquest límit de terme fins la BP-5109. Aquesta franja serveix també com protecció de l'espai lliure i agrari que s'enfila cap el cementiri i La Força, tant maltractat en els plantejaments de l'antic POUM. (La previsió de fer-hi també eventualment una benzinera -ajustada- és coherent amb l'idoneitat supramunicipal de l'espai).

He defensat i defensaré que aquesta àrea del municipi de Vilamajor inclogui també, una dotació d’equipaments comercials de dimensió convencional que, juntament amb altres equipaments supramunicipals constitueixin un nucli de serveis agrupat, que en l'àmbit comercial es situi en la línia dels “mercats a cel obert” tant propis del comerç tradicional dels nuclis urbans dels pobles de Catalunya: no hi ha cap zona a tot el terme municipal amb unes propietats tant adequades, per al comerç i altres equipaments, que pugui equiparar-se.

Val a dir que aquesta proposta ja va ser ridiculitzada i denostada per l’anterior redactor del POUM en la primera reunió davant el Consell de Poble, ja fa dos anys, al novembre del 2005, fent servir com únic argument les referències a un altre model que no té res a veure. (No obstant, els mateixos redactors, van aprofitar la idea, destroçant-la, creant una franja vertical a Can Son que s'enfilava fins Quatre Camins!)

L'avaluació de la superfície comercial és en aquesta zona indeterminada, tenint en compte que estaria cridada a absorbir part del consum dels veïnats de ponent i també del propi Sant Antoni de Vilamajor. Dependrà només de la superfície disposable, sempre en una franja paralel.la a la carretera.

En cap cas plantejo, com no ho faig en cap altra cas, un model com el què podem trobar en moltes ciutats, un "centre comercial" -hiper- sinó una plaça, un mercat artificial, en forma de “village”, més en sintonia amb l’honorada Plaça Porxada de Granollers: una plaça central, diàfana, envoltada de petits comerços individuals de planta baixa i en algun cas pis, amb estètica i materials constructius propis de l’ambient tradicional dels nostres pobles; una nova Sagrera adaptada als temps actuals, funció que el nucli central ja no pot assumir més que per als seus propis veïns.

El centre obert de la plaça serviria a l’ensems per ubicar-hi un mercat setmanal i per al desenvolupament de tota una sèrie de manifestacions populars a l’aire lliure (exposicions, fires, concerts, artesania, ...).
No es tracta d’un equipament aïllat, sinó d’una part d’un espai social multifuncional que cal explotar, d’un nou baricentre de serveis i equipaments situat al bell mig de Vilamajor. Una nova funció que complementa, i no contradiu, la resta d'emplaçaments plantejats.

Si malgrat aquesta finestra a l'aire nou, a la innovació i al progrés, hom resol la qüestió amb una dotzena de locals a l'eixample que s'ha de fer, es relegarà Sant Pere de Vilamajor a no participar del protagonisme històric del seu propi desenvolupament. I el temps no juga a favor.

El millor aval per a aquestes propostes serà sense dubte que des de Sant Antoni de Vilamajor s'alcin veus en contra -i pressions- per a què el comerç de Vilamajor no es reconstrueixi en els termes i amb els objectius que plantejo.
Quant més forts siguin els moviments en contra des de Sant Antoni, tanta més idoneitat li donaran a aquesta proposta
.

Ara és el moment de Sant Pere de Vilamajor; el creixement de Vilamajor no pot continuar basant-se en l'aprofitament que en fa Sant Antoni. I no es tracta de competir, sinó de repartir més equitativament.


Reste d'articles de la sèrie:

Introducció: Reconstrucció i competitivitat del comerç a Sant Pere de Vilamajor

Primera part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (I): reequilibri quantitatiu

Segona Part: Reconstrucció del comerç a Vilamajor (II): el comerç de proximitat

(Si voleu tenir tots els articles de la sèrie en un sol document integrat, podeu demanar-ne un exemplar a SPVilamajor).

