Darreres entrades:

21/05/13

Sis anys amb tots vosaltres


El 21 de maig de 2007 neixia Reflexions de Sant Pere de Vilamajor

Perquè? Perquè tenia ganes de pensar en veu alta sobre el meu poble d'adopció, perquè passaven i anaven a passar coses importants i calia estar al peu del canó.

No us haig d'enganyar i també hi havia -hi ha- una intenció per ser escoltat, no pas immodesta, sinò perquè continuo pensant que cal dir coses que molt sovint es pensen però no es diuen, coses que potser alguns també pensen i coses que facin pensar a alguns. Sovint també dic en véu alta coses -encertades o no- que algú altre no vol que s'escoltin.

Viure només de tant en tant en el nostre poble, però vivint-lo amb tota la objectivitat de mirar-lo des de la distància, dóna, podeu creure-ho, una extraordinària, privilegiada PerSPectiVa.

Es fan coses molt bones i ben fetes al nostre poble, però no em pertoca ser l'encarregat de publicitar-les, doncs la meva opinió, com la meva persona, no pretén sinò posar en evidència allò que manca o que no em sembla bé, dins de les coses que considero importants. És, el meu bloc, com sempre ha dit el subtítol, "Un espai de comentari, anàlisi i opinió crítica" i des de fa sis llargs i intensos anys, he sigut conseqüent amb aquesta premisa.

Costa, us ho asseguro, pensar en què passar les estones amb vosaltres, documentar-se, buscar-hi la punta i l'inrevés als temes actuals per tal de poder interessar-vos. Han estat més de 850 intervencions ("posts", en diuen) si sumem la filla petita de Reflexions, l'Anàlisi Econòmica de Vilamajor, de la què -deformació professiovocacional apart- em sento especialment cofoi.

Bé, no m'enrotllo més, que autocelebrar el cumpleanys ja em sembla exagerat. Gràcies per ser-hi: cada dia, de tant en tant, per casualitat.

Mentre el nostre Sant Pere de Vilamajor estigui viu i vulgui viure, el meu bloc continuarà viu i amb ganes de viure. Tots vosaltres hi teniu, us ho asseguro, molt a veure. Gràcies.

16/05/13

Del Consell "de" Poble al Consell "del" Poble: un llarg camí per tornar enrera

El proper 24 de maig, no sabem ben bé qui, convoca el Consell de Poble per aprovar el nou Reglament del Consell "del" Poble. Una gestació d'elefanta per arribar a desdibuixar un órgan que esdevé imprecís i assembleari.

D'una primera llegida al nou Reglament, i sense entrar amb comparacions amb l'anterior, se n'estreu una primer impressió de pobresa técnica i formal.

No em puc resistir d'una primera anàlisi d'urgència del nou text reglamentari. Assenyalar el més important canvi, que és l'afegitó d'un article; "el", passant el Consell a anomenarse "del Poble". No és només un canvi gramatical, sinó que anuncia el què més endavant es posa en evidència: s'ha creat un órgan assembleari de funcions diluïdes.
Continuaré per dir que ja en la primera sessió, constitutiva, s'incompleix el propi Regalment, doncs no es convoca amb els perceptius 15 dies naturals prescrits. Tant se val.

A hores d'ara ningú no sap qui forma el Consell de Poble que es convoca, i com que no s'ha establert una disposició transitòria per al nomenament del nou Consell, la legitimitat del què surti de la reunió serà, com és d'esperar, merament assembleària, i en el pitjor del casos per decret de la Presidència.

Conceptualment ple de bones intencions i paraules psicopedagògiques adreçades als ciutadans, técnicament molt pobre, deixa en l'aire, entre moltes altres qüestions com ara:
  • Qui convoca la Comissió Permanent?
  • Què fa la Comissió Permanent al marge del Ple del Consell?
  • Qui anomena els primers membres de la Comissió Permanent?
  • Que carai vol dir això dels "voluntaris"? No seria millor dir-ne "candidats"?
  • Cóm s'escullen els membres del Comitè Permanent? (es diu que cada present disposa de tres vots per a tres "voluntaris", però, s'escullen els 9 més votats, o no? A una primera volta o a dues voltes? Poden votar els membres del Comitè?)
  • Què significa que la Comissió Permanent sortint ha de "ratificar" els nous membres del Comitè? (No conec cap òrgan de cap tipus en què aixó passi; l'elecció sobirana n'acredita per si mateixa la titularitat). Hauria de dir, amb més precissió, que el President, que n'és membre nat i permanent, en procedeix automàticament al nomenament.
  • Qui presideix el Ple del Consell? El President del Comitè o un membre escollit qui sap cóm pel propi Ple?
  • Qui té dret a veu en el Ple del Consell? Cóm s'endreça "la veu del Poble"?
  • Com s'erigeix una persona en "voluntari" per al Comitè: en el propi Ple o ha de presentar la seva candidatura formalment?
  • Tenen els "voluntaris" l'oportunitat de presentar-se degudament abans de ser votats o les persones del Ple votaran en funció de si el coneixen o no, li cauen be o no, és a dir, amb independència de qüestions menys peregrines? No serà aquest sistema un brou de cultiu per fer prosperar, assembleàriament, candidatures d'interessos, d'amiguets?
  • Còm s'acredita, (per aclamació?) que hom té la condició de membre del Ple del Consell?
  • Còm es prenen les decisions en el Ple? Per votació? (Només s'indica que "sempre que sigui possible, per consens", curiós sistema de validació).
  • Refrenda d'ofici el Comité les decisions del Ple o el Ple decideix el que vol com paraules al vent?
  • S'ha d'entendre que el Comitè Permanent està exercint com a tal en les reunions del Ple del Consell? 
  • Pot el Ple encomanar per votació o assembleària aclamació alguna tasca o decisió al Comitè Permanent? Qui el mana, realment, al Comitè, o és un òrgan autònom?
  • Enlloc es diu que el Comitè sigui un òrgan col.legiat. Simptomàtic.
  • Quines són les qüestions que ha de sotmetre el Comitè al Ple, les que vulgui, per "petar la xerrada"?
  • Qui i còm té dret a paraula en les sessions del Ple (o haurem de "pregar" i "preguntar"?).
  • Pot decidir quelcom el Comitè sense el Ple?
  • Es compten com reunions del Comitè les pròpies assistències als Plens?
  • Ha de donar comptes el Comitè al Ple? O és que el Ple és només una mena d'audiència pública discrecional?
  • Deixar les Comissions de Treball sense cap ordenació ni limitacions en els seus components més enllà de la pròpia assemblearia, típica del Consell, no serà un follón?
  • Còm s'assegura una mínima representativitat del conjunt de la realitat del municipi en els membres del Comitè? (la representativitat la dóna, és clar ens diran, haver estat escollits pel Ple, com si això sol ja n'assegurés l'elecció de les millors opcions).
  • S'obliga en alguna cosa important l'Ajuntament amb el Consell? Obliguen a quelcom en algun tema a l'Ajuntament les decisions i propostes del Consell?
  • Còm és possible que enlloc s'esmeti els col.lectius organitzats que representen diverses sensibilitats i missions participatives civils que hi ha al nostre municipi?
  • Existirà algun dia una ordenació de la participació ciutadana en les coses públiques del nostre poble? Perquè no s'ha fet prèviament aquest marc de participació, en què l'Ajuntament s'impliqui i vinculi? No serà aquest Consell DEL Poble una mena d'"arabesc col.lateral" per donar gat per llebre a l'ànsia de tenir veu d'alguns sectors del nostre poble?
Curiosament, però, el regidor de Participació Ciutadana no forma part del Comité Permament, tot i què acabarà sent'ho per delegació del President nat, que n'és l'Alcalde.

