Darreres entrades:

8/7/15

Com girar la truita (sense tocar els ous)


Acord del Ple de 30 de juny de 2015, a proposta del Grup Municipal d'ERC:

Primer.- Establir una dedicació exclusiva pel càrrec d’alcaldessa.

Retribució bruta anual de 31.764 euros.

Regidor d’ Urbanisme, Medi Ambient, Obres i Serveis i Equipaments.
Dedicació: Parcial 45%
Retribució: 12.192 euros bruts anuals.

Resta de Regidors i Regidores amb delegació de funcions.
Dedicació: Parcial 40%
Retribució: 10.843,32 euros bruts anuals.

Als anteriors imports cal afegir les quotes patronals a la Segureta Social, que signifiquen de l'ordre d'un 30% més.

Deduïnt dels salaris bruts les perceptives retencions a compte de l'IRPF i de les quotes del treballador a la Seguretat Social resulta:

-----------------------------------------

Alcaldessa: salari net 2.082 Euros mensuals.
Regidor d'Urbanisme: salari net 880 Euros mensuals.
Resta de Regidors: salari net 792 Euros mensuals.

Nota: aquests sous nets estan calculats atenent a circumstàncies familiars mitjanes. Apel.lo a la transparència que guia el mandat de l'actual Govern Municipal perquè s'ens donin els imports reals de cada Regidor.
-----------------------------------------

Moció presentada pel Grup Municipal ERC-RCat el 22 de desembre de 2011, aprovada pel Ple:

L' Organigrama del personal de l'Ajuntament ens sembla suficientment extens com per donar cobertura a totes les necessitats que pot tenir el municipi en l’actualitat i el futur pròxim.

Els ciutadans no entendrien que, en el context actual de crisi econòmica, hi hagi unes remuneracions que no s'ajustin a les necessitats reals del nostre municipi i que no estiguin d'acord amb les de la resta de treballadors públics.

La dedicació de l'Alcalde, com a coordinador de la feina dels regidors i dels treballadors municipals, atès l'actual context de crisi econòmica amb disminució de l’activitat general a tots els municipis, ha de ser parcial i suficient amb mitja jornada. Prenent com a base la remuneració de la legislatura 2007-2011 i la retribució de 1.600€ nets que es presenta a la proposta amb dedicació complerta, aquesta retribució se situaria en un
total de 800€ mensuals nets. Aquesta proposta no produeix cap rebaixa salarial, al contrari de la que sí que han patit els treballadors públics.

Tenint en compta les recomanacions de l'Associació Catalana de Municipis, en la qual es recomanava que els regidors amb delegacions expresses haurien de percebre, atenent a les tasques delegades, entre un 30% i un 60% de la retribució de l'Alcalde, proposem una dedicació parcial amb una retribució total de 400€ mensuals nets, equivalents a un 50% de la retribució de l'Alcalde. Creiem que aquesta proposta no és lesiva per a cap persona , en tractar-se de regidors que s'incorporen de bell nou al Consistori i que no tenen cap rebaixa en el seu salari que pugui significar una disminució en la previsió d'ingressos percebuts fins ara.

-----------------------------------------
En resum:

Alcalde: salari net 800 Euros mensuals.
Regidor d'Urbanisme: salari net 400 Euros mensuals.
Resta de Regidors: salari net 400 Euros mensuals.
 -----------------------------------------

Què poc duren les paraules quan s'en fan frases grandiloqüents.
Què poc costa convèncer d'una cosa quan interessa i què poc fer el contrari quan interessa.
Cóm de prop del populisme es diu i de lluny s'en fa.

3/7/15

El PP i l'estadística del pollastre. Al loro, que no os engañen !

Aquesta setmana, en publicar-se el registre de persones apuntades als registres de l'atur, els gallets del PP treuen pit: "Ya hay menos parados que los que había cuando el PP empezó a gobernar", cacaregen.

Veiem-ho en el gràfic:

Evolució mensual dels aturats registrats


Certament, a juny de 2015 hi ha menys aturats que al desembre del 2015, exactament 302.055 persones menys.

