(Alguns) Vigilants de Vilamajor

No hi ha dubte que milers de vehicles circulant per les principals vies de Vilamajor propicien un augment de la indisciplina dels conductors. Per això, des de fa algun temps, l'autoritat municipal de Sant Antoni s'ha equipat amb un nou instrument: el coordinador de vigilants.

Qui més qui menys s'ha topat amb la nova manera de fer dels vigilants municipals de Sant Antoni: és obra del seu últim fitxatge, "el coordinador".

Poca broma, és 1er. Dan de Karate de l'escola Shito Ryu per la Federación Española de Karate, i té família lligada a la seguretat privada.
Va participar en els Jocs Mundials de Policies i Bombers al 2003, quan era Policia Local de Parets. També ha estat Caporal de Policia Local de Llinars, on va regentar una escola de karate.

Sap algú perquè ha acabat com vigilant municipal a Sant Antoni de Vilamajor...?

Un vigilant, que ho sapigueu, no és un Policia, i per tant la Llei no li atribueix més veracitat en els seus testimoniatges que la que tindria -si ho és- un funcionari públic, i sempre dins de les tasques estrictes de la seva funció, que són moltes menys de les què ens pensem. No poden portar armes.

Per accedir a la plaça de Vigilant només es demana el Certificat d'Escolaritat, i un examen general; cap coneixement de Lleis, ni tant sols del Codi de Circulació.

A diferència de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra i dels Policies Locals, els Vigilants no són reconeguts com Agents de la Autoritat.

Però el "sherif" s'ho creu...

L'uniforme és tant sols un signe visible d'autoritat, d'una autoritat que, a diferència del poder, s'ha de guanyar, com el respecte.
Quan un servidor públic pretén posar el públic al seu servei, deixa de respectar la gent i només li queda l'uniforme per exigir l'autoritat que ha deixat de tenir.

Més informació: Vigilants i Policies

Breu història de Vilamajor

Text i dibuixos: Higini Herrero i Baró, Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.

Fa molt i molt de temps, quan l'Imperi Romà es va expandir per la península Ibèrica, es van implantar a la zona del Vallès en petites vil·les romanes. Aquestes vil·les eren centres de producció agrícola i per optimitzar-ne la producció van parcel·lar tot el territori mitjançant unes malles rectangulars que han donat forma als camps actuals.

Al terme de Vilamajor (Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni) hi havia set viles, de les quals, la més gran era Vilamajor (actual nucli antic de Sant Pere). Vilamajor era un petit nucli de cases al voltant d'una petita esglesiola dedicada a Sant Pere. Les construccions eren molt modestes, fetes en còdols de riu i material proper. Abundaven els camps de lli, els cereals, la vinya i l'aigua.

Al segle XI, la casa comtal de Barcelona, construí un magnífic palau a Vilamajor. Era un palau de repòs, a mig camí de Barcelona i Girona, i s'hi hostatjaven ambaixadors, cavallers, mercaders i la Cort de la corona Catalanoaragonesa. El Palau Comtal era d'unes grans dimensions, constava de diverses torres de defensa, una imponent torre mestra, una gran sala noble, molins, ferreries, fargues, grans estables i diversos recintes emmurallats. La construcció del castell es va fer amb pedra rogenca portada de fora de la contrada, cosa que encara feia ressaltar més el castell. La imatge de la Vilamajor fortificada va fer que la gent l'anomenés "La Força".

L'esplendor de Vilamajor va ser molt important, sent la vila més poblada del Vallès. Hi havia mercat, on els pagesos de les masies veïnes hi venien els seus excedents i els mestres d'oficis oferien els seus serveis. L'arribada de grans personalitats donava renom al poble; i l'activitat al castell era frenètica. L'arribada d'ambaixadors musulmans obligava fer un menú especial sense porc, o les visites de la reina Peronella feien anar de corcoll a tota la Cort. El 1157, la reina infantà el seu hereu i futur rei de Catalunya i Aragó, Alfons I, el Cast.