On queden les propostes del flamant regidor de Participació, el bon amic Joan Garcia, ara fa un any i quart?
En què ha quedat la piràmide ideològica presentada al juliol de l'any passat peñs sectors "nucliparticipatius"?

En més d'un any, qui sap qui ha evolucionat vers un reglament que no reglamenta, un Consell que només es representa, que només vincula, a ell mateix, doncs l'Ajuntament no s'hi sent implicat, no assumeix cap compromís de vincular-s'hi. Riu, riu, i res no diu...

Assenyalar que a aquesta reunió del 24 en seguirà una altra, doncs cal anomenar el nous membres del Ple un cop aprovat el Reglament.
Com que no hi ha disposicions transitòries, aquest procés serà novament assembleari, i els nous membres del Comitè dependran per la seva elecció de l'atzar de qui acudeixi -o es faci per acudir- a aquesta altra reunió: "la claca" aquest és el veritable òrgan participatiu.

En resum, tant de temps per a gaire bé res més que aclarir de què anava tot això de les noves maneres de participació ciutadana. 
Un reglament per anar de tertúlia un parell de cops a l'any. I pel que fa als membres del Comitè, per reunir-se no sabem per què un cop cada trimestre.

Comencem malament; tant malament que "el Poble" no pot intervenir com a tal en la redacció del Reglament: només podrem, en la reunió del dia 24, votar-ne a favor o en contra, doncs aquest és l'únic punt de l'ordre del dia que ens han disposat: ni torn obert de paraules, ni proposta de suggeriements, ni res de res. L'assemblearisme deixa tants forats que caldrà, ja des del principi, omplir-los a base d'autoritat.

Arriba el Consell "del" Poble tard, i tant deficient en la seva regulació que per arribar al resultat que se'ns proposa amb quatre línies n'hi hauria hagut prou. Descafeïnat, aigualit.

Ara bé, aquesta proposta de nou reglament que se'ns presenta, serà votada afirmativament, perquè en definitiva respon a la filosofia dels interessos de qui més ho ha procurat:
  1. Mínima vinculació de l'Ajuntament amb el què digui o faci el Consell,
  2. Màxima indefinició normativa per a què en cada moment els "líders" populars o poders fàctics emergents puguin utiliitzar el Consell a la seva conveniència.
  3. I com que els poders polítics igualment representatius del municipi, no tenen més cabuda que presidir l'òrgan, s'aconsegueix l'objectiu culminant: fer aparèixer una espècie de "poderet alternatiu" que d'altra manera fa ja temps que no té lloc per ocupar la seva parcel.la en les qüestions del nostre poble.
Bé està si així ho voleu: llarga vida al Consell de del Poble!

15/05/13

El dèficit asimétric de les CCAA

"No puc dir als gallecs que fagin esforços per ajudar Catalunya", ha dit en Feijoo. 
En Monago, la Cospedal i altres "barons" del PP també es fan les víctimes quan Catalunya reclama, no pas el què és dels catalans, sinò la miséria de més endeutament, que també pagarem els catalans.

La realitat, com el cotó, no enganya:


Recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros

 Proporció entre aportacions de l'Estat i recaptació d'impostos de les CCAA, en %. 2012

Saldo tributari de les CCAA: diferència entre la recaptació d'impostos estatals i aportacions de l'Estat a les CCAA. 2012. Milions d'Euros


Saldo tributari de les CCAA per habitant. 2012

 
Saldo tributari de les CCAA, en % del PIB. 2012

Aportacions de l'Estat a les CCAA, en % de PIB. 2012 

Cal tenir en compte, a més, que les competències assumides per Catalunya que no tenen la resta de CCAA (pressons, Mossos, inspecció de treball, ...) pugen a uns 2.460 milions, que estan inclosos en els imports transferits a Catalunya.