Aquesta setmana, en publicar-se el registre de treballadors ocupats afiliats a la Seguretat Social, els gallets del PP treuen pit: "Gracias al PP hoy hay los mismos ocupados que había cuando el Pp empezó a gobernar", cacaregen.

Veiem-ho en el gràfic:

Evolució mensual dels treballadors ocupats (cotitzants a la Seguretat Social)

Certament, al juny de 2015 hi ha si fa o no fa els mateixos ocupats que hi habia al desembre de 2011, exactament 26.473 ocupats més (però 400.000 contractes temporals més).

Fin aquí, tot impecable, pero... és substancialment mentida. M'explico i ho explico amb l'estadística del pollastre. Aquesta estadística diu que si jo em menjo un pollastre i tu no t'en menges cap, cadascú es menja mig pollastre. Capteu la idea?

Apliquem'ho al tema que tractem: si fa un any em venia menjant un pollastre cada mes, per passar-ne a menjar mig, però al cap d'un any ja m'en menjo un: puc dir que mejava el mateix fa un any que en darrer any? Òbviament no, doncs encara que fa un any em mengés un pollastre i ara també, en el darrer any no he pogut arribar a menjar-me un pollastre cada mes, cosa que fa un any si que podia. Conclusió: passo més gana, encara que en aquest mes m'hagi menjat un pollastre com ho feia al llarg de tot l'any passat.

Veiem aquesta paradoxa en el següent gràfic:

Evolució mensual dels aturats registrats. Mitjana anual



 I pel que fa a l'ocupació, en aquest altre gràfic:


Evolució mensual dels treballadors ocupats (cotitzants a la Seguretat Social). Mitjana anual


Aquests dos gràfics estan fets exactament amb les mateixes dades de base que els anteriors, però els segons permeten comparacions temporals més acurades.

Pel que fa a l'atur, observem que a juny de 2015 encara hi ha uns 155.000 aturats més que al desembre de 2011.

Pel que fa a l'ocupació, observem que encara no s'han recuperat ni la meitat dels llocs de treball que existien en començar a governar el PP, doncs encara manquen 690.000 llocs de treball per arribar als que hi havien al desembre de 2011.

On està el truc? 
La primera comparativa agafa les dades puntuals (aturats o ocupats d'un mes) i les compara amb les dades puntuals d'un altre mes (per exemple de fa un any o des de que el PP va començar a governar). ës com si una empresa comparés la facturació d'un mes amb la d'un altre mes anterior.

la segona comparativa el que fa és computar les dades mitges de l'any en el mes en què s'observa l'atur o l'ocupació (suma de les dades dels 12 darrers mesos dividit entre 12): ens dona els ocupats o aturats mitjos que hi havia en un periode considerat, i els compara amb els aturats o ocupats mitjos que hi ha en un periode anterior. Així s'aconsegueix observar més pròpiament la tendència de la série de dades observades.

En conclusió, sense deixar de ser cert el què cacaraqueja el PP, segons l'estadística del pollastre, encara està força lluny de la realitat: no ens estem menjant encar el pollastre de cada mes com abans del PP.

Per cert, l'atur baixa sobre tot perquè moltes persones han deixat d'apuntar-se als registre d'atur (perquè ja no els interessa o perquè han marxat) En concret, des del desembra del 2011 fins al juny del 2015, 460.000 persones han deixat d'apuntar-se a l'atur; i aixó que encara hi ha 155.000 aturats més que quan el PP va entrar al govern. 
És a dir, dels 610.000 aturats més que es van generar des del desembre del 2011 fins el máxim de 5.040.000 aturats del febrer del 2013, s'han rebaixat fins el juny de 2015 466.000 aturats (encara en queden 155.000 per arribar al desembre de 2011).

Quedem-nos amb la dada: des dels màxims a què s'ha arribat durant el govern del PP s'han rebaixat 466.000 aturats (455.998 exactament). Però resulta que 460.000 persones han abandonat les llistes de l'INEM, i no perquè trobessin feina (exactament 460.535). Paradoxal, oi? (*).