El més de maig de 1448, un fort terratrèmol va afectar a Vilamajor i a la resta del Vallès. Tot va començar a tremolar i les construccions a desplomar-se. Tan intens fou aquell desastre que s'ensorraren totes les cases de Vilamajor, així com el castell i altres de la rodalia, com el castell vell de Llinars o el Castell de Montclús de Sant Esteve de Palautordera.

Només la gran torre mestra, la imponent torre roja, restà en peus. La casa reial catalana decidí no reconstruir el castell. Aleshores, els vilatans van començar a reconstruir les seves cases i masies aprofitant les belles i ben tallades pedres procedents del castell. El 1553, el Govern del Principat prohibí als pagesos de Vilamajor emprar les runes del castell si no eren per a construir una nova església dedicada a Sant Pere allà mateix on hi havia el Palau Comtal.

El 1604 s'acabà la construcció de la nova i actual església gòtico-renaixentista de Sant Pere i es feu el trasllat del Sant de l'antiga i rònega esglesiola romànica que es trobava al costat.

Malgrat la prohibició de fer servir les pedres rogenques del castell, els vilatans van aixecar de les runes de les velles masies, noves i magnífiques construccions amb material del castell. Per aquest motiu trobem per tota la contrada carreus, arcs i finestres d'una qualitat tan extraordinària independentment que els propietaris de les masies fossin grans propietaris o modestos jornalers.

Vilamajor va deixar la seva època d'esplendor medieval i es va anar ruralitzant més i més.

Durant el segle XX, i més a partir dels anys 1960 i 1970, el poble de Sant Pere de Vilamajor experimentà un fort creixement; tant al nucli com a la resta del municipi amb l'aparició de grans zones urbanitzades. Part d'aquestes noves edificacions es realitzaren indiscriminadament a l'antic nucli de La Força de Vilamajor.

Amb l'entrada del segle XXI, ha sorgit una forta voluntat popular per protegir i valorar l'antic nucli de La Força de Vilamajor. Ara el relleu el tenim nosaltres.

S.O.S. jovent

En els darrers 5 anys (2001 a 2006), la població empadronada(*) ha crescut de quasi 900 persones, passant de 2.720 a 3.578. Aquest fort increment, en línia amb el sofert al 2007 (la població empadronada a setembre d’enguany és ja d’unes 3.900 persones), s’ha degut sobretot a la immigració de persones d’entre 35 i 49 anys, que propicien naixements posteriors i que generalment s’acompanyen d’infants menors de 12 anys.

(*) Els padrons de població es refereixen a 1 de gener de cada any.

L’explotació de la piràmide demogràfica i de la seva evolució, ens dóna dades molt interessants, com que les que tractem a continuació.

Al 2006, la taxa de dependència (persones que depenen de la població activa, és a dir, joves menors de 15 anys i persones majors de 64, respecte la resta de la població) era del 46,2: un 46,2% de la població de Sant Pere depenia de la població activa.

Al 2001 aquesta taxa era només del 42,6.

Nogensmenys, la degradació de la taxa de dependència no es déu a l’envelliment de la població, sinó, com s’ha indicat, a la immigració de persones joves que potencia l'increment de menors.

En efecte, si mirem la taxa d’envelliment (persones majors de 64 anys respecte el total de la població), aquesta dada s’ha mantingut pràcticament constant en els darrers cinc anys (era del 12,2% al 2001 i del 12,3% al 2006), nivell que es pot considerar molt bó.

Gaudint del cicle demogràfic rejovenut amb la immigració, la població de Sant Pere no s’ha ressentit gens d’un augment de l’envelliment a curt termini.

... Però les dades a llarg termini són més preocupants.

La taxa de reemplaçament mesura la proporció de població jove que substituirà la pèrdua de població que s’envelleix (població de 20 a 29 anys respecte població de 55 a 64 anys). A Sant Pere de Vilamajor aquesta taxa era al 2001 de 155,1, mentre que al 2006, la taxa s’ha degradat fins 113,5. A Sant Antoni de Vilamajor la taxa es manté en 156,1.