Font de les dades: 
- Estadística de recaptació tributària, AEAT.
- Execució Pressupostària de les CCAA, Ministeri d'Hisenda.
- Contabilidad Regional de España, 2012, INE.
- Dèficit de les CCAA 2012, Intervenció General de l'Administració de l'Estat.
- Padró municipal d'habitants 2012, INE.

24/04/13

Diada de Sant Jordi




Els floristes es queixen de què han venut un 25% menys de roses enguany respecte l'any passat.

Argumenten però que han assumit l'increment de l'IVA que ha passat del 8% al 21%. La crisi i bla, bla, bla,...

Avui, el meu poble de residència, Sant Just Desvern, s'ha plagat de "nouvinguts" sudamericans que oferien roses de dubtosa procedència de 3 a 5 euros. Però les floristeries tradicionals venien la rosa estàndard a 7 euros. L'any passat costaven 5 euros: 5 € + 13% = 5,65 €. Arrodonim a 6 i li afegim un "marge" d'1 euro.

Srs. floristes, no es pot matar tot el què és gras. No s'hi val aprofitar la puja de l'IVA per incrementar un 16% el preu de venda net de les roses de St. Jordi. I els què entenem una mica sabem que tributeu per mòduls, és a dir, que només s'us incrementa l'IVA de les compres, ja que el de les vendes el pagueu per "forfait", amb independència de l'IVA real.

He comprat dues roses per a la Montse, una en nom propi (són ja 30 anys fent-ho) i una altre en nom d'un dels fills que va mancat de disponibilitat líquida (i què després m'he enterat que ha comprat una rosa als "sudacas" a 2 euros, aprofitant la tancada de parada cap les 8 del vespre. Deu tenir una nuvieta inconfesada). 

Total, he pagat 14 euros a una de les tres floristeries del meu poble per dues roses.

L'altre dels meus fills n'ha comprat dues, una per la nuvieta (aquesta si que reconeguda) una altre per a la mare: 14 euros més, doncs l'ha anaat a comprar a una de les floristeries "oficials".

En Lluís, el petit, a qui no se li coneix -pel moment- nuvieta, ha estat més eficient i n'ha comprat una de molt entranyable per a sa mare a l'Escola, als de 2on. de Batxillerat que volen fer un viatge final de promoció. 3 euros ha pagat dels seus estalvis l'angelet.

Resumim:

- 4 roses per la Montse a un total de 25 euros.
- 1 rosa per la novieta del mitjà, a 7 euros.
- 1 rosa per a la inconfesada nuvieta del gran: 2 euros d'oferta ultramarina.

(Del cost dels cinc llibres no us en parlo. Ben invertits. Quasi 1.500 pàgines per 82 euros són 9 peles per pàgina -Déu ni dó-, però la cultura -catalana- bé s'ho mereix).

Total, 116 € de cost familiar de la Diada de St. Jordi és un forat a la butxaca. Fer país costa, coll...! Apart, el donatiu de 4 € a la ANC per tres enganxines estel.lades que he comprat per presents diversos.

I el Barça ha perdut estrepitosament malgat la ceguera arbitral.

Resumint, on anava, Srs. floristes, pretendre guanyar un 25% més que l'any passat per rosa venuda us ha provocat que veneu, justament, un 25% menys.

L'avarìcia trenca el sac. No em feu cap pena.

16/04/13

Com malbaratar diners perdent una oportunitat

Aviat farà un any, el 31 de maig, en una de les exhibicions del nou govern municipal, el Ple de l'Ajuntament (bé, no gaire ple, doncs només estaven els membres del govern) va "declarar" la nul.litat de ple dret de la participació de l'Alcalde de Sant Pere de Vilamajor com a membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.

Ja en varem fer la crònica en el seu dia.

Quan una Administració -com és el cas- vol declarar la nul.litat de ple dret d'una acte administratiu, és perceptiu el Dictamen vinculant d'un òrgan consultiu superior, en el nostre cas de la Comissió Jurídica Assessora, de la Generalitat de Catalunya.

Per això, el nostre Ajuntament va remetre l'expedient a l'esmentada Comissió, en data 26 de setembre.

El 7 de febrer de 2013, la Comissió emet el seu Dictamen 57/2013, en el què corrobora les tesis dels escrits d'al.legacions que, contra els fonaments jurídics sostinguts pels tècnics de l'Ajuntament, es van desatendre en el ple del 31 de maig de 2012.

La Comissió refrenda, una per una, les meves personals al.legacions presentades en un document de 15 pàgines que en el seu dia vaig al.legar a la decisió de l'Àjuntament.

En suma, l'alta Comissió denota i conclou el següent:

Primer: No sembla que s'estigui en presència d'un cas d'incompetència manifesta de l'Alcalde en participar com membre del Patronat de l'esmentada Fundació, doncs, en conseqüéncia, el municipi té dues solucions: ratificar les actuacions -fetes per l'alcalde- amb intervenció del Ple, a bé renunciar a formar part de l'esmentada fundació, cosa que no ofereix cap dificultat; per la qual cosa fa difícil d'entendre que s'hagi optat per la vía de la nul-litat de ple dret.

Segon: Es dedueix que l'alcalde no va fer cap aportació del dret d'ús de l'immoble de La Rectoria a la Fundació, atès que era un dret que no sembla que l' Ajuntament tingués, ja que, segons s'ha vist, la cessió -segons els documents examinats- la feia directament el Bisbat a través del rector de la Parroquia a favor de la Fundació. 
És conveníent tenir present que, segons es desprén de l'expedient, l'antiga Assocació Centre d'Art La Rectoria no era de nova creació, ans al contrari, tenia una certa tradició, fins al punt que sembla que l'objecte que protegia es remuntava als anys noranta í, per tant, cal pensar que, ateses les dimensions del municipi de Vilamajor, era coneguda per tothom. 

