Darreres entrades:

26/4/18

La fàbrica, encara funciona?


Més enllà del 16 de febrer del 2018, la fàbrica de Pinsos Picart, hauria d'haver cessat la seva activitat, procedint al desmantellament gradual de les instal·lacions que ha de concloure sis messos més tard:

"L'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. cessarà totalment el seu funcionament dins el primer sexenni de vigència del POUM segons la seva publicació al DOGC número 6068 de data 16 de febrer de 2012".

"L'incompliment per part de Piensos Picart, S.A. de qualsevol de les obligacions establertes en el present Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

Però... res de res, tot segueix igual com si res.

No tinc res en contra de Pinsos Picart, ans al contrari, en Joan Icart (fill) ha sabut torejar les crisis i ha aconseguit liderar una empresa molt sanejada i amb resultats envejables. Ara be, hi ha dues coses que estan per sobre de l'activitat mercantil: el compliment de la legalitat i la responsabilitat social.

Si després d'anys de "tira i arronces" s'ha aconseguit una extrema complicitat amb l'existència de la fàbrica al poble, la relació ha de ser conseqüent.

Ja han passat més de dos messos i res de res: la fàbrica continua adobant pinsos a les tolves cada nit.

L'Ajuntament està trigant...

12/4/18

Jaume Alonso Cuevillas: "lo puto crack"

En Jaume és un jurista català. Es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona el 1984, desenvolupant, des d'aquell mateix any, tasques docents en el departament de Dret Administratiu i Dret Processal. Va obtenir també el Diploma en Dret Civil Català a la Universitat de Barcelona i fou habilitat per a intervenir davant el Tribunal Eclesiàstic de la Arxidiòcesis de Barcelona.

L'any 1990, aconseguí el doctorat amb la qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat i, tres anys després, es convertí en Professor Titular de la Universitat de Barcelona de l'Àrea de Dret Processal. Un any després, el 1994, va ser nomenat President de la "Secció de Dret Processal" de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona ​​(càrrec que va ostentar fins al 2001).

L'any 1997 es va convertir en el degà més jove de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (càrrec que va ostentar fins a 2005).
Durant aquests anys de deganat fou també President de la Comissió de Noves Tecnologies del Consell General de l'Advocacia Espanyola (1998-2001) i President del Consell de l'Advocacia Catalana (1999-2000). El 1999, va ser nomenat vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola (càrrec que va ostentar fins al 2005) i President de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge (càrrec que va ostentar fins al 2004). Entre els anys 2000 i 2004 va ser President de la Comissió de Dret Processal de la "Association Européene des Advocats" i l'any 2002, va ser Membre del Consell de Justícia de Catalunya (fins al 2004), així com també fou habilitat per a exercir com a mediador familiar. Entre els anys 2003 i 2004 va ser President de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Consell General de l'Advocacia Espanyola i el 2005 va ser designat acadèmic Electe de la Reial Acadèmia de Doctors.

Des de setembre de 2006 és catedràtic de Dret Processal de la Universitat de Barcelona, ​​institució en la qual ha desenvolupat la major part del seu treball acadèmic, aconseguint la càtedra finalment l'any 2011, havent obtingut el número 1 en la seva oposició d'ingrés.

L'any 2007, va ser Membre del Consell Consultiu de l'anuari Euro-Peruà de Dret de Comerç i, entre 2007 i 2008 va ser president de la Federació Europea de Col·legis d'Advocats.





No content amb aquesta trajectòria, en Jaume ens honorà als economistes i al 2014 es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Administració d'Empreses amb la qualificació de Matrícula d'Honor en totes les assignatures cursades. Tanmateix, al 2015 ens va honorar als auditors de comptes va obtenir el Màster en Auditoria de Comptes.

Parla amb soltura francès i italià, i prou bé l'anglés i el portuguès. També es pot fer entendre parlant l'alemany, que darrerament està millorant molt.

Acadèmicament i professional, lo puto crack

Malgrat tot això, no el coneixíem de res. 

Però l'hem conegut, reconegut, admirat i aplaudit en la seva sabiduria, en el seu sarcasme, amb la seva vehemència. Amb la seva convicció i respecte pel que més estima -apart de la seva família i amics- el Dret.

El Dret, aquest amor pel Dret que l'ha dut a defensar la nostra gent. A defensar al President Puigdemont, a defensar a en César Puig, segon d'en Joaquim Forn. I no sé si d'algú altre embolicat en aquest embolic.