(*) Al desembre de 2011 hi havia, de promig anual, 21.688.000 perrsones entre els inscrits com aturats i els inscrits (cotitzants) com ocupats. Al juny de 2015, tot just fa un any, es va arribar al mínim, amb 21.089.000 persones entre registrades a l'atur o treballadors cotitzant a la Seguretat Social: s'havien perdut 599.000 persones dels registres (aturats que havíen dessistit o economia submergida). Actualment hi ha 21.228.000 persones registrades, entre aturats i cotitzants: 460.000 menys que les què hi havia quan el PP va començar a governar. On estan? si han trobat feina legal ja compten, doncs estan registrats entre els treballadors cotitzants a la Seguretat Social. només poden ser, doncs, treballadors que han "marxat" de les llistes de l'atur o aturats (i ocupats legals) que han sortit dels registres i estan en l'economia submergida:

Evolució dels aturats registrats + treballadors ocupats (cotitzant a la Seguretat Social). Mitjana anual

22/6/15

¿Menjadors escolars a l'estiu?

Acabats el curs escolar, en els darrers dies s'intensifica la pressió d'entitats ciutadanes per a mantenir la beca alimentària per als nois i noies amb famílies sense prou recursos econòmics, que ha estat vigent amb més o menys cobertura, en el periode escolar.

L'ascens als governs municipals i autonòmics dels moviments populars propicia enguany una major difussió d'iniciatives en molts indrets de la geografia nacional i estatal per fer visible una "nova manera de fer".

Tots estarem d'acord que no hi ha cap tema que pugui prioritzar-se més que posar un plat a taula a qui, en el límit, no en te ni per això. La qüestió no admet cap matís; s'ha de fer i punt.





Altra qüestió és la forma. I en la forma la idea de convertir els menjadors escolars en casals d'estiu per poder donar com menys un àpat als nois i noies d'arreu em sembla absolutament ineficient i em temo que el titllaré d'efecte propagandístic. M'explico.


Centrem el problema: es tracta de nois i noies, i per tant sotmessoa a la protecció en primer lloc dels seus progenitors i en segon lloc de tota la societat, i més en un tema tant bàsic que, com he dit abans, no admet matissos. Quan els progenitors -les famílies- no poden donar cobertura a una qüestió tant bàsica en condicions de nutrició adequada, és imprescindible que els gestors públics, que administren els recursos que els facilitem la ciutanaia, es subroguin a la responsabilitat de la família (en aquest tema, i també en altres).

Un altre element que no podem descuidar és avaluar quines han de ser les condicions i circumstàncies a valorar per costejar a les famílies aquest dret tant essencial (que esdevé obligació tanmateix essencial). Crec que la qüestió administrativa (demostrar un llindar d'ingressos familiars insuficients) no resulta adequada i que cal comprovar les reals situacions de fet, és a dir, verificar la realitat de la incapacitat de les famílies per atendre aquesta necessitat bàsica, que no tenim més remei que posar en el lloc que s'escaigui en la piràmide de prioritats i obligacions familiars.

Els pares poden ser sancionats sinò duen als fills a l'Escola en la etapa d'escolarització obligatòria, però si no tenen recursos per alimentar correctament els seus fills, òbviament que cal suplir aquesta incapacitat, que no vull pensar que sigui per voluntat dels progenitors, soinò sobrevinguda.

A tots ens venen al cap notícies de pares que tenen una generosa tarifa plana de mòbil o que van de vacances mentre demanen subsidis socials, o de persones que, se n'aprofiten de la gratuïtat d'aquests serveis socials com una forma de vida. És clar que el sistema ha d'expulsar aquests paràsits i en conseqüència, els ha de poder detectar.

No em referiré a aquesta qüestió tot i què em sembla essencial, sinò que vull referir-me a l'administració (organització) del tema en alló que es refereix a l'obertura estiuenca dels menjadors escolars, que em sembla una mala idea, mancada de sentit comú.