CONCLUSIÓ: S'informa, en sentit desfavorable, sobre la proposta de revisió d'ofici dels acres adrecats, quant a la participació municipal, a la constitució de la fundació «La Rectoría de Vilamajor, Fundació privada».

Signen el Dictamen les següents persones, tots juristes reconeguts:

- Tomàs Font i Llovet, President,
- Gabriel Capilla i Vidal, Secretari,
- Enric Argullol i Murgadas,
- Ferran Badosa i Coll, 
- Mercé Barceló i Serramalera,
- Anna M. Casanovas i Mussons,
- Eladi Crehuet i Serra,
- Joaquim Ferret i Jacas, 
- Ángel Garcia i Fontanet, 
- Manuel Gerpe i Landín,
- Margarida Gil i Doménech, 
- Ma. Jesús Montoro Chinero,
- Isabel Pont i Castejón,
- Susana Sartorio i Albalat, i 
- Carles Viver i Pi-Sunyer,

Essent-ne ponent el Sr. Josep-Enric Rebés i Solé.

Si no hi hagués prou amb aquest contundent dictamen (que conté 12 pàgines d'antecedents i fonaments jurídics), en Martí Artalejo en el darrer Ple Municipal del passat 4 d'abril d'enguany, va fer aprovar pel "rodet", la interposició d'un Recurs Contenciós-Administratiu contra la resolució (vinculant) de la Comissió Jurídica Assessora.

També, i no menys interessant, l'Alcalde va fer aprovar dues qüestions tècniques:

a) Dimitir com Patró de la Fundació La Rectoria de Vilamajor.
b) Declarar l'arxiu de l'expedient de nul.litat incoat a partir de l'aprovació del Ple de 31 de maig de 2012.

Basa el sr. Alcalde aquestes decisions, amb la estupefacció dels seus companys de rodet que no entenen res però que tampoc diuen res, en sengles Dictamens encarregats a l'advocat Bernal Cid al respecte, en què aquest jurista conclou en sentit contrari al de la Comissió Jurídica Assessora i, malgrat que els actes d'aquesta Comissió són vinculants, apel.la al dret de qualsevol a acudir als Tribunals, basant-se ni més ni menys en l'article 24 de la Constitución Española, en aquest cas contra el Dictamen de la Comissió davant el Contenciós-Administratiu. A aquest pas, el nostre poble arribarà al Tribunal Constitucional.

Conclou el Lletrat, quedant-se descansat: "No trobant-se ajustat a Dret el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora", és a dir tant com "l'il.legalitat de l'esmentat Dictamen". I tant panxo.

Val a dir que aquest mateix lletrat ja es va encarregar l'any 2008 de dur el contenciós interposat per Pinsos Picart contra acord del Ple donant per caducat l’expedient d’adequació ambiental presentat per dita empresa.

Acceptant com a vàlids els arguments del lletrat, el Ple de l'Ajuntament ha nomenat un regitzell d'advocats i procuradors per "defensar" la causa personal de l'Alcalde. Mai s'havia vist al poble un desplegament d'aquesta mena:

- Lletrat: Juan José Bernal Cid.
- Procuradors de Barcelona: Jaume Moya Matas, Carles Arcas Hernández i Fco. Javier Manjarín.
- Procuradors de Madrid: María Macarena Rodríguez Ruiz, José Luis Garcia Guardia i Consuelo Rodríguez Chacón.

La esperpèntica situació en què s'encona l'Alcalde Artalejo assoleix el grau de deliri quan insisteix -ell i el sr. Bernal- en "l'aportació del dret d’us de l’immoble de La Rectoria que va fer l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor en la constitució de l’esmentada Fundació". Ja els ho diu la Comissió Jurídica "el dret d'ús els va atorgar el Bisbat de Terrassa a l'Associació Centre d'Art La Rectoria", i aquesta Associació que es transformà en Fundació, simplement va recollir aquest dret d'ús en la seva acta fundacional. A "Can Roca" acabarà el "delirium tremens" a què s'ha arribat.

De cap manera l'Ajuntament ha cedit mai l'ús de La Rectoria al Centre d'Art ni a la seva Fundació titular:
- Primer, perquè aquest dret ja el va atorgar el Bisbat de Terrassa, que n'és el propietari de ple domini, mitjançant un conveni, altres documents a banda.
- Segon, perquè l'Ajuntament no va aportar cap dret ni assumir cap obligació en la constitució de la Fundació.

No ho volen entendre, no ho volen entendre, no ho entèn ...

Esperpents a banda, notar que des del 13 de juliol de 2011 i fins el 30 de maig de 2012 (o 4 d'abril de 2013), l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ha estat membre del Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor, a tots els efectes, estant sempre convocat a les reunions i fins i tot assistint-hi -el mateix Martí Artalejo- a algunes de les reunions oficials del Patronat.

Perquè tot aquest enrenou si tant fàcil era, com ho ha estat, dimitir com membre del Patronat? 
Sembla talment que el sr. Alcalde sigui la parella de fet de La Raó, i no tolera cap desmentiment al respecte.
En aquest contenciós, la Fundació, el Centre d'Art, no n'ha sortit guanyadora, doncs és una lluita gens volguda. No és pas una victòria que ens enorgulleixi, ans al contrari, ens entristeix veure com la participació desitjable i desitjada del nostre Ajuntament ha estat rebuda amb menyspreu, com si hagués estat un descrèdit per al propi Ajuntament tenir quelcom a veure amb el Centre d'Art. Com si en tingués vergonya, vergonya que no ha pogut justificar davant del Ple, ni de la Comissió Jurídica Assessora i què, a més reparació busca inútilment aconseguir que, d'aquí a uns anys, quan potser ja no sigui Alcalde, el Tribunal Contenciós-Administratiu tampoc li doni la raó.

