Darreres entrades:

18/6/07

Lectures per a la reflexió

A continuació transcric dos textos d'especialistes autoritzats, en relació amb el tractament del model urbà dispers com el què tenim a Sant Pere. Tant de bo aquestes consideracions tinguin reflex apropiat en el POUM que hem d'acabar.

Sens dubte, el gran repte de futur per les ciutats i els territoris de Catalunya serà repensar l’escenari dispers que ha resultat del procés d’urbanització per a intentar introduir-hi elements de diversitat i complexitat.
L’absència de densitat no necessàriament ha de portar a la simplicitat i a la reducció dels atributs urbans; l’absència de densitat no ha d’implicar la renúncia per part de la planificació territorial a dotar de complexitat urbana els paisatges dispersos i les relacions socials que aquests tradueixen.
És del tot necessari que la política territorial vetlli per les ciutats compactes existents; miri de reforçar les seves funcions; i garanteixi la permanència tant de les seves estructures socials com de les seves característiques físiques i morfològiques. Però també és igualment veritat que aquesta direcció estratègica deixa de banda la munió d’espais urbanitzats de forma dispersa que ja formen part d’un tot territorial força integrat en termes funcionals. Un territori on, segurament, les receptes d’intervenció tradicionalment testades sobre la ciutat densificada no són vàlides. Un territori que, a hores d’ara, resta sense projecte des del punt de vista del planejament; i sense discurs pel que fa al disseny urbanístic d’elements urbans tan bàsics com, per exemple, l’espai públic.

Fer ciutat de la urbanització, conferir a la transformació física del territori els continguts socials i culturals de la ciutat seran condicions obligades per pensar un futur urbà fet de presents sense densitat.

(La urbanització dispersa i el model de territori. Tesi Doctoral, UAB).
_______________________________________________

El reforçament del caràcter polinuclear del model d’implantació urbana requereix crear noves centralitats en les trames de baixa densitat mitjançant la introducció d’activitats adients i la proposta de densitats més altes en àrees determinades.

(Els costos ambientals dels models urbans dispersos. Salvador Rueda. Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona).

17/6/07

Les deslocalitzacions d'activitats empresarials a Sant Pere de Vilamajor

Sembla poca cosa, però el nostre POUM -ja de la família- a mig fer, deslocalitza dues de les activitats empresarials de tota la vida: Pinsos Picart i Eugassada Juanola. Envoltades de comanxes, aquestes activitats tenen els dies comptats.

Hereves de la tradició, sucumbeixen ara al benestar que consolida edificis per a persones al seu costat. Ambdues tenen en comú les arrels ramaderes del nostre poble. I ara, molesten al "progrés".

Haig de dir que no m'agrada una fàbrica a vegades pudenta al mig del nou poble, i que els animals al costat d'una llar d'infants i potser d'un CAP és anacrònic. Pero quan tanquin les portes en Juanola i l'Icart per a ells no crec que s'obri la finestra al futur.

Ells ho sabien, tothom ho demanava, era una crònica anunciada, però per més que hagi de ser així, em sento molest.

No es pot maltractar una indústria que ha donat i dona tants jornals a tantes famílies del nostre poble. No es pot maltractar l'eugassada mentre a boca molla ens enorgullim del medi natural i de la tradició del nostre estimat poble. No és just, és irresponsable.

Llocs de treball estan en perill, una porta al Montseny es tanca. És això i no res més el que un POUM ha de procurar?

Tant se val el que pensem: tenim l'obligació de buscar-hi continuitat, i més quan no anem especialment sobrats d'esperit emprenedor.

En Picart i Juanola tancaran, n'estic segur, i els perjudicats, amb ells, pensem el que pensem, també serem tots plegats. El POUM continuarà en el seu descrèdit, per a mi, si no reconstrueix allò que no queda més remei que eliminar.

Hi tenim tot el dret, però també assumim responsabilitats.

Quanta inconsciència quan hom pensa que de res es poden queixar, que amb això els farem rics. Hi ha molt més que diners darrera d'aquestes activitats; vides dedicades, compromís amb l'aventura empresarial, i no tenim dret, sense responsabilitat, a agafar un plànol i decidir que l'un i l'altre, per més que rics, hagin de plegar, sense més, per no res.

14/6/07

Estandàrds urbanístics

(1) Reial Decret 304/1993 (Estat espanyol)
(2) Decret 344/2006 (Generalitat de Catalunya)

12/6/07

Processos participatius

Dos interessants documents de l'Observatori Internacional de Democràcia Participativa:
Així com el diagnòstic previ realitzat a Sant Celoni.

Els clàssics:
El reglament general de Castelldefels, que no m'entusiasma, però és una complerta referència:
- Consell de Ciutat
- Consells Territorials
- Consells Sectorials

I alguns exemples més:
O també el Reglament de Participació de l'Ajuntament d'Arenys de Munt: per començar.

En tenim un tip d'exemples i models, i bé serveixen, adaptats, per a Sant Pere de Vilamajor: tot, o quasi tot, ja està inventat pels què han començat molts anys abans que nosaltres.

Ens hi posem?

8/6/07

Mapa de Sant Pere de Vilamajor, 1921

(Cliqueu sobre la imatge per agrandir-la)

7/6/07

Les 10 coordenades per a la revisió del POUM

1- Planificació d'equipaments i ubicació en el territori:
- Zona industrial
- Àrea de serveis mancomunats
- Espai comercial
- Equipaments als veïnats i al nucli principal
2- El Parc Natural del Montseny
3- La Riera de Vilamajor
4- Disseny dels veïnats (els "barris")
5- El nucli principal:
- Els eixamples
- El casc antic: La Força
6- Comunicacions i vialitat en general
7- Les deslocalitzacions:
- Picart
- Juanola

8- L'Espai natural dels Torrents
9- Normativa urbanística de detall
10- Estratègia de posada en marxa

Articles relacionats:

1/6/07

I ara en volen dir "barris"

Una de les novetats del POUM que s'examina al setembre, després d'haver suspès el curs al maig, no és urbanística, no; és terminològica.

