Aviat farà un any, el 31 de maig, en una de les exhibicions del nou govern municipal, el Ple de l'Ajuntament (bé, no gaire ple, doncs només estaven els membres del govern) va "declarar" la nul.litat de ple dret de la participació de l'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor com a membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
Quan una Administració -com és el cas- vol declarar la nul.litat de ple dret d'una acte administratiu, és perceptiu el Dictamen vinculant d'un òrgan consultiu superior, en el nostre cas de la Comissió Jurídica Assessora, de la Generalitat de Catalunya.
Per això, el nostre Ajuntament va remetre l'expedient a l'esmentada Comissió, en data 26 de setembre.
El 7 de febrer de 2013, la Comissió emet el seu Dictamen 57/2013, en el què corrobora les tesis dels escrits d'al.legacions que, contra els fonaments jurídics sostinguts pels tècnics de l'Ajuntament, es van desatendre en el ple del 31 de maig de 2012.
La Comissió refrenda, una per una, les meves personals al.legacions presentades en un document de 15 pàgines que en el seu dia vaig al.legar a la decisió de l'Àjuntament.
En suma, l'alta Comissió denota i conclou el següent:
Primer: No sembla que s'estigui en presència d'un cas d'incompetència manifesta de l'Alcalde en participar com membre del Patronat de l'esmentada Fundació, doncs, en conseqüéncia, el municipi té dues solucions: ratificar les actuacions -fetes per l'alcalde- amb intervenció del Ple, a bé renunciar a formar part de l'esmentada fundació, cosa que no ofereix cap dificultat; per la qual cosa fa difícil d'entendre que s'hagi optat per la vía de la nul-litat de ple dret.
Segon: Es dedueix que l'alcalde no va fer cap aportació del dret d'ús de l'immoble de La Rectoria a la Fundació, atès que era un dret que no sembla que l' Ajuntament tingués, ja que, segons s'ha vist, la cessió -segons els documents examinats- la feia directament el Bisbat a través del rector de la Parroquia a favor de la Fundació.
És conveníent tenir present que, segons es desprén de l'expedient, l'antiga Assocació Centre d'Art La Rectoria no era de nova creació, ans al contrari, tenia una certa tradició, fins al punt que sembla que l'objecte que protegia es remuntava als anys noranta í, per tant, cal pensar que, ateses les dimensions del municipi de Vilamajor, era coneguda per tothom.
CONCLUSIÓ: S'informa, en sentit desfavorable, sobre la proposta de revisió d'ofici dels acres adrecats, quant a la participació municipal, a la constitució de la fundació «La Rectoría de Vilamajor, Fundació privada».
Signen el Dictamen les següents persones, tots juristes reconeguts:
- Tomàs Font i Llovet, President,
- Gabriel Capilla i Vidal, Secretari,
- Enric Argullol i Murgadas,
- Ferran Badosa i Coll,
- Mercé Barceló i Serramalera,
- Anna M. Casanovas i Mussons,
- Eladi Crehuet i Serra,
- Joaquim Ferret i Jacas,
- Ángel Garcia i Fontanet,
- Manuel Gerpe i Landín,
- Margarida Gil i Doménech,
- Ma. Jesús Montoro Chinero,
- Isabel Pont i Castejón,
- Susana Sartorio i Albalat, i
- Carles Viver i Pi-Sunyer,
Essent-ne ponent el Sr. Josep-Enric Rebés i Solé.
Si no hi hagués prou amb aquest contundent dictamen (que conté 12 pàgines d'antecedents i fonaments jurídics), en Martí Artalejo en el darrer Ple Municipal del passat 4 d'abril d'enguany, va fer aprovar pel "rodet", la interposició d'un Recurs Contenciós-Administratiu contra la resolució (vinculant) de la Comissió Jurídica Assessora.
També, i no menys interessant, l'Alcalde va fer aprovar dues qüestions tècniques:
a) Dimitir com Patró de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
b) Declarar l'arxiu de l'expedient de nul.litat incoat a partir de l'aprovació del Ple de 31 de maig de 2012.