El fons de la qüestió, cal insistir, és la manca de pressupost familiar per atendre adequadament l'alimentació dels fills; no es tracta de què els pares no sàpiguen cuinar i duem els fills al "restaurant". És per tant un problema d'arrel econòmica: no arriben els diners a aquesta destinació tant essencial: deixo de pagar el lloguer o la llum per donar de menjar els fills (tornem a la necessitat de formular una piràmide de prioritats)?
Centrada la qüestió parlem d'imports. Fem un menú. Us imagino a la majoria de vosaltres com a pares i mares, i per tant coneixeu prou bé el tema: quant costa una ració alimentària equilibrada per a un noi o noia, posem de dotze o treze anys d'edat promig? I no em refereixo al dinar, sinò als àpats saludables d'una jornada, des d'una perspectiva modesta en les matèries primeres. Mentalment composo menús barats però prou nutritius i saludables: penso en el llegum, la verdura, el peix, la carn, la llet, l'arrós, els ous, les patates,... 
El cost d'un dinar escolar oscil.la de promig al voltant edsl 4-5 euros diaris, tot inclós, i estic segur que comprant adequadament qualsevol de nosaltres podríem fer un d'aquests menús per 3 o 4 euros (què val un kilo d'arròs o de patates, de sardines, de lluç, de llegum, de pollastre,... encara que no el comprem a l'engrós) ?

Problema acotat doncs; l'obertura dels menjadors escolars suposa per al beneficiari, una subvenció de, posem, un cost directe de 80 Euros al mes (4 euros per vint dies laborables). Ara bé, què ens costa a tots plegats aquell dinar? Què costa obrir l'Escola, fer o contractar fer el dinar, rentar els plats? no costa com tres o quatre àpats l'hora extra del responsable que hurà d'estar-hi present? Etc. etc. Com menys uns costos indirectes de 1 ó 2 Euros més per menú, amb un inconvenient: el servei té una massa crítica, doncs tothom entén que per dos o tres nens i nenes no paga la pena posar en marxa la logística d'obrir una escola.

Arribats a aquest punt, jo em pregunto: és el tractament més digne i curós per a les famílies necessitades? No resulta un fet humiliant per a un bon pare o mare de família portar cada dia els fills a l'escola a dinar perquè no en tenen prou per fer-ho ells? I pels nois i noies; és el millor? 

No seria més fàcil lliurar a cada família una targeta de prepagament o uns vals o bons per l'import del què ens costa mensualment a tots plegats obrir els menjadors escolars, a l'efecte de què la família, el principal responsable de l'alimentació, pugui comprar de franc aquesta manutenció a les botigues? No seria més efcicient i més barat, i per tant es podria augmentar més la subvenció a les famílies o estendre-ho a més famílies? Fins i tot, una série d'establiments concertats ben segur que s'apuntarien a millorar els preus de venda per a aquestes famílies, amb un sentit de responsabilitat social i d'imatge de marca. No resulta més digne per a un pare o mare fer-li el menjar als seu fill que dur-lo cada dia a un menjador social?

I és aquí on, pensant perquè no es fa, si resultaria més eficient, a tots ens venen al cap els dubtes: cóm controlar que aquests vals o targes de prepagament efectivament es destinaran als nois i noies? Cóm evitar despeses superflues, compres no alimentàries o "mercat negre" amb els vals de descompte o targes de prepagament? 
Per què desseguida pensem en els "aprofitats", fet que s'evita si servim els àpats en aquests "casals d'estiu" o restaurants improvisats?

I acabarem per pensar que val deixar les coses com estan i no fer "invents" (que per cert funcionen en altres països). Estem en un païs de picaresca del què alguns, de dins i vinguts de fora, coneixen perfectament el funcionament dels serveis socials i cóm en poden treure algun rendiment econòmic que els permetin viure millor. I paguen justos (els més) per pecadors (els menys). 
I d'aquesta manera no subvenim els pares a qui no els arriba ni per donar de menjar els fills, sinò que ens apropiem de la digne l'obligació (i dret) que tenen els pares d'alimentar els seus fills perquè no ens refiem de què tots els pares utilitzaran adequadament els recursos que mobilitzem per atendre aquest dret tant elemental. 