Crec que té el poder de la bilocació: tant aviat el veiem a Barcelona, a Madrid, com al cap d'una estona, ja està a Brussel·les, o a Alemanya. Omnipresent.

Infatigable: el veig a quarts d'onze de la nit al 3/24 i l'escolto a quarts de nou del matí a RAC1. Gentil i considerat, em contesta els correus a quarts de dotze de la matinada.

Personalment, no només l'admiro com a professional, l'admiro com a persona. Les seves aparicions als mitjans televisius catalans i les seves declaracions a premsa són per quedar-se embadalit. 

I no només perquè pensi com jo penso, sinó sobretot perquè m’il·lustra, em dóna confiança i m'eleva l'ànim. 

Ens ha donat titulars que no tenen desperdici, i una lliçó del bon Dret a cada frase.

Memorable el cara a cara -memorable- a "FAQS" amb el picaplets de VOX. i els "malaguanyats avions" que l'estat espanyol prometia comprar a Alemanya. Llueix una esgrima i una autoritat exemplar. I un sarcasme fi, un perfum de sarcasme Ferranadrià que fa pujar les comissures dels llavis. Llest.

Afable, gentil, sempre troba un moment per contestar el correu d'un desconegut, ni que sigui de matinada. M'agradaria tenir-lo assegut a la meva taula, a la meva sobretaula, i embadalir-me amb la seva conversa.

Be, no vull avorrir-vos més, però persones com ell, que es posa al front per defensar als seus clients com ho fa, em fa sentir orgullós. És la darrera tanca per defensar una cosa tant simple com ara desmillorada: la JUSTÍCIA.

Bona sort, puto crack!

5/4/18

(Actualitzat) Balanç del cop judicial a l'anhel d'independència de Catalunya

Em calia fer un resum del balanç de l'obertura del judici sobre la causa contra polítics electes de Catalunya seguida en diversos jutjats espanyols pel malograt procés cap a la independència de Catalunya i he pensat compartir-lo amb tots vosaltres. Aquí el teniu (actualitzat):

Pel 20-21 de setembre, l'1-O i/o el 6-7 d'octubre: 

Tribunal Supremo: Pablo Llarena

Processats per rebelió, Malversació i/o desobediència:




Audiència Nacional: Carmen Lamela

Pel 20-21 de setembre i l'1-O:

Processats per sedició i/o organització criminal:



Investigats per sedició:
Pel 9-N:

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Jesús María Barrientos (ponent), Carlos Ramos i Eduardo Rodríguez

Condemnats per desobediència:

- Artur Mas: 2 anys d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 12 mesos.
- Joana Ortega: 1 any i 9 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.
- Irene Rigau: 1 any i 6 mesos d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 8 mesos.

Tribunal Suprem: Manuel Marchena (president i ponent), José Ramón Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Colmenero.

Comdemnat per desobediència:

- Francesc Homs: 1 any i 1 mes d'inhabilitació i multa de 100 € diaris durant 10 mesos.

Tribunal de Comptes: Margarita Mariscal

Resolució provisional per responsabilitats comptables. Fiança de 5,2 M€:
- President de la Generalitat, Artur Mas (responsable solidari)
- Conseller de Presidència, Francesc Homs
- Joana Ortega, Vicepresidenta del Govern i Consellera de Governació
- Irene Rigau, Consellera d'Ensenyament
- Jordi Vilajoana, Secretari General de Presidència
- Lluís Beltrán, Secretari General de Governació
- Josefina Valls, Directora de Serveis de Governació
- Ignasi Genovés, Director d'Atenció Ciutadana
- Jaume Domingo, Director del Diari Oficial de la Generalitat

(Actualment en recurs al Tribunal Suprem).

Per l'1-O:

Jutjat d'Instrucció nº 13 de Barcelona: Juan Antonio Ramírez Sunyer

Investigats per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, entre altres càrrecs:

Carles Vives Pi-Sunyer, President del Consell Nacional de la Transició Nacional
Josep Mª Jové, Secretari General de la Vicepresidència
Lluís Salvadó, Secretari General d'Hisenda
Santi Vidal, ex-jutje i ex-senador (delicte informàtic i revelació de secrets)
i fins a una vintena d'altres alts càrrecs i tècnics de la Generalitat i directius d'empreses privades.

Jutjat d'Instrucció nº 3 de Cornellà de Llobregat: Antonio Baños

Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero
Comissari Superior, Ferràn López (actual cap dels Mossos d'Esquadra)
Comissari Superior, Joan Carles Molinero
I dos Comissaris, dos Intendents i la Cap de l'Assessoria Jurídica dels Mossos.