Basa el sr. Alcalde aquestes decisions, amb la estupefacció dels seus companys de rodet que no entenen res però que tampoc diuen res, en sengles Dictamens encarregats a l'advocat Bernal Cid al respecte, en què aquest jurista conclou en sentit contrari al de la Comissió Jurídica Assessora i, malgrat que els actes d'aquesta Comissió són vinculants, apel.la al dret de qualsevol a acudir als Tribunals, basant-se ni més ni menys en l'article 24 de la Constitución Española, en aquest cas contra el Dictamen de la Comissió davant el Contenciós-Administratiu. A aquest pas, el nostre poble arribarà al Tribunal Constitucional.
Conclou el Lletrat, quedant-se descansat: "No trobant-se ajustat a Dret el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora", és a dir tant com "l'il.legalitat de l'esmentat Dictamen". I tant panxo.
Val a dir que aquest mateix lletrat ja es va encarregar l'any 2008 de dur el contenciós interposat per Pinsos Picart contra acord del Ple donant per caducat l’expedient d’adequació ambiental presentat per dita empresa.
Acceptant com a vàlids els arguments del lletrat, el Ple de l'Ajuntament ha nomenat un regitzell d'advocats i procuradors per "defensar" la causa personal de l'Alcalde. Mai s'havia vist al poble un desplegament d'aquesta mena:
- Lletrat: Juan José Bernal Cid.
- Procuradors de Barcelona: Jaume Moya Matas, Carles Arcas Hernández i Fco. Javier Manjarín.
- Procuradors de Madrid: María Macarena Rodríguez Ruiz, José Luis Garcia Guardia i Consuelo Rodríguez Chacón.
La esperpèntica situació en què s'encona l'Alcalde Artalejo assoleix el grau de deliri quan insisteix -ell i el sr. Bernal- en "l'aportació del dret d’us de l’immoble de La Rectoria que va fer l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en la constitució de l’esmentada Fundació". Ja els ho diu la Comissió Jurídica "el dret d'ús els va atorgar el Bisbat de Terrassa a l'Associació Centre d'Art La Rectoria", i aquesta Associació que es transformà en Fundació, simplement va recollir aquest dret d'ús en la seva acta fundacional. A "Can Roca" acabarà el "delirium tremens" a què s'ha arribat.
De cap manera l'Ajuntament ha cedit mai l'ús de La Rectoria al Centre d'Art ni a la seva Fundació titular:
- Primer, perquè aquest dret ja el va atorgar el Bisbat de Terrassa, que n'és el propietari de ple domini, mitjançant un conveni, altres documents a banda.
- Segon, perquè l'Ajuntament no va aportar cap dret ni assumir cap obligació en la constitució de la Fundació.
No ho volen entendre, no ho volen entendre, no ho entèn ...
Esperpents a banda, notar que des del 13 de juliol de 2011 i fins el 30 de maig de 2012 (o 4 d'abril de 2013), l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha estat membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, a tots els efectes, estant sempre convocat a les reunions i fins i tot assistint-hi -el mateix Martí Artalejo- a algunes de les reunions oficials del Patronat.
Perquè tot aquest enrenou si tant fàcil era, com ho ha estat, dimitir com membre del Patronat?
Sembla talment que el sr. Alcalde sigui la parella de fet de La Raó, i no tolera cap desmentiment al respecte.
En aquest contenciós, la
Fundació, el Centre d'Art, no n'ha sortit guanyadora, doncs és una lluita gens volguda. No és pas una
victòria que ens enorgulleixi, ans al contrari, ens entristeix veure com
la participació desitjable i desitjada del nostre Ajuntament ha estat rebuda amb menyspreu, com si hagués estat un descrèdit per al propi Ajuntament tenir quelcom a veure amb el Centre d'Art. Com si en tingués vergonya, vergonya que no ha pogut justificar davant del Ple, ni de la Comissió Jurídica Assessora i què, a més reparació busca inútilment aconseguir que, d'aquí a uns anys, quan potser ja no sigui Alcalde, el Tribunal Contenciós-Administratiu tampoc li doni la raó.
Ha plogut molt des de què es constituï la Fundació a la què l'Alcaldia no li va faltar temps ni ganes per sabotejar, doncs era obra d'en Llesuy el Defenestrat. Si el sr. Alcalde, en comptes de rabacaneries, s'hagués acostat a les reunions del Patronat sabria coses que ara ignora, i què faran fer el ridícul a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor davant dels Tribunals.