O és que es busca un efecte propagandístic? 

És lamentable.

11/6/15

Habemus Alcaldessa

No és el primer cop que un cap de llista elegit pels ciutadans de sant Pere de Vilamajor és una dona, però si que ho és que aquella lista sigui la més votada. Amb això, per primera vega a la nostra història, l'Alcaldia parla en femení.

Després de la reconstitució de l'agrupació local d'ERC, sense que en Joan Bruguera -incombustible- cedís de tot el torn a altres companys, l'onada d'arreu de Catalunya ha fet pujar a Esquerra com a llista més votada, en perjudici, ben segur, de la pèrdua d'una regidoria per part de Convergència i la gens estranya pèrdua dels dos regidors de GISP.

Com a cares noves, la gent de Volem Vilamajor, un nou experiment de ciutadania allunyat de les franquícies de partit. Ciutadania que, sigui dit de pas, en conjunt perd quatre punts respecte les passades eleccions.

Amb les turbulències del primer semestre de la legistura anterior, que van portar a en Martí a l'Alcaldia, Convergència va preferir posar ERC-RCAT al govern municipal, despreciant l'oportunitat de fer-ho amb en Joan Bosch i la seva gent del GISP. Les traidories mai son bon començament, i ERC s'ha pres la torna deixant de banda, al seu torn, a en Martí i el seu equip, tornant a posar al mapa a ERC. Jugada mal calculada doncs el 19% de vots obtingut pels republicans era una flor que no va fer estiu i ara s'en veuen les consequències: en Joan Bruguera i ERC és una màquina encara ben engreixada i Convergència torna a l'oposició.

(Convergència oblida massa sovint que ERC és d'esquerres i ells representen la dreta a Sant Pere de Vilamajor).

En Joan aborda -i potser no s'ho pensava- la seva quarta i darrera legislatura. A mi em dóna seguretat no només la seva veterania, sinò sobretot la presència en el govern municipal d'algú que representa una essència de Sant Pere de Vilamajor que tant nouvingut tradueix sense essència.

Ara, la Pamela i en Joan s'han decantat per fer un lloc a la Lola. S'ho mereix, la Lola, es mereix aquesta segona oportunitat desprès de què acabés com el rosari de l'aurora amb en Llesuí. 

Completa la llista el comodí, disposat a tot i a no fer res, però sota unes sigles que sempre acaben per xupar govern.


Ha estat una llàstima que en comptes d'en Miguel, la nova plana d'ERC no hagi trobat, volgut trobar o pogut trobar, la complicitat del flamant Volem Vilamajor, sense dubte més afí i més disposat a pencar per al nostre poble que en Miguel. Més que per unes aportacions previsibles a la política municipal, VV hauria d'haver tingut un lloc al costat d'ISP per l'equilibri socio-emocional de la nostra comunitat de veïns.

I si fos el cas de què l'ideari sociopolític de VV hagi decidit no entrar al govern, seria una estafa al seu electorat, doncs si hom es presenta, si hom els vota, és per assumir les responsabilitats inherents a la possibilitat de gestionar la cosa pública.

Hi ha coses que els simples ciutadans no entenem, i hi ha moltes coses que mai ens seran confesades pels seus protagonistes, però fet i fotut en la nova etapa a ERC no li convé donar ales a noves corrents populistes que venten per arreu del país i que marxaran per la porta del darrera.

En aquesta tesitura, l'elecció del soci-comodí contrasta quan un dels pilars del nou pacte de Govern sembla ser el compromís de treballar per la independència de Catalunya, compromís que en absolut és recollit per la formació sota quines sigles s'aixopluga en Miguel. Però no hi havia ningú més d'on estirar.

Sigui com sigui, Sant Pere de Vilamajor estrena nou govern, d'esquerres, de mestressa, per als propers quatre anys; basat en un pacte secret, mal començament quan es fa de la "transparència i la participació" la pedra de toc d'una espècie de manera de gestionar la cosa pública.