Ha plogut molt des de què es constituï la Fundació a la què l'Alcaldia no li va faltar temps ni ganes per sabotejar, doncs era obra d'en Llesuy el Defenestrat. Si el sr. Alcalde, en comptes de rabacaneries, s'hagués acostat a les reunions del Patronat sabria coses que ara ignora, i què faran fer el ridícul a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor davant dels Tribunals.

Tot i justificat pel poc arrelament, també ignora el Sr. Alcalde i tots els membres del seu govern, a excepció d'en Joan Bruguera, que des de fa 25 anys (que es celebren precisament el 8 de juny d'enguany), el Centre d'Art La Rectoria té tots els papers en regla per ocupar La Rectoria, i altres actes i documents posteriors no han fet més que ratificar aquest dret, que, ara per ara, només pot conferir, com ho vingut fent, el Bisbat de Terrassa, el seu legítim propietari des de fa segles. 
Quan l'immoble sigui de l'Ajuntament ja veurem, però, ara per ara, mal que no agradi a alguns, el Centre d'Art La Rectoria, i el seu ens jurídic actual -la Fundació La Rectoria de Vilamajor- ocupa l'edifici i en conjunt tota la finca, amb plena legitimitat, legitimitat i legalitat que l'Ajuntament no li pot detreure ni retreure, i què el Centre d'Art no te perquè amagar-se'n perquè no l'ha arrebatat a ningú, i menys a l'Ajuntament.

Perquè doncs, si ja no és l'Ajuntament membre de la Fundació ni li pot treure al Centre d'Art els drets d'ús de l'immoble que li ha vingut donant el Bisbat, l'Alcalde s'entesta a perseguir a tort uns drets que considera vulnerats?

No ho sabem, no ho podem entendre. Estar posseït de La Raó a vegades es converteix en una possessió infernal...

El què si sabem, el què si queda clar i entenem, és que s'ha fet perdre el temps als tècnics municipals, al Ple de l'Ajuntament, a la resta de membres del Patronat, a la Comissió Jurídica Assessora i ara als Tribunals de Justícia.

El què si sabem, el què si s'ha d'entendre, és que l'advocat Bernal no ha fet de franc els seus dictamens per oposar-se a la Comissió Jurídica Assessora , i bé que minutarà per la causa contra la Comissió Jurídica Assessora (a qui es tornarà a fer perdre temps) davant el Tribunal Econòmic-Administratiu.

Quant ha costat dels diners dels nostres impostos aquesta rabacaneria? Còm justificar que es retalli de tot arreu i es malbaratin diners per un tema tant inconseqüent? 
Què hi diuen els companys de rodet del govern municipal? En demanaran comptes d'aquest dispendi? Demanarn comptes els desapareguts regidors de la 0-posició?

Ara, la Fundació ja compta amb dos prestigiosos i novedosos nous Patrons, però l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor també hi hauria de ser: sempre hi tindrà un lloc. Perquè? Són molts i ben distints als de la pertanyença a altres entitats associatives els motius i arguments que fan adequada la participació de l'Ajuntament en una inciativa com la què impulsa la Fundació La Rectoria de Vilamajor, com ja he vingut exposant a tothom qui m'ha volgut escoltar (al mateix Alcalde i alguns Regidors, entre d'altres). La Fundació té, és, un projecte de Poble i el nostre consistori ha de ser-hi.

En Martí Artalejo hauria de veure més enllà del carrer Nou i entendre que formar part d'aquest projecte, d'aquesta realitat, és, si no un honor, com menys una excel.lent oportunitat per donar prestigi al nostre poble, prestigi portes i fronteres enfora.

En qualsevol cas només desitjo -ja que no he pogut evitar, amb raons, que es llencin diners que haguessin pogut servir com menys per ajudar a unes quantes famílies necessitades del nostre poble-, que l'Alcalde no perjudiqui més al Centre d'Art La Rectoria, ans al contrari, que aprofiti aquest actiu per la finalitat amb què en Mossén Poch i un grapat de bona gent porta 25 anys lluitant per dur a terme.

Recolzar el Centre d'Art no serà, Martí, un acte de debilitat, ben al contrari, un acte de seny i de responsabilitat, doncs si el nostre Consistori no fa costat a tots aquells que fan poble, a tots aquells que prestigien el nostre poble, ens estarà traïnt a tots, encara que ens comptem entre els què no som prou sensibles a les manifestacions artístiques.

Martí, el Centre d'Art se t'ha servit en safata de plata i l'Ajuntament té un lloc al Patronat de la Fundació La Rectoria de Vilamajor per quan vulguis. T'hi esperem! Us esperem a tots a la celebració del 25è aniversari del Centre d'Art La Rectoria.

18/03/13

Què està passant amb els pressupostos municipals?


L'any passat es va batre el rècord absolut d'aprovació tardana dels pressupostos municipals, doncs es van aprovar el mes de setembre, ben aprop d'acabar-se l'any. Es pot considerar en alguna mesura comprensible que es retrassessin, doncs el nou Alcalde va estrenar el càrrec el 23-F, després dels atribulats esdeveniments que tots coneixem. Però no va quedar justificat un retard tant gran, i menys en la primera legislatura de la coalició.

Enguany, a punt d'acabar el mes de març, els pressupostos del 2013 estan per presentar, i tenim els pressupostos prorrogats. No hi ha excusa, per bé que en els darrers anys no és inusual que el govern del municipi sigui tant mandrós en complir amb una de les seves més altes responsabilitats.