(L'Audiència Nacional ha rebutjat assumir la causa, tal com li havia demanat el Jutge d'Instrucció).

Apart, hi ha obertes 78 causes en 33 Jutjats de Catalunya contra diverses persones i càrrecs electes per presumptes delictes com ara desordres públics, ús de dades personals, odi, desobediència, etc., etc.

Per últim hi ha 712 Alcaldes catalans investigats per la Fiscalia per desobediència i el què es puguin inventar.

A la vista d'aquest panorama, jo em pregunto:  

1- Si com a participant en un acte de rebelió comés segons el Jutge Llarena el dia 20 de setembre s'assigna una pena de 5 a 10 anys de presó; no som també responsables de la rebelió? Perquè no ens autoinculpem els 40.000 o 50.000 que ens manifestavem pacíficament davant la Consellería d'Economia el 20 de setembre de l'any passat?

2- Si com a participant en la votació del referéndum de l'1 d'octubre, calificat d'un acte de sedició per la Jutgessa Lamela s'assigna una pena de presó de 4 a 8 anys; no som també responsables de la sedició? Perquè no ens autoinculpem els 2.100.000 que vàrem anar a votar (i protegir les urnes) pacíficament en els col·legis electorals l'1 d'octubre passat?

Si ells són culpables, nosaltres també.

4/4/18

Sant Pere de Vilamajor: la última barrera judicial


El 12 d'octubre de 2012 (Día de la Hispanidad, abans anomenat Día de la Raza) el Ple de l'Àjuntament de Sant Pere de Vilamajor aprovà una moció que, en línia amb les que es van aprovar i s'aprovarien posteriorment en centenars de municipis de Catalunya, declarava la seva adhesió a la creació d'un estat propi per a Catalunya

Aquesta moció conté nou punts:

1- Manifestar que Catlunya té dret a decidir sobre el seu futur,

2- Declarar el municipi de Sant Pere de Vilamajor com a territori català, lliure i sobirà,

3- Instar als partits polítics a incorporar en els seus programes electorals la creació d'un Estat Propi i Independent,

4- Demanar al Govern i al Parlament de Catalunya la divulgació a la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya,

5- Instar al Parlament de Catlunya a aprovar les mesures pertinents per tal de:
  • Declarar l’oficialitat de les banderes locals, comarcals, la senyera quadribarrada, l’europea i l’estelada fins el dia de la independència.
  • Deixar sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.
  • Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.
  • Demanar l’empara i la mediació de les institucions internacionals i de la Unió Europea, per tal de garantir un correcte procés de transferència democràtica cap al nou estatus jurídic.
6- Manifestar el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a totes les organitzacions que treballen en favor dels drets nacionals de Catalunya i de la seva emancipació de l’Estat Espanyol i el suport a l’estratègia i accions de l’Assemblea Nacional Catalana a favor de les llibertats nacionals,

7-  Instar el Parlament de Catalunya a estendre aquesta moció a la resta de territoris integrants dela Nació Catalana a fi de preservar-ne la seva unitat i identitat com a poble, sense renunciar a la reunificació política dels Països Catalans,

8- Apel·lar a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes,

9-  Notificar-ho al President de la Generalitat de Catalunya, a la Presidenta del Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya; als grups parlamentaris del Congreso de los Diputados; al President de la Comissió Europea, al President del Parlament Europeu, al Secretari General de les Nacions Unides, a l’Associació de Municipis per la Independència; a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.
 
La Delegación del Gobierno español a Catalunya va recòrrer aquesta moció al jutjat contenciós de Barcelona, que va donar la raó a l'estat español i va anular tots els punts de la moció a excepció del 1er. i el 8è.

L'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor va recòrrer aquesta sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el passat mes de juny en la seva sentència va dictaminar que només era nul el segon punt, el que declarava el municipi com a territori català lliure i sobirà, al·legant que l'unic territori lliure i sobirà és l'estat español, mentre que la resta de punts eren meres exhortacions o peticions que no poden estar sota el control judicial, i per tant no les anul·lava.

En el mateix sentit s'ha pronuciat sobre mocions equivalents d'altres municipis.

Estant així les coses, l'estat español vol erradicar qualsevol signe d'aprovació jurisdiccional al moviment independentista i ha decidit reemprendre la seva creuada per assolar el sentiment independentista contra els ajuntaments que l'han manifestat institucionalment, recorrent la sentència del del TSJC al Tribunal Suprem.