Veurem què dóna de si, tot i què em temo que la polarització per les anomenades "polítiques socials" faran perdre quatre anys més a posar les bases per al veritable desenvolupament que necessita aquest Vilamajor del segle XXI.

Aprofito l'ocasió per acomiadar-me a dos dies de què ho deixi de ser, de l'Alcalde Martí Artalejo. Amb ell he compartit un munt de discrepàncies, però ha sigut un contendient intel.ligent, fet que em du a consideració i apreci. No jutjaré la seva feina de Govern, perquè aquesta ha estat una feina distribuïda, duta a terme per quasi tots els regidors, també i destacable, pels socis d'Esquerra. El balanç, en general, dins de l'encefalograma pla, ha estat positiu al meu entendre.

En aquest moment de comiats, lamento molt francament la desaparició del GISP; ha estat una bona iniciativa perquè omplia un espai necessari en el nostre Sant Pere de Vilamajor, però els seus malaurats resultats electorals han anat parells amb la seva tasca d'aquests com menys quatre darrers anys.

12/5/15

Eleccions sense ereccions


Ja fa per tercera vegada que escric la crònica del meu punt de vista sobre les eleccions municipals al nostre Sant Pere de Vilamajor. En aquesta ocasió sense haver-me abocat al balcó de la xarxa en un grapat de mesos.

Es fa difícil entendre aquest nou encontre on uns i altres ens demanen el vot abans de demanar-nos els tributs, sense considerar uns fets que considero transcendents perquè marqen la realitat sociopolítica del nostre municipi.

En primer lloc l'estabilitat demogràfica, lluny de l'explosió sociocultural de nouvinguts que va marcar la legislatura 2003-2007 com la del canvi definitiu, i, més esmorteïda, la passada legislatura. Fet i fotut el mateix nombre de persones amb dret a vot, que per mor dels moviments de població i demogràfic representa que més del 90% dels electors ja ho eren al 2007. Tenim doncs un electorat que ha paït una mica més la realitat del nostre municipi.

En segon lloc, destacar el canvi definitiu i profund en el comportament i actituds de la població en general. La fallida financera de les administracuions públiques -que únicament els Ajuntaments han superat gràcies a la captivitat dels tributaris que en som d'impostos indirectes-, va seguir la crisi econòmica, empobrint la ciutadania en tots els àmbits, i, inevitablement lligades economia i ecologia, li ha seguit la crisi (en el sentit etimològic dels grecs; canvi) de valors i expectatives, que tots coneixem i sentim prou be.
D'aquesta crisi ha esdevingut entre d'altres coses, en el nostre Sant Pere, la decisió de persones diríem "normals" de convertir-se en elegibles per a la gestió pública. La pràctica totalitat dels candidats tenen un perfil de participació en òrgans i entitats dels què han saltat a un major compromís públic. Conscienciació doncs de què l'àmbit local és un bon lloc on fer quelcom més per als nostres conveïns.

En tercer lloc, l'avorriment: Sant Pere és un municipi avorrit pel que fa també als temes propis de les eleccions. Els programes dels elegibles que ens els han fet conèixer són programes avorrits, refregits de tot el què ja es deia fa vuit anys, intencions que portem anys i anys sense veure realitzades.
Un poble avorrit perquè quan hom ha d'omplir l'olla i salvar els mobles de l'aixovar no té esma de'interessar-se per la gestió del municipi. Avorrit perquè els grans projectes que convenen al nostre poble o valen molts quartos o volen massa complicitats. Projectes estratègics que continúen immaculats després de vuit anys o més. Reptes del Segle XXI que han estat reiteradament subrogats a la immediatessa de les necessitats que hom endevina de la ciutadania.

Els que de debó haurien de ser protagonistes de reconvertir un Sant Pere de Vilamajor d'escoles envoltades d'urbanitzacions en un poble on hom hi volgués venir a viure, continuen impassibles esperant l'oportunitat d'aprofitarse'n.