Tot i justificat pel poc arrelament, també ignora el Sr. Alcalde i tots els membres del seu govern, a excepció d'en Joan Bruguera, que des de fa 25 anys (que es celebren precisament el 8 de juny d'enguany), el Centre d'Art La Rectoria té tots els papers en regla per ocupar La Rectoria, i altres actes i documents posteriors no han fet més que ratificar aquest dret, que, ara per ara, només pot conferir, com ho vingut fent, el Bisbat de Terrassa, el seu legítim propietari des de fa segles.
Quan l'immoble sigui de l'Ajuntament ja veurem, però, ara per ara, mal que no agradi a alguns, el Centre d'Art La Rectoria, i el seu ens jurídic actual -la Fundació La Rectoria de Vilamajor- ocupa l'edifici i en conjunt tota la finca, amb plena legitimitat, legitimitat i legalitat que l'Ajuntament no li pot detreure ni retreure, i què el Centre d'Art no te perquè amagar-se'n perquè no l'ha arrebatat a ningú, i menys a l'Ajuntament.
Perquè doncs, si ja no és l'Ajuntament membre de la Fundació ni li pot treure al Centre d'Art els drets d'ús de l'immoble que li ha vingut donant el Bisbat, l'Alcalde s'entesta a perseguir a tort uns drets que considera vulnerats?
No ho sabem, no ho podem entendre. Estar posseït de La Raó a vegades es converteix en una possessió infernal...
El què si sabem, el què si queda clar i entenem, és que s'ha fet perdre el temps als tècnics municipals, al Ple de l'Ajuntament, a la resta de membres del Patronat, a la Comissió Jurídica Assessora i ara als Tribunals de Justícia.
El què si sabem, el què si s'ha d'entendre, és que l'advocat Bernal no ha fet de franc els seus dictamens per oposar-se a la Comissió Jurídica Assessora , i bé que minutarà per la causa contra la Comissió Jurídica Assessora (a qui es tornarà a fer perdre temps) davant el Tribunal Econòmic-Administratiu.
Quant ha costat dels diners dels nostres impostos aquesta rabacaneria? Còm justificar que es retalli de tot arreu i es malbaratin diners per un tema tant inconseqüent?
Què hi diuen els companys de rodet del govern municipal? En demanaran comptes d'aquest dispendi? Demanarn comptes els desapareguts regidors de la 0-posició?
Ara, la Fundació ja compta amb dos prestigiosos i novedosos nous Patrons, però l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor també hi hauria de ser: sempre hi tindrà un lloc. Perquè? Són molts i ben distints als de la pertanyença a altres entitats associatives els motius i arguments que fan adequada la participació de l'Ajuntament en una inciativa com la què impulsa la Fundació La Rectoria de Vilamajor, com ja he vingut exposant a tothom qui m'ha volgut escoltar (al mateix Alcalde i alguns Regidors, entre d'altres). La Fundació té, és, un projecte de Poble i el nostre consistori ha de ser-hi.
En Martí Artalejo hauria de veure més enllà del carrer Nou i entendre que formar part d'aquest projecte, d'aquesta realitat, és, si no un honor, com menys una excel.lent oportunitat per donar prestigi al nostre poble, prestigi portes i fronteres enfora.
En qualsevol cas només desitjo -ja que no he pogut evitar, amb raons, que es llencin diners que haguessin pogut servir com menys per ajudar a unes quantes famílies necessitades del nostre poble-, que l'Alcalde no perjudiqui més al Centre d'Art La Rectoria, ans al contrari, que aprofiti aquest actiu per la finalitat amb què en Mossén Poch i un grapat de bona gent porta 25 anys lluitant per dur a terme.
Recolzar el Centre d'Art no serà, Martí, un acte de debilitat, ben al contrari, un acte de seny i de responsabilitat, doncs si el nostre Consistori no fa costat a tots aquells que fan poble, a tots aquells que prestigien el nostre poble, ens estarà traïnt a tots, encara que ens comptem entre els què no som prou sensibles a les manifestacions artístiques.
Martí, el Centre d'Art se t'ha servit en safata de plata i l'Ajuntament té un lloc al Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor per quan vulguis. T'hi esperem! Us esperem a tots a la celebració del 25è aniversari del Centre d'Art La Rectoria.