Per tal de què aquest alt tribunal es pronuncïi d'una sola vegada per tots els casos similars, la Delegación del Gobierno español a Catalunya ha triat un sol cas per dur-lo davant el Tribunal Supem. I ha resultat que aquest cas sigui el de Sant Pere de Vilamajor.

D'aquí a uns mesos, el què decideixi el Suprem sobre la moció de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor serà la referència per a tots els municipis que tantmateix vàren aprovar mocions sobre la independència de Catalunya.

L'habilitat de la nostra defensa jurídica per sostenir -com menys- la sentència del TSJC serà doncs decisiva al respecte.

I d'aquí poc, en qualsevol cas, el nom del nostre municipi i la seva petita gesta d'honor circularà per tots els diaris i televisions de l'Estat.

Com menys això que guanyarem, que ja serà una gran victòria.

16/3/18

2018: "La Fàbrica" s'ens jubila


Avui per avui, l'edat legal de jubiliació s'estableix en els 65 anys.

Enguany tenim un nou jubilat d'excepció a Sant Pere de Vilamajor: la fàbrica de Piensos Picart fa 65 anys. Toca jubilar-se.


Aqui acaba un llarg recorregut d'una de les indústries amb més solera del nostre municipi, i també la més polémica.

Actualment factura més de 16 M€, amb un Patrimoni Net de 8 M€ i uns guanys d'explotació superiors al mig milió d'euros. Una empresa financerament molt sanejada. És la capçalera d'un important grup empresarial del sector, amb Picart Pets Care, S.L. a La Bisbal del Penedès i Explotacions Ramaderes Albert, S.L. domiciliada a Llinars del Vallès. La família també és socia de Can Derrocada, S.L., titular entre d'altres de la gran -i malograda- finca de la zona esportiva de Can Derrocada, apart d'interessos en una altra gran immobiliària, aquesta domiciliada a Granollers.

El 2014 es va signar un nou conveni entre l'Ajuntament i els responsables de les empreses involucrades: Piensos Picart, S.A. i Explotacions Ramaderes Albert, S.L. que es va incorporar al Text Refòs de la Modificació Puntual del POUM-PAU-4.

En aquest conveni es determina que en els primers sis anys de la vigència del POUM, la fàbrica de Pinsos Picart ha d'aturar l'activitat, traslladar-se i desmantellar les instal·lacions. Com sia que el POUM es va publicar al DOGC el 16 de febrer de 2012, avui fa un mes que s'ha exhaurit el termini per tancar la fàbrica.

Textualment: 

"El trasllat gradual de l'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. es portarà a terme durant el primer sexenni de vigència del POUM, a partir de la data de publicació en el DOGC".[La redacció no és gaire fina...]

"L'activitat que porta a terme l'entitat mercantil Piensos Picart, S.A. cessarà totalment el seu funcionament dins el primer sexenni de vigència del POUM segons la seva publicació al DOGC número 6068 de data 16 de febrer de 2012".

"L'incompliment per part de Piensos Picart, S.A. de qualsevol de les obligacions establertes en el present Conveni facultarà a l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor a procedir a la clausura de l'activitat".

A data d'avui, doncs, ja s'hauria d'haver cessat totalment l'activitat de la fàbrica i resta en mans de l'Ajuntament procedir a la clausura immediata de l'activitat.

El conveni obliga també a què en un termini màxim de 6 mesos es procedeixi al desmantellament de totes les instal·lacions destinades al procés productiu, podent deixar en peu però les edificacions destinades a magatzem i a oficines, mentre no s'executi l'edificació del sector. Definitivament, les instal.lacions fabrils hauran de ser "enderrocades" (casualitat dels noms) abans del 16 d'agost de 2018.

Apreciant que els promotors immobiliaris no tenen pel moment interès en convertir el nucli urbà del nostre municipi en un veritable poble, potser haurem de veure l'esquelet del jubilat per uns quants anys més... O potser no.

Tota la franja que dóna al carrer Nou ha de ser destinada a locals comercials (ni més ni menys que 1.052 m2), i per primera vegada, dels 47 habitatges previstos, 36 hauran de ser de protecció pública (en règim general i concertat). Una gran illa on ves a saber què passarà amb la Masia de Can Derrocada, que en un primer conveni havia de passar al municipi, però quina expropiació forçosa es va enretirar en una nova versió.