No hi ha estratègia per al poble, en aquestes eleccions; només avançar una casella més la fitxa en un joc que, com la oca, sempre acaba al principi d'on varem sortir.

El Consell de Poble és l'indicador més efectiu del pols sociològic del nostre municipi, tant perquè no fa res com pel que fa quan fa quelcom. No és culpa de ningú; tots estem igual. Anyoro aquelles actes del Ple municipal plenes de discusió, de batecs,...

En definitiva, unes eleccions sense trempera. Erecció impossible amb unes propostes tant ensopides i sobades com les què ens formulen els candidats. Fins el punt que ja no estan per botifarrades populars ni mítins: cadascú confia a la seva pròpia parròquia el resultat per molts esperat. Un resultat igualment ensopit.

I no us penseu que sóc derrotista, depressiu. Ni tampoc és ara el moment de tornar a posar sobre la taula propostes com les què ja vinc anys i anys repicant en aquest espai.

Després d'una legislatura de "neteja" (no confondre amb la què pretén en Garcia Albiol) i marcada per la fredor germànica de l'eficiència, ens arriba un altre glop de democràcia amb més del mateix, els mateixos propòsits. Invariables. Mai havia canviat tant poc d'una a altre etapa de recanvi del nostre govern municipal.

Sant Pere de Vilamajor té uns reptes transcendentals com a espai on les persones estan cridades a desenvolupar la seva existència. Reptes que transcendeixen el què escolto perquè no em parlen de procurar fer de Sant Pere de Vilamajor el millor lloc on hom hi pugui viure i conviure (que no és poc).

Que no s'entenguin aquestes consideracions com crítiques a cap dels nostres veïns que dedicaran part de la seva vida, durant quatre anys com menys, a gestionar la cosa comuna. Els respecto perquè llevat d'uns pocs, ja no els mouen interessos personals. Tot això que hem guanyat.

10/11/14

Resultats del 9N a Vilamajor

RESULTATS


Sant Antoni de Vilamajor



Sant Pere de Vilamajor 




PARTICIPACIÓ


Sant Antoni de Vilamajor 



Sant Pere de Vilamajor 



DADES


Població de 16 i més anys a 30/09/2014:
- Sant Antoni de Vilamajor: 4.687
- Sant Pere de Vilamajor: 3.406

Partcipació a cens màxim:
- Sant Pere de Vilamajor: 47,2%
- Sant Antoni de Vilamajor: 55,3%

Nota: les dades del cens electoral corresponen al cens electoral general actualitzat a 30 de setembre de 2014. Font: Oficina del Cens Electoral.

24/10/14

Partida pressupostària "1714": Consulta popular


Atenent a la crida que va efectuar l'Ajuntament el 25 de juny de l'any passat, vaig donar al dia següent 5 € a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor per a "promoure despeses o actuacions de conscienciació a favor de la realització de la Consulta Popular perquè els ciutadans de Catalunya puguem decidir lliurement el nostre futur".

Ara és l'hora de què l'Ajuntament apliqui els diners que va recollir en aquella campanya, tot suggerint que es recuperi la crida i aconseguir els màxims diners per a la gran missió que la feina de molts i molts ens ha confiat.

Per fer les aportacions només cal fer un ingrés o bé una transferència al compte "1714" que ha obert l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.

Número de compte: ES60 2013 0042 15 0200903892 (Catalunya Caixa)

No cal deixar cap referència (nom, NIF, telèfon...) ja que l'aportació és voluntària i anònima.

Deixo al bon criteri de la Corporació l'aplicació de l'import que reculli.

17/10/14

Un wathsapp meu en mans de la Guàrdia Civil

Ahir a la nit vaig enviar-li un wathsapp a l'Alfons Montserrat, Alcalde d'Alcanar.

Ho vaig fer perquè és un vell i apreciat company d'estudis i perquè conec que se l'estan imputant fets dels què no crec que en sigui responsable.