En efecte, la població activa (persones entre 16 i 64 anys), ha passat del 71% al 2001 baixant fins el 67% al 2006.

Dit d’una altre manera, ben aviat, la població jove de Sant Pere de Vilamajor no compensarà l’envelliment esperat de la població.

Abans del 2020, la població major de 65 anys probablement es duplicarà respecte les dades actuals, arribant a la quarta part de la població total. Amb l’expectativa de què en aquest termini s’esgoti el model de recanvi demogràfic que ens ha proporcionat la immigració en els darrers anys, la taxa de dependència a Sant Pere de Vilamajor probablement es situarà al voltant del 60%, és a dir, només un 40% de la població estaria en edat considerada dins de la població activa, amb un perfil molt proper a les ciutats agòniques demogràficament parlant.

La única direcció assumible (n'hi ha d’altres més arriscades) és sense dubte fixar la població jove, a tota costa, urgentment. I per això és imprescindible a Sant Pere de Vilamajor, desenvolupar decididament tres categories de polítiques, indissociables:

1. Polítiques d’habitatge, que permetin l’accés de l’ordre de 200 joves en els propers 10 anys a un habitatge en condicions assumibles per al seu estàndard (el nou POUM deixa l’habitatge de protecció oficial –i no només per a joves- clavat per al futur en uns 50 habitatges).
2. Polítiques de benestar, que permetin el confort, el lleure i la vida social del jovent de Sant Pere de Vilamajor, necessaris per a consolidar aquesta capa de població i crear poble.
3. Polítiques de promoció econòmica, que permetin desenvolupar nous llocs de treball a Sant Pere, qualificats adequadament per als nivells socio-formatius del nostre jovent (el d’ara i del que puja).

Està bé invertir recursos per a la població infantil. Està bé desenvolupar polítiques decidides a favor de la gent gran. Però no assumir la necessitat de què des d'ara fins d'aquí uns anys fixar jovent en el nostre municipi, és una necessitat prioritària en la vessant de comunitat social, deixarà Sant Pere de Vilamajor fora del progrés en el futur: una ciutat dormitori i residència per a la tercera edat.

Amb aquesta perspectiva, potser caldrà anar pensant en tornar a ser una vil.la d’estiuejants...

Lleigiu també:

• El forat demogràfic
• Que n'hem de fer del jovent?
• Ja som 4.000 !

Arxiu fotogràfic de Can Derrocada

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

• L’ocupació permesa es reduirà en un terç a les parcel·les de més d’un 30% de pendent, i en una meitat a les parcel·les de més de 50%. Les parcel·les amb pendent superior al 100% es consideraran inedificables. (Article 84.2.b.a). L'ocupació es mesura per la projecció horitzontal de tot el volum de l'edificació.
• A les parcel·les amb pendent en les quals sigui necessari modificar el nivell natural del terreny, només es podran crear plataformes d’anivellació que no sobrepassin 1,5 metres per sobre o 2,2 metres per sota del nivell natural del llindar. (Article 84.2.b.c).
• Les plataformes d’anivellació a l’interior de les parcel·les (a excepció dels soterranis), s’hauran de disposar de manera que no sobrepassin els talussos ideals de pendent 1:3 (altura:base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als llindars. Els murs que sorgeixin de l’anivellació del terreny no podran assolir, en cap punt, una alçada superior a 1,5 metres per sobre de la cota natural del llindar, ni una alçada superior a 2,2 metres per sota de la cota natural del llindar. (Article 69.bis).
  

On és la parcel.la? (*)
(*) El pendent mínim és del 43,3%, el pendent màxim del 60,6% i el pendent al mig del 60%

El pendent del terreny és -era- aproximadament del 45%

Quantes plantes tenen els següents edificis?

(Encara hi ha una altra planta, tapada per l'alzina surera)

Diuen les Normes Urbanístiques de Sant Pere de Vilamajor:

Art. 84.2.a)- Alçada reguladora: Planta baixa + 2 pis = 9,15 metres.
Art.135.12-A les edificacions aïllades l'alçada reguladora es mesurarà des de la cota del paviment de la planta baixa.
Art. 133.5- Serà planta soterrani tota aquella que no sobresurti més d'un metre per sobre del nivell de terres definitiu.
La part o parts de la planta soterrani que sobrepassi aquesta alçada d'un metre seran considerades a tots els efectes com planta baixa.