(El solar davant de la masia -pati de maniobres de la fàbrica nova- quedarà, junt amb una tercera part de l'illa de l'Avinguda de St. Elíes, la que toca a la carretera, com a verd públic. I per cert, la piscina de la zona esportiva de Can Derrocada fins les pistes de tennis, quedarà per al municipi com a equipament).

Desitjo una llarga vida a la nova indústria de Pinsos Picart allà on s'instal·li i una propera nova vida fent poble a la fàbrica que s'ha jubilat. Igualment cal esperar que la seu social no marxi del poble que la va veure nèixer com a Societat Anònima un dia de Sant Esteve del 1966.

16/10/17

L'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor supera la crisi

A finals d'octubre de 2007, Sant Antoni de Vilamajor va arribar al que fins ara ha estat el seu màxim històric de llocs de treball radicats al municipi, amb 1.359 llocs (*). Al setembre del mateix 2007, també s'assolí al municipi el màxim històric de llocs de treball en un mes de setembre, amb 1.351 llocs de treball radicats al municipi.

A l'agost de 2012, l'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor tocava fons, amb només 1.167 llocs de treball. 

Però, després de cinc llargs anys de lenta recuperació, aquest setembre, Sant Antoni de Vilamajor ha recuperat el nombre de llocs de treball que tenia abans de la crisi, arribant a finals de mes a 1.375 llocs de treball.

És una fita històrica i que significa que el pols econòmic de la vila ha aconseguit superar la crisi en termes d'ocupació radicada al municipi.


Evolució de l'ocupació de Sant Antoni de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017
Nota: la gràfica de punts representa la série original. La série de línia continua, de la seva banda, presenta la série desestacionalitzada (mitja anual móbil).

Com en altres ocasions he comentat en aquest blog, les séries estadístiques de dades puntuals (dels diferents mesos, per exemple) no permeten conclusions de tendència de la série de dades a analitzar, doncs estan subjectes a oscil.lacions i estacionalitats. Per a una millor anàlisi, entre d'altres tractament estadístics, s'utlitza la série desestacionalitzada, que elimina les oscil.lacions puntuals de la série estacional.
En les meves anàlisis utilitzo la mitja mòbil mensual de tram anual, que fa el promig mensual dels 12 mesos anteriors a l'observació de cada mes. Representa una variable més interessant, com és el promig de -en aquest cas- llocs de treball que en el darrer any (mes a mes) hi ha hagut en el territori estudiat. Ve a ser com la "densitat" de llocs de treball en els darrers 12 mesos.
Així, fins que aquesta mitjana mòbil anual no arribi als nivells de comparació, no es pot donada per consolidada la magnitud estudiada, per més que la série puntual original hagi arribat abans a determinada fita. Això s'observa molt més clarament en el cas de Sant Pere de Vilamajor, que es tracta més endevant.

En aquest mes de setembre de 2017, tant la série original com la mitjana mòbil mensual han superat les dades dels màxims històrics de 2007:


Comparació dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor en el mes de setembre. 2007-2017. Dada original i desestacionalitzada
Nota: les columnes blaves repreenten els llocs de treball observats a final de cada mes, mentre que les vermelles presenten la mitjana mòbil anual de la série en els mateixos periodes.


La distinció entre els llocs de treball d'assalariats i els llocs de treball per compte propi ens posa de manifest que han estat els llocs de treball d'autònoms els que han estirat cap amunt la dada global de llocs de treball (fet habitual, doncs la crisi fa que part de l'atur assalariat acostumi a refer-se en treball per compte propi, normalment amb augment de la precarietat), doncs encara queden per recuperar més de 30 llocs de treball assalariats respecte els màxims històrics.


Evolució dels llocs de treball assalariats i per compte propi de Sant Antoni de Vilamajor. Desembre 2003-Setembre 2017. Série desestacionalitzada (mitja anual móbil)   


En el cas de Sant Pere de Vilamajor, la important davallada de l'ocupació de les empreses de major dimensió està retardant l'ocupació radicada al municipi, malgrat la tendència ferma a la recuperació també en aquest municipi:


Evolució de l'ocupació de Sant Pere de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017
Nota: la gràfica de punts representa la série original. La série de línia continua, de la seva banda, presenta la série desestacionalitzada (mitja anual móbil). 