El wathsapp diu així: "Estic veient que no soc l'únic, tens també el meu suport en aquest nou episodi d'ignominia. Ànims, Alfons".

Aquest matí he vist que només tenía un "V" al missatge, i per la qual cosa, no s'havia rebut. La darrera connexió va ser ahir a les 10,30h del matí.

Acabo d'assabentar-me que aquest telèfon ha estat intervingut per la Guàrdia Civil. A hores d'ara encara no s'ha connectat.

Total, que la Guàrdia Civil trobarà, entre d'altres, el meu missatge quan torni a connectar el teléfon. Mai m'hagués pogut arribar a pensar que em podria passar una cosa així.

13/10/14

L'Ordenança de l'Aedes Albopictus


En defecte d'altres Ordenançes més importants per a la regulació de la convivència (en suggereixo especialment una de Regulació del Paisatge urbà i constructiu), i després de derogar la que hi havia sobre Horts Urbans, el Consistori ens sorprén amb un "talla i enganxa" d'Ordenança del mosquit tigre (Aedes albopictus).

La principal novetat d'aquesta peça de l'ordenament normatiu del nostre municipi és que cal erradicar els "PFU" dels Clubs Náutics i Ports del municipi de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental).

Epíleg: Amb un Decret o un simple Ban, no hi hagués hagut prou?

8/10/14

La diré grossa, però és el que penso


El Conseller Mas-Collel anuncia que, si tot va be, al 2015 els funcionaris depenents de la Generalitat tornaran a cobrar una de les pagues dobles que els hi varen ser sostretes fa un parell d'anys.

A l'ensems, el mateix Mas-Collell acumula ja un retard de dos mesos en el pagament a les farmàcies, i ara anuncia que fins al desembre, les entitats socials que es fan càrrec de la dependència no cobraran més que el 50% dels costos del servei.

També els Ajuntaments de Catalunya acumulen impagaments de la Generalitat.

Ambdos anuncis em semblen contradictoris, doncs, si "sobra" algun caler, el primer es pagar el què es deu (ja que sembla impossible demanar que es redueixi l'insostenible dèficit pressupostari).

Farmàcies, entitats socials, Ajuntaments i tants altres organismes i empreses privades estan adelantant per compte de la Generalitat uns diners que no se'ls retornen quan toca, amb greus problemes per a aquestes entitats, i pels serveis que presten.

El funcionaris s'han hagut d'arremangar i apretar el cinturó, i ben segur uns més que altres deuen tenir problemes per aquesta circumstància. Però els que viuen d'uns ingressos públics minvants, els què mai sentiran al clatell l'angoixa d'un atur que pot caure un dia si a l'altre també, han de posar-se a la cua i esperar que hi hagi prou per pagar-lis. I si els treuen uns dies dels sis o nou que tenen de franc per a "activitats personals" -pagades- doncs, carai, és un privil.legi que no haurien hagut de tenir mai.

En qualsevol empresa, quan no n'hi ha, es redueix, entre d'altres mesures, el personal, però no pas a l'Administració Pública. En igualtats de condicions, ben segur que el sector públic de la Generalitat hagués preferit acomiadar un 15 o un 20% de la seva plantilla, si hagués pogut, però com que no pot, la solució és rebaixar els sous, equilibrant l'equació.

M'estalvio de comparar l'escabetxina que han hagut de fer les empreses privades en matèria de personal, inconmesurablement més dura i llastimosa que la què ha fet el sector públic. M'estalvio dir que els diners que es gasta la Generalitat (i els Ajuntaments) m'han estat trets dels meus ingressos, entre pitus i flautes, deu equivaler a tres o quatre mesos d'un sou arregladet de funcionari.

I pel que fa als interins, se ben be del què parlo, doncs vaig ser acomiadat després de diset anys al servei de l'Universitat.

Per tant, no em sembla be el què planteja el Conseller Mas-Cullell: primer s'ha de pagar el què es deu. I qui no vulgui treballar de funcionari, doncs ja sap què ha de fer, però, és clar, al carrer fa molt de fred i jo m'he guanyat unes oposicions...