En efecte, l'historial d'aprovació inicial dels pressupostos municipals dels darrers deu anys és la següent:

- 2002: Gener de 2002 (Joan Icart).
- 2003: Novembre de 2002 (Joan Icart).
- 2004: Febrer de 2004 (Joan Bruguera).
- 2005: Abril de 2005 (Joan Bruguera).
- 2006: Maig de 2006 (Joan Bruguera).
- 2007: Març de 2007 (Joan Bruguera).
- 2008: Desembre de 2007 (Jose Mª Llesuy).
- 2009: Desembre de 2008 (Josep Mª Llesuy).
- 2010: Abril de 2010 (Josep Mª Llesuy). 
- 2011: Abril de 2011 (Josep Mª Llesuy). 
- 2012: Setembre de 2012 (Martí Artalejo).
- 2013: ???? (Martí Artalejo).

Continuarem esperant doncs els pressupostos, tot i què no entenc què està passant perquè encara no es puguin formular.

16/03/13

Una hipoteca que no podrem tornar


L'Estat espanyol deu 700.006.962.000 Euros (116,5 BILIONS de les antigues pessetes).

La Generalitat de Catalunya deu 50.948.492.000 Euros (8,5 BILIONS de les antigues pessetes).

L'Estat Espanyol deu tant com 5 vegades tots els seus ingressos anuals.

La Generalitat de Catalunya deu tant com 2 vegades els seus ingressos anuals.

Així doncs, fent una senzilla operació, cada català deu 14.827 € de deute espanyol més 6.734 € de deute català. En total, 21.500 €.

Evolució del deute públic per càpita de cada català

Tot el paupérrim increment d'ingressos que pugui tenir l'hisenda pública s'anirà a pagar més interessos del deute, i per tant no arribarà res a la ciutadania. 

Els interessos es "mengen" el 20% dels ingressos de l'Estat i el 10% dels ingressos de la Generalitat.

La Generalitat paga 325 € anuals d'interessos per cada català, i l'Estat Espanyol n'en paga uns altres 625 per compte de cada català: 950 € d'interessos a l'any que paga cada ciutadà de Catalunya.

El deute, i els seus interessos, se'ns estan menjant vius. Estem simplement agonitzant...

Espanya -i Catalunya- necessiten ja una "dació en pagament" o ens desnonaran del tot.

04/03/13

El nou paradigma de l'ocupació a Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor ha viscut en els darrers 40 anys d'un model productiu basat en les tres grans empreses del municipi: Pinsos Picart, Puntiblond i Masa-Decor (Impress). 
Fins a finals del segle XX, més de la meitat de l'ocupació localitzada a Sant Pere de Vilamajor eren fruit de l'activitat d'aquestes tres empreses.

No hi ha cap dubte de què, apart dels estiuejants, que han sigut la principal font de progrés per al municipi, l'existència d'aquestes tres indústries ha estat fonamental per a què Sant Pere de Vilamajor deixés de ser un poblet, doncs cal tenir present que tot just fa 25 anys, la població del municipi tant sols arribava a 1.000 habitants.

Aquests dos fenòmens:

- Fixació de població en segones residències,
- Existència dels llocs de treball de les grans empreses del municipi,

han marcat la història moderna de Sant Pere de Vilamajor.

El primer fenòmen -residencialtzació de les cases dels estiuejents- està pràcticament esgotat, i amb ell la riquesa generada per 2/3 parts d'una població que pagava els seus impostos i taxes tot l'any i només consumia (alguns) serveis una tercera part de l'any, deixant amb el temps un model de poble com el què ara tenim, una Matadepera de pobres.

La crisi, de la seva banda, ha apuntillat el segon d'aquests pilars: les grans empreses del municipi.

El passat 25 de febrer, el jutjat Mercantil nº 5 de Barcelona acceptava la petició de Concurs voluntari de creditors que presentà la Puntiblond, amb 6 milions de passiu i una facturació (2011) de 8,6 milions d'Euros (l'any 2007 facturava 14 milions).
L'empresa, si aconsegueix un bon conveni de creditors, amb quitança i allargament dels terminis de devolució dels crèdits bancaris, ben segur que té viabilitat, sent com és una empresa altament exportadora, però si havia arribat a tenir uns 150 empleats, al 2011 ja va acordar un ERO temporal de 150 dies l'any per als llavors 104 treballadors que ocupava, que culminà a l'abril del 2012, amb la extinció de 38 dels 102 llocs de treball que llavors tenia. Actualment té 61 treballadors i juntament amb el concurs, planteja la reducció de 20 llocs de treball més, quedant-se amb només 41.

A Impress Diseño Iberia-Tabercolor els reajustaments no han estat tant intensos, però el grup austríac Constantia-Impress que la va adquirir fa uns anys reforçant el seu futur (facturant més de 30 milions d'Euros l'any passat tot i la reducció de personal feta al 2009), l'ha venuda al fons d'inversió polac IPOPEMA, qui gestiona més de 70 fons d'inversió amb un volum de prop de 1.600 milions d'Euros.
Mala espina quan caus en mans de fons d'inversió, però ara per ara res fa pensar que pugui resultar afectada la seva plantilla que compta actualment amb uns 108 treballadors.

En darrer lloc, la també veterana Pinsos Picart, que tots coneixem prou bé. La seva projecció recent, a través de l'empresa Picart Pet Care, ja ha estat objecte de deslocalització, en concret a La Bisbal del Penedès, i el compte enrera de la seva deslocalització del municipi ja ha començat.

Certament, sobre tot gràcies al Polígon de La Plana, el municipi ha vist nèixer altres empreses amb futur, destacant-se el projecte emprenedor del Vending El Cafetó, i les seves branques, la Prolutec o Euroverde Ibérica, entre d'altres. Són la nova generació empresarial de Sant Pere de Vilamajor.

En total a Sant Pere de Vilamajor hi ha localitzades unes 104 empreses: 10 d'agropequaries, 7 industrials, 14 de construcció i 71 de serveis, que ocupen en total 744 treballadors (apart dels 473 autònoms).