L'Avantplà, l’únic document fins ara donat a conèixer, parla de Sant Pere de Vilamajor - com una abstracció-, sota la denominació de "ciutat": mai apareix cap altre denominació. I dels diferents nuclis de població, aquest document els rebateja i els anomena "barris".

Només cal, si es tenen dubtes, mirar qualsevol diccionari terminològic per apreciar que ciutat és un nucli de molts milers d'habitants (en la regulació legal, 50.000), i que barri es una part d'un nucli estructurada i sentida com un tramat propi pels seus habitants.

Ni Sant Pere de Vilamajor és una ciutat ni els nuclis de les urbanitzacions en són barris (en tot cas, seguint el fil, serien simplement "barriades").

És doncs manifestament inapropiat referir-se a aquestes denominacions en parlar de Sant Pere de Vilamajor, però no tindria major importància si de sota no s'amagués un subtil concepte intencionadament equivocat, que ens volen fer veure per justificar un determinat model per a la nostra vila.

Sant Pere de Vilamajor és tot el contrari d'una trama urbanitzada compacte, ja ho coneixeu prou: és un discontinu de nuclis que ni els disseminats poden compactar. És més no hi ha ni un sol vial en condicions què, més enllà de la carretera tangencial, uneixi els nuclis, tret de Can Derrocada respecte el principal. El nucli principal, l'autèntica i malograda vila, no constitueix per a res el centre urbà, entès com social, del municipi, per més que segresti els equipaments d'obligada utilització.

Un barri no es pot entendre separat per camps a varis quilòmetres del centre d'una vila. Un barri no es pot entendre sense més que un equipament social, de mostra, en cada indret. Un barri no es pot entendre si no disposa de tots els elements que permeten als seus habitants cobrir mínimament les necessitats bàsiques que determinen la seva evidència.

Sembla que a més d'un li surt urticària quan parla d'allò que són: urbanitzacions, és a dir conjunts d'edificis plens de persones, simplement. Els records del passat, com fantasmes, venen a ser tapats amb aquesta nova terminologia per fer-nos aparentar que som un poble articulat i ben estructurat socialment.

Deixar-nos dir "barri" és admetre la concessió de no ser-ho sense que ningú s’avergonyeixi.

Posats a viure en un poble, jo també vull viure en un barri, en un barri que, de proximitat, em proporcioni tots els serveis que necessita qualsevol ciutadà coberts a una mínima distància, a peu. Jo també vull, posats a viure en un poble, que els meus fills puguin anar a escola amb bici, que tinguin un esplai prop de casa. Vull un barri amb botigues a prop on anar a comprar allò més bàsic de cada dia, un bar on seure amb els amics a fer el vermut els diumenges, un lloc on veure jugar la mainada ...
Ara, que no tinc res, que al meu voltant només hi ha cases i natura malograda a canvi de totxanes, on es rebenten barrancs per posar-hi piscines, on s'aplana la natura per allò de tenir un "terrenyet" -tant se val les normatives-, no me'n sento d'un barri, no em poden fer creure que estic en un barri.

Certament, vivint aïllats en les reserves d'antic estiueig, si que hem creat identitat de pertinença, cadascú en el seu, a un nucli, diferent l'un de l'altre, com passa en aquelles valls del País Basc: tothom busca sentir-se d'algun lloc, i se n'acaba sentint del lloc on viu.

I habillat d'aparent virtuositat, el POUM, fent-nos creure allò que no és, desisteix de teixir poble, de tenir barris, arramba amb tot el que pot per centralitzar el nucli, generant amb això, no pas un equilibri sinó simplement onades migratòries de matí i capvespre, un gran parc temàtic d'equipaments i serveis, que, més que equilibrar, paradoxalment aconsegueix tot el contrari: reforçar els desequilibris. (No serà que tot plegat només és dotar d’al·licients perquè la gent visqui al nucli?). Els barris servim per donar carta de naturalesa al nucli; certament, potser es tracti només de vestir d'alguna manera la competència deslleial que es vol fer amb el nucli principal, procurant que, com sempre, el nucli pugui aprofitar-se de la perifèria.
No, de cap manera es pot entendre que la interrelació del centre i perifèria no tingui dos sentits.

Que ens proporciona el POUM als barris? Com és que després de 35 anys, la planificació urbanística no fa ja cap revisió per als "barris"?

No ens enganyem: amb el caramel de l'institut i la dubtosa oferta d'una residència d'avis, el POUM mira només el melic del nucli principal; el POUM no fa res per al 85% de la població del municipi. Res. Els de la "perifèria" hem estat sempre tractats com ciutadans de segona... residència, i aquest POUM no ho canvia.

La vil·la que va apostar per un model, obsolet, insisteix ara en consolidar-lo per sempre més, ara que ja no hi ha més terrenys per vendre'ns, blindant el nucli principal de les tribus de les urbanitzacions amb els equipaments per a hostatges.

La renúncia expressa del POUM a convertir el meu veïnat, i tots els altres, en barris, és una gran hipocresia, és enganyar confonent amb paraules allò que no es pretén amb fets.

Interessant, si no ho heu fet, llegir l'article "Lectures per a la reflexió": no és banal.