Pròximament... noves postals de Can Derrocada

Hisenda municipal: Qui vol un gual de franc!

Llegeixo als pressupostos municipals de 2007 que els ingressos municipals d'enguany, per tinença d'un gual, són de 550,- Euros, per a tot l'any.

Consulto l'Ordenança corresponent, i veig els següents imports (de 2004):

- Edificis privats d'habitatges: 10,50 Euros/any.
- Locals d'activitats: 30,50 Euros/any.
- Garatges i tallers de reparació: 200,- Euros/any (no n'hi ha ni un).

Coneixent els preus que es paguen en altres poblacions, el preu que es paga a Sant Pere de Vilamajor resulta absolutament irrisori. A la vista de l'import pressupostat, deuen ser tot just una trentena de guals els que paguen la taxa.

Imports anuals per taxa d'entrada de vehicles
Ajuntaments de Barcelona de menys de 7.000 habitants
Any 2002

Notes: L'eix d'ordenades indica la quota anual, en Euros. En blau: guals particulars. En vermell: guals de locals comercials.
Font: Associació Catalana de Municipis

No soc gaire amant d'engrossir les butxaques de les Hisendes amb impostos pels que no obtinc cap servei concret específic, però la de gual es tracta d'una taxa, és a dir, del pagament d'una quota de preu per a la utilització d'un element de titularitat pública.

Soc conscient de l'alt cost que representa per al nostre municipi la urbanització dispersa que ell mateix ha creat, i per això reconec que, d'una o altre manera, viure a Sant Pere no pot resultar tant barat com fer-ho en altres llocs. Però, no només és més barat, sinò que a més està a preu de saldo! (mireu si no el què pagueu de Contribució per un xalet amb parcel.la de 1.000 m2 que si el venguessiu us n'en donarien com menys 80 quilos).

En sembla encara més irrisori, no obstant, que es cobri només 30 Euros per a la càrrega i descàrrega als locals d'activitats.

Per tot això crec i demano, assumint el risc de resultar criticat:

a) Que es reformi la Ordenança de Guals, tot i sent del 2004, aplicant una fórmula de coeficients multiplicatius de:
- Preu base.
- Tipologia dels usuaris o de les finques a les què s'accedeix.
- Factor d'aprofitament per horaris i calendari d'utilització.
- Categoria del carrer.

b) Que tothom qui tingui un gual pagui la taxa de gual (que ningú es queixi quan no pugui entrar a casa seva per tenir un cotxe aparcat a l'entrada del seu garatge).

c) Que el preu resultant, atenent la majoria de casos, sigui com menys de 30 Euros/any (import que continua sent irrisori).

d) Que s'estableixi un calendari progressiu per elevar l'import mig de la taxa a valors més adequats als temps -difícils- que vivim.

c) Que, per l'Ordenança, es vinculi la taxa de guals al manteniment de les voreres del municipi i a la neteja viària dels carrers, així com a subvencions a la instal.lació del mercat en la via pública.

d) Que, per als habitatges unifamiliars aïllats i adosats (que tenen obligació de tenir com menys una plaça d'aparcament interior), la quota resultant s'inclogui com suplement de l'IBI. (Així la gestió serà molt més eficient i ens estalviarem les plaquetes, que costen més que la taxa).

e) Que es revisi la taxa de gual per a tots els establiments comercials, industrials i de serveis que en gaudeixin.

550 Euros a l'any em semblen ridículs, deu costar més tota la operativa administrativa de recaptar-los.

Si el nostre Ajuntament disposa de més diners, i com aquests, justament obtinguts, més retorn en tindrem tots plegats, i d'això no en pot ningú tenir dubtes. L'Hisenda municipal necessita un respir, per poc que sigui ...

I que consti que no cobro comissions ni dec favors.