A l'any 2000, el 39% dels llocs de treball radicats al municipi els ocupaven les tres grans indústries, que actualment només signifiquen el 19% de l'ocupació.

Per contra, malgrat la crisi, els autònoms radicats al municipi s'han duplicat en la darrera dècada, passant de significar el 30% de l'ocupació l'any 2000 a prop del 40% actualment.

El paradigma de l'ocupació ha canviat doncs radicalment a Sant Pere de Vilamajor, i si el Polígon de La Plana no s'hagués dut a terme, ara tindriem un poble poc més que dormitori (encara més).

Però, hi ha hagut quelcom semblant a una política de suport a les empreses en els darrers anys per part del Consistori?

La resposta és lamentablement que no, que des de la primera meitat del govern Llesuy, quan es va culminar el model apuntalat per en Joan Bruguera, portem cinc anys, els pitjors cincs anys per l'ocupació, sense que el Govern municipal hagi entès, ni assumit, el canvi de paradigma.

La mala localització geogràfica de Sant Pere de Vilamajor, i més ara que el quart cinturò no veurà la llum, deixa l'activitat econòmica del municipi relegada a la capacitat dels seus propis habitants, és a dir empresaris i autònoms que viuen al municipi.

Afortunadament, el nostre poble compta amb mitja dotzena de nissagues empresarials, que teixeixen una activitat econòmica diversificada en tots els sectors. Però desperdigades pels nostres barris, en habitatges residencials, existeixen centenars d'activitats econòmiques -legals i legalitzades, sens dubte- que no han trobat acomodament enlloc més, sense que el govern municipal els hagi plantejat mai una alternativa per fer un pas més endavant.

Des de fa temps he vingut insistint a més d'un Alcalde la necessitat de crear una zona adequada per a reubicar moltes activitats econòmiques disperses que hi ha al municipi, potenciar les infrastructures per a noves implantacions, i també per a vitalitzar el comerç (Sant Pere de Vilamajor ocupa la penúltima posició dels pobles de més de 4.000 habitants de Catalunya en superfície comercial). Fa també temps que ja m'he cansat de repicar-hi.

Mentrestant, Sant Antoni de Vilamajor compta amb una base més sólida per al desenvolupament d'activitats econòmiques -tot i què també sense cap model-, per bé que amb la sortida de la crisi ja es deixa entreveure un fort potencial de creixement de l'activitat empresarial radicada en aquest municipi veí, muntat en la onada de Llinars. Aquest mateix any Sant Antoni de Vilamajor trencarà l'hegemonia de Sant Pere pel que fa a major nombre de llocs de treball radicats a cada municipi, i l'important reforçament poblacional del seu nucli principal en el darrers anys engolirà encara més a Sant Pere.

Sant Pere de Vilamajor ofereix actualment  100 llocs de treball per cada 226 residents d'entre 18 i 64 anys. És una taxa inferior a la mitjana de Catalunya, tot i què força rellevant (fa només 5 anys, però, n'oferia 100 per cada 195 residents de 18 a 64 anys). Sant Antoni, amb una taxa molt més baixa, de 100 llocs de treball per cada 325 residents d'entre 18 i 64 anys, compta amb un potencial intrínsec més elevat (tot i què es malogra per la manca de polítiques municipals decidides).

En conclusió, només desde un clar i proactiu plantejament del Consistori es poden crear les bases perquè Sant Pere de Vilamajor pugui afrontar en positiu el canvi de paradigma pel que fa a l'activitat econòmica, i cal que no deixi passar aquesta oportunitat. És el principal repte del municipi, el segon en els darrers cinquanta anys: esperem que tampoc el perdi.

No hi ha dubte, però, que la crisi ha agafat Sant Pere de Vilamajor en un moment crucial de la seva empenta definitiva cap el segle XXI, demorant, quan no avortant la passiva inèrcia del desenvolupament, deixant un poble a mig fer, en tots els sentits.

Tampoc hi ha dubte que la tònica tradicional -llevat d'honroses excepcions- dels nostres governants municipals de "laiser faire, laiser passer, le monde va de lui même", que traduït equival a la catalana "qui dia passa, any empeny" no està deixant ben parat el futur del nostre municipi, ocupant la immigració neorural un espai preeminent vers "l'immovilisme participatiu" per al veritable desenvolupament del nostre poble.

I el "turisme" està bé, però tal com s'està coent actualment serà -lamentablement- una altra oportunitat que haurà d'esperar una iniciativa municipal sólida.

Ara, que el nou IES Vilamajor no es construirà, ja va sent hora d'aprofitar el solar, mal que li pessi a Sant Antoni de Vilamajor. 

Si deixem passar els dies, passarà el tren del progrés sense que estiguem a l'estació.

26/02/13

Orgull de germà

Aquests dies es celebra a Barcelona el Mobile World Congress. És la fira més important del món en un sector de tanta empenta i futur com el de les tecnologies mòbils.



La fita aconseguida no només és per enguany, sinò fins el 2017.

L'impacte de prestigi -i econòmic- per Barcelona i Catalunya és extraordinari.

Doncs, be, tinc l'honor de ser germà d'una de les persones clau que ha aconseguit aquesta fita.