Planificació urbanística i mobilitat

La dispersió territorial dels nuclis de població és una de les característiques principals del nostre municipi. L'altre característica singular, a efectes de mobilitat és un repartiment molt irregular entre els llocs de treball fixats al municipi i la ubicació dels centres de treball de la població laboral resident a Sant Pere de Vilamajor. Aquestes dues circumstàncies tenen un efecte multiplicador sobre el nombre de desplaçaments diaris de la població de Sant Pere de Vilamajor, i que explica que el municipi tingui un dels índexs de motorització més alts de Catalunya, 820 vehicles per cada mil habitants. 7.000 vehicles es mouen diàriament per Vilamajor, als que cal sumar els derivats de l'activitat econòmica que atrau desplaçaments exteriors. Insostenible per a un municipi com el nostre. No tractaré ara la situació del transport públic, ni tampoc la solució que ens proposen d'anar amb bici a tot arreu. Per bé que siguin messures que cal abordar seriossament, cal atacar en primera instància l'arrel del problema: el perquè de la mobilitat. Convencionalment són tres els aspectes que més incideixen en la necesisitat de desplaçaments privats: - Els desplaçaments residència-treball, - Els desplaçaments residència-estudis, - I els desplaçaments residència-aprovisionament. En cap dels tres focus de desplaçaments disposem d'uns mínims estudis que permetin analitzar el fenòmen, fet sorprenent en ser un problema visible i quan tant es parla de "sostenibilitat". El primer grup de desplaçaments, tenint en compte la insuficient dotació de llocs de treball fixats en el municipi i què diàriament entren a treballar des de fora centenars de persones a l'hora que molts altres marxen a treballar fora de Sant Pere, només es pot reduïr reequilibrant els llocs de treball, és a dir, fixant nous llocs de treball aptes per a la població de Sant Pere, en especial per al jovent. La planificació del municipi requereix en aquest sentit una provisió d'àmbits espacials per al desenvolupament d'activitat económica autóctona, ben comunicats i disposats, així com una adaptació del model estructural d'aquestes activitats. En parlarem en una altre ocasió. Pel que fa als desplaçaments per raó dels estudis, aquest té dos segments clarament diferenciats: el de la població infantil i adolescent, quines necessitats han de ser cobertes en el territori (CEIP's i IES), i el segment universitari, aquest òbviament d'impossible solució. En aquesta matèria, i ajudat pel creixement demogràfic, els equipaments docents del municipi s'estan reequilibrant. No obstant, hem heretat uns emplaçaments gens adequats per als equipaments docents, i ara, com mínim, el plantejament de la ubicació del nou IES Vilamajor té la virtut de contemplar les qüestions de mobilitat com un aspecte de primer ordre. Però a més a més, Vilamajor ja té prou entitat i necessitats per plantejar molt seriossament la creació d'un centre de formació professional, d'extrema importància per a la població juvenil i per a la fixació de llocs de treball d'aquesta població. El tercer bloc de mobilitat obligada és el referent a l'aprovisionament familiar. En aquest, Sant Antoni de Vilamajor apareix com un municipi compacte per a la major part de la seva població pel que fa als egment més important: el comerç de proximitat. Ben al contrari, Sant Pere de Vilamajor, en no tenir comerç (està a la cua de Catalunya en superfície comercial per habitant) força la seva població a proveïr-se a l'exterior, singularment a Sant Antoni i Cardedeu. En una visió supramunicipal, amb una població resident a Vilamajor que ja supera les 10.000 persones, amb puntes de fins 12.000 persones, una part substancial del comerç no habitual també podria estar coberta sense forçar desplaçaments exteriors. Una estimació raonable dels desplaçaments estalviats amb una planificació urbanística correcta i moderna que contempli el comerç, significa un estalvi mínim de 2.000.000 de kilòmetres a l'any en vehicle privat, que equivalen a un estalvi d'emissió de 300 tones de CO2. Cap altre projecte pot significar una aportació singular d'aquesta magnitud per a la sostenibilitat.
Aquest plantejament del comerç, es tracta en aquest article. Deixant la planificació urbanística, per últim, i com un alt preu de la mobilitat, estan els desplaçaments per oci, fonamentalment del jovent i en els caps de setmana. S'ha de crear un transport públic per a l'oci del cap de setmana, porta a porta, per als més de 1.000 nois i noies de entre 20 i 29 anys que viuen a Vilamajor.