A Sant Pere de Vilamajor es pot observar perfectament el que abans comentava en relació amb el tractament estadístic de les séries temporals, doncs la forta estacionalitat de l'ocupació al municipi (que s'ha extremat durant la crisi) no permet una anàlisi concloent de l'evolució, mentre que la série desestacionalitzada ens proporciona una lectura més clara de la tendéncia real.

En la série normal, a Sant Pere de Vilamajor encara manquen 22 llocs de treball per arribar a la dada del mateix mes de setembre de l'any 2009 (el més alt de la série). Si es compara amb la dada desestacionalitzada, el valor empitjora, doncs la diferència és de 52 llocs de treball respecte el màxim históric assolit per la variable el setembre de 2008:


Comparació dels llocs de treball de Sant Pere de Vilamajor en el mes de setembre. 2007-2017. Dada original i desestacionalitzada
Nota: les columnes blaves repreenten els llocs de treball observats a final de cada mes, mentre que les vermelles presenten la mitjana mòbil anual de la série en els mateixos periodes.

Els llocs de treball per compte propi tampoc no s'han ressentit de la crisi a Sant Pere de Vilamajor, mentre que la sangria de llocs de treball assalariats no es comença a recuperar fins a mitjans de l'any 2013, i malgrat la seva bona tendència, difícilment aconseguirà a mig-llarg termini arribar a l'ocupació que proporcionaven les grans empreses del municipi. I menys encara amb la propera deslocalització d'una d'aquestes empreses.

Evolució dels llocs de treball assalariats i per compte propi de Sant Pere de Vilamajor. Desembre 2003-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 

La comparativa entre els dos municips de Vilamajor també resulta d'interés:


Comparativa dels llocs de treball assalariats dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 

Comparativa dels llocs de treball per compte propi dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil)  


Comparativa dels llocs de treball totals dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 


La fortalesa de la recuperació dels llocs de treball als dos municipis de Vilamajor és, com es pot veure a la gràfica següent, molt similar, ferma en els dos territoris i amb tendència creixent en els darrers mesos, a raó de 50-60 nous llocs de treball cada any.


Evolució interanual dels llocs de treball totals dels municipis de Vilamajor. Gener 2005-Setembre 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil) 


Per últim, si es comparen esl llocs de treball perduts i recuperats en aquests 10 anys de crisi, es pot apreciar la extraordinària davallada de llocs de treball a Sant Pere de Vilamajor, així com la també important recuperació dels llocs de treball a partir de mitjans de 2013.

Es port veure també, d'una banda, cóm Sant Antoni de Vilamajor ja ha recuperat tots els llocs de treball perduts en la crisi, mentre que Sant Pere de Vilamajor es troba probablement a un any vista d'assolir aquesta fita. Curiosament, no obstant, ambdós municipis han recuperat aquest setembre un nombre de equivalent de llocs de treball des dels mínimis històrics respectius: 168 a Sant Antoni i 160 a Sant Pere de Vilamajor.

Comparativa de l'evolució dels llocs de treball perduts des dels màxims histórics i recuperats des dels mínims de la crisi, dels municipis de Vilamajor a setembre de 2017. Séries desestacionalitzades (mitja anual móbil)


En definitiva, aquesta important fita històrica aconseguida a Sant Antoni de Vilamajor, és una excel.lent notícia que convé celebrar com es mereix, malgrat que moltes altres de les ferides que ens ha deixat la crisi encara costaran temps de cicatritzar (i algunes quedaran obertes per sempre).

No voldria acabar sense comentar que una part molt important de la recuperació dels llocs de treball de Sant Antoni de Vilamajor ha estat possible per la pròpia recuperació del consum i de la inversió de les llars, i així, bona part d'aquests llocs de treball s'han recuperat gràcies a la dependència dels veïns de Sant Pere de Vilamajor de l'oferta de Sant Antoni, i, a l'hora, per la indolència pública i privada a Sant Pere de Vilamajor en impulsar les empreses i establiments lligats a l'oferta d'aquest tipus de consum.

(*) Nota Final: les dades analitzades corresponen als llocs de treball radicats als municipis el darrer dia de cada mes, segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social. Es refereix, doncs, a dades de treballadors en alta als diferents régims de la Seguretat Social, és a dir, a llocs de treball legalitzats. 
Aquestes dades, doncs, no es poden confondre amb el nombre de persones residents als dos municipis que tenen feina, doncs a Sant Antoni de Vilamajor la ràtio entre llocs de treballs radicats al municipi i persones residents ocupades és de l'ordre del 50%, relació que puja fins al 68% en el cas de Sant Pere de Vilamajor.