 

Em permetreu doncs inflar-me públicament de l'orgull pel meu germà gran. Us faig una breu ressenya d'en Pere:

Pere Camprubí Nieto

Director d'Expansió de Fira Internacional de Barcelona
 
Durant l'etapa de director comercial de FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA va desenvolupar el llançament entre altres dels salons Ecomed, Expomatex, Brocanters, Motoshow, Serigraph, PlanetFutbol, BNF, Globalgeo ...
Director del Saló Internacional de l'Automòbil 2003.
Durant l'etapa de director d'Expansió, l'equip liderat per Pere Camprubí ha captat per a Barcelona els salons EIBTM, Bread &; Butter, Mobile World Congress. Alhora, ha estat estretament lligat a la consolidació de Fira com a seu dels majors congressos mèdics europeus (Cardiologia, Respiratori, Diabetis, Hematologia, ...), i fires internacionals itinerants (Fespa, In-cosmetics).
Creador i director del saló The Brandery (4 primeres edicions).
Entre altres càrrecs, és membre del Comitè Executiu de FIRA INTERNACIONAL DE BARCELONA, membre del Comitè Executiu del COPCA (Consorci de promoció de Catalunya, avui ACCIO) i Vocal dels Comitès Organitzadors dels principals salons d'Alimentaria Exhibitions SA.

El nostre pare també n'estaria orgullós...

20/02/13

La dimissió de Patrícia Puig posa en escac la llista de candidats de CiU

Després de messos de tensions, en què en Martí Artalejo i la Pat Puig han estat estirant cadascú del seu costat de la corda, l'Alcalde ha aplicat la tècnica que va aprendre d'en Joan Bruguera: ofegar discrepàncies amb retallades de sous.

Amb el vot -insòlit- en contra d'en Miguel, la consumació de la tàctica va tirar endavant en el Ple del dia 25 de gener, afectant singularment la Pat, amb una reducció del "sou" fins als 470 € al mes.

La posada de nassos al terra escomesa per l'Alcalde acostava més la Pat a dimitir d'un govern en el què ja no es sentia còmode.

I així ha estat, doncs de de fa una setmana -diuen- la Pat ha renunciat a les seves delegacions de govern, que han retornat a l'Alcalde, significant la pèrdua del sou que li havia quedat.

Però la seva renúncia no ha estat total, doncs, amb tot el dret, conserva l'acta de Regidora.

Aquesta nova baixa, la segona des de què en Martí va assetjar l'Alcaldia, ha coincidit amb el malaurat agreujament de la malatía de l'Irene Bonilla, a qui des d'aquí li desitjo de tot cor una ràpida recuperació.

Sent així les coses, es pot preveure com menys un escenari de baixa temporal de la Irene.

Aquestes circumstàncies posen el govern entre les cordes, doncs a curt termini tenim un govern amb només quatre regidors.

Què farà la Pat ara que és fora del Govern? Podrà encaixar l'Assemblea de CiU aquesta anòmala situació de tenir un regidor de Govern que no està en el govern? Votarà la Pat en contra del debilitat govern propiciant el seu passi a un grup no adscrit o a la devolució de l'acta de regidora?

Davant d'questa tesitura, resulta interessant repassar la llista d'electius de CiU (*):

1. Josep Maria Llesuy Sunol
2. Marti Artalejo Ferrer
3. Maria Carmen Lozano Jimenez
4. Patricia Puig Montserrat

5. Rosa Maria Quesada Garcia
6. Juan Antonio Moreno Rams
7. Pedro Espin Fernandez
8. Miquel Puigdevall Albert
9. Irene Bonilla Garcia
10. Maria Soledad Mingo Gomez
11. Emilio Dominguez Nuno

Suplents:
1. Salvador Marti Pujol
2. Juan Ballart Serra
3. Jose Conesa Llupia
4. Maria Sara Martinez Garnelo
5. Teresa Sola Sancho
6. Gerard Prats Fumado
7. Susana Martori Rodellas

(*) Gràcies a l'observació d'un comentarista del blog, hi havia una errada a la llista electoral de CiU prèviament publicada, que he esmenat d'acord amb la publicada al BOP.

Observem que, tenint en compte un esdeveniment luctuós, l'Irene va acceptar la regidoria després de la negativa dels tres candidats que la precedien en la llista electoral: ella era l'abanspenúltima.

Per sota, només dos candidats i els suplents.

Cas de què la Pat deixés l'acta de regidora es posaria en un compromís a les persones què, més per lleialtat que per altres intencions, poc es pensaven que com a darrers de la llista o suplents algun dia haurien d'exercir.

I si afegim que hi ha alguna possibilitat de què l'estat de salut de la Irene li impedís desenvolupar amb normalitat les tasques de regidora, la situació esdevindria absolutament alarmant.

Tot i què improbable, seria fastuós que calgués arribar al quart suplent...

En el millor dels casos ens queda un govern debilitat per totes bandes: en Miguel molest per la baixada de sou, un Joan Garcia que sent l'alé d'en Joan Bruguera rera el clatell i què està en marea ben baixa, i, finalment, havent d'acudir a suplents que ni s'ho pensaven per reomplir les vacants de govern.

Per postres, entre baixes per depresió i baixes per retallades, l'equip de gestió del consistori no està per tirar coets.

No tindrem un govern feble, doncs com mínim tindrà majoria (si es tracta bé a en Miguel) però ens quedarà un govern sense empenta, sense empenta i sense projecte. Ara que tant necessitem empenta i projecte...

Sort que en Martí té un veterà al seu costat...

La remodelació de La Fàbrica, quin pressupost triplica el "calculat" per en Joan Garcia quan en feia campanya ciutadana, no serà l'antídot a aquesta decadent situació, com més una aspirina que haurà esgotat la seva inèrcia en les properes eleccions municipals, unes eleccions en què molt probablement ni en Joan Garcia es torni a presentar ni CiU tingui prou recanvis per engrescar la ciutadania.

És ja hora de què la Lola i en Joan Bosch es posin a pencar, que les vacances ja fa temps que es van acabar i estan desapareguts en combat.

Per cert, per quan els pressupostos del 2013, que ja només queden deu mesos... Quedarà el principal acte de govern segrestat per la feblesa del govern? O és que no es poden quadrar els números?